.
Ara són dos quarts de deu del matí, gairebé set minuts.
Efectivament, comença ja aquesta ruta per les ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat.
Molt ràpidament, resumim, per si hi ha algun oient que s'incorpora
avui a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat en què consisteix.
Nosaltres, diàriament, plantegem tot un seguit de preguntes
que tenen a veure amb la ciutat espanyola, Patrimoni de la Humanitat,
que és protagonista cada setmana.
En aquest cas, aquesta setmana estem passejant per la ciutat de Còrdoba.
Totes les persones que diàriament contesten correctament a les preguntes
entren a formar part dels sorteig que fem cada divendres
d'una estada de cap de setmana en un hotel d'aquesta ciutat.
En aquest cas, i en el cas d'aquesta setmana,
l'hotel al qual aniran les persones guanyadores, diem persones,
perquè, tot i que és un concursant, és per a dues persones.
L'estada de cap de setmana aniran a l'hotel Còrdoba Center.
El tenim aquí davant de la pantalla de l'ordinador.
Està l'Avinguda Llibertat.
És un hotel de quatre estrelles, amb piscina, jacuzzi...
En fi, que els hi diré jo ara.
Vinga, us posem les dentetes, les dents ben llargues.
En fi, que ja saben que aquest és el regal.
i les preguntes, doncs, a veure, fàcils, difícils, no sé.
També és veritat que els ajudem i força.
Per tant, si el sembla, comencem ja amb la primera pregunta.
Això sí, recordem el telèfon, que també és important,
977-24-47-67.
La primera pregunta diu així.
A veure qui em podria dir el nom d'un monument
que barreja estils arquitectònics superposats
que es van succeir al llarg de nou segles
amb construccions i reformes.
Aquest gran monument es va iniciar
al segle VIII per ordre d'Ad al-Rahman.
Saben a quin monument ens estem referint, sí?
Doncs donem pas ja a la primera trucada.
Bon dia.
Hola, Yolanda, bon dia.
Amb qui parlem?
Marc Oso.
Oh, i em penso que la Mar ho sabrà.
Ai, a veure...
Tu has estat a Còrdoba?
No, l'únic que he vist a Còrdoba ha sigut el camp de futbol,
que encara ho estan construint.
Porten per almenys cinc anys, o sigui, imagina't.
Imagina't, no, però això també, aquest monument està acabat,
però Déu-n'hi-do, anàvem fent, eh?
Anàvem fent, anàvem fent, com aquells paletes
que s'instal·len a casa teva i no marxen mai.
Doncs més o menys la cosa anava així, però en plan història.
Només hi he passat de passada, ja et dic.
Doncs és una ciutat preciosa, de veritat.
I ho podem dir... Ara no ens escolta ningú de Còrdoba.
Dirà, mira, fan la pilota.
No, realment és una ciutat molt bonica.
A veure, Mar, de quin monument estem parlant, eh?
Va ordenar l'Ata Al-Rahman, i és un monument realment impressionant.
Què pot ser, com ho diuen ells allà baix, la Catedral de l'Antigua Mezquita?
Efectivament, li diuen la Catedral Antiga Mezquita,
o com ara ja, que és una denominació més d'ara,
que ens corregien ahir perquè nosaltres dèiem, ens van dir la Mezquita Catedral.
No, Catedral Antigua Mezquita.
Ara, doncs ara, a la pàgina de turisme de la web li diuen Mezquita Catedral,
de Còrdoba, el monument més important de tot Occident Islàmic
i un dels més increïbles del món.
Escolta, Mar, fantàstic.
Mira, et posen una mica de batucada i tot per celebrar-ho, eh?
Perquè comencis ja a ballar d'alegria.
A veure si tens sort i vendres.
I surt el número 4, que és el que et donem ara, d'acord?
Molt bé, Iolanda.
Gràcies, Mar.
Gràcies, guapa.
Bon dia. Adéu-siau, adéu-siau.
Doncs es veu que en aquest espai, des de molt antic, s'ha dedicat al culte.
Primer va haver-hi, sota la dominació Visigoda, la basílica de Sant Vicente,
després la primitiva Mezquita, després la Mezquita Lama,
en fi, al llarg de tants segles, imaginin-se si ha evolucionat
i ha anat creixent un monument magnífic, sens dubte.
Donem pas a una altra trucada.
Tenim una altra, ho dic abans de plantejar la pregunta,
perquè, de fet, aquesta pregunta,
potser que la plantegem amb l'oient a l'altre costat del fil telefònic.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb què parlem?
Amb l'Anna Romeu.
Anna Romeu, molt bé.
Anna, a veure, mira.
A veure.
Jo ara et diré tota una sèrie de noms, fins a sis noms,
i aquests noms són personatges famosos, de totes les èpoques,
nascuts a Còrdoba, d'acord?
Bueno.
Ja veuràs, ja veuràs que no soc perversa, eh?
Soc bona persona.
Aleshores, d'aquests sis personatges, que són molt coneguts,
m'has de dir, com a mínim, si me'ls dius tots, perfecte,
perquè dius, mira, mira quantes coses, sap.
Però com a mínim m'has de dir, l'ofici de tres,
o per què són coneguts tres dels sis personatges que jo et diré.
Te'ls diré tots, primer, i després te'ls vaig dient un,
i a veure si em dius per quin ofici o per què se'ls coneix,
què et sembla?
Tots són coneguts, eh?
T'asseguro que no és Pepito el de...
No, no.
Ei, personatges amb cara i ulls, d'acord?
Vale, va.
Doncs vinga, començo.
Primer te'ls dic tots, eh?
I després em dius tu a l'ofici.
Luis de Góngora, Julio Romero de Torres,
Averroes,
Niceto Alcalá Zamora,
Manuel Rodríguez Sánchez Manolete
i Antonio Gala.
No m'he passat, no?
Dona.
Ah, bueno, bueno.
Jo ets molt joveneta, eh?
Ets molt joveneta, oi?
Aleshores, i no tens ningú que t'ajudi de més edat?
Sí, sí, aquí...
Bé, doncs vinga,
es permet, eh?
El comodín de la família,
que diria aquell, d'acord?
D'acord.
Vinga, Luis de Góngora,
per joveneta que siguis...
Bé, avui dia no sé si s'estudia molt d'això,
el BUP,
i si el BUP ja no existeix,
a l'ESO i al batxillerat.
El BUP sí que s'estudiava.
Luis de Góngora.
No sé, escriptor o...
Com ho has dit?
Com ho has dit?
No, no, què has dit?
Escriptor.
Escriptor, poeta, poeta,
o el representant del cultaranisme,
juntament amb Quevedo,
Luis de Góngora i Quevedo,
pertanyen a la mateixa època.
Bé, ja tenim un.
Poeta, escriptor,
però tu han...
Si et toca,
hauràs d'anar amb qui t'està...
Sí, sí, sí.
N'hem de patetes de la mà.
Molt bé.
Julio Romero de Torres.
Què era?
És mort, pobre, home.
És què?
Que és mort, vull dir que no és un personatge actual.
Imagino.
Julio Romero de Torres.
Molt conegut, eh?
No ho sé.
No? Doncs vinga, aquest el passem.
Passem, passem.
Averroes.
Aquí ens situem en l'època de l'Espanya musulmana,
de l'Al-Ándalus,
que ahir en parlàvem.
Averroes.
Què podria ser?
Ja sabem que el món àrab va donar
grans pensadors, metges, escriptors, geògrafs,
una de les cultures més elevades
que hi ha hagut al llarg de la història.
Què podria ser, Averroes?
De tot.
De tot.
Home, és cert que eren personatges que en tenien de tot,
però diguem que en pla manual se li coneix per una activitat.
Passem?
Passem, passem.
Ai, que et queden tres, eh?
A veure, algun...
M'has de dir dos, bé, com a mínim.
A veure, a veure.
Nizeto Alcalá Zamora.
Alcalá Zamora.
Nizeto Alcalá Zamora.
Sí, aquest em sona molt.
Et sona?
De Operación Triunfo?
No.
No.
És escriptor?
No, no.
Home, va escriure,
però no era, diguem-ne,
no se'l coneix per la seva...
Va escriure,
perquè tots els que se dedicaven
a aquesta activitat,
aleshores,
ara no tant,
però en aquella època,
escrivien.
No? Passem?
No, no, passem.
Et queden dues oportunitats.
A veure, a veure.
Txan, txan, txan, txan.
Aquesta és molt fàcil, eh?
Aquestes dues que queden,
si no me les saps,
pleguem, eh, Anna?
Va, va, va.
Manuel Rodríguez Sánchez,
Manolete.
Són a Torero, jo.
Torero, Manolete,
si no sabes torriar
per què te metes?
Doncs, efectivament, Torero.
Ai, ai, ai, ai, ai,
Anna, com estem?
I Antonio Gala.
Escriptor.
Escriptor.
Bé, bé.
Aplaudiments,
però amb una mà, eh?
Sí, va,
ja, tres.
Tres, sí, senyora, molt bé.
Anna, et dono el número 5,
tens curiositat
per saber què eren els altres?
Sí.
Doncs mira,
Julio Romero de Torres,
pintó a la mujer morena
con los ojos de misterio
y el alma llena de pena.
Pintó.
Pintó.
Averroes, filòsof,
iniciató alcalazamora,
polític.
Polític d'aquests
de la història
del segle XX.
Molt bé, Anna,
doncs el número 5, eh?
Molt bé.
No està malament.
Ha costat una miqueta,
però no està malament.
Perfecte.
Molta sort i gràcies per trucar.
Adéu-siau, Anna.
Adéu.
Aquesta pregunta s'havia de currar una mica, eh?
Però bé, són d'aquelles que fins i tot
són entretingudes per la resta d'oients, no?
Que no només s'ho han de passar bé
els que hi participen directament.
Tercera i última pregunta d'avui,
pensin que encara tenim tota la setmana
per fer més preguntes
i per continuar passejant
per la història,
per l'art,
per la cultura
i per l'arquitectura
d'aquesta ciutat andalusa,
Còrdoba.
A veure,
aquestes d'aquelles que dono tres opcions,
és que són bons, eh?
Aquí a la ràdio són bons,
no els deixem així,
ala, pelo, vinga, va, no.
Quin era el nom
amb el que es coneixia
com Arco del Triunfo,
dissenyat per Juan Herrera?
A veure,
abans es coneixia com Arco del Triunfo,
però ara té un altre nom.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Magí.
Magí, què més?
Magí.
A veure, Magí,
com que et donaré
tres respostes possibles
i tu m'en tries una.
Abans es coneixia
com l'Arco del Triunfo.
Tens l'aparell de ràdio
molt a prop del telèfon?
Sí, marxo, ja està.
No marxis molt lluny,
que si no et sentim una miqueta
si no no et sentim bé.
Mira, Magí,
amb quin nom es coneixia
com Arco del Triunfo?
A veure,
La Puerta del Puente,
La Puerta de la Ciudad
o La Puerta d'Alcalá?
A veure,
La Primera,
La Puerta de la Puente?
Doncs sí, senyor,
La Primera,
La Puerta del Puente.
Això que ha anat,
si l'encerto l'endevino,
ho sabies.
Més o menys.
Més o menys,
tens el número 6
pel sorteig de divendres.
A veure si tens sort
i pots passar un cap de setmana
a l'Hotel Córdoba Center.
D'acord, Magí?
D'acord.
Moltes gràcies per trucar.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
La Mar, l'Anna, el Magí
són els candidats
aquest cap de setmana,
aquesta estada de cap de setmana
a l'Hotel Córdoba Center.
Ara farem una petita pausa
i tot seguit parlarem
amb Manuel Pérez.
Ell és director
de l'Oficina Ciutat Europea
de la Cultura 2016.
I és que Córdoba
és una de les ciutats espanyoles
que també, com Tarragona,
opten a aquesta capitalitat cultural.
Fem una petita pausa
i parlem amb el nostre convidat d'avui.
Aprovecha durante julio y agosto
las rebajas de Grupo Lomónaco.
Ahora todos nuestros productos
con hasta un 30% de descuento.
El mejor descanso
al mejor precio.
Llámanos al 902-4600-44.
No lo encontrarás en tiendas.
Grupo Lomónaco. Llámanos.
¿Quiere dejar de comprar y almacenar
agua embotellada?
¿Quiere ducharse con agua sin cal
y alargar la vida de sus electrodomésticos?
Y si además desea recuperar
el sabor del agua
y el de los alimentos cocinados,
Aquaroc se lo proporciona
sin incrementar su gasto mensual.
Aquaroc, sistemas de tratamiento
del agua doméstica
por descalcificación y osmosis inversa,
le realiza un estudio gratuito
del agua de su casa.
Aproveche.
Estamos en su zona.
Llame al 93-457-1161
y un técnico acudirá a su domicilio.
93-457-1161
¿Hace tiempo que lo esperabas?
Pues prepárate, que ya estamos aquí.
Un sitio diferente frente al mar.
Ven a disfrutar de las noches mágicas
de la terraza del Nautic.
En tu ambiente, tus copas.
Prueba nuestra coctelería única en Tarragona.
La música que quieres escuchar
y sorpresas que no olvidarás.
Este verano,
las noches mágicas
de la terraza del Nautic.
Corre la voz.
Ara són a 30 quarts de 10 del matí,
4 minuts i mig.
Seguim encantats de la vida,
passejant i que sigui virtualment
per aquesta meravellosa ciutat andalusa,
que és Còrdoba,
ciutat espanyola,
patrimoni de la humanitat
que ens ocupa aquests dies.
i, curiosament,
Còrdoba és una de les ciutats
que opta la capitalitat cultural 2016,
exactament igual que Tarragona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director de l'oficina
Ciudad Europea de la Cultura 2016
i el saludem tot seguint.
Manuel Pérez,
muy buenos días.
Buenos días.
Pues fíjese usted
que Tarragona también opta
la capitalitat cultural el 2016, ¿no?
Bueno, somos dos ciudades
con muchas cosas parecidas
y el patrimonio de la humanidad
con un pasado
y con una historia
que aparece en la propia realidad urbana
y bueno,
y tenemos aspiraciones parecidas.
En este caso,
queremos ser la misma cosa,
ya veremos.
Y primero porque estamos hablando
de Córdoba esta semana
y por cortesía
nuestra aspiración
la dejamos de lado
y hablamos de la suya,
de la de Córdoba,
si le parece.
Como ustedes quieran.
Porque, a ver,
virtudes las estamos,
los que no hayan estado nunca,
seguro que esta semana
las están descubriendo.
Es una ciudad realmente
magnífica, ¿no?
Y no solamente
por su monumentalidad,
sino un poco
por ese espíritu que se vive
y que ayer comentábamos
precisamente con el concejal
de turismo, ¿no?
Sí, sin duda.
Es una ciudad
que su monumentalidad,
su propia proyección
internacional
que tiene que ver
con una larguísima historia,
bueno,
está presente
en la vida diaria,
en la calle,
tiene una presencia viva,
claro.
¿Cómo están ustedes
trabajando esta candidatura?
Y no es espionaje industrial, ¿eh?
Ah, no, no, hombre.
Nosotros acabamos
de constituir aquí
en la ciudad
una fundación
en la que participa
el ayuntamiento,
la comunidad autónoma,
la Junta de Andalucía,
la universidad de la ciudad
y la diputación
como entidades fundadoras.
Y ahora
se van a sumar,
ya hay peticiones,
determinadas instituciones,
privadas,
empresas,
para desde ahí
un poco articular
toda la participación
y todo el entramado
institucional y ciudadano
que apoye la candidatura.
Antes ha habido
una comisión especial
donde, bueno,
pues todas las más
importantes entidades
y asociaciones culturales
de la ciudad
han estado presentes
y desde ahí
se está recabando
apoyo de la población,
informando
en qué consiste
este proyecto
y organizando
actividades culturales
de proyección
amplia.
Bueno,
estas son un poco
las líneas de trabajo.
Buscando las adhesiones
que pasan
por nombres propios
destacados,
buscando personalidades,
buscando entidades
y también
pues adhesiones
individuales
de la ciudadanía,
¿no?
Hasta ahora
tienen una lista
muy generosa,
¿no?
Sí, sí,
la verdad es que
estamos muy contentos
porque personalidades,
instituciones
y personalidades
muy importantísimas
de España
y de fuera de España
han dado su apoyo
a nuestra pretensión,
a nuestra candidatura.
Miles y miles
de ciudadanos
cordobeses,
de Anderrusia
y de muchos sitios
están también apoyándonos
y desde ese punto de vista
creemos que estamos contentos,
es decir,
la ciudad no hace más
que recibir adhesiones,
son ya casi 70.000
las que tenemos
validadas
porque cada una
de las adhesiones
se somete luego
a un proceso,
se analizan
y se incorporan
a una base de datos.
Y bueno,
luego instituciones
tan importantes
como la Fundación
Príncipe de Asturias,
como la Confederación Española
de Organizaciones Empresariales,
digo,
por si tardo,
ya hay muchísimas,
el Consejo Superior
del Colegio de Arquitectos
de España,
pues han mostrado
su apoyo a Córdoba,
lo cual nos llena
de satisfacción
y de orgullo.
Personajes famosos
como Ana Belén,
Ainhoa Arteta,
Amparo Ribelles,
o sea,
que no se están de nada,
¿eh?
Aquí en Córdoba,
están que lo tiran,
Forges incluso,
desde ese punto de vista
muy bien acompañado
y muy bien apoyado.
Forges,
Antonio Gala,
lógicamente,
que es cordobés,
es más que razonable
que también,
pues,
se adhiera.
Ahora,
¿cómo lo vive
la ciudadanía?
Porque a veces
cuesta un poquito,
a nivel institucional,
se hace todo este trabajo
que usted explicaba,
pero luego hay que hacer llegar
el mensaje
a la ciudadanía
para que realmente
se sienta partícipe
de todas esas campañas,
¿no?
Sí,
nosotros este año
hemos hecho un esfuerzo
en esa línea,
hemos intentado
que fuese el año,
decíamos,
de la ciudadanía,
de que esta no fuese
un proyecto
y una candidatura
de las instituciones,
solo,
sino que fuese también
de la ciudadanía.
Entonces,
durante todo el año
y lo que nos queda de año,
vamos a trabajar mucho
por ir a los diferentes lugares,
a los barrios,
a cualquier lugar,
a los centros cívicos,
a los centros de mayores,
a las escuelas,
sobre todo,
tenemos un programa didáctico
muy importante
de contar este proyecto,
de hacer partícipe de él
a todo el mundo.
Y, de hecho,
en este momento,
un centro de la Universidad
de Granada
ha hecho un estudio
y una encuesta
donde habla de que
el 85 o casi el 90%
de la población,
entre el 85 y el 90%
de la población de Córdoba,
se siente ya identificado
con el proyecto.
Lo conoce,
que ya es importante,
conoce que Córdoba
quiere ser capital cultural
de Europa,
porque estas cosas de Europa
siempre quedan un poco lejanas.
y además se identifica con él,
lo cual nos llena también
de satisfacción saber
que ese trabajo
empieza a calar
en la población.
Lo que pasa es que
este tipo de trabajos,
y hablo en particular
de la ciudad de Córdoba,
pero de todas en general,
claro,
estamos hablando
del 2016,
largo me lo fiáis,
porque quedan 10 años,
entonces es un poco
trabajo de corredor de fondo,
¿no?
Porque puedes empezar
a trabajar ahora,
pero ese trabajo
hay que mantenerlo
a lo largo de casi una década.
Eso es lo más difícil
en este tipo de trabajos,
y lo verdad,
y lo que lo llena de interés,
de verdad,
es decir,
este es un reto
a largo plazo.
Las ciudades en general
están siempre pensando
en el día a día,
como mucho el próximo año.
Entonces,
pensar en proyectos
que van más allá
y que por lo tanto
exigen una planificación,
medir muy bien los tiempos,
poner de acuerdo
a mucha gente,
yo creo que son muy interesantes
para la ciudad independientemente,
y digo para todas las ciudades,
independientemente
del resultado final.
Si se trabaja bien,
si se aunan esfuerzos,
si se equipan
y se dotan mejor
a las ciudades,
si se mejora el patrimonio,
si la ciudad va poco a poco
estrechando lazos
de colaboración
entre sus habitantes
y las instituciones
y mejorando la ciudad
para ser capital cultural
de Europa.
Esto es muy importante,
independientemente
del resultado final.
Nosotros decimos
que en este sentido
el camino es tan importante
como la meta.
Cada paso que demos
hoy va a contar en el futuro,
y el futuro nos ayuda
a dar los pasos
que estamos dando hoy.
Por tanto,
medir los tiempos,
mantener la tensión,
acentuar la cooperación institucional,
implicar cada día más
a la ciudadanía,
y desde luego
medir muy bien los tiempos
en ese objetivo
a medio y largo plazo,
una de las claves.
Son proyectos complicados
por eso,
porque estamos acostumbrados
a trabajar de otra manera,
pero nos sirven
para planificar mejor.
Y un aspecto muy importante
que usted decía
y que realmente es
lo que la ciudadanía
se tiene que pensar,
pues no queda nada.
Es la mejora de infraestructuras,
la mejora de la ciudad
para conseguir ese objetivo,
que si finalmente,
como usted dice,
no se consigue,
se ha conseguido
esa mejora
de todo el entorno
y del patrimonio
en definitiva.
Por eso decía
que el camino,
como decía
aquel famoso poema
de Cavafis,
el camino
es muy importante.
Le damos las gracias
a Itaca
que nos permite
un buen camino.
Si además llegamos,
pues mucho mejor.
Pues ya,
bueno,
ya es la perfección.
Pues muchísimas gracias
Manuel Pérez,
es el director
de la oficina
Ciudad Europea
de la Cultura 2016.
Muchísimas gracias
por atender nuestra llamada
y en fin,
le tendríamos que decir
aquello de que gane el mejor.
Sí, efectivamente
y mucha suerte a todos.
Al final ganaremos todos,
¿no?
Si ese es el camino
que usted decía.
Pues sí, yo creo que sí.
Muy bien.
Y además cooperamos
y luego al final
que sea lo que sea,
pero si hacemos bien
ese camino
yo creo que ganaremos todos.
Muchas gracias.
Muchas gracias a usted
por atender nuestra llamada.
Buenos días.
Venga, adiós.
Adiós, adiós.
Pues ya lo han sentit,
Córdoba también es una de las ciudades
que como Tarragona
opta a la capitalitat europea,
cultural europea de l'any 2016.
Avui hem conegut l'objectiu
i com es treballa
i com es planteja.
Demà tornarà la ruta
per a les ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
amb més preguntes
i més convidats.
Si no vaig a reda
em penso que demà
parlarem de gastronomia.
Ja ho veurem
perquè els esperarem
després de dos quarts de deu del matí
dins del matí
de Tarragona Ràdio
per descobrir
un altre aspecte
de la ciutat de Córdoba
protagonista
de la ruta
d'aquesta setmana.
Gràcies.