Les 10 del matí, 9 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
en aquest dijous, com dèiem, una mica especial,
dijous sant a les portes d'unes minivacances
per a milers de tarragonins i de catalans.
Alguns aprofitaran per sortir, altres per quedar-se.
En el cas de Tarragona són multitud,
majoria segurament la gent que es queda justament
per veure els actes principals de celebració religiosa
de la Setmana Santa Targonià.
I avui, en aquest dijous, tenim el matí de Tarragona Ràdio
el conseller primer del Govern de la Generalitat.
El segon càrrec de responsabilitat del Govern de Catalunya,
el torrenc Josep Bargalló, que ocupa aquest càrrec
justament des de fa poc més de dos anys.
Des d'aquesta posició de conseller primer
s'en ocupa d'alguns temes i de projectes de futur
de la ciutat de Tarragona, com la façana marítima
o un projecte relacionat amb el futur de la finca de la Sabinosa,
dels quals podrem parlar en els propers minuts.
Parlem d'aquests temes d'interès local,
però també abordarem les principals qüestions
de la política catalana.
Senyor Josep Bargalló, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Avui hi ha mig de vacances.
Bé, estava mig de vacances, de veritat,
perquè fer aquest matí unes quantes coses per Tarragona
i pel tarragonès i a l'hora de dinar, diguem,
d'entrar en vacances, però la victòria de l'Espanyol d'ahir
m'ha allargat la jornada de treball
fins que s'acabi les celebracions de plaça Sant Jaume.
A nivell personal, doncs, sempre no és massa agradable
que tinguis menys vacances, però evidentment a nivell de país
i per la gent que és secretora de l'Espanyol,
doncs és una celebració que bé es mereix allargar la jornada laboral
a les quantes hores.
Ja que comencem parlant de futbol, de l'Espanyol,
de la recepció que hi haurà aquesta tarda al Palau de la Generalitat
i a l'Ajuntament de Barcelona, en fi, tenim a les portes
potser una altra celebració futbolística,
la del possible ascens al Nàstic.
Vostè recorda que va estar en l'ascens a segona,
ara ha aviat farà dos anys,
i pot tornar a repetir, potser com a conseller primer,
celebrant l'ascens d'un altre equip català a primera.
Seria també un fet històric.
Jo espero que sí.
el Nàstic, que va començar fent coses molt estranyes,
que és a dir, perdent a casa i guanyant a fora,
que si ara tothom pensa que si aquells partits
que va perdre a casa els hagués guanyat,
que era el més normal de l'ascens, estaria més segur,
jo crec que està bastant embalat cap a l'ascens,
perquè té aquelles coses, diguem-ne, de barreja,
de jugar bé, tenir sort i que les coses li funcionin, no?
Allò que l'Epit té un penalti a favor dels últims minuts,
o que els gols de rebot que abans,
sempre anaven fora i ara van dintre, no?
Jo crec que sí.
Des del punt de vista de govern, segur que ens costarà algun diner,
perquè sempre que passa una cosa esportiva d'aquestes
acaba costant algun diner,
però crec que serà un diner ben invertit.
Per exemple, és evident que,
si el Nàstic puja a primera,
els drets televisius són molt importants,
és una de les parts importants que d'un club de futbol de primera divisió
són els drets televisius,
que es tenen un mínim d'entrada, que és molt alt,
però em sembla que serà una feina també afegida,
feta de molt bon grad.
Sí, el Nàstic puja a primera,
i hi haurà recepció al Palau de la Generalitat.
Evidentment.
Seria important,
més enllà des del punt de vista futbolístic,
que hi hagués un altre equip de fora de Barcelona
a la primera divisió del futbol,
un altre equip català?
És important que hi hagi
més de dos clubs a primera,
que és molt important,
i és molt important que estigui,
com deies,
fora de Barcelona.
La seta esportiva de l'Espanyol a Cornellà
ja significa que era un pas.
L'Espanyol,
que és un equip que té 6 o tot Catalunya,
serà, en bona manera,
un equip entès com el del Baix Llobregat,
i jo crec que lligarà l'Espanyol
amb un tipus de seguidors que ara no té.
Però és evident que cal seguidors fora.
L'esport català té un problema gravíssim,
que és que té molt d'èxit.
Té molt d'èxit.
En aquests moments, per exemple,
tenim, fent competicions europees,
ara ja no perquè alguns han quedat eliminats,
però van començar competicions europees
32 equips catalans,
quan de la resta de l'Estat
hi ha una vintena de tota la resta de l'Estat.
Això és un èxit fabulós.
Això és un problema econòmic,
perquè si seguiu, per exemple,
el que passa amb altres col·lacs autònomes,
hi ha comunitats que tenen
a primera divisió dels 12 esports importants,
doncs un equip.
A Extremadura en té un equip a primera divisió.
Castella a la Manxa en té un parell de tres.
I on, si us fixeu,
resulta que ja s'obtien un equip de handball
que li dóna el suport a una caixa
i que és molt bo.
Perquè clar, és d'una comunitat
que només té aquell equip de handball.
Nosaltres tenim tants equips,
en tants esports,
tan bons que això és un problema
de gestió esportiva i econòmic,
perquè se'ls ha d'anar a suport a tots.
Però, en canvi, també és una riquesa increïble
tenir un esport de molt alt nivell.
I sent com és el futbol,
l'esport d'ahir per excel·lència
o l'esport professional número 1,
jo crec que és bo que n'hi hagi tres
i que és molt bo
que un sigui fora de l'àrea metropolitana.
I en aquest cas,
que un sigui el Nàstic
que per trajectòria dels darrers anys
jo crec que s'ho mereix.
Ja que parlava abans del Nàstic de primera,
dels drets televisius, dels ingressos que tindrien.
Estava pensant que el Nàstic s'ha queixat molt
els últims dies
i, de fet, això es va parlar
a la Comissió de Control Parlamentari de la Corporació
fa uns dies del tractament de TV3
i dels mitjans públics del país
respecte a un equip com el Nàstic.
I també el Nàstic es queixava
que justament hauria de tenir
el suport directe de TV3
amb la samarreta,
tenint més ajudats econòmiques.
Creu que s'hauria d'apostar justament
perquè hi hagués més aportació
dels mitjans públics
en informació i en diners
en un club com el Nàstic?
Aquí això és molt semblant
de quan el Manresa va guanyar
la Lliga de Bàsquet.
Diguem-ne,
el país aquest nostre
és un país molt dinàmic,
molt plural, molt obert,
però ara també és un país
molt tradicional.
I la tradició és el bàsquet,
joventut i Barcelona.
Futbol, Barcelona i Espanyol.
El Humble, Barcelona i Granollers.
Quan algú trenca aquesta tradició,
les coses no acaben de funcionar.
Quan el Manresa va guanyar
la Lliga de Bàsquet fa uns anys,
doncs va resultar que ningú havia previst
que TV3 hagués de seguir a Europa
un club que no fos
el Barcelona o la joventut.
I es va haver de fer cuit de corrents,
un contracte entre el Manresa i TV3
per seguir a Europa.
Doncs bé,
una de les virtuts que tindrà
si el Nasti puja a Primeres
és que trencarà també aquesta tradició
de TV3,
que els dos clubs de Primeres
són Barça i Espanyol
i la recitarà a molta distància.
I jo sé que s'està ja treballant
en aquest aspecte
i em sembla que aquesta mateixa setmana
o la setmana que ve
ja hi haurà algun tipus de reunió
induïda potser per tercers
per començar a treballar
aquesta major entesa
entre el Nasti i TV3.
Els drets televisius
d'un club de Primeres
estan taxats en un mínim.
En un mínim són
1.500 milions
de les antigues pessetes.
Però a partir d'aquest mínim
hi ha evidentment
els contactes
que pugui haver específics
per qüestions concretes.
Aquest mínim
és un mínim important
del pressupost d'un club de Primera
però és un mínim
que no és el fonamental
d'un equip de Primera.
No farem, senyor Bargall,
una entrevista d'esports
però per acabar
amb el tema esportiu
i recordant el que deia
fa un moment
de la riquesa esportiva
del país,
de clubs i d'instal·lacions
estava pensant justament
en unes instal·lacions
que depenen del govern
que estan aquí al costat
a l'Avinguda Andorra
tot el complex de Sant Jordi.
Què hem de fer amb això?
Perquè aquest és un tema
que s'arrossega
fa anys.
Vostè com a persona
molt vinculada a Tarragona
sap del no ús
d'aquestes instal·lacions.
Quines són les intencions
del govern en aquest sentit?
Aquí és un...
És tot un problema,
perquè és un problema
de la titularitat ja,
que ve d'antic
i és un problema
de la gestió.
En aquests moments,
després de moltes converses
i moltes qüestions,
jo crec que hi ha un acord
entre l'Ajuntament,
la Generalitat
i en un segon nivell
la Rovira i Virgili,
perquè aquestes
siguin instal·lacions
que es posen al dia
i es posen al servei
de la ciutat.
Jo crec que s'està...
Segurament més lent
del que cal dia,
però s'està avançant
perquè, insisteixo,
és molt complicat
de quin és titular,
quin ha estat titular,
quin ha fet la gestió,
perquè això és unes instal·lacions
que venen, diguem-ne...
Hi ha molta gent
que m'escolti
que per cert
no m'entendrà,
del Frente de Juventudes
del franquisme
i tota una història
molt llarga.
Però, vaja,
crec que en aquests moments
estem en condicions
que part del terreny
de fora
sigui utilitzat
per l'Institut
i les instal·lacions esportives
en si
doncs
estiguin utilitzades
per la ciutat
a través d'una
cogestió
entre
Generalitat
i Ajuntament.
Dintre la Generalitat,
a més a més,
també hi ha hagut
històricament
problemes
perquè en lloc
de ser d'esports,
que seria el normal,
va ser de molt de temps
de joventut
de la Generalitat.
Això també, diguem-ne,
les administracions
són lentes,
però jo crec que
en un moment
no hi ha d'haver res
que impedeixi
que es posin al dia
i que es posin al servei
de la ciutat.
Podríem posar una data
en el calendari?
No.
A gros o mou?
Si hi ha una cosa
que he après
en aquells dos anys i mig
gairebé
de conseller primer
és que
si poses una data
és probable
que t'equivoquis
i que el millor
que pots fer
és intentar no equivocar-te.
Molt bé, doncs
deixem les qüestions esportives
perquè això no sembla
que al final
fem una entrevista
de futbol i d'esports,
parlem una mica
de política,
de política en general,
dos anys i mig
de conseller primer.
S'ho imaginava
que seria així?
coordinar un govern
tripartit
i amb tot el que ha passat
en aquesta període?
No, li puc assegurar
que no.
Això és evident que no.
Que no tant,
allò que podíem dir
que és positiu
i allò que podíem dir
que és negatiu,
allò que no m'esperava
de bo que ha passat
i allò que m'esperava
de dolent que ha passat.
Ara, l'experiència
és, diguem-ne,
absolutament
suggerent,
atractiva
i donar
per
viure-la
amb intensitat.
Segurament que en certs moments
amb excessiva intensitat,
però tampoc
el pensar
com càrrec d'aquestes característiques
ha de ser ni senzill
ni tranquil.
L'Estatut
és el gran tema
des de fa dos anys,
és el gran
buquinsigne d'aquest govern,
serà sotmès a referèndum
si no hi ha camis d'última hora,
sembla que el diumenge 18 de juny.
Quin serà
el missatge del govern?
Perquè el president Maragall
justament
ha demanat aquesta setmana
a tots els consellers
que facin campanya en positiu,
però quin serà
el missatge final del govern?
El missatge del govern
ara no li desvetllaré
perquè ara ja sabem,
el govern farà dues campanyes,
una primera campanya
previ al referèndum
de divulgació
del text de l'Estatut,
que això voldrà dir
des d'enviar
l'Estatut
a cada casa
fins a una certa campanya
institucional
als mitjans de comunicació.
No li divulgaré ara
quin és l'eslògan
de la campanya,
però ja hi és.
I després
una segona campanya
de participació
durant el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
que la gent
conegui el contingut
de l'Estatut
directament.
De fet,
la gent coneix bastant
sobre l'Estatut
i potser en algun moment
algú pot pensar
i a vegades jo també
que massa
el debat sobre l'Estatut
però
que la gent
conegui el contingut
de l'Estatut
i després
incentivar la gent
a participar
en el referèndum.
Tenim tendència
a no participar
en el referèndum
de normal
i que a mi
nosaltres creiem
com
com és lògic
que és molt important
participar
i si estigui
d'acord
amb el que diu
l'Estatut
al final
no si estigui
d'acord
es pensi
que hauria
de dir més
es pensi
d'una altra
manera
jo crec que
l'important
és demostrar
que com a
país
estem
interessats
en allò
que és
la nostra
llei màxima
allò
que marca
el nostre
futur
immediat
aquesta serà
la participació
del govern
en tot aquest
procés
divulgar
i fer
participar
i què farà
què dirà
el conseller primer
què representa
més
amb un partit
que és
Esquerra Republicana
però
el govern
per llei
i a més jo crec
que per
voluntat institucional
no demanarà
un vot concret
primer perquè
no el pot demanar
davant d'un procés
com un referèndum
no el pot demanar
segon perquè
tenim a Catalunya
encara lleis
més estrictes
que la resta
de l'Estat
sobre això
i després
perquè
el fet de demanar
un vot
es farà en els partits
el que farà
el conseller primer
com els membres
del govern de la Generalitat
és participar
molt activament
en aquesta campanya
de divulgació
del contingut
i especialment
en la campanya
de petició
de participació
Ahir deia Artur Mas
que
millor que els consellers
d'Esquerra Republicana
no facin campanya
ni divulguin l'Estatut
perquè
l'acabaran enfonsant
a si
diguem-ne
amb carinyo
un dels problemes
que té ara
l'Estatut
en aquest moment
és que
PP a banda
que en el tema
de l'Estatut
PP està
en una altra història
bueno
em sembla
que en el tema
de l'Estatut
i en uns quants temes més
com el de la Pau
al País Basc
o l'anàlisi judicial
de l'atemptat
de l'11M
PP va per un cantó
i la resta del món
va per l'altre
a mi em sembla
que en aquests moments
un dels problemes
que té l'Estatut
no sé si és que
amb el temps
que fa cap o cop
portem-ne a una taula
és que
els que hi estan
d'acord
no es plantegen
explicar-lo
amb entusiasme
i els que
ara
no hi estem d'acord
tampoc ens plantegem
rebutjar-lo
amb contundència
perquè els que hi estan
d'acord
es nota que no és
l'Estatut
que haguéssim volgut
i els que n'hi estan d'acord
el que passa
és que
volem que hi hagi
un Estatut
jo crec que aquí
el problema és aquest
per tant
el bon amic
Artur Maso
que hauria de fer
és explicar l'Estatut
amb entusiasme
i no preocupar-se
com l'expliquem els altres
sinó que és preocupar-se
com l'explica ell
al govern li preocupa
que pugui haver-hi
una baixa participació
en el referèndum?
Sí
no hi haurà
a veure
a Catalunya
i al Estat Espanyol
i a Europa en general
els referèndums
mai tenen
una alta participació
per tant
això és evident
però ara ens preocuparia
que tingués
una especial
baixa participació
al referèndum
del nostre Estatut
això ens preocuparia
ha acabat el procés
de l'Estatut
ha acabat el referèndum
se suposa que el curs
polític vinent
parlarem d'altres coses
serà però el curs
polític d'avançar
les eleccions
encara que aquesta
ja sé que em dirà
que és una competència
única del president
de la Generalitat
però el govern
vostè que acordei
el govern
que és el conseller
primer
treballa amb aquesta
hipòtesi?
Acabat el referèndum
si pogués ser
podríem fer vacances
estaria una cosa
però vaja
ja la tornem a la vacances
és difícil
i és potser
una utopia
a veure
el curs que ve
si entrem
el curs que ve
de setembre a setembre
com el curs escolar
hi ha eleccions
que són les municipals
això és evident
i es comença
una campanya electoral
que no s'acaba
perquè un cop comencin
les municipals
ja no
ja s'empalma
nosaltres no parlen
de Catalunya
en aquests moments
nosaltres no treballem
amb l'avenç d'eleccions
i estem treballant
en un calendari
que deixa molt clar
que les eleccions
de Catalunya
són després
de les municipals
si vostè em diu
exactament
quan tocarien
això segurament
que no
perquè mai hi ha hagut
les eleccions
exactament
quan tocarien
ara
la nostra previsió
en aquests moments
és que seran
després de les municipals
ara portem
dos anys i mig
de govern
PSC
Esquerra Republicana
Iniciativa per Catalunya
creu sincerament
senyor Bargalló
que es mantenen
les expectatives
que va crear
la formació
del tripartit
en el seu moment
o que han decebut
en molts dels seus votants
no es mantenen
les expectatives
per sort
a veure
per sort
per dues coses
primera
perquè teníem
dipositades
moltíssimes expectatives
hi havia molta gent
que esperava
que en dos anys
haguéssim fet
més a Convergència
i Unió
en 23
això diguem
és físicament impossible
per tant
teníem
dipositades
més expectatives
de les lògiques
però era evident
que després
de 23 anys
de Convergència
i Unió
en el govern
hi havia gent
que no hi estava
d'acord
i que esperava
que quan entréssim
diguem-ne
féssim el mateix
que aquells
en 23 anys
però des del punt
de vista contrari
i hem estat
només dos anys
per tant
hi ha molta gent
que esperava
molt més ràpidament
i moltes més coses
i per tant
hi havia molta gent
que esperava
coses
contradictòries
de nosaltres
per exemple
en el debat
de l'energia
és un debat
apassional
de l'energia
hi ha moltíssima gent
que va votar
els tres partits
del govern
i que els tornarà a votar
que ells mateixos
estan
en posicions
contradictòries
en el debat
de l'energia
tenim gent
que ens va votar
que és radicalment
antinuclear
i que vol
que tanquem les nuclears
ja
i que ens demana
parts eòlics
diguem-ne
la tira
hi ha gent
que des de posicions
igualment d'esquerres
i de territori
no està d'acord
amb els parts eòlics
que creuen
que malmet
el territori
i que en aquest sentit
doncs prefereix
una moratòria
de les nuclears
són gent d'esquerres
gent que està
en aquestes comarques
i gent que ens ha votat
i sobretens
ens tornarà a votar
doncs algú dels dos
no estarà massa content
i en aquests moments
possiblement cap dels dos
estigui al 100% content
i la decisió
que va tenir
al seu moment
Esquerra
d'apostar
per un govern
tripartit
és una decisió
que dos anys i mig
després
aquesta aposta
continua sent
estratègica
i no conjuntural
és a dir
continuen treballant
amb la hipòtesi
d'una nova legislatura
amb un govern
de coalició
la decisió
que vam prendre
tenia
en molts punts
un d'ells
per exemple
era el debat
statutari
i estàvem convençuts
que calia fer un debat
statutari
i estàvem convençuts
que només es podia fer
amb socialistes
al govern
i amb convergència
a l'oposició
jo crec que s'ha demostrat
23 anys
de convergència
al govern
i socialistes
a l'oposició
no hi ha
debat statutari
girem nosaltres
i hi ha hagut
hi ha altres aspectes
de polítiques socials
que com el pacte
nacional per a l'educació
que són clars
que només podien passar
per un guany
d'aquestes característiques
hi ha elements
que en 4 anys
no n'hi ha prou
ara
hi ha d'haver unes eleccions
i les eleccions
donen uns resultats
i hi ha haver
voluntat de tothom
per part nostra
més que els partits
hi ha elements
de política
com el pacte
nacional per a l'educació
com elements
d'equilibri territorial
com elements
de política ambiental
que calen
no 4 anys
sinó 8
per treure'ls endavant
i per tant
esperem que en les properes
eleccions
trobem els socis
com per continuar
tirant endavant
aquests projectes
digui'm a nivell personal
li agradaria continuar
de conseller primer
en una nova legislatura
o amb aquesta experiència
ja té prou
home
no sé si
vostè se'm recordarà
però em sembla que
quan jo havia decidit
voluntàriament
abandonar el Parlament
cosa que vaig fer
em sembla que
havíem estat parlant
que me'n tornava
a treballar
a l'institut
i venia
per aquesta casa
intentant
fer alguna tertúlia
i vaig començar
a fer-ne una
fins i tot
m'assembla
com pot vostè imaginar
per veure el futur
amb la meva experiència
és estúpid
no ho sé
no ho sé
el que és evident
també
és que
jo li puc assegurar
que personalment
23 anys
no m'hi estaria
ni perquè
i el cos meu
no aguantaria
4 és molt
8 jo crec
que ja és la frontera
en fi
tornem a parlar
de coses de Tarragona
ja que hem començat
parlant del nàstic
vostè ha estat
un dels impulsors
des del govern
del tema
de la façana marítima
un projecte emblemàtic
per la ciutat de Tarragona
s'han fet passos
des de l'Ajuntament
s'han encarregat
està tot molt bé
està tot molt bé
crec que li havien demanat
a vostè una nova reunió
sí sí
està programada
ja està programada
serà aviat
ara no li puc dir
perquè no me'n recordo
de l'agenda
però sí
sí perquè
l'Ajuntament
ha fet els deures
que es va comprometre
el conseller Nadal
ha fet els deures
que es va comprometre
ara tenim
damunt la taula
ja decisions
clares
com per exemple
quan passava el Franculi
que era una decisió
que tenia diverses postures
i ens sembla
que tenim una única postura
també tenim
un compromís
del govern de l'estat
econòmic
més clar que abans
i jo crec que
el tema
de la façana marítima
es resoldrà positivament
segurament com sempre passa
no tal com s'havia previst
en el 100%
en el començament
però no hi ha cap projecte
que acabi sent
tal com s'ha previst
però resoldrà
positivament
i a més a més
amb un acord clar
de totes les parts
l'estat
però dintre l'estat
el Ministeri de Foment
Renfe i el Port
el govern de la Generalitat
com a autoritat competent
en matèria urbanística
i l'Ajuntament
i jo crec que
aquest projecte
que potser
de temps enrere
semblava inviable
doncs ara
amb les reformulacions
que calguin
comença a ser
una possibilitat
jo crec que
efectiva
un altre projecte
de futur de la ciutat
que afecta el mar
el litoral
el de la Sabinosa
un projecte
que ha impulsat
per la Universitat
per la Cambre de Comerç
també per la Diputació
i per l'Ajuntament
de convertir
aquella zona
aquella finca
en una mena de centre
universitari
d'investigació
de recerca
en relació
amb la Mediterrània
ens costa
que el projecte
li vam presentar
a vostè
com a conseller
primer
fa uns mesos
aquí la Generalitat
hi pot jugar
està decidida
a jugar
en aquest projecte
aquí hi pot jugar
el que passa
que
cal
definir més
i millor
el projecte
el projecte
com està
plantejat
és
una molt bona idea
però que
a l'hora
de posar-la a la pràctica
té
molts obstacles
a mi em consta
a mi em consta
que tant
diguem-ne
des de la Diputació
com des de la Universitat
que són
almenys
els dos motors
més importants
hi ha hagut
en els darrers temps
una reformulació
del projecte
cap a
diguem-ne
fases
més fàcils
i més
possibles
d'executar
i em sembla
que aquesta reformulació
del projecte
amb aquestes fases
més fàcils
i més possibles
d'executar
doncs també
des de la Generalitat
hi estaríem
més d'acord
així com el de la
façana marítima
nosaltres
volem ser
un dels tres motors
del projecte
o dels dos
motors del projecte
en aquest altre
projecte
de la Sabinosa
i col·laborarem
i ajudarem
al costat
d'e
o darrere d'e
i en aquest sentit
el motu
ha de ser
la Diputació
com a
que es veu
és el titular
del terreny
i la Universitat
i nosaltres
estarem al seu costat
com ja sap
l'Elsat de Rui Virgili
que ha passat al seu costat
en els projectes
efectius
que
que ens ha donat
i que ens ha plantejat
i amb aquest tema
hi estarem
però insisteixo
potser
allò primer
que ens va arribar
era massa gran
i massa gran
tota la vegada
i ara
les coses
que ens estan arribant
són més concretes
més per fases
i per tant
més fàcils de fer
una altra competència
del govern
a la ciutat de Tarrona
a l'Escola Oficial d'Idiomes
la posem a la xar 3
la posem en un edifici nou
aquí sembla que
fins i tot
hi ha discrepances internes
en el propi govern
el director territorial
d'educació
a Tarragona
Josep Maria Pallàs
que és el partit
del mateix partit
d'Esquerra Republicana
aposta per la xar 3
però el delegat
del govern a Tarragona
Javier Sabater
sembla que
en les últimes setmanes
ha donat a entendre
que seria millor
recuperar una proposta
de nous terrenys
a la zona de Joan XXIII
i el conseller primer
què diu?
A veure
el conseller primer diu
que la història
aquesta de l'escola
fes i l'idiomes
a Tarragona
és una història
que ja comença
a ser llestimosa
que Tarragona
es mereix
una escola oficial
d'adiomes potent
més enllà
dels interessos
locals
d'uns terrenys
o altres
més enllà
de tots els interessos
del professorat
de l'escola oficial
d'adiomes
es mereix
una escola oficial
d'adiomes potent
potent vol dir
que pugui ser
més gran del que és
pugui ensenyar
més idiomes
dels que ensenya
que en el fons
estem en una zona
turística
i industrial
on el coneixement
d'idioma
és molt important
més enllà
de l'anglès
i més enllà
del francès
del català
del castellà
i hem d'ensenyar
moltíssims idiomes
i fer-ho molt potent
i hem de prendre
una decisió
el tema
de la chartres
jo crec que la chartres
és un bon lloc
ara
hi ha un consens
social i ciutadà
que diu que la chartres
s'ha de fer servir
per altres coses
que mai
s'han acabat
de concretar
parlem-ne
però parlem-ne
ja
avui
i demà
prenem la decisió
definitiva
perquè
això dels altres
terrenys
han anat apareixent
un rei de l'altre
però cap d'ells
amb les condicions
mínimes
com per fer-hi
si no va a la chartres
ha d'anar
a un lloc
molt bo
en molt terreny
per fer un edifici
que es pugui anar ampliant
un munt de vegades
clar que faci falta
si no
la chartres
és un bon lloc
i això és una decisió
que el govern té
la chartres
és un bon lloc
i si en pocs
dies
no hi ha una alternativa real
la chartres
serà el lloc
i si hi ha una alternativa
a la chartres
que és un edifici
de titularitat
del govern
què hi fem
perquè aquí també hi ha
la proposta
de fer un centre
d'art contemporani
i el Departament de Cultura
de la Generalitat
sembla que hi dóna suport
i està
en aquesta línia
i cap
és a dir
en els sectors hi cap
però és clar
l'oficiativa
és un centre d'art contemporani
que hi hauria
un centre d'art contemporani
sí
hi cabria
i a Tarragona
és possible
ara un centre d'art contemporani
modern
obert a propostes
innovadores
i no només
de la ciutat
la ciutat
de Tarragona
té múltiples virtuts
però de vegades
li falta
el convencement
que és capital
i per tant
que ha de
té projectes
i ha de tenir projectes
que vagin més enllà
de la ciutat
i si parlem
d'un centre
d'art contemporani
de Tarragona
no pensem
només
en un centre
per als artistes
de Tarragona
ciutat
que si fos
per això
el govern
diria a l'Ajuntament
tant de gust
tira endavant
i ja en parlarem
per una subvenció
si el govern
ha d'encapçalar
un centre d'art contemporani
de ser un centre
d'art contemporani
per a totes les comarques
del camp de Tarragona
i que sigui
un motor
de tot Catalunya
i per tant
obert
als artistes
de tot Catalunya
i per a vegades
aquesta ciutat
que és magnífica
que és meravellosa
que és esplendorosa
li falta
aquest convencement
de ser capital
jo crec que
els anys
d'haver estat capital
provinciana
del franquisme
li van donar
en la transició
una espècie
de miar culpa
d'estat
capital franquista
i aquesta espècie
de miar culpa
que van patir
també Lleida
van patir Girona
no l'ha acabat
de soprar
en el seguit
de dir
som capital
de la Catalunya
meridional
som capital
del camp de Tarragona
som capital
de la Catalunya Nova
som una de les
capitals de Catalunya
per tant
els nostres projectes
han d'anar
més enllà
de la ciutat
en aquests projectes
que van més enllà
de la ciutat
són els projectes
que la ciutat
trobarà
a la Generalitat
un centre
per tant
d'art contemporà
amb aquesta filosofia
millor
a Tarragona
hi toca
a Tarragona
hi toca
per a la xar 3
és que a nosaltres
ens hem de posar d'acord
però ràpid
insisteixo
perquè també
podria anar
a la Sabinosa
també podria anar
a la Sabinosa
i Tarragona
ens ha de dir
la ciutat
quins espais té
i ens hem de posar
d'acord
que hi fem
en aquests espais
a partir de la proposta
a l'Ajuntament
és cert
però nosaltres
per involucrar-nos
hi podem involucrar-nos
com ens involucrem
en un projecte
a Torra d'Ambarra
o ens involucrem
en un projecte
a Constantí
la Generalitat
s'involucra
a l'Ajuntament
que són projectes locals
per tant
Tarragona
ens hi podem involucrar
igual
és un projecte local
ja hi ajudarem
no, no
és un projecte
de país
ens hi posem
i ho dic
perquè a vegades
en algun d'aquests projectes
tipus de centre
d'art contemporani
a mi
algun dels inputs
que rebo
de la ciutat
és que és un projecte
de ciutat
i si és un projecte
de ciutat
n'hi ha
a Catalunya
més de 900
escats de municipis
i tots tenen projectes
propis
i Tarragona
és un municipi
molt important
per tant
ha de tenir projectes
més importants
però crec que Tarragona
ha de tenir la força
de poder fer projectes
de país
a més és capital
té un Ajuntament
té un Consell Comarcal
que hi té la seu
té una Diputació
que hi té la seu
té una Universitat
que hi té la seu
per tant té una potencialitat
com per fer projectes
de país
i en els projectes
de país
jo crec que Tarragona
és quan pot fer
el salt endavant
jo m'imagino
una ciutat de Tarragona
tornant al comencement
amb un equip de futbol
a primera divisió
amb projectes
forts
que atraguin
l'atenció del país
perquè s'ha de dir
que Tarragona
és la capital
de l'art contemporani
a Catalunya
en aquest segment
i si fem un centre
d'art contemporani
a Tarragona
no el farem
de totes les arts
ho hem de fer
hem de tirar
i a quin art
per tant
això ho hem de fer
però insisteixo
ho hem de fer ràpid
perquè hi ha coses
que ens cremen
a les mans
com l'escola oficial
d'idiomes
i per tant
aquí o hi ha
aquest acord contextual
de totes les coses
a Tarragona
o l'escola oficial
l'hem de fer
on la podem fer
i on estaria bé
que és a la xarxa
en fi
hem començat
parlant del nàstic
de futbol
i hem acabat
parlant d'art
d'art contemporani
de la xarxa
hem fet una mica
repassada
en general
temes que afecten
a la ciutat
i hem parlat
de política catalana
amb el conseller primer
senyor Josep Bargalló
moltes gràcies
per acceptar
la invitació
del matí
de Tarragona Ràdio
esperem trobar-lo
més sovint
i no tant
de tant en tant
que pugui compartir
una estona
amb els oients
de la ciutat
de Tarragona
i en fi
que puguin aprofitar
també
aquests minidies
aquests pocs dies
de vacances
gràcies senyor Bargalló
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia