I ara, com els dèiem, tenim una cita a l'exterior dels nostres estudis
perquè avui comença a Tarragona un simposi internacional
sobre cardiopatia isquèmica
amb la presència de prop de 700 especialistes de tot el món.
Per conèixer els detalls ha desplaçat en Josep Sunyer
amb la unitat mòbil fins al Palau de Congressos.
Josep, bon dia.
Hola, molt bon dia des del Palau Firal i de Congressos.
Fa poc o sol que ha acabat aquesta roda de premsa
per anar a conèixer aquest simposi internacional
de cardiologia isquèmica
que es farà fins aquest divendres aquí,
en aquest Palau Firal i de Congressos.
D'aquesta especialitat en volem parlar amb el doctor Alfreda Berdagí.
És el secretari de la Societat Espanyola de Cardiologia
i també cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Joan XXIII.
Doctor Berdagí, molt bon dia.
Bon dia.
D'entrada, què és el que convé que sabíem,
que coneguem d'aquesta malaltia?
Com ho podríem explicar-ho perquè tothom ho pugui entendre?
Bé, el que es tracta amb aquest simposi
són les malalties del cor
que es diu cardiopatia isquèmica
i això vol dir les malalties que venen per l'extrupció de les herderes coronàries
i això és el que coneix la gent com l'angina de pit i l'infart de miocardi.
De cara a la població, més o menys tothom sap
que quan un pacient té un dolor al pit,
una possibilitat és que tingui un angina de pit o un infart.
I de cara a la població, doncs,
és important que davant d'aquest símptoma d'alarma
la gent sàpiga que això pot traduir un creu problema de cor
i té que demanar assistència mèdica el més aviat possible.
És fonamental poder arribar el més aviat possible a l'hospital.
Això és important recalcar-ho perquè, en bona mesura,
dependrà arribar a les properes hores després de patir l'infart
o tenir els primers símptomes,
que un pugui sobreviure o no a aquesta malaltia.
Exactament, això és fonamental.
De fet, quan el problema realment es tracta d'un infart de miocardi,
el temps és vital.
I de tal manera que si un pacient arriba amb més de sis hores a l'hospital,
és el temps òptim per poder aplicar tractaments
que poden disminuir, finalment, el tamany de l'infart
i, d'alguna manera, millorar el pronòstic.
Per tant, el temps és pàssic en cardiologia
i, especialment, quan es té un infart de miocardi.
Quins són els símptomes?
És a dir, minuts abans de patir-lo, què se sent?
Com es pot detectar?
Bé, més o menys la meitat dels pacients,
abans de tenir un infart, no han patit cap símptoma.
És una cosa que apareix de forma inesperada.
Moltes vegades a primera hora del matí
i el pacient comença a tenir un dolor al pit
que ràpidament augmenta i que, finalment, és intens.
Moltes vegades aquest dolor va al braç o a l'esquena
i, realment, el pacient, com té realment molt mal,
demana assistència i, normalment,
a termini d'una o dues hores és quan sol arribar a l'hospital.
A vegades, perquè fa menys mal
o perquè, sobretot en persones d'edat avançada,
pensen que això és un símptoma banal
i passen les hores sense demanar assistència
i és quan més problemes poden tenir.
Abans han comentat, han explicat,
que la malaltia és directament proporcional a l'edat.
A més, a més, a més, més probabilitats de patir-la
i que, a més a més, hi ha una especial prevalència
al que fa als homes.
Sí, més o menys les dones,
fins que no arriben a l'edat de la menopàusia,
que és al voltant dels 50 anys,
estan relativament protegides d'aquesta malaltia.
De tal manera que és molt, molt inhabitual
que una dona de menys de 50 anys
pateixi problemes de coronàries.
Però, quan arriba a la menopàusia,
deixen de tenir aquesta protecció
que li donen les hormones, els astrògens,
i, normalment, a un retras d'uns 10 anys,
amb respecte als homes,
finalment, arriben a patir les mateixes conseqüències.
De tal manera que, més enllà dels 75 anys,
hi ha més dones que homes
amb aquesta malaltia.
O sigui que no és cert
que això sigui una malaltia d'homes,
sinó que també és de dones,
i, sobretot, de dones grans.
A la meitat de Joan XXIII
fan el diagnosi, però també tractament.
Quin és el procediment que segueix
quan arriba un pacient amb aquesta malaltia?
Bé, el pacient, quan arriba amb aquesta patologia,
normalment s'estabilitza
el servei d'urgències,
i aquesta malaltia pot tenir múltiples manifestacions.
I, depenent del temps d'evolució
i de l'electrocardiograma quan arriba,
que és la prova més important
que s'ha de fer quan arriba el pacient amb ausències,
i de les seves característiques clíniques,
es decideix el millor tractament.
I, de vegades, el tractament és un tractament mèdic,
amb medicació per la boca o per la vena,
i, en altres vegades,
s'ha de fer un catedralisme cardíac
el més aviat possible
per desobstruir les artíries coronàries.
O sigui, que depèn de cada cas.
Al llarg d'aquests dies, fins i vendres,
vindran els principals experts a nivell mundial
en aquesta malaltia.
Entre d'altres, m'agradaria estar, per exemple,
avui, la presència del principal investigador
a nivell mundial en aquesta matèria,
que és el doctor Fuster,
justament Valentí Fuster.
De què parlaran, és a dir, tots aquests experts?
Què exposaran en aquests 700 assistents
de diferents àmbits del món sanitari
que seran presents aquí a Tarragona?
Bé, el doctor Fuster parlarà de...
No parlarà de malalties cardíacres,
sinó que un tema que ens interessa més,
que és el futur de la investigació cardiovascular a Espanya.
Perquè ell, en aquest moment,
és el director del CENIC,
que és un centre d'investigació cardiovascular,
i està apostant moltíssim per la recerca
a nivell de tot Espanya.
I ens parlarà quin és el futur dels propers anys
amb la recerca d'Espanya
i associada als Estats Units.
Els altres punts que venen,
doncs, tots són investigadors de primeríssima línia,
experts en la seva matèria,
i es parlarà de la genètica,
que vindrà, doncs,
el director de Framingham,
que és un estudi americà molt reconegut.
Es parlarà de teràpia celular,
es parlarà de diagnòstic per tècniques noves,
com la ressonància,
l'escàner multicorte, etc.
O sigui que tindrem una gran informació
de totes les vessants
que afecten la cardiopatia isquèmica,
des del diagnòstic fins al tractament.
Es parlarà, entre altres qüestions ara,
vostè ha fet referència,
jo potser ho explicaré d'una manera molt planera,
no hi entenc,
però, fonamentalment,
les investigacions al voltant de poder extreure
seules mare de la mèdula
per tal d'implantar-les en el teixit mort del corp.
No sé si seria una forma adient d'explicar-ho.
Sí, sí, exactament.
Això és un tema de recerca molt important.
Hi ha molts grups de tot el món
que estan investigant,
a Espanya també,
i, de fet, la teoria és
implantar al cor
mitjançant cirurgia cardíaca
o per tècniques de catèter
amb un tubet que arriba fins al cor,
cèl·lules que venen de diferents parts del cos,
per exemple, de la mèdula òsia,
que és el que està dintre dels ossos,
de tal manera que aquestes cèl·lules
es pensen que tenen capacitat de reparar
o transformar-se en un muscle cardíac
que està danyat.
De tota manera,
es ha de dir que aquestes tècniques,
avui per avui,
són absolutament experimentals.
Els pacients que reben aquest tractament
estan dintre dels protocols d'investigació
i encara ens falten uns quants anys
per poder aplicar-ho, això,
a la clínica dels pacients de cada dia.
Ja per finalitzar,
doctor Berdagí,
n'han parlat de quines són les causes,
potser sí,
però no en profunditat,
les causes d'aquesta malaltia
i què cal fer,
quins escoltar és de casa,
què pot fer per prevenir?
Per prevenir les malalties cardiovasculars,
en general,
més o menys tothom sap com s'ha de fer.
El problema és que no s'aplica.
Tothom sap que no s'ha de fumar,
tothom sap que s'ha de fer exercici,
tothom sap que és dolent estar gras,
tothom sap que la pressió alta
és molt dolenta per la circulació en general,
tothom sap que si un és diabètic
i no està ben controlat
té més risc
i tothom sap que el colesterol
i sobretot lligat a la dieta,
a la dieta inadequada,
és dolent.
O sigui que la població ja ho sap,
el problema és de quina manera
podem fer entendre a la població
que tot això es ha de canviar
si un vol evitar un infart o una angina
quan tingui 65-70 anys.
Aquest és el problema.
Es tracta que ho tinguin molt percent
en el dia a dia
i que intentin posar-ho a la pràctica.
La causa d'aquestes afectacions coronàries,
on reuen, on són?
Bé, probablement hi ha un component genètic
que explicaria almenys el 50% de la seva incidència,
però és evident que un,
si no té cap dels factors de risc que hem dit,
el tabaquisme, la hipertensió, el colesterol, la diabetes, l'obesitat,
el seu risc baixa moltíssim.
O sigui que és una barreja entre carrega genètica
i factors ambientals que els adquirim ja quan comencem la infantesa,
perquè el que estarà més en boga
és el problema que tindran els nens d'ara
que amb la dieta que tenen
i amb l'obesitat que comencen a patir els nens
quan arribin als 40-50 anys.
Aquest serà el problema.
Una darrera qüestió.
A nivell del camp de Tarragona,
a nivell de província, de demarcació,
quina és la incidència d'aquesta malaltia?
Crec que abans hem parlat
entre 900 i un miler de casos diagnosticats
al llarg de l'any.
I també el fet que ben aviat hi haurà
una nova unitat demodinàmica
en aquest servei del joc 23.
Sí.
La incidència d'aquesta malaltia
més o menys està estable.
És a dir,
més o menys cada any
ingressen el mateix número d'infarts.
Però la prevalença,
que és el número de pacients que tenim
a la població,
cada vegada augmenta més.
I això és degut a que avui dia,
quan un pacient té un infart,
té més oportunitats per viure que abans.
I per altra banda,
l'edat mitjana de vida
està augmentant moltíssim.
De tal manera que cada vegada
tenim més pacients.
El número de pacients
que visitem cada any
està augmentant.
I això vol dir que cada vegada
hi tenim més recursos
per atendre aquesta població
que està en increment.
La nova unitat,
de cara a final d'any,
estarà enllestida?
Espero que sí.
Penso que mai se sap
quan hi ha obres a un hospital,
però al principi
tot està planificat
perquè comencim les obres
a l'octubre,
a septembre, a l'octubre,
i a final d'any
tinguem la nova unitat.
De tota manera,
la unitat hemodinàmica
és una part més
de l'atenció d'aquests pacients.
No podem pretendre
que amb una nova unitat
tindrem tot solucionat.
Hi ha molts aspectes
que hem de solucionar
i que estem posant el camí
per dintre de 5-10 anys
tota l'atenció cardiològica
una mica en mica
millor i successivament.
Confiem que sigui així,
doctor Ofereta Bertagí.
Gràcies per atendre's a vi
a la Fundació Tardagona Ràdio.
Moltes gràcies.
I que vagi bé, òbviament,
aquest simposi internacional
que plegarà aquí a Palau de Congressos
fins aquest divendres
els principals experts
a nivell mundial
en aquesta malaltia.
Hem destacat abans la presència
que estava de la tarda
del doctor Valentí Fuster,
director d'un institut cardiovascular
de l'Hospital Montsineï de Nova York.
Serà només un dels grans experts
a nivell mundial,
de fet, potser el principal
en aquesta matèria,
però també en passaran d'altres
per aquí demà mateix,
per exemple,
intervindrà el president
de la secció de cardiologia isquèmica
de la societat espanyola
de cardiologia
i cap de la unidad coronària
de l'Hospital Gregorio Marañón
de Madrid.
Héctor, bueno,
fonamentalment els experts
que intervindran
són de procedència internacional,
venen fonamentalment d'Europa,
però també i en bona part
dels Estats Units.
Estaran citats, com dèiem,
aquí fins aquest divendres
parlant d'aquesta matèria
tan interessant i tan important,
la cardiopatia isquèmica,
com dèiem,
en aquest simposo
que es fa aquí
al Palau de Congressos.
Això és tot.
Fins ara, ara mateix.
Fins ara.
Gràcies, Josep Sunyer.
5 minuts i mig
i seran les 12 del migdia.