Mig minut serà un quart de dues. Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Jordi Bertran, no li farem el currículum, tot i que en la solapa del llibre que ens ocupa,
doncs ja ve tot el seu itinerari acadèmic i professional.
Podríem dir que es dedica a la gestió cultural i festivar des de fa molts anys.
Però avui no ens acompanya en qualitat de tot el seu currículum
ni com a col·laborador del Madrid de Tarragona Ràdio,
si que no com a autor del llibre titular manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes,
el que cal saber per organitzar-les.
És un llibre que es publica dins de la col·lecció Eines de Cultura Popular
i que edita al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Que lia aquest llibre? És la pregunta que es fa en aquestes ocasions.
Home, jo diria que llibres que parlin sobre el foc i la pirotècnia
sense ser un manual d'emergència no n'hi ha.
Bé, això és una necessitat que ens van encarregar.
Dic, el llibre el sigo jo, però he participat molta gent a nivell de col·laborar amb idees
i aportar coses que faltaven, no?
Perquè va haver, bueno, ens va detectar entre el 2003-2004
unes anàlisis d'estadístiques sobre festes en què hi havia foc o pirotècnia.
Hi ha foc que és pirotècnic i foc que no és pirotècnic.
Quan encenem una foguera, doncs el foc no és pirotècnic.
Es va notar per part de la Generalitat en aquest cas
que hi havia un augment molt notable de sinistres, no?
Amb la qual cosa això va derivar en una sèrie de preguntes parlamentàries
i al final, doncs, es va considerar que seria bo tenir una eina, doncs,
per ajudar a que la gent que tant organitza com la gent que participa com actuant,
ja siguin, doncs, en grups de foc, de dracs, de diables, d'altres modalitats,
perquè poden haver, doncs, arcabocers dels molts i cristians,
trabucaires del Vall de Sarallonga, festes amb bous embolats a les Terres de l'Ebre,
hi ha diferents modalitats, doncs, donen una sèrie de normatives per una banda,
de consells per altra, sobre com ajudar a minimitzar el risc, no?
És a dir, jo, aquell debat entre el risc i l'espectacle, doncs,
bueno, quan, evidentment, la festa i l'espectacle s'ha de desenvolupar,
però quan el risc es pot reduir, cal posar totes les eines possibles perquè es redueixi, no?
I aquest és una mica l'objectiu en què el Departament de Cultura de la Generalitat,
doncs, encarrega el llibre i una mica és el que ha presidit la redacció, no?
De totes maneres, si ens prenguéssim aquest llibre o ens prenguéssim aquest encàrrec
com un simple manual d'instruccions d'emergència, del que cal fer, no cal fer,
probablement això amb un tríptic n'hi hagués hagut prou.
Probablement el que calia era explicar, perquè tots entenem,
què hi ha darrere del foc com un element de la festa, no?
Per tant, no es planteja com un manual estrictament, sinó que ja d'entrada
s'intenta explicar i familiaritzar el fenomen del foc i la pirotècnia
arrelada a la festa més tradicional des dels primers temps, pràcticament.
Sí, d'entrada el que...
Hi ha un treball enològic important des d'aquest punt de vista.
Sí, la voluntat, diguéssim, en aquest cas del Parlament i del Departament de Cultura
era, diguéssim, intervenir en la normativització i en la reducció del risc, no?
El que passa és que quan et poses a redactar això, clar, no és el mateix parlar de foc i pirotècnia
en l'àmbit dels països catalans, que és on bàsicament se centra aquest llibre,
sinó, si estiguin, per exemple, doncs, no sé, a Suècia, no? O a Finlàndia.
Aquí hi ha una tradició d'ús molt gran, molt potent, molt extensa.
Llavors, el que era important primer era explicar que el que estem normativitzant,
regulant, treballant, no és una cosa que comenci fa quatre dies.
No és un caprís, sí, ni és una cosa circumstancial.
És una cosa que té una tradició molt històrica al llarg de molts segles
i que és bo conèixer-ho.
A banda, hi ha algunes coses, doncs, que són més o menys familiars
per sectors de públic, però d'altres més desconegudes,
que de vegades motiven una certa preocupació
per part d'aquell que actua com a reglamentador, controlador, no?
Llavors, el que s'ha intentat és explicar, doncs, una petita història
o bastant amplia història, del que hi ha aquí amb tradició de foc
i, sobretot, tenir un àmbit territorial molt divers.
És a dir, es parla des dels Pirineus, aquests dies...
El que entenem com a Europa, bàsicament, no?
Sí, bueno, hi ha un àmbit europeu important,
en el sentit d'explicar que moltes coses dels que tenim a Països Catalans
també s'han donat o es donen en altres llocs d'Europa,
però també explicar connexions de com arriba el material de la pòlvora
per diferents vies, ja fos per la via de l'Islàm,
ja fos per la via avui en dia bastant qüestionada dels viatges del Marco Polo,
per la via de les Croades, diferents coses d'aquest tipus, no?
Però després, el que se centra molt al llibre és en l'àmbit Països Catalans,
en el sentit de dir, bé, anem a explicar el que és més proper per nosaltres, no?
I per això, doncs, bueno, agafem des dels troncs que baixen aquests dies,
o han baixat aquests dies per Nadal, les falles d'estiu,
també la fia faia, no?
Que també vol dir el mateix, fiaia vol dir falla, no?
De la nit de Nadal, doncs també en les zones pirinenques,
bé, aquest tipus de foc que estan al mig del bosc, en molts casos, no?
Es fan al mig del bosc, paradoxalment, i els boscos no es creven en aquest cas.
o d'altres manifestacions, doncs, que poden donar-se en el País Valencià,
o les Illes Balears, o en el Principà de Catalunya, no?
Algunes coses les hem après també a l'Espai de Cultura,
per poder-les comentar alguna vegada.
Sí, hi ha moltes que les hem explicat aquí a les ràdios.
Hem fet molta il·lusió, doncs, per exemple, trobar-me en passatges
que explicaven com eren les pirotècnies als Sants Jardins de Versalles,
a França, o tot el tema aquest que resmentaves de les falles,
de la festa relacionada amb el foc al Pirineu.
Hi ha, dins del que és el foc als Països Catalans,
un capítol ampli dedicat al bestiari de foc i als valls parlats,
que també tenen el foc, els trabucs, en aquest cas, com a protagonistes.
Una de les voluntats que en aquesta era menys del Departament, diguéssim,
de regulació, sinó més del Departament de Promoció,
era donar eines en el sentit que es veia que hi ha avui en dia
una sèrie d'elements que són vius, però que històricament n'hi ha hagut d'altres.
Llavors s'aporten molts elements que avui en dia no existeixen,
no existeixen poc, i en d'altres temps havien existit.
Va fer molta gràcia que fa uns dies, en els mitjans de comunicació,
vaig veure que hi havia una notícia que una població veïna
aniria a crear o retrobar un element que era únic,
que és el basilisc, i curiosament això ho crearan a Reus.
De fet el va recuperar l'autora de Harry Potter, eh?
Evidentment, en l'àmbit literari cinematogràfic,
apareixen moltes coses d'aquestes, però això està bé,
perquè vol dir que en el fons la festa no està tan allunyada
d'altres manifestacions culturals, com pot ser, per exemple,
els bestiaris ha sigut una dels gèneres que des de l'època medieval a Europa
els escriptors han usat per explicar als animals els domèstics i els fantàstics.
Avui en dia això ja es conforma una mica, perquè realment jo crec que als nens
els fa més gràcia a vegades, o tanta gràcia, el domèstic com el fantàstic,
perquè com d'animals ja no n'hi ha en el dia a dia, com a mínim els urbanites.
Però vaja, que sí que la voluntat és donar eines perquè també es puguin,
en aquelles poblacions que no en tenen, generar festes que siguin diferents
a les del poble veí.
A mi m'agradaria apuntar que és un llibre adreçat al públic en general,
no només a especialistes, que en determinats aspectes els pot interessar molt.
Jo d'entrada m'ha cridat també molt un capítol,
que és el principal lèxic de la pirotènia als països catalans.
Tenint en compte la tradició, el fervor que tenim aquí pels focs artificials,
si ens anem a la pàgina 70, hi ha una pàgina,
que si aquest llibre els cau a les mans o el compren, no se l'han de perdre,
perquè explica el que és, amb unes fotografies perfectament delimitades,
amb unes definicions, cadascuna de les figures dels focs artificials.
Ja saben vostès que amb aquesta cosa que hem agafat aquí a Tarrona,
dius, mira, fa palmeres, a mi personalment em treuen de les palmeres
i sóc incapaç de posar nom a aquestes meravelles que veiem al cel.
Doncs ara amb el llibre jo puc dir,
estan fent unes japoneses, o estan fent unes serps,
o un trou i cavallera, o una pujada d'espurnes,
o uns cucs i garlandes, que són diferents terminologies
que s'apliquen a aquestes figures que llancen les pirotècnies
en el concurs de focs artificial Ciutat de Tarragona.
Clar, des d'aquí, amb aquest lèxic, que és un autèntic manual màster
per anar després, i fer-te el xulo, si em permeten l'expressió,
anar a concurs de focs.
Jo ho faré l'any que ve, m'ho penso aprendre de memòria
i quedaré, buah, com si et sabés molt bé.
N'hi ha molts, eh?
N'hi ha molts aquí.
Perquè fixa't, tota la terminologia, que és un coet,
que és la seva, el castell de focs, coeté, coetó, col·lecció B,
per ordre alfabètic, crosset, cruixí, cua de cavall,
cua de tigre, cucs i cuquets, és increïble.
Però són molt plàstics, eh?
La majoria tenen sentit comú.
Sí, a la palma, al palmó.
Descriuen una mica el que realment es veu,
no és tampoc tan estrany.
Quan te poses a parlar amb els...
Sobretot aquí també s'ha entrevistat amb gent gran,
d'una certa edat,
que utilitzava paraules d'aquestes,
que són, si voleu, molt tècniques,
però que...
Ha hagut molt tècniques avui,
però que en les altres èpoques
eren més o menys conegudes, no?
En determinats espais, no?
Llavors, és curiós perquè en surten de paraules d'aquestes
i veus que en el fons...
Home, no dic que hi hagi algunes
que siguin realment molt tecnificades i molt modernes,
però hi ha moltes que són...
Quan parles d'una cua de cavall,
en el fons, fixeu-vos que les cues de cavall
han existit històricament.
No és un nom molt modern, precisament,
sinó que el que es vol és simular, precisament,
la imatge d'un animal molt proper, en aquest cas.
El llibre és intens,
en recull moltíssims aspectes.
Calendar i distribució territorial del foc
al festiu de Països Catalans,
perfectament pot servir de guia festiva
per a aquells amants del foc.
Pràctiques en foc que han desaparegut,
la legislació,
el tema de la seguretat,
la responsabilitat patrimonial...
És un llibre molt ampli
i que també veus aquella cosa
i aquell treball de reflexió.
No és només un recull de normes,
sinó de la reflexió.
On acaba la seguretat?
On comença la celebració de la festa?
On posem els límits?
On deixem de posar-los?
On trobem l'equilibri
entre allò que volen els grups festius,
la ciutadania, les autoritats,
la pròpia seguretat dels recintes
i les persones?
Déu-n'hi-do, eh?
Hi ha una reflexió important darrere de...
Sí, aquests dies hi ha hagut un parell de...
Bueno, hi ha una deia de notícies
o polèmiques,
una molt propera, no?
Veia que hi ha hagut una discussió
entre la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
i la delegació de l'Estat a Catalunya,
en aquest cas ubicada a Barcelona,
sobre si els nens poden integrar grups
de diables o de dracs petits,
és a dir, el que aquí seria la Santa Tecla Petita,
a Tarragona, no?
O a Reus, o a Vilafranca, o a Sitges, no?
Bueno, aquí s'adopta una posició segurament menys dura
que la que al final sembla que l'Estat vol adoptar,
però molt raonada amb argumentacions legals
i que, en aquest cas,
el Departament de Cultura de la Generalitat
entén que és el que s'ha d'intentar fer, no?
És trobar punts d'acord, no?
Entre allò que són les activitats festives,
rituals, històriques, no?
Amb la seguretat de les persones, no?
Que evidentment...
Jo caldria mirar també el tema petards per Sant Joan,
que es fa de forma així com a més d'escamot, diria jo.
Sí, sí.
De totes formes,
hi ha algunes xifres que...
A vegades, el dia 24 o 25 de juny,
quan surten les xifres t'espantes,
n'hi ha hagut 200 no sé quants ferits, no?
La majoria lleus.
Però, clar, llavors mires un anuari
d'un país teòricament més civilitzat,
que és el Regne Unit, no?
I te'n dones compte que per la seva corresponent nit de Sant Joan,
que és una altra data,
doncs resulta que hi ha 2.000 ferits, no?
I, per tant, dius...
Home, evidentment nosaltres hem de continuar millorant
i sobretot transmetent aquesta voluntat
que hi hagi seguretat en qualsevol pràctica festiva,
però, evidentment,
també aquests dies apareixen voluntats europees d'unificar coses...
No hem de sentir-nos malament
al sentit de dir és que som tan raros, no?
No, escolti, és que hi ha altres països
suposadament molt civilitzats
que tenen elements tan o més perillosos
que els que hi ha aquí
i jo diria que a vegades més mal usats
que el que s'ús aquí.
La informació i la reflexió
és l'únic camí que és el que omple aquest llibre
que ens pot portar a aquest equilibri
entre seguretat i manteniment de les tradicions,
en aquest cas,
lligades amb un element tan nostre, tan mediterrani,
com és el foc.
Jo el recomano,
no perquè el Jordi sigui col·laborador,
només faltaria,
sinó perquè, de veritat,
és un autèntic llibre
no només de consulta
per les persones que formen part
de grups festius,
sinó individualment.
Aquest és un llibre
que es pot trobar a les llibreries?
Esperem que sí.
No sé si ha arribat o no ha arribat ja,
perquè és nou,
aquí tenim un i encara fa l'oloreta de la imprenta.
Sí, sí,
això acaba d'arribar ara,
llavors vull dir,
és un llibre d'aquestos
que té el seu ISBN,
que circula,
i a més a més,
com l'ha dit el Departament de Cultura
de la Generalitat,
i em sembla que des d'enguany
tenim llibreria de la Generalitat,
a Tarragona,
al carrer Major,
sempre aquestes publicacions institucionals
que de vegades circulen per altres camins,
doncs allà segur que...
Jo no et vull preocupar,
però qui avisa no és traïdor,
jo aquest llibre
el tindré al calaix de la meva taula.
Prepara't a cada dimarts
dins de l'Espai de Cultura Popular,
perquè el llibre no té refranys,
però té una de vocabulari,
i una de coses...
En té un,
en té un al principi.
El buscaré,
el buscaré,
i al proper programa el direm.
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies
i enhorabona per aquest treball,
com tu bé deies,
no només a tu,
que encapçales aquest treball,
sinó a totes les persones
que han col·laborat,
que ha estat un equip també molt fidel.
Tornarem a parlar d'aquest llibre,
serà un altre escenari,
perquè ara ens separa un minut
de dos quarts de dues.
Bona entrada d'any, Jordi,
gràcies per venir.
I bona sortida, també.
I bona sortida,
només faltaria.
I a vostès,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ens retrobem endemà,
una horeta més tard
del que és habitual
aquests dies de festes,
a les 8 en punt.
Els deixem en convenia
dels serveis informatius
de Tarragona Ràdio.