Són les 7.37 minuts i en aquest diumenge de primera divisió
el que fem és buscar aquesta rua, aquests dos autobusos descapotables,
més l'autobus del Nàstic, que formaran aquesta caravana dels campions
d'aquest ascens a primera divisió.
Era un sueño que todos queríamos, que era ascender a primera división,
lo hemos conseguido y ahora a disfrutar, ¿sabes?
La verdad que, bueno, ahora, pues bueno, estamos contentos,
estamos entre una mezclada de contentos, muy contentos y nerviosismo
porque nos han dicho que han pasado por la Rambla
y que había muchísima gente, ¿sabes?
Entonces, pues ya te digo, deseando de subir y disfrutar con todos los aficionados
que se lo merecen igual que nosotros.
¿Imaginas cómo deben estar las calles de Tarragona ya?
No lo sé, ayer vimos algo en los periódicos, hoy también y, bueno,
la verdad que, siendo histórico como es, creo que la gente de Tarragona responderá
y, bueno, lo pasaremos todos muy bien juntos.
Podem confirmar que sí, que hi ha moltíssima gent ja que està envahint
als carrers de la ciutat de Tarragona, fins i tot s'ha hagut de tallar ja la Rambla Nova,
a l'alçada de la Font del Centenari.
El recorregut serà aproximadament a un quart de nou.
Se surt de la plaça Imperial Tàrraco, s'agafa a Rambla a Nova,
a direcció al balcó del Mediterrani, d'allí es baixa fins a l'estàtua dels Despullats,
després s'agafarà el carrer Adrià, Sant Agustí i Portalet.
D'allí els jugadors deixaran els autocars i aniran caminant per la plaça de la Font
fins a arribar a l'Ajuntament de Tarragona, on es faran aquests parlaments.
El que pueda coger el micrófono, hay gente seguramente preparada
para coger el micrófono y hacer votar a todos, así que seguramente lo harán y...
¡Somi!
Bueno, es una improvisación, mira al Pocci, al Pocci lo vamos a hacer cantar tan catalana hoy, es verdad.
Como digo, se ha fotut la gallina de piel, ¿no?
¡Qué grandes!
Todos juntos hay que celebrarlo y esto es un día especial para todo, para toda Tarragona.
Si no fes que el president del Nàstic en un día tan especial,
en el día de la ascensa primera, vol dir alguna cosa cap a la plaça de la Font.
Solament dir-los que els estimem moltíssim, no?
I que ser del Nàstic és el millor que hi ha.
Visca el Nàstic, visca Tarragona i ara es veiem allà,
que ho volem celebrar amb tots, no? Perquè això és un somni, no?
A primera, oi!
A primera, oi!
A primera, oi!
Aquí està, aquí està, aquí està.
Sentim la plaça de la Font, eh?
Només cal que els inciteu una miqueta i veureu com canten
amb aquests 24.000 bats de so que hi ha a punt,
però per cert, s'escolta de Tarragona Ràdio.
La gent ja des de les finestres...
Uf, comença a ser espectacular, això.
I no hem arribat encara al centre de Tarragona.
Tere, Tere!
Digue'm, digue'm!
Si en algun moment no podem seguir, ho podem deixar, no?
Vull dir, deixem-se d'ambient i ja està.
Però per què? Per l'emoció?
Sí, de llàgrima fàcil, eh?
Ui, jo ni t'imagino, bueno...
Escoli, escoli, escoli, escoli, escoli, escoli...
Això ho canten els jugadors.
Fa referències des de dalt.
Escolta, escolta.
I la maravilla...
I la guina guina guina guina guina guina guina guina guina guina.
I la guina guina guña guina...
I la guina guina guina guina guina guina guina guina.
Però us feu ja la idea que estem a primera divisió.
Jo crec que encara no som conscients.
Fins que Ronaldinho no vingui al nou estadi, per exemple,
fins que no comenci la lliga no serem conscients.
Encara hi ha més elements preparats, més sorpreses,
esperant que a dos quart de deu o quan sigui arribin els jugadors
i ja fem la part de la festa més grossa.
Això és l'ambient de la rua, Tere.
A l'imperial Terroc ara mateix la rua està aturada,
la gent està tirada als carrers, el jugador saltant,
amb les banderes del nàstic la gent que està aplaudint.
És acollonant.
i veig cares de molts jugadors que els està costant-hi molt
aguantar-se pel que estan veient avui aquí.
Estem aturats, no podem ni passar, la gent crida davant de l'autobús.
Aquí a la passa de la Font, Tere, sobretot, tenim gent de totes les edats.
Ja t'ho dic així, eh?
Nàstic, nàstic, crida l'afició, nàstic, nàstic, ets el millor.
Home, visca el nàstic, visca, visca.
Crida-t'ho, nàstic, i el toro d'entra a mi.
Estem recollint a la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'envient a la plaça a la Font i l'envient d'aquesta rua aquí.
Arribem ara mateix a l'estàtua dels castells.
Alcalde, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Molt content, formidablement content, això és sensacional.
Feia anys que esperàvem que tard o d'hora
sotseguís una cosa tan divertida com aquesta,
tan agradable i tan esperançadora de cara a l'any que ve.
La passada Font, companys, continua la pirotècnia,
aquest espectacle que allà aquí, just a l'entrada,
podeu sentir els petards de fons.
I en aquests moments, un gran ocell grana
està fent també el corredor de punta a punta.
El salpillo!
Ui, aquesta persona sí que estava engrescada.
Ara Polo i Diego Torres manen al capdavant d'aquest autobús
i fan ballar el ritme que ells volen a l'afició de gimnàtica.
Viva el Nasti, viva Andalucía, i Espanya, i Catalunya, i...
Carai, carai, tu, viva tothom, eh?
Qui era, qui era?
No ho sé.
Ah, un aficionats que hi ha per aquí.
Carai, carai.
Ara, Teresa...
Què passa?
Com està l'estàtua dels pollats
i aquesta zona amb la Cruïlla, amb el carrer Ramon i Casal,
entre mig de l'autèntica ajantada
i ara el crit a que vote, que vote a Tarragona.
No sé si la plaça de la Font vota, Pep.
Voten, voten, voten.
La plaça de la Font està començant a votar en aquesta mença.
No prou, han de votar més encara, han de votar més.
Ara sí que voten, ara sí que voten.
Ara estan votant tots a la plaça de la Font,
no, pràcticament tots voten.
Voteu, escoltà com voten.
Voteu, escoltà com voten.
a la ràdio voten.
A la ràdio votem, també.
Escolteu, escoltà com ha cantat aquí la plaça.
És Jordi Blanc, una altra vegada.
És Jordi Blanc, eh, Jordi Blanc triomfant aquí a la passa de Font.
Escolteu-lo.
Que gran que és Jordi Blanc.
S'ha d'estudiar molt.
Quim, Tére, a la plaça de Font torna a estar en bon lada,
torna a estar per aquí damunt dels caps, la pilota de la Nàstic.
I a més a més una nina inflable, per aquí la cap damunt.
Però aquesta no és de l'organització.
No, no, aquesta va per lliure, aquesta va per lliure.
La famosa nina inflable del gol nord, del gol de muntanya.
Estaria pel gol nord, diguem-ho així, sí.
Trigarem moltíssim a fer tot el recorregut.
Suposo que molt de compte, perquè fins i tot pot arribar a ser perillós
que es posi algú per davant, pels costats.
Un detallet, ara passem per la Rambla Nova,
just a l'alt de la pastisseria Rovira,
amb la solitud del seu balcó,
l'expresident del gimnàstic de Tarragona,
el senyor Antoni Vallverdú, emocionat.
Mira, un missatge des de Badajoz.
El Javi, una abraçada molt forta a tots vosaltres
i gràcies per apropar-nos aquest ascens als que no estem molt sovint.
a Tarragona, de tot corp, el Javi des de Badajoz.
Hi ha una convenió total entre afició i jugadors.
És una bogeria, però una bogeria total.
M'agrada molt als nens aquest himne.
Nàstic, nàstic, grida l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Tant d'anar els petits,
que ja veus més gran.
Nàstic, nàstic, s'estan jo.
A primera, oh, eh.
A primera, eh, oh, eh.
Tens el pressi, tens el pressi, Javi.
Visca el nàstic, som els millors.
Ser del nàstic és el millor que hi ha.
Això és espectacular, increïble, increïble.
Visca el nàstic, visca Tarragona.
Quanta gent?
Dades oficials, que les acaben de passar des de l'Ajuntament.
Dades oficials.
A la rua quants diríeu?
100.000, sí, sí, sí.
100.000, 100.000.
Quants? 7.000.
100, 100, 100.
Puixa'm.
Tot Tarragona, 120.000.
30.000 persones a la rua, segons dades oficials.
Quant?
30.000 persones a la rua.
Ah, 30.000.
30.000 persones a la rua
i aquí a la passada com?
10.000 persones en aquests moments.
Ara, aquí dada, estem al tram final ja de tram la nova gairebé.
Estem a punt d'arribar ja al balcon mediterrani
i potser és l'espai on hi ha menys gent de tot el recorregut.
Pep!
¡Volveras!
¡Juro que volverás!
¡Juro que volverás!
¡Juro que volverás!
¡Juro que volverás!
¡Volverás!
¡Vamos equipo!
¡Vamos equipo!
¡Un bote, no bote, levanten que no bote!
¡Un bote, no bote!
¡Levanten que no bote!
¡Un bote, no bote!
¡Levanten que no bote!
¡És de primera!
I ara sembla que per girar hem tingut patins plenes.
I què fa Luis César a dalt de l'autobús?
Doncs ara Luis César va rotllo Reis de l'Orient saludant amb la mà.
I trencarem els, només és el que li faltaria.
No en tira, però és allò que els Reis van saludant amb la mà.
Sí, sí.
Doncs així, va una mica així ara el Luis César, aquí a dalt de l'autobús.
Luis Julio César, com deia una persona que ens ha enviat aquest matí un missatge al 5588.
A B César, potser és la frase més utilitzada d'aquest gimnàstic de Tarragona.
La rua, quins ponts, com ho tenim?
Doncs hem girat ja pel col mediterrani, tirem avall, comencem a fer els primers metres d'aquesta rambla nova.
Ens acaben de dir des de l'Ajuntament que ja la rua ja no baixa fins a l'estàtua dels despullats
i que girareu de seguida pel carrer Sant Agustí cap a la plaça de la Font.
Home, està en directe?
Sí, sí, està en directe.
En pocs minuts els jugadors del Nàstic estaran ja a la plaça de la Font.
Razak, és increïble.
Hello.
És increïble.
Sí, és molt increïble.
Very happy as well.
Thank you very much.
Thanks.
Desenes de banderes coneixen ara mateix el vent mentre sona la música preparant ja l'arribada dels jugadors de l'expedició del Nàstic.
Ara sí que ja no hi cap ningú més. La plaça està plena de gom a gom.
Arriba l'autocar aquí a la Rambla Vella. Arriba l'autocar entre la buixeria dels aficionats del Nàstic.
Es donen cita aquí a la cantonada amb l'Hospital de Sant Pau i Sant Detecla.
Impressional, molt contents. Una cosa increïble. La veritat que valia la pena lluitar i patir tot el que hem patit per donar aquesta alegria a aquesta afició a aquesta ciutat.
Te puedes imaginar que la ciudad se marchara a la calle pero esto supera todas las expectativas. Increíble. Esto es espectacular. Es mejor aún de lo que había soñado.
I nosaltres que comencem ja aquest passadís ara molt més estret. Estem encarant ja l'Ajuntament de la ciutat.
Nos ha estado acompañando durante toda la temporada y esperemos que sigan así en primera.
I ara els jugadors que estan aixecant tots ells. Una copa que hi posa a primera, a primera.
I això d'estar a primera era impossible creure-s'ho, no?
I la façana principal de l'Ajuntament, Jordi, s'il·lumina amb milers de paperets de colots granes que li donen aquest toc de màgia, aquest toc espectacular, a l'arribada dels jugadors del Nàstic a l'Ajuntament.
Serrano, eh? Està parlant Serrano.
Assel, gràcies a tots vosaltres i gràcies per ser la millor afició del món. Gràcies! Visca el Nàstic, visca Tarragona!
Muy emocionado por ver tanta alegría. Os lo digo de corazón.
Hemos, lo hemos sufrido, pero al final lo hemos conseguido entre todos.
Y así tiene todo mucho más valor. Felicidades de verdad, de todo corazón.
Visca el Nàstic! Visca Tarragona!
Els crits de visca el Nàstic i visca Tarragona de Luis César.
Doncs és el torn per Josep Maria Andreu, que alça el dit de la mà.
Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera!
I ara és el torn per Antoni Pirilla.
¡Illa, Illa, Illa!
¡Illa, Illa, Illa!
¡Pinilla, Illa, Illa!
Però només puc dir gràcies i dir-vos que avui m'heu emocionat.
No m'ho crec, el que ha passat avui aquí.
I només puc dir gràcies.
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Visca el Nàstic i visca Tarragona!
Devote, devote, devote Tarragona!
Devote, devote, devote Tarragona!
Devote, devote, devote Tarragona!
Viscca el Nàstic i visca Tarragona!
Barça, Badrín, el Nàstic ja està aquí!
Barça, Badrín, el Nàstic ja està aquí!
Ara va con vosotros el hombre tímido del equipo.
Jaió!
A ver, sal la primera!
Y el que no se agache, y el que no se agache, y el que no se agache...
Espectacular Stanley!
A la B, a la B, a la B, a la B!
Pon, pa!
A la Segunda en que no!
Báilele, báilele, báilele, de segunda que no, báilele, báilele, báilele, cabrón.
Adiós a segunda, adiós, adiós a segunda, adiós, adiós a segunda, adiós, adiós a segunda, adiós.
Sois los mejores, no hay más palabras. Muchas gracias, Vizca al Nasti, Vizca a Tarragona, David Cuellar.
Esto es lo mejor que me ha pasado en la vida y esto lo debo a todos vosotros y a todos mis compañeros.
Gracias, Nasti, gracias, Tarragona.
Muchas gracias por el vuestro apoyo y que seguís animando a Nasti en primera, que fará mucha falta.
Uy, él ha estado una mica fónico aquí.
¡Casa fónico, tío!
A ver, a ver.
¡Ven de puta madre y se lo merecéis todos!
¡Va por ustedes!
Y nada, creo que quizás nos estáis acostumbrando mal porque desde que llevo aquí en el segundo ascenso
y espero que me deis muchos más porque con vuestro apoyo, el Nasti aún llegará aún más alto.
¡Vizca al Nasti y Vizca a Tarragona!
¡Vote, vote, vote, de segunda que no vote!
¡Vote, vote, vote, de segunda que no vote!
¡Vote, vote, vote, de segunda que no vote!
El Nasti es muy grande y hay sitio para todos.
¡Gracias, Nasti!
¡Campeones!
Simplemente decir que no solo sois la mejor afición del mundo, sino que sois la mejor ciudad del mundo.
Y aquí estamos, con la ilusión que pusimos en el equipo
Toda la plantilla de este año
Lo hemos conseguido
Y nos sentimos orgullosos de tener la afición que tenemos aquí en Tarragona
Bueno, mucha suerte
Y el año que viene a apoyar a la muerte, chavales
Que nosotros, dentro del campo, dejaremos el pellejo
Y ojalá el año que viene o el siguiente pueda estar con todos vosotros aquí
Celebrando tu título
Y aquí a la Blasa de la Font, mentre el públic segueix cantant, segueix votant
I escoltant aquest aportí, la cançó de l'ascens de segona divisió
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!
¡Vamos!