45 segons, només seran 3 quarts de 12 del migdia.
És el moment al matí de Tarragona Ràdio
de sortir d'anar de compres
i passegem per la Via T,
aquest gran centre comercial a cel obert,
que són els establiments, els comerços i els serveis de la Via T.
Diferents firmes de la ciutat de Tarragona
integren aquesta denominació
per assenyalar el comerç de confiança
de proximitat de tota la vida.
Hem desplaçat, com cada dijous,
la nostra unitat mòbil fins a un d'aquests comerços,
fins a un d'aquests punts de la ciutat.
I es tracta que vostès, a través d'una sèrie de pistes,
es brinin. On ens trobem?
Si l'encerten, guanyen un premi o un obsequi
del mateix establiment.
Saludem novament els companys de la unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Avui sou al centre-centre.
Sí, sí, sí.
Mira, parlaves d'un comerç de tota la vida.
Home, aquest, déu-n'hi-do, gairebé.
Gairebé, perquè déu-n'hi-do els anys
que fa que té les portes obertes.
En aquest carrer, que hi ha molts comerços,
uns han obert, altres han tancat,
s'han incorporat de nous,
si tu dius al carrer
i dius una miqueta quin tipus d'objectes
s'hi venen...
Ferencat de seguida, eh?
De seguida. Per tant, jo aprofito,
primera, per recordar el telèfon, si és que algú no ho recorda,
cosa que dubto, 977-2447-667.
I per recordar que per aconseguir el premi
no és per aproximació, eh?
Ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
Ens truca algú que no li donarem pas
perquè, òbviament, si no ha sentit cap pista,
doncs no pot saber de quin establiment es tracta.
Què et sembla, Josep?
Efectivament, em sembla bé.
Jo diria que no, que aquesta persona,
si vol participar, s'ha d'esperar
que comencem a donar les pistes.
Sí, sí, sí.
En tot cas, diguem que s'esperi una miqueta.
Això mateix.
A veure, som al centre de la ciutat de Tarragona,
com dèiem.
Sí, som a prop de...
Mira, a prop d'un lloc on van trobar restes...
No estava glàcia romana, això no ho era.
No, és veritat.
Perquè no fa molt, no fa molt,
en aquella zona a prop,
em van tirar a terra un edifici
d'un altre establiment emblemàtic de Tarragona.
i justament en aquest solar,
doncs, em van trobar.
Ara, que avui he hagut de tirar molt de cable, eh?
Perquè aquí els vehicles no poden entrar-hi.
No, no poden entrar-hi.
Que és una altra pista.
Sí, sí, sí, en teoria, sí.
Tinc algú que s'espera a l'altre costat del fil telefònic.
Bon dia.
Ha tallat la comunicació.
Ja no s'espera, ja no hi és.
Clar, és que el que...
Truco, però per dir què?
Si encara no hem donat cap pista.
Ara, de seguida, doncs, ja hem sabut
que som a una zona peatonal.
Cèntrica.
que estem a la vora d'aquest lloc
on van trobar restes
que no sabien si eren romanes
o eren posteriors.
En fi, per aquí a la vora.
Estem per aquí.
Es movem per aquí a la vora d'aquest lloc
tocant a una de les artèries principals de la ciutat
que no fa mesos es va allargar.
Jo diria que en aquest establiment
tots i totes, pràcticament,
n'hem comprat alguna cosa alguna vegada.
O més d'una.
I qui més qui menys hi pot trobar allò que vol
perquè hi ha molta varietat.
És un lloc d'aquells que allò que compres
generalment fa feliç algú.
Sí.
O a un mateix.
També.
Perquè no està malament fer-se algun regalet
de tant en tant
i, escolta, regals ben bonics.
I a més té un d'aquells aparadors
que t'hi atures a mirar, no?
Perquè van renovant i està molt atapaït de coses
i hi ha per senyors, per senyores,
per nois, per noies.
Sí, amb molta amplitud, sí, sí.
I has d'entrar una miqueta
per contemplar l'aparador.
Des del carrer també,
però si entres, diguem-ne que té com una avançada,
l'establiment,
on pots contemplar tots aquests objectes.
Jo veig molts colors aquí, eh?
Sí, colors molt variats.
Està molt relacionat amb la moda.
No és roba, com aquell que diu,
però està molt relacionat amb la moda.
Tot el que es pot aconseguir
es pot trobar en aquesta botiga,
en aquest establiment de la Via T de la ciutat de Tarragona.
Donem pas a una primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Què tal, Antonia?
Bé.
On som?
Bé, és al carrer Sant Agustí.
I la botiga?
A Casa Figueres?
No.
No, clar, que un establiment tradicional,
que també ho és.
Ja vam anar, eh?
Fa un quant temps, a Casa Figueres.
Ho sento, Antonia.
Gràcies per trucar-nos.
Vinga, adéu.
I aviam, li ha donat una pista i molt bona
a la següent persona que ens vulgui trucar,
perquè d'entrada situa geogràficament
aquí al plano de la ciutat,
al carrer Sant Agustí.
Te'n recordes, Josep,
que vam anar a Casa Figueres,
també dins de l'espai de la Via T?
Sí, sí, me'n recordo perfectament.
És a dir, si sortís fora,
potser veuríem fins i tot aquest establiment, eh?
Sí, sí, si sortissis,
però ets dins,
perquè segurament d'aquí a un moment
segur que l'encerten
i podrem parlar amb algun de responsable de la botiga.
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia, jo, l'Anga.
Amb qui parlem?
A Montse, Barceló.
Què tal, Montse?
Doncs mira, fent el dinar.
Ja, molt bé, mira, previsora, eh?
Com que sí.
Però que és de cocció lenta,
tipus com el que algun que ens explicava avui el Francesc, o...?
No, que va ràpid, ràpid.
Doncs vinga, ràpid, ràpid.
Saps on som?
Al carrer Sant Agustí.
I?
Esteu a la tenda de l'Albert?
Com?
Albert.
Albert?
Només?
Que venen bisuteria...
És que, Josep, és el nom.
No, siguis tampoc tu, eh?
Avui t'estàs passant tres pobles.
M'hi falta la meitat, eh?
50%.
Sí.
Albert, què més?
Rebill.
Ah, mira, espera, que em diu la responsable que res més.
Res més?
Diu que ja va bé.
Albert Regal, sí.
Albert, molt bé, Montse.
Ho tenia molt clar, eh?
La Montse.
Diu, sí, que venen això i allò altre.
És cert, allò que deia que tots tenim alguna coseta comprada aquí, Albert.
Sí, unes serracadetes que me li vaig comprar a la petita meva i també molt bonica.
Clar que sí, hi ha més de regal, d'autorregal, per regalar els altres.
Un munt, un munt.
Ja s'ha dit, he de fer un regal, ja, és un dels primers llocs on vas a Tarragona,
però saps que trobaràs alguna cosa.
I tant.
Montse, jo crec que el Josep et pot posar en contacte amb la persona que parlarem avui,
que jo no sé exactament amb qui conversarem avui.
Josep, fes-los un or, sisplau.
Doncs mira, presento a Maite Rovira, que ens explicarà aquesta trajectòria de més de 40 anys d'aquesta botiga.
Maite Rovira, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
I d'entrada, pot saludar la Montse que ens està escoltant, Montse Barceló?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, hola, Montse, què tal?
Mira.
Ho has acertat molt ràpid, eh?
Sí.
Vinga, vull dir, potser, mira, fa tants anys que hi som que gairebé tothom ens coneix,
però molt ràpid, molt ràpid.
Maite, què ha de fer la Montse per venir a buscar el seu obsequi,
anar aquí a la botiga, identificar-se?
Sí, només identificar-se com a Montse Barceló i aquí trobarà l'obsequi.
Molt bé, doncs Montse, ja ho saps, eh?
El camí no cal que te'l diem, eh?
No, i tant, no.
Carrera Sant Agustí 12, però bé, ja ho saps.
Passem cada tarda i la nena se me queda allí, bueno, meravellada.
Molt bé.
Tenim tantes coses que pràcticament alguna cosa hi cau,
i fa tants anys que continuo dient qui som que quasi ens coneix bé tothom, no?
Però molta gent.
Montse, gràcies per trucar-nos.
Vinga, a vosaltres.
Gràcies, eh?
Bon dia.
Gràcies.
Deia la Maite, ho han encertat de seguida, però clar, què esperava?
Només dir que res s'ha d'agostir, una petita pista de regals i autorregals i coses boniques,
doncs de seguida tothom ja relacionat el bé regals, és així.
Vinga, me fa molt feliç perquè, bueno, veig que la gent, doncs, sí, si te n'en recorda.
Vinga, gràcies.
A més que tenen coses així com a més clàssiques, però també molt modernes.
Per tant, tenen clientela de totes les edats.
No, no, vull dir, estem molt al dia, eh?
Vull dir, totalment al dia, eh?
Jo sóc la persona encarregada de comprar, vull dir, veiem fires, avui dir, si no ho fas així,
una botiga de 40 anys no te'ns fots.
I gràcies a Déu estem encara a l'onada.
Per tant, vull dir, és un goig per mi, clar, evidentment, que m'hi vaig posar als 18 anys
i en tinc 60 i aquí continuo.
Sempre ha estat aquest carrer, mai?
Sempre.
Vam començar nosaltres i suposo que acabarem nosaltres, però, bueno, no se sap mai, però vaja.
Però, vull dir, m'hi vaig posar molt joveneta i, bueno, aquí estem.
La gent de Tarragona ens ha fet aquests honors, que no tothom pot dir,
per tant, estem contents.
És ben cert.
Josep, tu què veus aquí una miqueta els aparadors i tot el que hi ha difícil d'escriure a tantes coses, no?
Mira, per exemple, hi ha una varietat de bolsos, de complements.
Hi ha rellotges, que això m'agrada l'atenció, perquè hi ha diferents aparadors amb rellotges, eh?
Però n'hi ha, per exemple, un que està aquí de la mateixa, Maite, que, no ho sé, hi ha molta varietat.
I, a més a més, veig que molt, molt moderns, eh?
Des de Despertadors, els rellotges crec que d'home al primer estant i de dona al segon.
Bueno, és que el rellotge el toquem molt bé, des de marques, com pot ser eslotus i, vull dir, festines i coses així,
com el rellotge de moda a moda, que a vegades són rèpliques de rellotges molt, molt, molt cars,
que la gent agrada, però que a vegades, vull dir, no s'hi arriba o no s'hi vol arribar,
perquè, evidentment, més s'estimen tindrem molts, i són les rèpliques exactes.
I llavors, la veritat és que sí.
És una peça que toquem cada vegada més i estem molt, molt contents, però des d'això,
a un mocador, a el que sigui, quan no saps el que comprar, bueno, vens d'aquí, suposo que surten amb alguna cosa.
Això suposa, sempre.
És que fins i tot ara, cara a les comunions, no, Maite, també treballeu molt el tema de regal de la comunió, no?
Sí, sí.
Rellotges per comunió, però també polsaretes, plata, ulleres, ja de tot, vull dir, per, bueno, per comunió, no ulleres, sinó, vull dir, polsaretes i moltes coses.
Saps què passa? Que com fa tants anys que hi ets, vull dir, també, o tanquiloses, o estàs a l'oro que diuen vulgarment i francament,
amb el meu caràcter és això, faré com els artistes, quan no puguin més, tancaré portes.
Has us us usatat està el lloro, eh?
Eh, no, no, perdona, però és que la vida és així amb tot, eh?
O estàs dalt o estàs baix, no hi ha termes mig, la vida és això.
Vull dir, bueno, bé, contents.
Estan a la cresta, eh? A la cresta de l'ova, eh? Que diuen.
Hi ha per aquí uns separadors, ara s'estan obrint algun d'aquests separadors, perquè dintre hi ha, doncs, joies.
Però també n'hi ha tres d'aquests individuals col·locats per aquí, on pots emprovar-te els amells, de diferents, en fi, n'hi ha vist abans de plata,
però també amb pedres precioses, vull dir, hi ha una mica de tot, no? Te'l pots emprovar?
Sí, vull dir, procurem això, tindre des d'un preu baix, altíssim, vull dir, també, vull dir, marques, tenim cada vegada més marques,
perquè la gent posa cada demà més marca, però també si volen una cosa d'un preu raonable, li trobes cap problema, vull dir, ha sigut sempre així,
crec que morirem siguent així, perquè si no, si ens va bé, no tenim per què canviar.
Tenen també uns folars, folars es diuen, aquells mocadors?
Folars, vull dir, pareos, si plou tenim paraigües, vull dir, estem molt, ulleres de sol, vull dir, també de moda,
que hi ha moltes rèpliques de coses, vull dir, també molt cares, però vull dir que, molt bé, de totes maneres, espero que vaja,
per moment la gent ens respon que per això estem.
En l'estona que fa que som aquí, Jolanda, han entrat quatre persones,
i mira, i ara entren dues persones més, la perdó, com que hi ha aquest entrant aquí, a fora de la perdó,
doncs també entren, la miren...
Tot és a la perdó. És que la botiga, el que se la va fer, que fa molts anys,
continua sent bastant la mateixa, va tindre una idea molt bona.
Des del carrer, fins dintre de tot, sempre dins a la perdó, sempre.
O sigui que la gent poden passar-se tota l'estona mirant, vull dir, si volen demanar,
com és lògic, te demanen, però vull dir, des de fora, al carrer de les vitrines,
me'n vam entrant, i sempre són operadors, que crec que es va pensar bastant bé.
És una miqueta una trampeta, eh?
És una trampa, però molt ben feta, jo crec.
És un parany, una mica un parany, tu que l'entres aquí despistat, es mirant, es mirant,
i no t'adones que estàs dit, no? Ja està bé, ja està bé, perquè així pots mirar tot el que t'interessa,
i ho tens aquí exposat de punta a punta, i tries allò que més t'agrada,
per fer un regal, per fer un bon regal, no? I ara queda bon temps.
Bé, jo crec que sí, i es tracta, torno a insistir,
alguna persona, vull dir, pot vindre aquí amb molt pocs diners i trobar una cosa,
i amb molts diners i trobar-la també, que això crec que és bastant interessant,
que costa a vegades de trobar això, perquè tu vens allà dalt,
i a vegades te ve una senyora amb una llista de 30 coses,
des de 5 euros a 200 euros, i ho pot trobar, i se'n va amb els 30 regals.
I això crec jo que ha sigut l'èxit primordial d'aquesta botiga,
que han trobat des de baix fins a alt, atesos sempre perfectament,
tant si compren una de 5, com si la compren de 100 o de 200,
que crec que és la base, perquè el personal que hi ha aquí dintre
també és un personal molt de tota la vida,
i molt integrat amb, bueno, estar amb el client i atendre el client,
que crec que això el que ho demanda, perquè avui també he canviat una mica,
que el client a vegades no ho demana això, que crec que s'equivoca,
perquè va molt bé, va molt bé que a vegades els puguin orientar
sense cap compromís, evidentment, que això és el que ara s'està perdent una mica,
però bueno, procurem fer-ho de les dues maneres.
És el que vostè diu, Maite, està al dia uns espreus assequibles,
d'altres més sofisticats, però el tracte directe amb el client també es busca,
i és probablement també una de les virtuts que ha tingut l'establiment
per estar 40 anys aquí al peu del canó.
Jo crec que sí, jo crec que sí, procurem.
El que passa és que hem de tenir-la suficientment vista,
que el jove això no ho reclama, i llavors hem de saber
que en aquest tens de dir que si el pots atendre,
si volen que la tinguis, la tens, si no, doncs no,
però això ho tens de... vull dir, estàs molt al tanto d'això.
Hem de fer una mica de psicòlegs, jo crec que els comerciants,
o tothom que està darrere d'un taulell,
t'he de tenir una mica de psicòleg, que és el que procures tindre.
Això ho fa l'experiència o les ganes de fer-ho,
perquè a vegades, vull dir, pot ser una molta experiència,
però està cansat i dius, bueno, ja no, però tens ganes de fer-ho.
O sigui, mentre siguem aquí, ho farem sempre així,
i quan no, doncs tancarem portes i se n'anirem.
Doncs si algú volia la fórmula, la Maite Rovira l'ha explicat,
i es pot resumir en treballar i voluntat de servei, no?
Sí, jo crec que sí, jo crec que sí.
I a més agradant-te molt el que estàs fent.
Aquí les persones que hi som, que són persones que una en fa 20,
l'altra en fa 30, vull dir, l'altra en fa 10,
vull dir, tots estimem molt el que estem tocant,
que crec que això et recompensa tant a tu professionalment,
com vull dir, ho transmets al client.
No en dubti, si ho fas a gust, ho transmets.
Sempre hi pot haver gent enfadada, perquè això passa a tot arreu,
vull dir, perquè la gent voldria sempre més, sempre més,
i a vegades hi ha coses que no poden ser, però bueno,
jo crec, sincerament, que ho hem fet bastant bé.
I la prova és això, que som més de 40 anys aquí, eh?
Doncs moltes gràcies, Maite Rovira,
per obrir les portes d'Albert Regals del carrer Sant Agustí número 12.
A vosaltres, que ho feu molt bé.
Moltes gràcies, ha estat un plaer.
I vinga.
I gràcies al Josep Sunyer i al Joan Maria Bertrana,
que avui ens parlaven des d'aquest espai de la BAT.
Fins després, Josep.
Fins ara, fins ara, adéu-ho.
Un minut i mig, les 12 del migdia.