El tren de lujo
Ara són dos quarts de dotze del migdia,
en vuit minuts i mig.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Parlant d'aniversaris, parlant del tren,
aquest any 2006 es compleixen 150 anys
de la inauguració de la línia de ferrocarril
Reus-Tarragona-Reus.
Va ser exactament el 8 de setembre de 1856
i va entrar en funcionament el dia 17 del mateix mes.
Les dates tenen moltíssima importància
i per això aquestes dates seran les més emblemàtiques
en aquesta celebració,
que en aquesta ocasió tiren endavant
l'Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Província
i l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.
dues entitats que s'associen per recordar un fet important,
transcendent per a les nostres comarques
i per parlar i tenir el tren com a protagonista.
El tren que, entre altres moltes coses,
desperta una nostàlgia molt especial i molt particular.
Tenim una bona representació de les dues entitats.
Vicente Ruiz, que és el president
de l'Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i Província.
Vicente, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvingut. Tomàs Pérez, que és el secretari de l'entitat.
Tomàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
I ens acompanya l'Andreu Iborra.
Andreu, bon dia.
Bon dia.
És el vicepresident de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.
M'han deixat sol.
No, tranquil, jo el defensaré, no pateixi.
Ara, aquí, Déu-n'hi-do.
Que bé, no?, que dues entitats de dues ciutats
s'associïn per celebrar el que se'ns dubta.
És un esdeveniment, una efemèride important, no?
És molt important per a nosaltres.
Tant per a ells com per a nosaltres.
Y poder lograr el objectiu que queremos.
fer una gran fiesta, ja que són 150 anys els que han transcurrido,
i posar-nos, precisament, en esos 150 anys atrás, no delante.
Però fíjese, Vicente, ara que estem amb tot allò de l'AVE,
les altes velocitats i tot això,
i a vegades oblidem els orígen, no?
I el origen és aquest, no?
És que hi va més impact, precisament,
el ferrocarril de llavors que l'AVE de llavors.
Perquè llavors tot el transporte es fàixia com de natural,
com de carros, i, clar, al arribar el ferrocarril,
tot això queda suprimido.
L'AVE no té cap interès,
i menys, quasi, en Reu i Tarragona,
que no passa ni per Reu i Tarragona al passar l'AVE.
Clar, fíjese, ara, el dia que se ponga en marxa,
pues lo que usted dice nos pasará desapercebido,
pero yo intento situarme en aquel 1856,
los vecinos de Reu i Tarragona
i los pueblos colindantes,
de cómo debían percibir
i cómo debían ver, no?,
aquello del ferrocarril.
Bé, ara fa 150 anys,
la gent d'aquelles contrades i les d'ara,
l'única il·lusió que tenien,
i que parlava era del tren,
tant abans com ara.
En 1856, el motiu era perquè arribava el tren.
I en el 2006, qual és?
La raó és que tindrem els trens d'alta velocitat.
En fi, aquesta coincidència de 150 anys
és que si ni s'hagués estat avient,
haguera estat tan matemàticament que es produeixi.
El que va passar en aquell 17 de setembre de 1856
amb el que es farà a la tardor
amb les arribades dels trens d'alta velocitat.
Tenim un patrimoni molt important,
molt destacable a les nostres comarques,
col·leccions particulars
de les pròpies entitats del món del ferrocarril.
Però un dels referents a Catalunya
del que és la història del ferrocarril
és, sens dubte,
el Museu del Ferrocarril de Vilanova,
que també tindrà el seu paper protagonista
en aquest aniversari.
Ja en parlarem.
Més que res ho dir,
perquè, si el sembla,
saludem la directora del museu,
la Pilar García,
que s'incorpori a la conversa.
La tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Pilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
Bé, aquí la tenim al telèfon.
De tant en tant,
quan ho considero oportú intervé
i també li adreçarem alguna altra pregunta,
però no volíem que estigués al telèfon
sense que la saludéssim, com a mínim.
Moltíssimes gràcies.
Estic encantada de parlar de trens.
Home,
i de sentir parlar de trens.
I està envoltada de trens en aquests moments,
no?, des d'on ens escolta?
Bé, estic a la rotonda més meravellosa
que hi ha al món.
La rotonda de l'antic dipòsit
de locomotores de vapor de Vilanova,
on hi ha una col·lecció impressionant
de locomotores de vapor,
que és patrimoni de tots
i que és la casa dels trens, de fet.
Jo no sé si ho teniu vosaltres,
aquest museu,
com una miqueta de santuari
pels aficionats al tren.
Podria ser una mica?
Per la nostra part, sí.
I ha de estar molt gràcies a la Pilar,
que ens ha ajudat tot el que ha podido.
Sí, sí, des d'aquí
jo li voldria fer un gran petó.
Pilar, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un gran petó.
Espero que hi arribéssiu a hora.
Vam arribar molt bé.
Vam arribar molt bé.
En tren o en cotxe?
Doncs va ser en cotxe
perquè jo tenia una reunió a primera hora
que es va allargar molt més del compte
i tenia previst anar en tren
perquè a mi m'agrada molt més el tren que el cotxe,
però no va ser possible.
Així que al final vam anar amb cotxe
a l'anada i a la tornada.
I li agraïm a l'esforç que va fer
d'estar aquí amb Nandros
a la presentació d'aquest 150 aniversari, com no?
Perquè a més ens consta que va fer un esforç molt gran
i de quedar-se després a dinar,
que vam insistir molt
i la vam fer arribar una miqueta tard.
Ho sento, Pilar, disculpes.
No, no, no.
A vosaltres.
A vosaltres tot l'esforç que feu
per tirar endavant els projectes que teniu engegats.
És molt important celebrar un aniversari com aquest, no?
Qui contesta?
Jo em remontaria al que va representar
l'arribada del ferrocarril,
que es va produir la primera revolució industrial.
La primera revolució industrial va consistir,
amb el ferrocarril,
que la gent comencés a abandonar
el món rural dels pobles
per anar al món industrial de les capitals.
i això va produir el ferrocarril.
La història del ferrocarril
ha estat íntimament lligat
a l'evolució de la romàntica locomotora de vapor.
Quan va perdre el vapor,
el ferrocarril ja va canviar.
Els nostàlgis, com jo,
ja ho trobem a faltar.
La locomotora era el punt, l'eix.
Perquè l'altre,
el dia-li una màquina,
clar, dic una màquina d'escriure,
una màquina d'afaitar,
una màquina de no sé què,
aquell altre,
la locomotora de vapor,
és aquella que treia fum
i que tant ens agradava.
Aquesta és la que trobem a faltar.
Les locomotores,
les màquines,
tenen nom,
tenien nom també.
Sí, sí,
bueno,
hi ha infinità de nombres,
o sigui,
que això,
des de la Confederada,
per exemple,
la guapa,
que era la 2200,
la 1700,
la 1400,
la 040,
bueno,
hi ha infinità d'elles,
la Mikado,
en fi,
hi ha infinità de màquines.
La linda tapada.
I les dues més importants,
les que vindran el dissabte,
el dia 7,
si Déu vol,
que seran la Carrafeta,
i la Mikado,
i la,
bueno,
una Mikado,
que es diu la Vaporosa,
que ve de Saragossa.
Qui posava el nom
a les locomotores,
a les màquines?
Que ho sabeu?
No sé,
ara se m'ha acorregut.
A l'historiador,
qui les batejava?
Tomàs,
l'historiador.
El fabricant,
l'enginyer?
Les locomotores
coneixien pel segon quin tipus,
eh?
Per exemple,
hi havia la Mikado,
que era una reproducció
del Japó,
no?
Clar,
pel nom diries
devia venir d'allà,
clar,
la cosa.
Bueno,
en aquell temps,
els ferroviaris,
el ferrocarril,
tots els trens
estaven batejats,
no?
El Correo,
el Ligero,
l'Espresa,
el Rapidillo,
tots tenien un nom,
un nom que fora,
que els ferroviaris,
inclús treballant,
ho deien,
però era el que el coneixia
la gent,
no?
Però,
de fet,
les locomotores,
el tindre un nom,
bueno,
aquesta,
que ara estem veient,
en tenim dues,
que sí que estan documentades.
Quan el ferrocarril,
es fa la que es veneix la línia,
que és el 8 de setembre de 1856,
les dues locomotores
que es remolquen el tren,
per primera vegada,
perquè es veneix,
doncs la una li van posar el nom de Tarragona,
la número 1,
i la número 2 li van posar la de Reus.
Amb els llibres,
veiem que n'hi ha molt,
n'hi ha francolí,
n'hi ha molts que els diuen el nom dels rius
i dels pobles.
Era circunstancial,
depenia de com anava la cosa,
que li posaven el nom que n'hi posaven.
N'hi ha una que inclús,
li diuen l'Averraco,
i és perquè quan passava el soroll que feia
de l'escape del vapor,
semblava que passés un tocino,
llavors li deien,
mira, ja passa la Verraco,
el Verraco,
el Verraco del soroll que feia.
Normalment,
el primer descobriment del món del tren en miniatura,
ara parlem del món del tren en miniatura,
es fa en la infantesa,
arregla i després,
fins que una persona és adulta
i al llarg de tota la vida,
doncs col·lecciona,
i el món del ferrocarril en miniatura,
insisteixo,
doncs forma part de la vida d'un,
no?
Avui en dia,
tot i que encara es fabriquen i es venen,
el típic tren elèctric
que es demanava al risc quan s'era petit,
sembla que la gent més joveneta
no està per aquestes coses,
no?
O sí,
vostès que en pensen?
Hombre,
jo crec que...
Una de les activitats serà aquesta,
i ara en parlarem,
no?,
que els joves entrin els més petits.
Però,
més que nada,
és per els pares.
Els pares,
hi ha molts senyors
que tenen a la casa
una gran maqueta,
i els joves estan més per el fútbol
i per altres coses
que per el tren.
Però deixen tocar,
deixen tocar,
perquè clar,
a vegades no toqui,
és que això és molt delicat,
no?
És que no se puede tocar això així,
perquè sí,
perquè és una cosa que és tan sensible
que tiene que ir precisamente
por su vía
y estar organizado
para que lo veas como trabaja,
però sin poder tocar.
Vostès particularment
tenen tren elèctric a casa seva,
tenen maqueta?
Jo no la tengo,
per què venga allà?
Vostè?
Jo sí,
jo en tinc una maqueta
de quasi 40 metres quadrats.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Quina enveja que deu fer,
no?
Quan el trobo.
I tinc una col·lecció
de tot material espanyol
de més de 90 màquines.
En miniatura.
En miniatura, sí.
Que són autèntiques,
joies.
En general,
aquestes màquines,
no?
Tenia acabat d'ensenyar una.
Jo no he dit res,
perquè dic ser discreta,
però ens ha ensenyat una màquina
en miniatura,
la Tarraco.
La Tarraco.
Jo esperava...
Quina preciositat.
per ensenyar-li a la Pilar
i a la senyora Pilar
i no la vaig poder tindre
no me l'abandonar
fins a la nit.
Una reproducció
d'una Tarraco
a matge zero
que és una meravella,
és una meravella,
una meravella.
Sí que ho has mentat,
eh, Pilar,
que diu,
i això si ho veies la Pilar
li posarien les dents llargues,
eh?
Perquè és una preciositat
de maqueta,
de reproducció de Pilar.
És que només n'hi ha cinc,
vull dir,
s'han fet cinc,
és un company de l'associació
que té unes mans molt bones
i només n'ha fet cinc
i, bueno,
doncs Jordi,
es diu Jordi,
Jordi, unes per mi
i, doncs,
si Déu vol,
doncs aquesta serà per mi.
Una de les iniciatives
que ara a la celebració
d'aquest aniversari
és organitzar
tota una sèrie de visites
al Museu del Ferrocarril
de Vilanova.
De fet,
és un centre
que fa aquesta tasca
de divulgació
entre els més joves
i els escolars.
No, Pilar?
Nosotros tenemos
que he organizado
del 2 al 6,
o sea,
del lunes a viernes,
llevar a los chicos
de los colegios
al Museu de Vilanova
para que disfruten allí,
muestren allí tranquilamente
y a continuación
pues marcharemos
para acá
sobre las dos y media
o así,
pero queremos hacerlo
de lunes a viernes.
Pilar,
amb vosaltres
reben moltíssims escolars,
no?
És un dels públics
més fidels del museu
i nosaltres
estem molt satisfets
perquè a part
de ser molt fidels
a les escoles
que venen
en general
repeteixen sempre
el tren
per dos raons
o per tres raons.
Primer,
el tren
per se
és màgic
i a qualsevol persona
és difícil
trobar una persona
que no li agradi el tren
però el que ara
és més difícil
trobar un nen
que no es quedi encantat
amb la imatge
d'un tren,
sigui de vapor
o sigui elèctric
o d'alta velocitat.
Llavors,
així ja d'entrada
tenim una part
molt important
guanyada.
Després hem fet
uns tallers
on els nens
gaudeixen
d'aquest món
dels trens
i no senten
que estan dintre
d'una classe
o d'una aula.
Van aprenent coses
d'una manera
molt fàcil,
molt divertida
i ja dic,
són uns tallers
que hem anat
millorant amb el temps,
portem molt temps
fent activitats
per escoles
i jo crec que
ho tenim bastant
ben perfilat
i després
per les persones.
Jo crec que
a tot arreu,
museus,
ràdios,
hotels,
el patrimoni
més important
que tenim
són les persones.
Llavors,
al Museu del Ferrocarril
hi ha un equip
d'atenció
al públic
que li dedica
molt de carinyo,
molta il·lusió
i són especialment
agradables
i amb un estil
molt amable
que fa que la gent
s'hi senti bé
i nosaltres estem
molt satisfets
d'haver aconseguit això,
que el patrimoni
humà
sigui encara més valuós
que el patrimoni
industrial
tenint en compte
que el patrimoni
industrial
és dels més importants
del món
com he dit
al començament.
Andreu,
en aquest sentit
volies afegir
alguna cosa?
Jo volia afegir
que una de les coses,
dels deures
que tenim
les associacions
ferroviàries
o d'amics
del ferrocarril
és precisament
donar a conèixer
la cultura
del ferrocarril.
És no deixar
que es mori...
Jo sempre tinc un amic
que quan parla
de les màquines
de vapor
deies que jo
quan la sentia
aquelles màquines
respiraven.
Vull dir,
el que té
el vapor
és això,
vull dir,
quan sents una màquina
el xup, xup, xup,
la màquina
respira.
Em sembla que hem perdut
la comunicació.
Sí, l'hem perdut
però la recuperarem
en un moment,
tenim uns tècnics magnífics,
cap problema.
Llavors,
aquest amic meu
sempre deia
a mi el que m'encantava
de la màquina de vapor
o avui,
quan sents alguna
en miniatura,
perquè n'hi ha en miniatura
que funcionen
a Reus,
tenim un circuit
de 100 impulsades
i que hi ha màquines
de vapor
que funcionen
amb aigua
i carbó
i quan la sents
aquesta màquina
sents respirar,
xup, xup, xup,
respira.
I el meu amic
el que diu
és el que té
això de bonic
i és la màquina
de vapor.
Jo tornant
amb el tema
dels viatges
que deies,
com ho havia apuntat
Tomàs,
fa 150 anys
aquest tren
el que va portar
a les comarques
de Tarragona
va ser
la unió
dels pobles.
Nosaltres
des d'aquesta
plataforma
les dues associacions
el que pretenem
és tornar
a unir
després de 150 anys
els pobles
d'aquesta línia
Tarragona,
Vilaseca,
la Canonja,
perdó,
pujant és la Canonja
perquè abans
era poble.
Sí,
abans va ser
entitat
menor
descentralitzada
totes aquestes coses.
Vull dir,
va ser durant molts anys
poble,
que també s'ha de dir
que amb la primera
inauguració
de la línia
la Canonja
no hi existia,
vull dir,
encara no tenia
no tenia
no tenia
no tenia
no tenia estació.
Llavors,
les primeres van ser
les tres,
doncs,
Tarragona,
Vilaseca i Tarragona.
Bé,
nosaltres pretenem
amb aquesta iniciativa
de portar
doncs
aproximadament
uns 1.200
nanos
al museu
durant
des dels dies
2 d'octubre
al 7 d'octubre
el que pretenem
precisament
és això,
és que es torni
a unir
la comarca
del Tarragonès
i per això
els trens
sortiran
des d'arreus
i agafaran
pararan
a les tres estacions
agafant
la canalla
de les tres estacions
i aniran
canalla
dels tres,
dels quatre
pobles
de la línia.
No m'equivocaria
si digués
que hi ha molts nens
i nenes
que han viatjat
en avió
que han fet
fins i tot
creuers per mar
però que no han pujat
mai en un tren
ni a Barcelona
ni per anar a Barcelona.
És possible.
Hi ha molta canalla
que no han anat mai
en tren ara.
És possible que sí.
Ja li dic jo
que no,
que hi ha molts que diuen
que han anat mai
i no han anat mai
en tren.
També és diferent
els trens d'ara
però són trens
no?
Sí, sí, sí.
El que tindrà
a més a més
de bonic
aquells viatges
és que el tren
que se'ls portarà
allà
és un tren
dels anys 50
i algo.
Si ens vestim
de marinerets
els de la ràdio
podem venir
a passar per criatures
i també ens porten
a aquest...
No cal que ens vestiu
de marinerets.
Com molt de gos.
Us portarem
sense canviar
la filosofia
que a més a més
estàs molt guapa
i sí.
Moltes gràcies.
Per tant,
no cal variar-la.
No, però
m'ha vingut a referir
que és que
a part que els nanos
no hagin pujat mai
en tren
vull dir,
jo el que penso
que quedaran
és meravellats
de veure alguna cosa
que no han vist mai
a la seva...
O sigui,
que no han vist mai
per l'edat,
evidentment.
Vé una màquina
de 9.700
de les primeres
elèctriques
que es van veure
corrent
per les nostres ciutats
amb uns vagons
4.000...
5.000?
Em sembla que són?
La Pilar m'ha corregirà.
Pilar,
els vagons són?
Uns cotxes 6.000
reformats
i que són
els que
tots...
O hi ha un gruix
important de persones
que reconeix
com els del sevillano
i el gallego
de tota la vida.
Allò que deia abans
el Tomàs,
no dels noms
dels 13 sevillans.
Jo volia dir una cosa
això dels noms
perquè m'ha semblat
que era tothom
molt políticament correcte
i crec que els noms
en alguns casos,
per exemple,
la Teresita,
nosaltres,
després de donar-li
moltes voltes,
pensem que devia ser
la xicota
d'algun maquinista.
És a dir,
que en molts casos
els maquinistes...
Que bonic, Pilar,
que romàntic
posar-li el nom
de la xicota
a la màquina de tren,
no?
Clar,
perquè era més important
pràcticament
que la dona
per als maquinistes
i això
tenim aquí
uns senyors
que ho poden avalar.
És a dir,
que en molts casos
les locomotores
els hi posaven nom
als maquinistes
que les portaven.
Ja dic,
hi ha casos
com les micados
o la berracos,
que no,
però en altres casos
està d'alguna manera
científicament provat
que qui li posava el nom
era el maquinista.
Al final era l'amú.
Era l'amú, eh?
Era l'amú.
I això el Vicente
deu saber alguna cosa,
no?
I el Vicente
ens pot dir
que a les parelles
que eren
el maquinista
i el fogoner
o el maquinista
i l'ajudant de maquinista
tenien assignada
una locomotora
de vapor,
una locomotora
amb els casos
del vapor
i era la ceba
locomotora
i la cuidaban més
que la dona.
No, Vicente?
Eso es cierto.
Eh?
Ho ha confessat,
ho ha confessat.
Però l'hemos tenido
que tirar de la lengua, eh?
Sí, sí,
té raó, Pilar, té raó.
No se tira de la lengua,
jo pensaba decir algo,
pero vamos,
al salir todo delante,
pues ya eso.
Pues claro,
yo al ser fogonero
y ser maquinista de vapor,
pues sé algo
de esta historia
y había maquinistas
que querían más
a la máquina
que a la mujer.
Eso lo decían ellos
en voz alta, eh?
Un día d'aquests
convidarem
a les dones
dels maquinistes.
Escolti, se'ns està passant el temps,
queda no res
per arribar a les dotze.
Hi ha les exposicions,
aquestes excursions
al museu
i ha previst
fer tota una sèrie
d'exposicions,
activitats,
actes centrals
importants
que s'han destacat
el mes de setembre i octubre
i un llibre interactiu.
Tot serà després
del mes de setembre.
Jo els convidaré
a continuar aquesta conversa
quan s'acosti
la data de celebració
i dedicar-hi tot el temps
que convingui
perquè és tot un esdeveniment.
De moment,
el que volia més
que tothom pensés
és que passat l'estiu
tenim una cita
amb el Ferrocarril
a la ciutat de Reus,
Tarragona,
també la Canonja
i Vilaseca,
que no se'ns oblidi.
I en tot cas,
agrair-los moltíssim
la seva companyia
avui a la ràdio,
el Vicente Ruiz,
el Tomàs Pérez,
l'Andreu Iborra
i la Pilar García,
que és la directora
del Museu del Ferrocarril
de Vilanova.
Pilar,
quedes convidada també
a aquesta conversa
que no donem per acabada
sinó que fem un llarg parèntesi
que reprendrem
al mes de setembre.
Et sembla?
A veure si la propera vegada
jo també puc estar a l'estudi.
T'ho direm amb des,
aviam si és possible,
d'acord?
Gràcies, Pilar.
Fins a sempre.
Una abraçada.
Adéu-siau.
I moltíssimes gràcies,
Vicente,
Tomàs,
Andreu,
que vagi molt bé.
Gràcies.
I ens retrobarem
d'aquí un parell de mesos,
com a molt.
Esperem.
Moltíssimes gràcies.
Trata'm millor.
Adéu-siau.