Ara són a tres quarts de dotze del migdia i dos minuts.
Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Ja s'ha obert el període d'inscripcions
per la 17a edició de la Pujada al Llorito,
una cita clàssica organitzada per l'ONCE
que tindrà lloc el diumenge 11 de juny,
no aquest, el següent, afortunadament.
En parlem amb el cap de serveis socials de l'ONCE,
Manel Eiximeno. Manel, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Dic afortunadament perquè si arriba a coincidir aquest diumenge,
malament rai, no?
Exacte.
És difícil a vegades quadrar dates,
però bé, hem estat de sort
perquè, evidentment, la Pujada té el seu pes,
però el que està vivint Tarragona en aquests moments
té un pes molt important, no?
Totalment d'estar plegats amb aquest nàstic
que puja a primera i amb molta il·lusió.
És una prova veterana,
és una prova que mobilitza moltíssimes persones.
Com va néixer? Ara fa 17 anys, no?
Quina era la voluntat, en principi, quan es va crear?
Al principi de tot,
la primera edició,
les primeres,
era una carrera de gent de l'ONCE,
afiliats a la casa exclusivament,
i que es feia
de manera molt curta
i als voltants de l'ONCE,
l'antiga plaça,
perquè no estava remodelada com ara està,
els carrers a llets cents,
i això va ser la primera i segona edició.
Després ja vam passar,
vam veure que allò tenia volada,
ho vam anar obrint a la ciutat,
i, evidentment,
ja vam canviar l'itinerari,
ja vam apostar des del Miracle fins al Llorito,
o Llorito,
per nosaltres, com diu el nostre cartell,
i any rere any ha anat pujant.
I la peça clau va ser canviar el dia de realització de la carrera,
que en un principi es feia dissabte,
i passar-la diumenge,
això va ser el que va fer un abans i un després
en quant a la participació.
En diferents convocatòries ja s'ha vist que a Tarragona
hi ha moltíssimes persones que surten a córrer,
hi ha moltíssima afició,
també el paisatge urbà,
i tot l'entorn ens convida a practicar aquest esport.
És important,
més enllà de les característiques de la prova,
que les comentarem en tot seguit,
posar èmfasi en el lema sota el qual es fa aquesta cursa,
Tarragona per la integració.
Sembla que està tot fet,
i no, encara queda molt per fer, no?
Queda molt per fer,
és una lluita diària,
dia a dia hem de treballar per la integració,
cada cop n'hi ha entrebancs
que ens van posant les persones amb discapacitat,
l'accés a la informació és un d'ells,
l'accés a la ciutat,
a vegades és molt complicat
d'envoluar una persona amb una discapacitat
per les nostres ciutats,
queda molt per fer,
queda molt per treballar,
és una tasca de tots,
i aquest lema de Tarragona per la integració,
nosaltres des de la ONCE volem que sigui una realitat,
malgrat que dia a dia hi treballem,
i no podem treballar sols,
sinó que hem de treballar amb tots,
amb tothom plegat.
És un fet ben constatable,
que sensiblement,
però cada cop hi ha més persones
que no tenen cap discapacitat,
però que també són sensibles,
quan veuen les barreres arquitectòniques,
per posar un exemple,
amb les quals es troben les persones discapacitades,
a vegades és escandalós,
és escandalós.
Quantes vegades no vas amb algú pel carrer,
i si no tens cap discapacitat,
intentes accedir o passar per un carrer,
o per allà on sigui,
i no pots,
i de seguida et ve la imatge d'aquella persona
que pot tenir alguna discapacitat,
dius,
com ho fan per moure's per la ciutat?
Perquè a vegades és missió impossible,
pràcticament, no?
Tu ho has dit,
o sigui,
per a una persona que no té cap discapacitat,
a vegades és complicat,
ara imagina't per a una persona
que és cega total,
que va en un bastó,
i que de sobte,
un dia surt de casa
i es troba que el seu carrer està tallat,
que no està ben senyalitzat,
que n'hi ha uns forats,
n'hi ha diverses qüestions,
han posat una vestida
per fer una remodelació,
que no està senyalitzada,
o sigui,
són moltes coses
que s'han de millorar,
hem de millorar tothom,
a vegades dient,
no,
si és un moment,
és un moment,
o sigui,
només hem posat una vestida
perquè és avui,
però és que avui
passa gent per a aquella vorera.
Dissem un cotxe mal aparcat
i en aquell pas de vianants,
segur que en aquell moment
una persona amb problemes
de mobilitat reduïda
té que passar per allí.
És molt complicat
desenvolupar-nos
les persones amb discapacitat
per a les ciutats,
o sigui,
ser autònoms,
que és el que nosaltres volem,
o sigui,
la ONCE des de la seva fundació
el que vol és que
la gent afiliada
sigui autònoma,
totes les associacions
de discapacitats,
el CERMI,
el COCARMI,
aquí a Catalunya,
perseguissin aquest objectiu
que les persones
amb discapacitat
siguin autònoms,
però cada cop
tenim més barreres
i no perquè
la gent,
els organismes,
les administracions,
en el fons
siguin solidàries,
sinó perquè
és que només és un moment,
aquest moment
és el que veritablement
crea greus problemes.
I no en parlem
de les grans infraestructures,
quan fem obres
amb envergadura
que tallen
tot el que
hem de tallar,
però la veritat
és que sí,
que és molt complicat,
però és una lluita
que totes les persones
amb discapacitat
estem portant endavant.
És que aquesta reflexió
l'hauríem de fer
aquells que no tenim
discapacitats de pensades
d'un aeroport,
un mitjà de transport
del tipus que sigui,
una instal·lació hotelera,
un centre educatiu,
en fi,
si repasséssim,
no només a Tarragona,
parlem en general,
cadascun dels espais
on ens movem
de forma quotidiana
i analitzéssim
si realment
aquell espai
està adaptat
per persones
amb discapacitats,
ens faríem creus, no?
Sí,
i evidentment
com tu has dit,
Iolanda,
no és centrar-nos
al nostre indret
més immediat,
a la nostra Tarragona,
sinó que
és en general
i el que és realment
trist,
trist en aquests moments,
a la segle XXI,
que es facin
obres noves
que es donin
permisos,
que es donin
cèdules d'habitabilitat,
que es donin
cèdules
de finalització
d'obra
en obres
tan públiques
com privades
que no reuneixen
les mínimes condicions
d'accessibilitat.
Això realment
al segle XXI
no ho podem permetre.
En aquests moments
s'està
intentant
treure,
s'està treballant
per fer un nou
redactat
de la llei
d'accessibilitat
de Catalunya,
que va ser
una de les pioneres,
però que evidentment
amb el pas dels anys,
finals dels 80,
principis dels 90,
ha quedat
totalment desfassada.
des d'aquest treball
en el qual
la ONCE
està col·laborant
de redactar
de nou
aquesta llei,
la veritat
és que hem d'aconseguir
entre tots
que sigui una llei
de màxims,
no una llei
de mínims,
perquè si fem
una nova llei
i aquesta llei
és de mínims,
veritablement
serà una pena,
perquè hem de fer
una llei
de màxims
per poder complir
el màxim possible,
perquè si la fem
de mínims
no arribarem mai
a una accessibilitat
plena
per a les persones
amb discapacitat.
Estaríem més o menys
com estem ara
dins de tots els serveis
i l'atenció
que l'ONCE
ofereix als seus associats.
Us arriben
queixes
o demandes
o preguntes
al voltant d'escolta,
què és que he de fer això
i no puc arribar-hi
perquè no puc anar,
perquè no puc passar,
perquè no puc entrar?
Us arriben suggeriments,
queixes?
Sí,
nosaltres a l'ONCE
com som
una institució,
una organització
que tothom coneix,
ens arriben
consultes,
evidentment,
de tot tipus,
tant privat
com públic,
amb els cops ajuntaments.
La Fundació ONCE
està fent
una gran tasca
en el que és
l'accessibilitat
a nivell
dels municipis
amb el conveni
que té signat
amb l'inserso
i els municipis
corresponents,
però l'ONCE
sí que recull
moltes
preguntes,
moltes consultes
sobre
l'accessibilitat
i sobre
què és el que s'ha de fer
i com s'ha de fer.
Nosaltres,
evidentment,
no som tècnics
en la matèria,
sinó que
els adresem,
els donem
els coneixements
que nosaltres tenim
i els adresem
a la legislació vigent.
Però sou capaços
de constatar
un fet
des d'un jove alumne
que no pugui accedir
al centre d'ensenyament
fins a moltíssimes coses
que es poden trobar,
no?
Sí, exacte,
el ventall
de consultes
és molt ampli
i variat
i, bueno,
hi ha de tot.
Des d'aquella persona
que no sent afiliada
a l'ONCE
va en un lloc
de l'administració
i com ara és molt modern
que
posar en lloc
d'orden a les cues
mitjançant
uns ròtols
numèrics
que estan
molt lluny
que són molt petits
i que a part
no es veuen gaire bé
doncs que
potser hi ha gent
que es passa
a mig matí
i no se n'ha adonat
que ja li ha passat
el número
perquè o és gran
o té una dificultat visual
o senzillament
no tenint-la
no es veu prou bé.
Ara imagina't
una persona
amb problemes de visió.
És absolutament impropi
del sentit comú
més enllà
de qualsevol legislació.
Déu-n'hi-do
parlant d'aquesta qüestió
que sempre és important
recordar-la
i aprofitar
qualsevol moment
gairebé se'ns passa el temps
i hem de parlar
de la cursa
s'ha obert el període
d'inscripció
és una cursa
que per terme mig
aplega
fins a mil corredors
però que
necessita també
de tota una infraestructura
total
que sou milers de persones
quan feu la cursa
al Lorito.
Sí, evidentment.
A veure,
nosaltres
les inscripcions
evidentment
s'han de tancar
en un número
vam arribar ja
fa un parell d'anys
els mil
pensem que no
no és bo
superar molt més
aquesta quantitat
malgrat que hi ha gent
que corre al final
sense dorsal
perquè arriba
en aquell moment
perquè ja se'ns han acabat
però nosaltres
oficialment
hem de tancar
en un número
perquè
són mil persones
corrent
Tarragona
per la integració
hi ha persones
que tenen discapacitat
evidentment
hi ha famílies
senceres
que pugen
al Lorito
hi ha gent
que ho fa
superràpid
i que
20 minuts
està a dalt
que aquests són
evidentment
la gent
que s'hi dedica
a córrer
i que va
a guanyar
la cursa
però
al moment
àlgid
de la pujada
al Lorito
quan està tothom
a dalt
al santuari
podem arribar a ser
entre 5 i 6 mil
persones
això
equivale
a una infraestructura
organitzativa
molt important
que la ONCE
posa com a
organitzador
i a part d'això
també
amb col·laboracions
molt especial
de la ciutat
empreses
institucions
de la ciutat
que col·laboren
amb la ONCE
amb aquesta organització
que fa la ONCE
en guany hi ha una
diferència
anava a dir petita
però no és tan petita
l'anunci
d'aquestes obres
que es fan
a la Via Augusta
que es tallarà
aquesta
aquesta cèntric
vial de la ciutat
fa que estigueu
estudiant
modificar
forçosament
l'itinerari
a veure
estem en allò
perquè
evidentment
la pujada
a l'Oreto
com qualsevol acte
que es pugui organitzar
no es comença
a organitzar
dues setmanes
ni tres setmanes
enrere
de la data
fixada
sinó que
es comença
a organitzar
5 o 6 mesos
enrere
demanant
els permisos
a l'Ajuntament
etcètera
la cursa
té un traçat
tradicional
que és el que es fa
que és des del passeig
Rafel de Casanovas
davant del port esportiu
tota la façana marítima
fins al Lorito
en aquests moments
aquest any
ens hem trobat
que des que
s'hem iniciat
tots els preparatius
s'ha tallat
l'accés
a la Via Augusta
venint
des de
Altafulla
i ara
en aquests moments
per la setmana que ve
sembla ser que està previst
fer altres modificacions
no?
evidentment
estem en contacte
amb l'Ajuntament
i la Guàrdia Urbana
per trobar
la solució
sense
mirar de
canviar
el nostre recorregut
perquè clar
ja sortim
de la vora
de la platja
ja més que a la platja
no podem anar
perquè si no
haurem de córrer
per dins de l'aigua
també juguem
en un factor
crec que és important
o sigui
la cursa comença
a les 9 i mitja
del matí
és un diumenge
sobre les 10
del matí
hi ha
tot el que és
tot el que és
la nova
senyalització
que han de fer
la circulació
per aquestes obres
de la Via Augusta
ja queda totalment lliure
o sigui
nosaltres fem una cursa
ràpida
i dic
en 20 minuts
la gent
que guanya la cursa
ja està a dalt
o sigui
que a les 10
ja estem tots
accedint a l'orita
o sigui
que tot aquest
entrebanc
per les obres
i per la circulació
duraria
el mínim possible
i en un moment
en què no hi ha
gaire trànsit
un diumenge
a les 9 del matí
Manel
sí
Manel
d'aquí profito
per demanar
disculpas a tots
els ciutadans
pels entrebancs
però bé
que jo els invito
a participar
i és un cop l'any
exacte
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
recordem que és el cap
de serveis socials
de l'11
gràcies
i que vagi molt bé
la cursa
gràcies a vosaltres
i a tot de reguna
són les 12 del migdia
repassem
amb l'actualitat
nacional i internacional
percentage
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
fiction
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no