Com els dèiem, ja la tenim entre nosaltres.
En Roser Bàrbara és la cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports.
Roser, bon dia.
Hola, bon dia.
Des del Patronat Municipal d'Esports sempre hi ha notícies per donar,
sempre hi ha temes per parlar-ne,
però ja aquesta setmana volíem fixar la nostra atenció en la mitja marató.
És una prova veterana i consolidada,
no només pels corredors de la ciutat,
sinó per alguns que dins de la seva agenda
ja tenen sempre aquesta marató, la de Tarragona.
Enguany arriba la quinzena edició.
Per tant, si et sembla, comencem parlant de fidelitat, en tot cas.
Després entraríem en detalls més rutinaris.
Diguéssim que aquest any és l'aspecte més distingit
o més destacat d'aquesta mitja.
Ja fem el 15è aniversari, fa no re, fem el cinquè.
Ja estem al 15è, els anys passen volant.
Tenim 15 anys més, eh?
15 anys més, però per la gent que fa la mitja marató
pareix que no passin els anys.
Justament per això, perquè corren i es conserven.
Exacte, és gent que no se'l fa a la mitja de Tarragona,
la majoria de gent que compleix 15 anys amb la nostra mitja
són gent que corre en altres mitges,
que fan un esport molt constant.
Llavors, arribent als 15 anys de la mitja,
i clar, nosaltres com a organització volem premiar aquesta fidelitat
i aquesta fidelitat a l'esport,
ja no sol a la mitja marató, sinó a l'esport,
que són persones que realment ho fan,
ho fan per salut, però també per una gran afició.
Aquestes persones les teniu identificades?
Sí, sí, amb noms.
En interrompudament, cada any durant 15 anys han fet la mitja?
Sí, ja que com és una...
A veure, si fos una peonada, diem, no els tenim identificats.
Home, ho diràs, sí.
Perquè no és possible, perquè no fem classificacions,
ni inscripcions sí que fem,
però al no fer classificacions,
les inscripcions una vegada ha passat l'activitat
i et desfàs d'elles, no?
Llavors, el que sí que tenim identificat
és perquè aquesta gent ha fet una inscripció
i després ha tingut un resultat.
I hi ha uns llistats de persones arribades a meta.
Per tant, totes aquelles persones que durant 15 anys
de manera interrompuda ho han fet,
doncs són les persones, diguéssim, més fidels
que també han tingut sort.
Perquè hi ha persones que ja les ha agradat fer les 15,
però un any han estat lesionades,
l'altre any problemes familiars,
mil coses, no?
15 anys seguits fent la mitja és tindre molta sort.
Tu diràs, eh? Ni un matrimoni,
com aquell que diu.
No, no, no, quasi bé.
La majoria són d'aquí de Tarragona,
d'aquestes 30 persones?
La gran majoria és d'aquí de Tarragona.
En tenim 3 de la banda de Castelló
i 2 de Barcelona.
La resta, tots són de Tarragona.
Les edats són aproximades, totes, més o menys?
Ho diuen de tot.
Bé, són gent...
No, gent molt jove no en tenim, 15 anys.
Estem parlant de persones més grans de 40 anys.
Per tant, que podríem començar amb els 30, 35,
i mira, s'han anat en grans amb la mitja.
De 40 cap a dalt.
Homes i dones?
Sí, em penso que tenim dues dones
enfront als 20 i escaig hòmens,
però això ja passa.
Som 1.000...
Aquest any som, exacte, 1.400 hòmens
contra 100 dones.
Déu-n'hi-do, eh?
És la...
És una gran diferència.
És molt gran, molt gran.
Les dones fan molt esport,
però la veritat és que jo crec que fan un altre tipus d'esport.
Més gimnàs...
Hi ha moltes dones que fan carrera de fons, eh?
Perquè en coneixen moltes,
i aquí a Tarragona es veuen moltes dones corrent.
Però ho fan més, a veure com t'ho diria jo,
potser els homes en aquest sentit són més competitius.
I si entrenen i fan esport,
ha de ser per un motiu competitiu.
En canvi, les dones tenen altres motius, crec jo.
Motiu de satisfacció, motiu de salut,
motiu de silueta, podrien dir.
Varios motius.
I llavors potser no tenen aquella necessitat...
No és tan competitiva la dona en aquest sentit.
Aquella necessitat d'anar cada diumenge a competir
a una cursa, no?
Llavors, doncs, hi ha dones,
i estaria bé que anar a cinc més,
però bé, tampoc no és qüestió de dir,
oh, és que no hi ha dones que no fan esport
perquè no en hi ha dones.
No, no, dones que fan esport.
Fan altres esports i els fan cada dia.
I a més els cinc nasos són plens de dones.
A més, la cursa de la dona,
que la fan a Barcelona,
ara ben bé no recordo la data,
però és una cursa que se'l fan per dones,
a mi penso que fan 5.000 o 6.000 dones, en aquest cas.
Està claríssim que hi ha moltíssimes dones
que fan exercici, però és això.
Opten una altra pràctica.
Es premiarà la fidelitat d'aquests 30 corredors,
28 corredors i dues corredores.
Evidentment, sempre i quan s'apunten a aquesta quinzena...
Ah, perquè si no, no val.
Clar, ara falta que s'apunten a la quinzena.
Clar, ara diem, és que hi ha 30 persones fidels, sí.
30 que n'han fet 14.
És el mateix 14 que 15,
però han de complir la inscripció a la quinzena
per poder entrar dintre d'aquest reconeixement públic.
Molt bé, doncs mira, fa gràcia.
I tant que sí, doncs es podran apuntar.
és la quinzena edició de la Mitja Marató
i la sisena edició del Sardament Fotogràfic,
una experiència que també va sortir d'aquella manera.
Dius, calla, que farem quatre fotos...
I això va sortir paradíssims, no?, de la resposta.
Va sortir l'any del desè aniversari
que conjuntament amb Repsol
feia 25 anys de Repsol.
I ells dient, hem de fer alguna cosa
perquè fem 25 anys i voldríem fer alguna cosa
així una mica cultural i tal,
que poguéssim lligar amb el que feia de la Mitja Marató
i pensar cultural, clar.
I llavors vam pensar, bé, doncs el que em pot lligar més
és un certament fotogràfic sobre la Mitja Marató,
no sobre l'esport en general, sinó sobre el dia de la Mitja.
Vam pensar que era una cosa potser molt restringida i tal,
però vam dir, provem-ho,
per fer-ho com una cosa especial l'any del 25è aniversari de Repsol,
però no és que tinguéssim intenció de tirar-ho endavant.
Però bé, el primer any va tindre molt d'èxit,
el segon any també va tindre molt d'èxit
i hem arribat als sisè anys i siguin fent el certament fotogràfic.
I cada any ha anat augmentant?
Sí, sí, ha hagut anys que s'ha parat una miqueta i tal,
però bé, podem dir que el nombre de persones que es presenten
val la pena com per fer un certament fotogràfic.
A més, nosaltres com a organització això ho valorem molt,
ja que gràcies als fotògrafs que es presenten
teníem un reportatge de molta qualitat de la Mitja,
o sigui, un reportatge que podries exposar en qualsevol moment.
Llavors, això és molt important
i a més a més ajudem aquestes persones
que segueixen amb la seva afició.
I a més a més, això ens porta que vingui gent a córrer
per mig dels fotògrafs o fotògrafs per mig de la gent que ve a córrer.
Familiars, a vegades, que diuen, calla, que de pas,
a banda de donar-te suport moral i material...
Ens hem trobat moltíssims casos que ens ha explicat,
no, és que jo vinc al certament,
però mira, la meva dona corre i s'ha apuntat a la Mitja.
O viceversa, o amics,
escolta, que vaig a la Mitja,
ah, doncs mira, també ho sé també fotogràfic,
ah, doncs jo soc fotògraf.
I és una cosa que porta una cosa a l'altra, no?
I creiem que té molt bona sintonia
i que val la pena fer les dues activitats juntes.
Clar, és el que tu dius, tenir aquest material
us permet també fer una mirada retrospectiva
al món de la cursa,
que vosaltres que esteu en l'organització
moltes vegades no hi pareu compte
perquè amb prou feina heu d'estar pendents
del moment, no?, de la cursa en si.
Després, mirant les fotografies...
Després t'ho hem donat compte de moltes coses...
De moltes coses...
De moltes coses, inclús de coses per ciutat
que no t'havies donat compte de que existien
i el fotògraf ho ha captat.
I realment hi ha fotos molt, molt, molt curioses.
La tendència dels fotògrafs és més paisatgística,
més persones.
Jo he vist fotografiades molts peus amb sabatilles corrents
en l'exposició que després feu al Pati i Jaume I.
Sí, sí, vam tindre un any que vam tindre desgràcia,
perquè no va minvar ni els participants a la mitja
ni els participants al certamen,
que va ser l'any que ens va ploure,
només ens ha pogut un any, en 15 anys,
de la mitja marató.
I em penso que era el segon o tercer certamen.
I vam dir, ui, ni corredors, ni voluntaris, ni fotògrafs...
Aquell any, va ser l'any que van sortir les fotos més maques...
Ni voluntaris, ni corredors, ni fotògrafs.
No va faltar res.
Imagina't, els corredors plovent a Boig i Barral
els aplaudien els voluntaris de les ponts d'habitualament,
que plovia a Boig i Barral i els anaven donant aigües.
I clar, els aplaudien del temple que tenia la gent
d'estar-se allà sota l'aigua.
I les fotografies, realment, amb els reflexes de la carretera,
amb l'aigua i del color del dia,
van quedar unes fotos molt, molt maques.
El dispositiu dels voluntaris ja deu estar en dansa,
com aquell que diu, no?
Això ja està.
És tocar aquell botonet i vinga.
Sí, la veritat...
No ho has dit d'una manera gràfica, no és tan senzill.
Val a dir que, amb tot el contingent de voluntaris que tenim,
en totes les activitats durant l'any,
hi ha activitats, evidentment, molt més reduïdes que aquesta,
tenim una resposta molt ràpida i molt bona
amb la qüestió dels voluntaris.
O sigui, que tenim un grupet de gent
que ens respon molt durant tot l'any.
I bé, a la mitja marató, aquest grup s'amplia
i també respon molt bé,
perquè tota la gent vinculada als corredors
que venen a córrer de Tarragona
vol participar d'alguna manera,
no es vol estar quieta mirant.
Llavors, molta gent que està vinculada als corredors
s'han oferit com a voluntaris.
Per tant, han fet ja un volum de gent
que és molt important.
Estem parlant de què tenim,
sense comptar les forces de seguretat,
com són la Guàrdia Urbana i el Guardamolls i això,
que ja són gent professional que està allà per una obligació.
Estem parlant de 300 voluntaris.
No, no, és una mobilització de persones importants.
Sí, sí, 300 voluntaris que molts d'ells venen a les 5 de la matinada.
Uns altres sí que venen a les 10,
cada un a la seva feina, no?
I se manen exactament aquests voluntaris, així en general.
A veure, en general...
Posen tanques...
No, en general, els voluntaris, a veure,
en general, tot evoluciona.
I al principi, els voluntaris feien de tot.
Posen les tanques a les 5 del matí,
les recollien a les 5 de la tarda,
donaven les bosses entre mig,
feien el tema de resultats,
o sigui, feien de tot.
Hasta que s'ha arribat a un punt
que pel bé de l'organització i de la cursa
han dit, a veure, això no pot funcionar així,
necessitem unes persones que a les 5 del matí
vinguin a muntar, a marxin
i tornin a l'hora de desmuntar.
I els voluntaris puguin fer les seves tasques
a partir de les 8 o les 9 del matí,
tranquil·lament, donant bosses,
repartint els xips, el que sigui.
Organitzant.
Però, clar, la gent s'ha crema moltíssim,
clar, és que...
Bé, jo sempre hi soc des de les 5 fins a les 5
i estic davant de l'organització
i em cremo, imagina una persona
que ve voluntàriament,
que no és la seva feina,
que ho fa d'una manera totalment antruista.
I la veritat és que hem guanyat molt.
Perquè molta gent del que venia a les 5 del matí,
a meitat matí, a les 11,
ja estava cau,
que ja no podia més, desmotivada.
En canvi, d'esta manera,
ve una brigada semiprofessional
a muntar tanques i tot el que s'ha de muntar.
També hi ha uns voluntaris
que venen a les 5 del matí,
que són els voluntaris, diguéssim,
coordinadors de tots els aspectes de la mitja.
I després venen els voluntaris de serveis,
que venen tranquil·lament a les 8 o a les 9 del matí,
i cada un ja sap la tasca que ha de fer
i ve a la sua hora
i se'n va quan s'acaba la cursa.
Tenim una data, el 26 de novembre,
tenim uns corredors, tenim uns voluntaris,
uns fotògrafs,
i, lògicament, un circuit que serà el mateix.
Sí.
Aquest any, la nostra idea era canviar el circuit
perquè teníem el moll de costa obert,
per tant, ja no calia pujar i baixar pel pont mòbil,
que és bastant pesat
i molt dur, sobretot a la tornada pels corredors.
I pels de Tarragona, que ja s'ho coneixen,
doncs també.
Llavors, vam pensar, perfecte,
tenim el moll de costa obert,
vinga, tornem-hi a un circuit més planer,
molt més maco.
Total, que ens vam enterar
que havien unes obres al port
que obren el pont del Serrallo,
per la qual cosa el moll de costa
quedaria en comunicat a entrar a Falgar,
que espero en passar amb nosaltres.
Per tant, tornem a entrar pel moll de Reus
al pont mòbil i tornem a sortir.
Per tant, mateix.
O sigui, hem decidit no tocar-lo
perquè els pocs canvis que podíem fer
no eren significatius ni bons per la cursa
i hem dit, el deixem igual.
També guanyem
en que ja tenim moltes coses fetes de l'any passat
i no cal un homologador,
no cal tornar-la a mesurar
i sempre tens això de bo en quant a organització,
en quant a dolent.
Bé, doncs que els corredors repetiran
un circuit que no és el més idòneo,
però que vinguin amb l'ànim
que l'any que ve es trobaran un circuit
molt millor.
Mira que a Tarragona és difícil millorar
perquè ho tenim tot molt costerut.
Home, ja sabem que en part
molts dels corredors
a banda de sempre destacaven
l'organització d'aquesta mitja,
els que venien de fora de Tarragona
i el recorregut que era extraordinari.
Sí, la veritat és que som d'aquí,
potser no ho valorem tant,
però a la façana marítima
hi ha poques ciutats que tinguen un recorregut
per la façana marítima
que nosaltres tenim.
El far, per exemple, es fa molt pesat,
però quan hi ha entre-es cap al passeig marítim,
anar i tornar,
que a més,
el que són el públic
veu els corredors com a 4 o 5 vegades
sense moure-les del lloc,
vull dir, això és magnífic
per als acompanyants,
perquè aquells acompanyants
que veuen els corredors sortir
i no els veuen hasta arribar
és molt pesat i és avorrit.
En canvi, a la nostra cursa,
la bo que tenen és que els acompanyants
queden molt contents
perquè poden venir-los moltes vegades
i això és important
per als acompanyants
perquè s'ha de pensar en aquesta gent
que també venen i fan Tarragona.
Hi ha altres elements,
altres professionals
que es tenen en compte
en aquesta prova,
ara penso,
massatgistes, podòlegs
que també poseu a disposició
dels corredors
des de l'organització, no?
Metges,
Protecció Civil,
Vespa Club,
l'IMS
que ens fa tot el control
de les cruïlles,
dels pàrquings,
o sigui, clar,
és una mobilització de gent
que pensa que el circuit
queda completament tancat,
però completament al trànsit,
amb gent que pugui informar
a tots aquests conductors
que es troben amb el percal
aquell dia,
perquè realment és un problema.
A part de que nosaltres avisem
en una setmana abans
a tots els domicilis particulars
que aquell dia es trobaran
amb el problema,
però sempre hi ha gent
que no s'ha entera.
Després,
tots els serveis
que quan els corredors arriben
tinguin el seu guarda-roba,
les seves dutxes,
el seu lloc en canviar-se,
que el públic que ve
acompanyant els corredors
tingui un lloc en seure,
en fer un cafè,
on esperar la cursa informació
d'on surt,
em passaran,
o sigui,
te posis a pensar
i t'escarrifes.
Perquè cada any
s'ha anat afegint un element.
Oh, jo recordo l'any
que es va parlar del xip,
te'n recordes?
Sí, sí.
Com aquella novetat extraordinària.
El xip és la cosa més normal.
i aquest any,
quan la novetat estètica,
ho dèiem dir,
perquè el que intentem
és cada any
amb el dintre de les nostres possibilitats.
Sí, perquè tot això
que s'ha estat descrivint
el primer any no hi era.
No, el primer any
hi havia algunes coses
però altres no.
No hi havia massatges,
hi havia, per exemple,
el pàrquing,
hem intentat des del primer any.
S'han anat incorporant
a cada edició.
S'han anat incorporant,
mirant també altres curses
i copiant els que ja ho fan bé.
Clar.
Llavors, això ens ha ajudat
a millorar.
Llavors, nosaltres hem arribat
a un punt
que a la quinzena edició
tenim uns serveis
podríem dir molt bons,
un lloc molt bo on fer-ho.
Sí que hi ha llocs millors
com podria ser un pavelló
però si estéssim a un pavelló
estaríem més còmodes
però no tindríem les vistes
que tenim ara
des del Passeig de les Palmeres
i des del Bingo
que és on se fa tota l'arribada.
Llavors,
sempre s'ha de mirar
la part bona i la part dolenta.
Llavors,
aquest any
ho tenim tot molt controlat,
els serveis
creiem que estan molt bé,
els voluntaris també
saben molt bé
de què van,
diguéssim és una cosa
molt assentada
i cada any busquem
doncs dic
bé,
tenim que fer alguna cosa.
Què tenim nosaltres?
Què ens falla?
A part de segurament altres coses
però estèticament
ens falla la sortida.
La sortida de la Rambla Vella
és un indret molt maco
al costat de la Rune Romanes
i al costat de l'Hotel Imperial Tàrraco
és un lloc que raveia tens el mar,
és un lloc bonic
per les fotografies i tal
però ens faltava
vestir aquella sortida.
Així com l'arribada
tenim una arribada
amb un pont,
bueno,
tres ponts,
unes tanques
vestit amb pancartes,
banderoles,
tot el que passa a faltar.
Ja et veig fent la foto, eh?
Doncs sí,
aquest any tindrà una bona foto
perquè tindrem,
posarem finalment
un pont de sortida.
Per què no el posàveu abans?
És que de ponts de sortida
de les mides
de la Rambla Vella
no n'hi ha.
De ponts de sortida
de 12 metres de porta
és molt difícil trobar-ne.
Llavors,
clar,
un pont per a l'arribada
que fa 4 o 5 metres de porta
no és problema.
Perdó.
N'hi ha mil.
Però de 12,
clar,
si tu poses ponts,
doncs posen dos
però és que llavors
ens traus molta sortida.
El bo de la nostra sortida
és que és tan ample
que molta gent pot sortir alhora.
Llavors,
ens dona molta capacitat
de sortida
i la gent està contenta
perquè pot sortir enseguida.
No té que esperar-se
que vagi sortit tothom
sinó que és una sortida
molt ràpida.
Llavors,
això no ho volíem perdre.
Total,
hem trobat un pont
d'estes dimensions
i aquest any
tindrem pont
amb les seves pancartes.
No l'heu trobat?
Ui,
lluny.
Molt lluny,
no?
No,
molt lluny no.
Barcelona ens ha costat
però finalment
hem trobat un pont
de sortida
i Tarragona
ja tindrà vestida
la sortida
però podem dir
que estèticament
ho tindrem
molt,
molt vestit.
Home,
15 anys
s'ho mereixien,
no?
Jo crec que 15 anys
ja tocava
de fer l'esforç
de fer l'esforç
de tindre una sortida
perquè a més
dius,
bueno,
mentre es posi sortida
a la pancarta
però una sortida
d'una quinzena
mitja marató
que és una cursa
que veig gent
de tot l'estat
si creiem
és gent de Catalunya
però també
gent del País Basc
i gent d'Andorra
que per a la gent
li entren molt
les coses pels ulls
i que estem
en una època
en què tot l'estètic
ajuda que la gent
repeteixi
a part del bon servei
que li puguis donar,
no?
Llavors,
és clar,
una pancarteta
com si fos una peonada popular
o una cursa de poble
no quedava a l'alçada
d'això,
diràs,
quina tonteria?
Sí,
és un detall,
és una tonteria
però creiem
que 15 anys
els corredors
es mereixen
una sortida
i que els fotògrafs
podem fer
i quan surt el diari
la sortida de la mitja marató
sigui una bona sortida.
Bajo palio.
Exacte,
quasi,
bueno,
ben bé sí.
Quasi,
quasi com a bajo palio.
Molt bé,
quan comença
el període d'inscripcions
o ja ha començat?
Sí,
a veure,
el període d'inscripcions
ara està obert
perquè sempre hi ha gent
que està nerviosa
que es vol
i molta gent
encara no m'ha obert
l'inscripció
i ens fa l'ingrés
perquè és gent
que és repetidora
que sà de tots els anys.
Primer s'ha de fer
l'ingrés econòmic
que en un compte bancari
i després l'inscripció.
Sí,
llavors tota aquella persona
la promoció
es començarà a fer
la setmana que ve
tots els corredors
de l'any anterior
reben la publicitat
a casa seva
tant els d'aquí
de la ciutat
com de fora
i es repartiran
cartells i tríptics
per tota Tarragona
i per molts indrets
de Catalunya
llavors ja estarà feta
que se fem oficialment
la promoció
però la inscripció
totes aquelles persones
que ja ho coneixen
d'altre any
ja saben on entrar
ja saben com fer-ho
que sàpiguen
que la inscripció
està oberta
i s'ha de fer
es pot fer de dues maneres
si és un corredor veterà
dels que
diguéssim
i és client
del patronat d'esports
en aquest sentit
amb la prescripció
que rep a casa
ho pot fer tot junt
va a la caixa
fa el seu ingrés
i per fax
envia
la inscripció adjunta
que nosaltres ja li enviem
si és una persona
que l'any passat no va córrer
i per tant no ho rebre a casa
doncs
el mateix
va a la caixa
fa l'ingrés
i després truca
per telèfon mateix
no és necessari
us dona el número d'ingrés
les seves dades personals
i queda inscrit
i aquelles persones
que vulguin vindre
que també n'hi ha
que volen vindre personalment
vinguen al patronat d'esports
estem oberts
entre les 10
i les 2
i a la tarda
entre les 4 i les 7
i facin el pagament en metàl·lic
i donen les seves dades
o sigui es pot fer
de diverses maneres
l'única
que no tenim
feta
que no podem fer
de moment
és la inscripció per internet
tot arribarà
hem de deixar alguna cosa
pels altres anys
que encara és molt gran
si n'heu fet 15
s'han de fer 15 més
i dir totes aquelles persones
que vulguin informació
sigui el número de compte
sigui qualsevol altra cosa
ja saben
truquen al patronat municipal d'esports
que donarem el número de telèfon
és el 977 55
02 99
i ja es nota
que arriba el 26 de novembre
perquè es veuen
tants corredors
per la ciutat de Tarragona
una banda dels habituals
aquells que diuen
calla
que hem de fer l'esprint
doncs qui encara
no ho tenia en ment
perquè hi ha persones
que se'ls preparen per la mitja
que no ho tenia en ment
que s'espavili
perquè ara queda poc temps
un meset
un meset i poc més
Roser Bàrbara
cap d'activitats
del patronat municipal d'esports
com sempre ha estat
un plaer la teva companyia
moltíssimes gràcies
i a mesura que s'acosti la data
ja recordarem algunes dades
i tornarem a parlar
gràcies
gràcies a vosaltres
i moltes gràcies
a tots vostès
perquè nosaltres ja pràcticament
hem de posar el punt i final
al matí de...