El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des de la Rambla Nova.
Matí de Tarragona Ràdio, sisena hora de programa.
El sol s'ha amagat una mica, però vaja, des de la nostra visió,
jo crec que no cal patir per les pluges.
Esperen que sigui així.
De moment tot està a punt per continuar gaudint de la festa
i que pugui gaudir-ne absolutament tothom.
I ens estem referint a aquelles persones
que puguin tenir algun tipus de discapacitat.
També poden gaudir de la festa, bona part d'elles,
perquè des de fa 16 anys s'inclou al programa Festa per a Tothom,
impulsat pel Servei Municipal del Discapacitat,
amb el suport d'un grup de voluntaris i de l'empresa química Down.
Per parlar-ne de tot plegat, ens acompanya en Romà Soler,
del Servei Municipal del Discapacitat.
Romà, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Saludem també Pitu Boronat,
cap de Relacions Externes de Down Chemical.
Pitu, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Gràcies per venir.
I podem saludar, i estem encantats de fer-ho,
Juani Fuentes, és la directora administrativa de l'ONCE a Tarragona.
Juani, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
El Manel Aiximeni es diu, jo no intervindré avui,
però el saludem perquè està entre nosaltres
i ens agradaria que també intervingués.
Bon dia, Manel.
Bon dia.
Benvinguts.
Fa 16 anys i des d'aquella primera iniciativa,
jo imagino molt tímida, no, Romà,
de dir què podríem fer perquè persones que tenen determinades limitacions
puguin gaudir també de la festa.
Segurament, però, ja vam començar amb empenta gràcies a la participació
dels presidentes de l'allà de Sant Salvador.
Des d'aquella època, justament la seva situació per poder accedir,
no només a la festa, sinó a Tarragona, per això ha canviat cap al millor, molt i molt.
S'han incorporat entitats i persones que facilitaran i de manera solidària
també acompanyaran aquestes persones.
En principi, quin tipus de discapacitat tenien les persones a les quals estava adreçat aquest programa?
En un principi, també perquè nosaltres hem començat a treballar en una entitat,
una federació d'entitat de discapacitats físics,
havíem programat l'activitat per la gent amb mobilitat reduïda i severament afectada.
Però ara, des del servei municipal de la discapacitat,
cada any ens volem movir amb altres col·lectius amb discapacitat
i així estem elaborant ja fa 10 anys un subprograma amb 11
per tal de que la gent amb discapacitat visual i ceguesa
pugui tenir l'informació a la festa
i a través del programma de la festa major a metodo de breit
i també, per exemple, pensant que el plegó podia ser interpretat en llengua de signes
per la comunitat sorda.
El tema de la comunitat sorda per donar-ho,
és una novetat d'enguany que també en parlarem, no?
Sí, efectivament.
No es pot tirar endavant un programa així sense un cos de voluntaris.
Si ja per una persona discapacitada, ara ho comentàvem,
a vegades la vida quotidiana és complicada i difícil.
En aquest moment de festes, on els carrers s'omplen de gent,
que es tallen carrers, altres que hi ha aquí un acte, aquí un altre,
ha d'haver-hi un suport humà important, no?
I aquí apareixen aquests voluntaris.
Bé, nosaltres, com a companyia química arrelada de Tarragona
des de fa 40 anys, intentem identificar programes
on realment nosaltres puguem ajudar
i puguem col·laborar amb aquest tipus d'especialitats, no?
Cal dir que nosaltres el que fem aquí és convèncer
i involucrar els estudiants d'estiu
que el seu programa de voluntariat sigui enriquidor
i sigui enriquidor pels dos cantons.
És a dir, nosaltres el que donem suport són activitats de voluntariat
i a través del ROMA, que ha vingut a casa nostra
i ha conscienciat els estudiants sobre aquesta mancança
que podria anar bé per tal de donar-los el suport
amb aquests discapacitats, doncs aquest és el valor
que nosaltres donarem en aquest programa.
A part de, diríem, la subvenció econòmica que fem
perquè tots els trasllats, transports i activitats
que puguin disfrutar d'una manera efectiva,
el valor humà que nosaltres aportarem
serà una part important del voluntariat d'aquesta activitat,
però no cal dir que també hi ha voluntaris d'altre post,
no només de Dow Chemical, però nosaltres quan incorporem
els estudiants d'estiu on ja estudien l'últim curs
de carrera professional i estan a punt d'insertar-se
en el món laboral, doncs hauríem de fer una reflexió
respecte a les seves activitats de voluntariat
serien importants per a aquesta aportació.
I això és el que intentem fer i portem des de l'any 2002
fent-ho i realment estem molt contents de poder-hi participar.
Algun d'aquests voluntaris estudiants de pràctiques d'estiu
s'ha quedat de voluntari després?
A tall d'anècdota, pregunto.
Algú sí, algú ha repetit, a part d'estudiant,
també s'involucra en personal de l'empresa
que ha repetit i a més amb un sàpigat
és el primer moment que a mi personalment sempre m'ha sorprès.
Però, tal com deia el senyor Bernat,
doncs també hi ha altres voluntaris que nosaltres
tenim de l'equip local que d'any d'abri d'any fa temps que ens acompanyen.
Quants voluntaris teniu?
Calculem que al final participaran en una quarantena de voluntaris
i també que el total d'implicats seran uns 80.
Parlarem, si et sembla, després amb tots plegats,
perquè clar, hi ha aquest aspecte humà del voluntariat,
però tot això precisa d'una organització i una infraestructura
que val la pena comentar-ho perquè a més algunes persones
que ens puguin escoltar els poden interessar
de poder gaudir d'aquestes oportunitats.
L'Organització Nacional de Sexe Espanyola,
com dèiem, fa gairebé 10 anys que col·labora.
Home, per a vosaltres també poder oferir a la col·lectivitat
que pateix discapacitat visual, també és important.
I alhora servirà, m'imagino jo, per consciència una miqueta
aquells que no tenen cap discapacitat, no?,
de com és el vostre dia a dia.
Home, per a nosaltres és molt important participar-hi
perquè pensem que el més important per a una persona discapacitada
és integrar-se dins de la seva societat en normalitat,
dins de les seves possibilitats.
I per això lluitem tots, no?
Les persones cegues i deficients visuals, igualment,
que lluiten i a més a més hi ha una part molt important
que és accedir a la informació, no?
Per a nosaltres és complicat accedir a la informació,
ho fem a través de material tiflotècnic,
des de la ONCE, que s'adapten,
i el brall és el nostre sistema d'electroescritura, no?
Llavors, poder, doncs, disposar que una persona cega
pugui dir, bueno, doncs jo vull participar en qualsevol cosa
de la festa a la meva ciutat
i vaig a consultar-lo jo sola, doncs és important, evidentment, no?
En aquest sentit, heu editat el programa en braille.
En braille, sí.
I jo tinc entès que és una mica gruixol.
Sí, sí.
No podríem portar-ho a la butxaca com aquest, no?
No, no, no.
Home, penseu que quan es fa un llibre en braille,
doncs ocupa molt més, no?
Per això.
Molt més que un llibre petit que es pot portar a la butxaca,
perquè cada lletra, doncs, té un volum una mica més gran.
A més a més, aquest any el programa de festes de Tarragona
és realment gruixut, no?
I això duplica, doncs, aquest programa en braille.
Però, bueno, qualsevol persona que vulgui,
doncs ho pot consultar tant a l'Ajuntament
com a l'OA11, a la Rambla-Velladeu,
i sense cap problema ho tindrà a la seva disposició.
Orienteu, aconselleu als associats
o a les persones invidents dels actes
dels que poden gaudir per la seva discapacitat
i aquells, doncs, que potser li presenten més dificultats?
Sí, sí que s'orienta als nostres afiliats.
El que passa que, bueno,
nosaltres lluitem perquè
qualsevol cosa pugui ser accessible, no?
Per a una persona amb discapacitat.
Llavors, doncs, són ells els que trien on volen anar i on no.
La Molassa aquest any també, doncs, té la seva relació amb l'A11, no?
Sí, la Molassa fem col·leccionables al final del programa.
Ja, aquest és el quart, si no recordo malament.
S'ha fet la Cucafera, s'ha fet l'Àliga, ara és la Molassa...
I, bueno, són col·leccionables que formen part de les festes de la ciutat.
Jo crec que és bonic de tindre-ho i és una manera que les persones cegues
puguin fer-se una idea de quina és aquest...
en aquest cas la Molassa que pugui...
que surt pels carrers, que li expliquen i que, bueno,
doncs, ha de fer una composició.
I això està fet per a un termofon, que és en relleu
i se pot tocar perfectament.
Doncs, Déu-n'hi-do.
A veure, com organitzeu tot el tema?
Però també dèiem per persones que tenen problemes d'enduïda, no?
Per persones sordes, també heu previst.
Mira quin serà, oi, es diu el...
En guany, incorporem a la programació un itinerari,
un recorregut interpretat en llengua de signes
adreçada a la comunitat sorda de Tarragona
i els visitants, també, que es puguin apuntar.
i, diguem-ne, anem a l'altre, això.
Mira quin serà, serà el dia 21,
que és el dia en què tradicionalment nosaltres ja
interpretàvem en llengua de signes el plegó.
Justament començarà l'itinerari, el recorregut començarà allà
i acabarà la mitjanit amb el ball
i amb la revèria popular de l'Òstia d'Europa.
Però mentre anirem a veure la inauguració d'una exposició
a l'Arcqueològic,
mentre després anirem a l'experiència del teatre gestual
que és per a la plaça de Serasos
per la Compañia en Obras de Tarragona
i també a la baixada de Seguici, que pot ser molt divertit,
des del pla de la Seu a mitjanit.
Com organitzeu, des del punt de vista d'infraestructura, tot plegat?
Dèiem que Down té aquesta aportació de voluntaris
i aportació econòmica que, lògicament, és necessària
per a temes de mobilitat,
per a temes de dedicar algun espai en particular.
Com s'organitza tot plegat?
Bé, el cap, i diríem, el cos i l'ànima d'aquest programa
és el Romà Soler, que ara molt amablement ens ha estat explicant
de quina manera es du a terme.
Ell fa un programa i aquest programa està subeditat a un pressupost.
Aquest és el pressupost que a nosaltres ens agrada col·laborar amb ell.
Deia la Maria Luisa Espósito que un 70% de pressupost
el paga d'au, la resta, la pròpia Ajuntament.
I llavors el que fa el Romà, que és un expert important en informàtica,
és crear una fulla extra on per cada programa
s'hi van apuntar amb diferents voluntaris.
Nosaltres, concretament a Dau, ho hem fet així
després d'un programa de conscienciació que ha portat ell mateix
amb dues sessions de comunicació directa
més un curs de com portar les cadires
i de quina manera comportar-te junt amb els discapacitats.
Partim de la base que no és tan sols un acompanyament físic,
sinó que també els voluntaris el que han de fer és contactar,
comunicar i parlar amb les persones afectades
i gaudir mútuament de les festes majors.
El Romà li dona un caire de penya, un caire de festa,
no un caire que només els voluntaris van a treballar amb els discapacitats,
sinó que en gaudim les dues parts.
Un, doncs perquè els acompanyem i creiem que fem alguna cosa
que crec que aporta moltíssim per aquesta activitat
i al mateix temps ells gaudeixen de la nostra companyia.
Ja crec que hem establert línies de comunicació,
les persones que estan a la llar de Sant Salvador
bàsicament quasi sempre són les mateixes,
ja els coneixem, els que ens expliquen xistes,
els que ens expliquen acudits, els que els canten després de la paella,
els que doncs tenen preparat una sèrie d'anècdotes
per explicar-nos què han passat durant l'any.
Vull dir que realment és bonic i realment quan acabes aquest tipus d'activitat
te sents molt reconfortat, però torno a dir, per les dues parts,
perquè realment involucrar-te en un programa d'aquest
on el seu promotor, el Romà en aquest cas,
li dona aquest caire de festa, d'alegria,
fa que tothom estigui més confortable i realment aportem el millor de nostre.
Calculeu, tant des de la ONCE com des d'aquesta iniciativa,
quantes persones amb discapacitat podrien arribar a gaudir d'aquest programa?
En guany jo crec que 40, 40 persones, sí.
Se ven incorporant encara gent,
el que passa és que fem aquest temps fàcil, no?
Nosaltres creiem que tant els voluntaris com les persones amb discapacitat
som agents del programa de Festa per a Tothom
i que una mica el receptor no és la ciutat mateixa.
La ciutat com a tal, els ciutadans i els visitants que ve a la festa
incorporen aquesta dimensió de la realitat
en un moment, en el moment pot ser més sàlgic que de la ciutat,
que és la festa de Sant Tothom.
És clar, doncs, sempre sense allà.
La nostra voluntat de fer-se present
amb la dimensió aquesta que tenim de la discapacitat,
però en un moment que és festiu, que és de gaudir.
A veure, quantificar les persones que passen per la seu de l'once
o demanar informació és difícil.
Però, aviam, és una pregunta de resposta bastant subjectiva.
Per la relació que pot haver-hi a la seu, al contacte,
les persones amb discapacitat visual
es veuen motivades a participar de la festa
o se'ls fa una mica una muntanya tenint en compte allò que dèiem,
no? Hi havia molta gent pel carrer i molt de lío.
No, no, no, no.
Són molt participatives.
És més, és que des de les persones cegues o discapacitades,
jo crec que reivindiquem el poder formar
part i participar de les coses que es fa a la ciutat.
Sí, sí que participen, sense cap problema, i els agrada molt.
De quina manera, quins són els actes que,
adonada la seva discapacitat, poden gaudir-ne millor?
Bé, doncs...
Cadascú, no?
Cadascú, sí.
Cadascú s'ho tria, cadascú decideix.
Home, els actes que es sentin més integrats o que els agradi més
és que és molt variat.
Allà cadascú tria on vol participar.
Els nens i nenes,
cecs i cegues, amb discapacitat,
també hi ha una atenció especial.
M'imagino des del moment, per exemple,
tot i que aquest material del bestiari
està adreçat a tothom,
però jo m'imagino que feu èmfasi a la canalla, no?
Sí, sí, i se'ls hi fa arribar.
I, a més a més, doncs,
ells són, potser, els que més participen també a la rua, no?
Quan estan sortint al carrer, la Molassa, l'Àliga,
i els agrada molt.
Llavors sí que ho tenen i ho toquen
i ja ho saben quan surten, sí.
Festa per a tothom, i mai millor dit.
Esperem que en gaudim tots,
que no hi hagi pluja, sobretot,
i que l'any que ve ens podem retrobar
i encara parlem de millores, si cap,
i que sigui una festa encara més integradora.
I entenc que sí.
Molt bé.
Roma Soler, Pitu Boronat,
Juan Ifuentes, Manel Iximenis,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos i bona festa.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.