Res, escassos segons i arribarem al punt horari d'un quart d'onze.
Continuem al matí de Tarragona Ràdio,
plenament festiu, plenament parlant ja de Sant Jordi,
tot i que el temps, la veritat, no acompanya gaire.
D'aquí uns dins ens li ho preguntarem
al president del gremi de Llibreters, el Pitu Rovira.
Esperem que el temps, la pluja, la inestabilitat,
no en jugui una mala passada.
En qualsevol cas, nosaltres volem parlar ara
de les diferents activitats relacionades
especialment amb la ciutat de Tarragona
que s'han previst pel mateix dia de Sant Jordi.
Des de ja fa l'any passat,
s'intenten agrupar tot un seguit d'activitats,
tot un seguit d'actes al voltant d'aquesta data
i ara en volem parlar d'algunes d'elles, no totes,
perquè realment per qüestions de temps i espai
és gairebé impossible,
però si hem volgut tenir una bona representació,
saludem els nostres convidats.
Primer que tot, la Rosa Comas,
tècnica de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Rosa, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
No pareu, fa uns dies estàvem parlant dels premis,
ara de Sant Jordi.
Sí, ara ja torna a ser una època així forta,
per les lletres.
Parlem amb l'Adolf Iglesia,
d'Adolf, què tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ella és un dels responsables de la primera edició
del Festival de Polipoesia,
que es celebrarà aquí a Tarragona.
Després et preguntarem què és la polipoesia.
Saludem també la Lourdes Malgrat.
Lourdes, què tal, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Responsable de l'Escola de Lletres,
que és una de termes diferents selles que és una de termes aquests dies.
I saludem també la Xus Garcia.
Xus, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
del col·lectiu, una de les responsables del col·lectiu
La Pell del Llevi, que han editat, entre altres coses,
una revista que ara d'aquí uns instants presentarem.
Si et sembla, Rosa, primer contextualitzem
totes aquestes activitats que ara d'aquí uns instants presentarem,
es desenvolupen bàsicament en un mateix espai físic.
Una caima, una tenda, ara ho explicarem,
instal·lada a la Rambla Nova,
on aniran passant aquestes activitats i d'altres coses.
Sí, exacte.
De fet, una mica com vam fer l'any passat,
que va ser el primer any que vam portar a terme aquesta iniciativa,
la idea és, doncs, això, crear com un eix espaial, podríem dir,
on es desenvolupen totes les activitats, no?
I això, doncs, és el davant del Col·legi de les Terresianes, diríem,
la coca aquesta del gremi de llibreters.
Doncs tenim un espai en què hi ha, doncs, un estant
on es venen i es distribueix informació
sobre les novetats editorials dels escriptors del Camp de Tarragona
i alhora també, doncs, on es fan una sèrie d'activitats, no?
Que ben bé, com que tenim aquí molts dels protagonistes,
ells ho poden explicar amb més detall, no?
Però des de lectures fins a la presentació de la revista de la pell del llavi,
doncs, hi ha caricatures també,
que això em sembla que també en parlareu,
i bé, doncs, la petonada popular, etcètera, no?
Hi ha bastanta cosa programada.
A més a més, a aquesta caima també hi aniran passant
diferents escriptors del Camp de Tarragona
i serà a punt de trobar perquè, vaja,
el ritual gairebé obligat de cada Sant Jordi, no?
Que els lectors puguin tenir aquest contacte amb els escriptors
i obtinguin la protocolària firma.
Sí, exacte. O sigui, una mica la idea de la Jaima
és, des de l'Ajuntament, la idea és que es potenciï,
que la Diada de Sant Jordi sigui el dia dels escriptors del Camp de Tarragona.
Llavors, dintre de tot el que és la voràgina de novetats
i fins i tot de l'impacte mediàtic que tenen certes novetats
que són les que es venen més,
doncs, creiem que la nostra feina és això,
és fer que les obres que es fan aquí, a la nostra zona,
pels escriptors de les nostres comarques,
doncs, que tinguin una rellevància i que es potenciïn.
I, doncs, bé, amb aquesta Jaima és això,
es vendran els llibres, no?
I també tindrem això, l'assistència, la presència dels autors, no?
Que vindran a signar durant el dia,
hi ha una sèrie d'horaris assignats, no?
Perquè, doncs, les persones que ho vulguin,
doncs, es puguin apropar, saludar-los,
que els assignin els llibres, etcètera, no?
Si es repetiu, és que suposo que esteu satisfets
de com va anar l'experiència de l'any passat.
Molt satisfets, estem molt satisfets
perquè va passar moltíssima gent per allà.
Clar, és un impacte que té,
que és bastant remarcable, no?
El diríem, l'impacte que té,
on un dia així poder, doncs, això,
repartir, doncs, tota una sèrie d'informació,
com és l'opuscle de novetats editorials dels escriptors,
que conté més de 40 novetats.
Això t'anava a dir ben gruixut, perquè...
No para, aneu on aquests dies...
Sí, estem parlant d'una producció
molt notable, no?
Poesia, teatre, narrativa, literatura infantil i juvenil,
i traducció és el que recull aquest opuscle.
Després, a banda, hi ha tot l'assaig
i tota la investigació que es fa,
però nosaltres el que recollim és ficció, podríem dir, no?
I bé, doncs, 40 novetats són moltes novetats, no?
I de molta qualitat.
Per tant, doncs, val molt la pena que la gent se n'assabenti.
I com a novetat en guany és això, també.
Tenim la venda de llibres.
L'any passat vam fer...
Era un estandre d'informació, bàsicament, senzillament.
I en guany no.
En guany es podran comprar els llibres allà, allà mateix,
de manera que no hi ha excusa, dic-ho.
Tot un que passi per...
Per recorque central de la Rambla, doncs,
a part la caima, on entra d'altres coses,
es podrà trobar en diferents moments del dia
la gent del pell del llavi, que sou també imparables.
No sortiu d'una i també us poseu en una altra.
El principal protagonista, crec, de les vostres actuacions
serà aquesta revista, Papers del llavi,
que estem subjectant en aquests moments.
Una revista que vosaltres, en la nota de premsa que veu enviar,
qualifiqueu com una estranya publicació.
Sí.
Ens ho pots explicar, sisplau?
Bé, doncs, per sortir-nos una mica del que seria una revista cultural,
perquè nosaltres, bé, som joves, som creadors
i estem començant una mica a obrir-nos pas i camí.
Podríem dir que és una publicació estranya perquè...
Bé, l'estranyesa en si mateixa és que és una revista preciosa,
ens ha quedat molt bonica.
Modèstia, modèstia a part.
Gens de modèstia, perquè la veritat és que ens ha costat molt de portar a terme,
ens ha costat molt de treballar-la, d'amacatar-la, d'aconseguir els recursos...
És a dir, que ha estat una feina intensa.
Per això, modèstia no, simplement, és que estem contentíssims de poder oferir això.
A més, a més, és cultura gratuïta,
que nosaltres també apostem per aquesta cultura lliure i gratuïta.
I que el ciutadà, qualsevol ciutadà, pugui apropar-se,
obrir la revista i aquí trobarà des de poesia visual fins a textos narratius,
poesia més convencional, fotografies, còmic...
És a dir, tenim de tot.
I això ho fa estrany perquè és molt multidisciplinar, molt variat,
i hi ha autors d'arreu, des d'autors locals i membres de la pell del llavi,
com gent d'Argentina, Brasil, Colòmbia...
És a dir, que hem tingut col·laboracions d'artistes d'arreu i de renom,
com podia ser, per exemple, el César Reglero.
Que ens ha col·laborat també en la contraportada, molt maca, també.
És a dir, que per nosaltres és una onda de satisfacció...
Comptant aquesta presentació.
No es tracta, en principi, d'un número puntual.
La voluntat, crec, és que aquesta revista, aquests papers del llavi,
que és el nom d'aquesta publicació, tingui una continuïtat.
Sí, la voluntat seria fer-la mensualment,
però això no és possible perquè és molt cart.
A més a més, ja et dic, nosaltres ho fem gratuït,
per tant, no recuperem la inversió feta.
I de moment el que farem és, per la tardor literària,
aprofitant la vinentesa, com sempre, de la tardor,
que és una mica el nostre espai natural de la pell del llavi,
doncs traurà un altre número que ja estem preparant, de fet.
Voluntat de rebre diferents col·laboracions d'aquí,
i intentar donar-se a conèixer, no?,
repartiment massiu aquests dies.
Quin tiratge heu fet?
De moment, mil, que això és molt de tiratge pel que és.
Per una publicació gratuïta d'aquest caràcter.
Per això, sí, Déu-n'hi-do, vull dir, que ens ha costat arribar als mil.
Però hi hem arribat, sembla poquet, però per nosaltres és molta tirada,
vull dir, clar, això si comparàs amb un clàxon, per exemple,
és una tirada ridícula, però arriba on t'ha d'arribar, suposo.
També esperem col·laboracions, que algú ens doni un cop de mà,
també podem tenir patrocinadors, aprofito des d'aquí, les zones,
perquè és una revista que a Voraça no té gens de publicitat,
una revista pura i dura, és a dir, que estem oberts també a col·laboracions
i poder fer més tirada, i poder fer més números.
Vosaltres, Rosa, Adolf, Lourdes, creieu que una revista com aquestes,
com els papers del Llevi, tenen futur, home, esperem que sí que el tinguin,
però que tenen un públic aquí a la ciutat de Tarragona amb aquestes inquietuds
i que els pot agradar aquest tipus de publicació?
Jo no estic convençuda.
Per part meva crec que sí, perquè, de fet, és una revista,
com ha dit la Jus, de creació, purament,
i penso que ara, en aquest moment, Tarragona, que jo sàpiga,
no té una revista d'aquest tipus, del tipus com està pensada
els papers del Llevi, que és això, una revista oberta
a moltes col·laboracions, a gent que comença,
gent que ja està consolidada, vull dir, però és un mitjà,
diríem, de difusió molt bèstia, perquè és això,
i és purament de creació, és això el que vull dir,
que actualment a Tarragona no n'hi ha, d'aquest tipus de revistes,
i penso que sí, que té futur.
L'Urdesdò, no sé si ja heu tingut l'oportunitat de donar-li un cop d'ull,
si ja l'heu assumit.
Sens dubte, perquè la majoria de textos són d'alumnes de l'Escola de Lletres,
i és evident, sempre que hi ha una publicació on apareix textos de creació literària inèdits,
doncs sempre és benvinguda.
Les revistes, és un dels temes que, a més a més, amb diferents col·lectius,
sempre hem anat parlant, hem anat discutint,
trobo que són necessàries, són necessàries publicacions en format de revista.
Actualment se'n fan poques, és això que deia la Rosa,
vull dir, n'hi ha poquíssimes, de fet, en aquests moments a Tarragona,
revista de literatura, en aquest sentit, de literatura i creació,
adjuntant i les altres arts, doncs segurament no n'hi ha cap més,
i per tant, en aquest sentit, sempre és benvinguda.
Respecte del públic, cada vegada n'ha de tenir més, no?
Aquest és un primer número, té el seu públic, té aquests alumnes que hi han col·laborat,
els seus amics, aquests altres escriptors, que a poc a poc s'hi aniran afegint més noms,
i per tant hi haurà un públic.
Sí, sí, sens dubte és una bona iniciativa.
Adolf, em sembla que el pols creatiu de la ciutat actualment és fortíssim, és brutal.
i qualsevol activitat que es faci té una repercussió i una riquesa,
tant de recepció com d'emissors, de creadors, impressionant.
I la qualitat del que surt és fantàstic, és molt bona.
Per tant, sí, repetint el que han dit,
és un canal de distribució d'aquesta creació fantàstic,
i amb la conjuntura actual, jo crec que sí, que sí,
estic convençut que això ha de tirar endavant.
Novetat és aquesta revista de papers del llavi,
i novetat també és la primera edició del Festival de Polipoesia,
que es celebrarà a la Bequeria.
Què és exactament la polipoesia?
Adolf, la pregunta que molta gent s'està donant.
La polipoesia és una paraula...
La polipoesia no és una paraula,
però com a paraula neix als anys 80,
de la mà d'Enzo Minarelli,
que crec que el tindrem per telèfon.
D'aquí un distanci el podrem saludar telefònicament.
i ell i un grup d'altres poetes el que fan és,
en sintonia amb l'època del boom digital,
del boom dels ordinadors i la creació digital,
el que fan és aprofitar aquest boom
i intentar sintonitzar el que és la poesia escrita
amb aquestes altres formes de creació.
Enzo Minarelli el que diu és que s'han d'aprofitar
tots els recursos que no siguin estrictament literaris
per poder fer poesia.
I aleshores és quan diu que la poesia pot ser d'acció,
pot ser visual, pot ser fonètica,
pot ser ciberpoesia, pot ser videopoesia,
englobant tots aquests termes
que no són en absolut tancats,
sinó que precisament un dels conceptes clars
que vol deixar la polipoesia
és que ha de ser obert,
s'escriu aquest terme, polipoesia.
El que passa és que,
per això t'he dit que era una paraula,
perquè com a concepte la polipoesia
ja és hereva de les avantguardes,
de començaments de sengla,
on ja hi va haver gent que va voler trencar
amb els recursos formals del vers
per escriure altres tipus de poesia
que no fossin les estrictament formals
de...
als calidamas, etcétera.
Connectem telefònicament a Mitalia.
Senyor Enzo Minarelli, bon dia,
buenos días.
Sí, buenos días, estoy escuchando.
Supongo que ha podido escuchar perfectamente
Adolf Iglesias,
no sé si por motivos de idioma
ha podido entender exactamente
sus explicaciones
y si estaría de acuerdo
con la explicación
que ha dado Adolf
sobre qué es la polipoesia.
Sí, el problema
es una cuestión del lenguaje,
porque creo que has hablado catalán,
creo,
y no es castellano,
pero más o menos
pienso que ha hablado bastante bien,
porque el problema
es hoy
de tomar la voz
como elemento fundamental,
como un elemento espectacular,
la voz del poeta
enfrente de un público
tiene una corporalidad,
tiene una fuerza
casi infinita
y no es bastante
porque la voz
o, si quieres,
la poesía sonora
tiene una relación
bastante estrecha
con los medios tecnológicos
que tienes que estar dominados
y controlados de manera
y entonces el polipoeta
es el hombre hoy
que ha dejado
la página escrita,
creo,
para siempre
para tener
esa relación
polipoética
o, si quieres,
tecnológica
con los medios,
pero saliendo
de una posición
de superioridad.
Eso es porque
en una performance
de polipoesía
usted puede ver
claramente
la música
o la electrónica
aplicada a la voz
o la música mismo
o también
la imagen
y el vídeo,
pero toda esa mezcla
tiene siempre
que ser,
como decir,
dirigida,
controlada
para la voz.
En una performance
de polipoesía
no hay nada
de instinto,
no es una performance
fluxu,
sino es una performance
dada,
donde hay,
como se puede decir,
un instinto
o una casualidad.
En la polipoesía
hay mucha más
racionalidad
que instinto.
El problema
es controlar
y saber
cuando la música
entra y sale,
saber cómo
la imagen
está relacionada
con la voz.
Es un trabajo,
como decía
Tandinsky,
un acto
de racionalidad
o, como decía
el músico
Edgar Varese,
un trabajo
hecho por inteligencia.
El artista
que se adentra
en la polipoesía
tiene que dejar
la página en blanco,
el formato tradicional,
para siempre
se pueden compatibilizar
los dos movimientos.
No,
la página blanca
pienso que
no existe
porque el poeta,
el polipoeta
en frente al público
generalmente
tiene ya memorizado
el papel,
el poema
que va a performar,
lo tiene adentro
de su mismo
y no necesita
el apoyo
del papel.
Si hay un papel,
como en el caso
que yo haré allí
en Tarragón
el próximo sábado,
puede ser
que hay un poema
donde yo tendré
un papel
en frente de mí,
pero eso es
para unas ideas
que me sirven
para la performance
porque no es
casi siempre fácil
memorizar
un trabajo
como nuestro
porque el lenguaje
tiene siempre
poco sentido semántico,
es un trabajo
que hace
una destrucción
del lenguaje,
no es siempre
sencillo memorizar,
no estamos hablando
de una poesía
linear
que es leída,
sino de un trabajo
de lenguaje
donde el poeta
ha trabajado mucho
sobre la estructura
misma del lenguaje,
llegamos desde
los futuristas italianos,
desde Joyce,
que es una lección
que nos ha dado
y vamos desarrollando
ese trabajo.
La página bianca
ya no existe,
el poema sonoro
puede solamente
ser escuchado
y no hay otra solución,
si quieres verme
hay que escucharme
y poner un CD
y ya está.
O sea,
está considerado
señor Minarelli
como uno de los fundadores,
el fundador
de este movimiento
por allá a mediados
de los años 80.
Sí,
porque
España
es un país
que yo quiero muchísimo
y casi
llegaría a vivir
en España
porque me gusta mucho
el ambiente,
la gente,
yo mismo
en la universidad
de Cafós
quería empezar
trabajando,
estudiando español.
Mira,
pasa eso
que en la mitad
de los años 80
yo he escrito
ese manifiesto
publicado en Valencia
en ocasión
de un festival
que se tenía
por allá
y el manifesto
ha salido
para
para dar
una teoría
sobre
el deterioro
de la performance
que a mí
me paría
en los tiempos
bastante confundido.
La politología
se basa
esencialmente
sobre el manifesto
sobre seis puntos
pero el más importante
es el último
donde dice
que la voz
y la posición
sonora
tiene que relacionarse
como ya he dicho
con el lenguaje
de otros
medios
que es
la música
la imagen
el movimiento
los objetos
y también
los hábitos
los que el poeta
sale en escena
tiene que ser importante.
Estoy diciendo
que cada momento
cada segundo
del polipoeta
en el escenario
es importante
tiene que ser
desarrollado
a la perfección.
He escrito el manifesto
con la razón
de dar una teoría
y suerte
que mucha gente
ha seguido
en España
hay personas
como
Xavier Sabater
por ejemplo
organizador
de la velada
de Tarragona
que es un hombre
que yo quiero muchísimo
que hace un trabajo
muy bien relacionado
a la polipoesía
él mismo
va organizando
desde años
uno de
uno de los
festivos mayores
de la polipoesía
otro tendremos
en el máximo
preso
en Rachevique
en Islanda
hay muchas situaciones
de desarrollo
de esa teoría
que evidentemente
ha encontrado
suceso.
No sé si
Adolf
o las otras
convidados
quieren decirle
algo a Enzo
Bueno
nosotros
es la primera vez
que hablamos
Enzo
porque hemos tenido
mucho contacto
pero siempre
a través del correo
electrónico
por lo tanto
hola
Hola
sí sí
es verdad
la voz como ves
es siempre parte
de un cuerpo
la escritura
como ves
es claramente
insuficiente
porque
es una palabra escrita
la voz como ves
es ya algo más
y aún más
el cuerpo
como nos veremos
sábado
Bueno
yo lo que quería
es
agradecerte
que hayas querido
venir a Tarragón
al festival
de polipoesía
porque la verdad
es que aquí estamos
todos muy ilusionados
en poder conocerte
en poder ver
una performance
tuya
y bueno
después de hacer
el taller
con Javier Sabaté
los fines de semana
anteriores
pues estamos ya
un poco más
introducidos
en el aspecto
de la polipoesía
durante el festival
vas a tener
la oportunidad
de ver
los trabajos
que hemos hecho
algunos de los alumnos
en el taller
y así
bueno
vamos a comentar
a comentar
que te han parecido
y vamos a aprender
algo más
de la polipoesía
si
eso
estoy muy curioso
de ver
el trabajo
del laboratorio
porque pienso
que eso
es un punto
esencial
yo mismo
hago laboratorios
en las escuelas
italianas
y con el espectáculo
final
eso es
muy importante
felicitaciones
porque
el trabajo
hace la escuela
pienso que
es importante
no solamente
para vehicular
la idea nueva
sino para hacer
experimentación
con los niños
con los estudiantes
que muchas veces
no tienen
la oportunidad
de trabajar
y de aprender
cosas contemporáneas
y bien
yo para
la velada
de Tarragona
he preparado
dos poemas
nuevos
que yo haré
por la primera vez
un pequeño homaje
que yo haré
a los polipoetas
españoles
haré un poema
un poema
viejo
que yo he producido
para la radio
España
Radio 2
que se llama
Autopoema
Autoradio
Autodistrucción
que es un poema
en español
producido por Radio 2
es viejo
con José Híguez
que estaba el productor
pero
durante mi performance
haré también
un par de poemas
nuevos
simplemente para
nuevos
para vosotros
un homenaje
a España
y a la polipoesía
española
Enzo Minarelli
muchas gracias
por atender
la llamada
de Tarragona
Radio
y nos vemos
este sábado
por la noche
bien
gracias
adiós
un abrazo
adiós
doncs hem escoltat
Enzo Minarelli
no ho havien comentat abans
Adolf ha sortit
en aquesta conversa
però
durant aquestes
setmanes prèvies
s'ha estat
realitzant
un taller
un laboratori
de polipoesía
amb alumnes
de la ciutat
de Tarragona
que també tindran
l'oportunitat
d'ensenyar
de mostrar públicament
els seus treballs
aquest dissabte
a la bequeria
Sí
i de fet
l'ordre econològic
l'ordre lògic
és al revés
és a dir
primer apareix
al taller laboratori
a l'escola de lletres
fem dins de l'escola
de lletres
amb la Lourdes
i es fa
amb el Xavier Sabater
que és l'organitzador
del festival
de Barcelona
de Barcelona
ell ve
durant dos caps de setmana
són dos caps de setmana
intensius
i potents
perquè ens estem
tot el dissabte
i el divendres a la tarda
vull dir que
els que ja hem anat
realment en teníem ganes
perquè és allò
de pum
s'acaba la setmana
i fot-li
dos dies més
i aleshores
bé
aquí tenim l'experiència
de poder parlar
amb Jesús
que és un dels grans creadors
i un dels grans promotors
de la polipoesia
i arran
d'aquest taller
parlant-ho
amb la gent
amb la Lourdes
amb la Rosa
amb el Xavier
etc
surt la idea
de dir
bé
el que traguem d'aquí
ho podríem presentar
amb un festival
i és
amb aquesta llavor
que el festival
comença a greixer
i gràcies
als contactes
que té Xavier Sabater
amb tot el món
de polipoesia
tenim la facilitat
que accedim
a Enzo Minarelli
que serà un luxe
que pugui venir
Enzo a Tarragona
i més a més
ara ens ha donat
la novetat
que farà
dos poemes
que són primícia
accedim
a Enric Casases
que crec que
el coneixem tots
i ha estat
un dels primers
un dels pioners
poetes catalans
en utilitzar la veu
com a forma
com a substracte
de la poesia
fa molts anys
que Casases
va fent recitals
i va utilitzant la veu
com a vehicle
de transmissió
de la poesia
vindrà
Xavier Sabater
i vindrà
Josep Ramon Roig
que és
un poeta
abrenc
és de Tortosa
viu a Barcelona
però és de Tortosa
que és un gran poeta
fonètic
també el coneixerem
és germà
del Bel Roig
que ja l'hem conegut
perquè va venir
per la tardor literària
i bé
de fet
el Josep Ramon Roig
ja havia actuat
a Tarragona
ja havia fet
alguna actuació
precisament
a la vaqueria
dissabte a la nit
o diumenge
o fins i tot
dilluns
ja passada
tota aquesta voràgina
de Sant Jordi
serà el moment
de fer-ne la valoració
però Rosa
l'ordena
no sé si així
a priori
creieu que
aquest primer festival
pot tenir
continuïtat
de caranjans
en posteriors
sens dubte
a més a més
quan vam començar
a parlar amb l'Adolf
d'aquest projecte seu
perquè de fet
ell
aquest projecte
de fer aquests tallers
de polipoesia
ja fa temps que el té
l'any passat
fins i tot
ja va organitzar
també uns tallers
i aleshores
el que vam decidir
en guany
és programar-lo
dins de l'escola de lletres
com un taller més
de l'escola de lletres
que organitza
ell directament
l'Adolf
és alumne
de l'escola de lletres
un alumne avantatjat
és un gran escripte
ja que ell no ho diu
ja ho dic jo
i aleshores
doncs és això
des de l'escola
s'acull
aquest projecte
i a més a més
amb la idea
de tenir-ne continuïtat
la primera cosa
que vam dir
és programem un any
i l'any següent
continuem
continuem
amb els tallers
i continuem
fent el festival
que a mi em sembla
que és molt interessant
perquè entra
a més a més
en la línia
del que és
l'escola de lletres
com a plataforma
per a poder donar
a conèixer
els treballs
que fa cadascú
ja sigui des de la polipoesia
des de la poesia
des de la narrativa
etcètera
per tant ja forma part
d'aquest mateix funcionament
de l'escola
durant tot l'any
un d'aquests tallers
el de polipoesia
es podran veure
els seus fruits
públicament aquest dissabte
però l'escola de lletres
Lourdes
té altres tallers
en marxa
i també aquest diumenge
aquest cap de setmana
podrem veure en algun tast
sí
què ens heu parlat
a veure
aquest diumenge
de fet
dels quatre tallers
que hi ha d'escriptura
perquè vull recordar
que n'hi ha un altre
a més a més
que has de parlar en públic
el de l'Oriol Grau
el que l'Oriol fa
al primer nivell
el fet al primer nivell
i aquest segon nivell
l'ha fet el Quique Culebras
també director de teatre
i etcètera
aleshores bé
doncs és això
l'escola de lletres
van encreixent
cada any té més tallers
i per tant
cada any
hem d'oferir
més lectures
i en guanya
el dia de Sant Jordi
doncs n'oferim quatre
són petits tastos
perquè cada taller
ocupa mitja hora
l'escenari
ja està bé
perquè si no
s'allargaria massa
són un munt d'alumnes
i comencem
a dos quarts de dotze
del matí
amb els més joves
i acabem
a dos quarts de vuit
de la tarda
amb l'última lectura
és a dir
per tant
tenim quatre lectures
que és això
és bé
ells preparen
la lectura
pròpiament
la majoria
de tallers
tenen un tema
que relaciona
els textos
d'alguna manera
una escenografia
també
senzilla
perquè estem
en un escenari
a la rambla
que ha d'estar
ocupat
per diferent gent
per tant
tampoc
podem fer
una escenografia
molt complexa
però en tot cas
sí que
amb les lectures
atencem
els textos
al que podria ser
el món del teatre
que ja és una cosa
que sempre
ens ha interessat
des de l'escola
de fet
hem fet altres lectures
ocupant
diferents escenaris
de teatre
i aquesta és la idea
que ells
que els alumnes
puguin mostrar
el seu treball
el treball que van fent
durant tot el curs
el puguin mostrar
aquest dia
als seus companys
als seus familiars
a la gent que passegi
per la rambla
i que de sobte
es trobi allí
una persona
recitant un poema
o llegint un text narratiu
i penso que
això com a
plataforma i difusió
és fantàstic
aleshores són quatre
tenim
comencem
pels joves
que ells han preparat
una lectura
que és
Sant Jordi
per a herois i heroïnes
en el programa
apareix com
esmorzar de gamosins
perquè en un principi
ells van donar
un títol
i després van voler canviar-lo
ja està bé
i aleshores
el motiu
dic l'altre títol
pel motiu
el motiu és que
ells han anat triant
han anat a buscar
diferents mites
de la literatura
diferents herois
de la literatura
o això
de la mitologia
que hagin tingut
aquestes vides
sagnats
a relacions amoroses
terribles
com poden ser
Romeu i Julieta
o Tristany Isolda
cadascun d'ells
ha agafat un d'aquests personatges
i el fa parlar
respecte
a la història
de Sant Jordi
llavors al final
tindrem una sorpresa
hi ha un mestre
de cerimònies
en aquesta lectura
que és un
Sant Jordi
que ja veurem
què farà
amb els seus
herois
i
què li van dient
i què els diu ell
respecte del tema
de l'amor
i tota la composició
que tindrem allí
per a mi és una lectura
que serà fantàstica
serà divertidíssima
perquè trobar-nos de sobte
parlant amb Julieta
o parlant amb Tristany
doncs crec que
és extraordinari
aquesta seria la primera
la segona
que la tenim a les dues
del migdia
és la que realitzen
el taller estable
precisament el taller
que forma per l'Adolf
l'Adolf també llegirà
sí
i en aquest cas
quin element
com ho teníeu
que ja no me'n recordo
teníem un aperitiu
fem l'aperitiu
de contes
aleshores
en aquest cas
de contes
hi haurà també versos
versos i
proses
i estaran relacionats
amb algun element
d'aperitiu
de vermut
aquesta lectura
té alguns textos
amb un aire
una mica humorístic
irònic
per jugar
clar
amb l'element festiu
que pugui ser l'aperitiu
hi ha altres textos
més seriosos
i també és això
oferir
a la gent
que en aquella hora
passi per la Rambla
aquest aperitiu
aquest vermut
aquest brindis
de literatura
el dia de Sant Jordi
que és un dia
de literatura
tenim una tercera lectura
si no m'equivoco
és a les set
i és del taller
itinerant
que són els contes nòmades
ells ho titulen així
perquè perquè
com que ells són itinerants
és aquest taller
que té aquesta característica
especial
que anem circulant
per la ciutat
anem visitant
diferents espais
de la ciutat
a partir dels quals
es composen uns textos
o sigui
la ciutat és motiu
per a construir literatura
i aleshores
aquí
el tema
de la itineraritat
és el tema
que relaciona els textos
sempre
tenint en compte
el moviment
el viatge
i en aquest cas
també hi haurà
una escenografia
que indicarà
tots aquests elements
i l'últim
a dos quarts de vuit
que és el del
tall estable
de dimecres
que és un primer nivell
perquè
el tall estable
de les dues del migdia
és un segon nivell
ja
doncs en aquest cas
fem un tast
perquè és la primera vegada
que geseixen textos propis
és un taller
que ha començat
en guany
i aleshores
no hi ha un element
comú aquí
sinó que una miqueta
cadascú ha escollit
de què volia parlar
quin tipus de text
els seus textos
els seus contes
que han desenvolupat
exacte
del que han anat escrivint
durant el curs
doncs bé
fer-ne una petita mostra
doncs els treballs
dels alumnes
de l'escola lletres
les revistes
els papers dels llavis
el festival de polièpoesia
la nit anterior
seran alguns dels eixos
que es podran veure
a la caima
hi ha altres activitats
la gent de la revista
de l'Iròpolis
també tindrem per lli
a la rambla
gent de la patronada popular
d'Ainaud
ja va venir fons
i és en Jordi
Jordi
i ens ho va explicar
vaja
Rosa no pareu
en definitiva
ho hem pogut veure
no hi veus
el ventall
d'activitats
que hi ha programades
que són moltes
i crec que és un reflex
de fet
de la dinàmica
que porta la ciutat
des de fa un temps
i penso que això
ens hem de felicitar
just a mica a mica
tothom va fer material
per la vostra revista
sí
no sé si arribaríu
a l'objectiu
d'una revista mensual
una enciclopèdia
potser
l'enciclopèdia
va pesant llavi
bueno
aprofito ja
que m'has donat pas
per comentar-vos
que també farem
una mostra de grafitis
al dematí
hi ha diferents components
de la pell del llavi
que són escriptors de grafiti
i allà a la Rambla
al tram del balcó
faran un grafiti
relacionat
amb el dia de Sant Jordi
una mica
per potenciar
també les arts urbanes
que estan una mica
de la mà de Déu
i la nostra feina
com a plataforma
de joves creadors
també és aquesta
doncs queda dit
molt bé
xus
l'ordès Adolf
Rosa
moltíssimes gràcies
a tots quatre
per haver-nos acompanyat
per haver-nos ja
introduït
en aquest
Sant Jordi Tarragoni
moltes gràcies
dels quatre i molta sort
gràcies
gràcies a tu
Gràcies
Gràcies