Un minut serà un quart d'una del migdia.
Aquest diumenge se celebra la Mare de Déu del Carme,
patrona de la gent del mar.
Els pescadors i la parròquia del Serrallo
preparen tot un seguit d'activitats
que culminaran amb la tradicional processó marinera.
Ens acompanya Josep Maria Sabater-Bosch.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia i bona hora.
Sempre que hem de parlar d'aquestes qüestions
relacionades amb les tradicions arrelades a la ciutat,
ens agrada que ens acompanyes una veu autoritzada.
Clar que si no només com a historiador,
sinó també com a tarragoní coneixedor
de totes aquestes tradicions i costums
més que saludables.
I ens acompanya la Carme Pedrol,
presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo.
Carme, bon dia.
Sí, però ara vinc com a presidenta.
No, vinc com a santa.
Com que celebres el teu sant, me'n refereixo.
Vinc com a serrallenca i de la parròquia.
Com a serrallenca, que jo crec que...
Si jo dic que verge del Carme sou regina,
tu sabries continuar?
Ho he de cantar.
Jo encantada de la vida, sí?
A mi no ho facis cantar, filla meva, no.
No, però tu sí, Carme, va.
Després, al final.
Bé, potser sí.
Per favor.
Eh, la idea l'has donat tu, eh?
Sí, sí.
La idea l'has donat tu.
Això el va composar el mossèn Ferrer.
El mossèn Josep Maria Ferrer va composar aquests gojos
de la mare de la Carme.
En verge del Carme sou regina i estel fulgent de l'ample mar,
tot el serratllos s'il·lumina de l'esplendor del vostre esguard.
Eh!
Sí, sí, sí.
Home, és un gran poeta, eh?
És un gran poeta, el mossèn Ferrer.
Avui és l'últim dia perquè les barques es presentin al sorteig
per optar a transportar la verge en la processó marítima.
Jo no sé si fa molt que se celebra la processó marítima aquí a Tarragona.
Hi ha altres localitats catalanes que fan processons diumenge pel mar.
De fet, ara ja fa bastant.
Però és que encara feia més.
És a dir, es va perdre i es va recuperar.
Es va perdre i es va recuperar.
Vull dir, a Tarragona, la mare de Déu del Carme,
era una processó que fins i tot s'havia fet pels carrers de Tarragona de sempre.
És a dir, la part no alta, la part mitja.
La Rambla...
Hem de tenir en compte que els carmelites del carrer Assal
tenen l'església dedicada a l'advocació de la mare de Déu del Carme.
I tenien allà la imatge, la imatge de la mare de Déu del Carme.
Aquesta imatge es passejava per Tarragona,
s'arribava fins al balcó del Mediterrani
i aleshores es feia com una hipotètica benedicció de les aigües.
Però també...
I sortien les barques des del serrallo i anaven fins allí
quan del port es podia sortir fàcilment.
Sí, o sigui, les barques jo me'n recordo perquè llavors...
Jo ja tinc algun anyet, llavors era joveneta.
Llavors, me'n recordo perquè sortíem a les 3 de la tarda
del dia de la verge del Carme, no?
I es posaven totes les barques en filera a l'escala real.
I llavors arribava en processó la verge del Carme,
o sigui, la sortia des d'aquí, des del carrer Assal,
i llavors arribava...
O sigui, per l'escala real pujava amb una barca
i llavors arribava fins a, diguéssim, la farola.
I totes les barques...
Les barques no...
O sigui, li feien camí, sense bellugàs, diguéssim, no?
I llavors, doncs, bueno...
Sí, aleshores aquesta tradició es va anar perdent.
Sí, suposo que els pescadors també es van cansar una miqueta.
Vull dir, els anys més o menys abans de la transició
ja va haver una davallada de devocions i tradicions d'aquest tipus religioses.
I pels voltants de finals dels anys 80, 86-87,
el serrallo, amb la presència del rector mossèn Javier Fort,
doncs es va tornar, i d'un grupet de serrallens de prou, eh?
Vull dir, allí estava el nano de la Rosona,
hi havia el Bruno, el pal de la lanxa,
tres o quatre que hi eren d'allò, van dir, tireu-m'ho endavant.
El nano de la Rosona, per exemple,
tenien un camión de botano.
Aquest camión servia per tot,
perquè aquest mes també surt a la revista Entitats,
també surt una cosa referent al nàstic,
que anaven tots els de la penya nàstic
amb aquest camión cap al camp de futbol.
El del botano.
El del botano.
O sigui que aquest camión servia per tot, no?
Llavors amb aquesta camioneta
anaven a buscar la verge del Carme,
aquí dalt als Carmelites,
perquè llavors la processó ja no es feia allà,
ja es feia al serrallo,
però era una processó l'aig, diguéssim.
Per tant, la recuperació és relativament recent.
La recuperació pel terra potser no tant,
la que és més recent és la del mar,
que és el que...
L'any 86-87.
Llavors aquesta mare de Déu pujava i baixava.
I els Carmelites la tenien,
més o menys, quasi tothom se veu a l'inglis,
els Carmelites, hi ha la verge,
i al darrere de la verge hi ha unes cortines.
I al darrere era com un magatzem.
I aquesta verge que tenim nosaltres
estava en aquest magatzem.
I cada any l'anaven a recollir
per baixar-la al serrallo.
Llavors una de les vegades que hi va anar,
amb un mossèn que teníem de l'apostolat del mar...
Hi va anar al xato.
No, no hi va anar.
Aquesta vegada no hi va anar.
O sigui, anava al nano de la Rosona,
perquè a més a més, ahir vaig dir,
el Bruno,
i entre cometes com que no sé ni si està,
amb un mossèn que teníem de dir
mossèn Terry al serrallo.
Tothom saprà per què.
Que era de l'apostolat del mar.
Mossèn Terry.
Sí.
Era de l'apostolat del mar.
I llavors van anar aquestes tres persones...
És un cognom anglès, aquest.
És un cognom anglès.
Sí, sí.
Molt bé.
Vinga, seguim.
I llavors, precisament,
el nano de la Rosona va dir,
home, cada any se veu pujar i baixar,
la mare de Déu.
A més, plena de pols,
perquè és que la tenien amb una golfe.
Deixeu-se-la en altres.
A veure, el nano és una persona
que ell ja ho diu,
jo sempre demano,
algun dia em donen alguna cosa.
Però la mare de Déu va baixar cap aquí
i llavors el...
Inclús m'ho va dir el nom
que hi havia en aquell moment de Carmelita, no?
I diu, bueno, doncs quedeu-se-la.
I bueno, van fer la processó
i al moment de tornar-la,
bueno, hem de tornar la mare de Déu.
I el nano diu, no, no.
Diu, que ens ha dit que se la podem quedar.
I des d'aleshores,
que la verge del Carme està al serrallo.
On està l'església?
Està l'església, sí.
Un altar lateral.
I es feia la processó per terra.
Llavors?
Sí.
Aleshores van decidir...
Vull dir, això és un fet.
Sí.
Els Carmelites que hi havia en aquell moment
eren el pare Camilo, el pare Àngel
i el pare Pere Martorell,
que és de Constantí,
vull dir, més o menys.
I a partir dels anys 80,
els últims anys de la dècada dels 80,
doncs van decidir fer-ho això per mar.
Es van animar tres o quatre.
La primera vegada que es va treure per mar,
encara es va fer amb una lanxa
del Pau de les Lanxes.
El damunt, com se deien allò,
mopa o fopa,
teniu un nom especial,
es va fer amb una lanxa
i van sortir
i es van animar tots els pescadors.
Van sortir a l'aventura.
A l'aventura.
Però escolteu,
aquella primera vegada
hi havia la gent del serrallo i els pescadors.
Aquesta expectació que despertarà
que baixa tothom de tota la ciutat
ja no hi era encara, no?
Perquè a partir d'aleshores,
per molta gent ha sigut com el bateig
de navegació.
Pujar les barques,
els pescadors han deixat
les seves barques,
han deixat pujar la gent,
fins a l'extrem
que de vegades
han tingut que dir prou.
Per què?
Perquè les barques tenen un...
A veure,
llavors quan se va tornar
a reemprendre la professora per mar,
també perquè vam tindre
un mossèn
molt decidit,
perquè clar,
el primer que se li diu
és el mossèn, no?
Llavors ho van decidir,
o sigui,
ho van pensar
entre el Pau aquest
al Pau de la Rata,
o sigui,
el renom que té, no?
I llavors és el nano
de la Rosona
i ho podríem fer
i com que el Pau
tenia la lanxa aquesta,
vull dir,
no havia de demanar
en ningú
l'extri o el que sigui,
no?
I llavors van anar a trobar
en aquell moment
hi havia mossèn fort
i ell va dir,
per mi endavant,
si ho demaneu
a la comandància
i la comandància
don per mi,
per mi,
o sigui,
per la parròquia,
no hi ha cap problema
perquè aquesta processó
l'organitza a la parròquia.
Així com la de Sant Pere,
se suposa que és dintre
de la confreria.
La llotja de pescadors,
la confreria.
Aquesta és de la parròquia
i clar,
en aquell moment
potser sí que haguéssim tingut
un altre mossèn
que ha dit,
home no,
perquè això,
he de sortir a les barques,
i en canvi ell va donar
carta blanca
i va dir,
no, no,
si a l'altre s'assembla bé
i ho podeu portar endavant,
és qüestió que doni permís.
Clar,
en aquesta primera recuperació
de la processó per mar
hi ha un pescador
que ofereix la seva embarcació
davant de l'èxit,
de l'expectació,
m'imagino que després
sortirien més pescadors
que volien.
És aquí quan es planteja
fer un sorteig?
Es fa un sorteig
entre tots els que...
Perquè hi havia més d'un
que volia, no?
Perquè a tots els agrada
portar una vegada
la verge, no?
A més a més,
és allò que les autoritats
i la gent va
amb la barca
que porta la verge,
els pescadors
sempre són molt
dedivosos
i acostumen
a donar xampany
i pastes
als que van
a la seva barca, no?
I aleshores
és una festada,
és una festada.
Tu hi has pujat.
Jo,
la de les autoritats
m'assembla
que no hi pugem.
No, dic que en una barca
m'aproça això.
Jo, la de les autoritats
fujo bastant
d'aquest...
A més,
es poden marejar
si no estan acostumats
i...
No, no,
no es mereixen,
no es mereixen,
però vull dir,
fins i tot allí pugen
tots els portadors
de la Mare de Déu,
pujaven també
els que...
La Coral
també anava
al començament,
es va posar
també,
es va posar
una barca
a disposició
de les germanetes
dels pobres
perquè baixessin
a tota la gent gran
i poguessin participar
també,
encara hi és,
el que passa
que encara no sé
si les germanetes
ja són aquí
o encara han marxat,
bé,
però és igual,
encara són aquí.
Aleshores,
vull dir,
la cosa
va anar tenint
una certa transcendència
i d'aquella primera
processó
en la qual
el pau de la rata
no hi va poder ser,
va portar
l'anys
al seu fill
perquè ell
aquell dia
tenia hora
al metge de Barcelona
que ja estava
malalt,
vull dir,
que va ser també
una cosa
que mentre sortien
hi havia barcos russos
aparcats
amarrats
al moll
i el pare
del Christian
el Borràs
els hi deia
toqueu la sirena,
toqueu la sirena,
vull dir,
allò va ser una festada
perquè van començar
a tindre
una certa importància.
Aquesta va ser
la primera
de les processons
de la mare
de Déu del Carme.
Sí,
perquè ella va ser
una processó.
Una processó,
després n'hi ha hagut
una altra.
Aquesta no me'n recordo.
Home,
la processó
de torxes
a la nit.
Ah, sí,
perdó,
hi ha dos processons
al Serrallo,
hi ha dos processons
al Serrallo,
la segona
també és un altre
per la mare
de Déu del Carme.
Per la mare
de Déu del Carme,
la vigília
a la nit.
És molt diferent
i aquesta és més íntima,
més particular,
però és diferent.
I aquesta no atreu
a tants curiosos,
no?
És la gent
que sou de Bots
i que sou del Serrallo.
A veure,
això...
No,
digues,
digues.
No,
això que deia Josep Maria,
és que jo primer em pensava
que ho deia
per una altra manera,
perquè la processa
que es feia abans
per la mare,
clar,
no acompanyaven
a la mare de Déu,
li feia un camí,
però sense...
En canvi,
ara no,
totes les barques
acompanyen.
Ara quantes barques
poden sortir?
Home,
no ho sé,
però moltes,
bastantes.
I clar,
com que el porc
cada vegada es fa més llarg,
que arribes quasi fins a Salou,
perquè la verge
va fins a la Bocana.
Es deuen afegir
altres barques d'esbarjo,
que hi ha el nàutic,
el por esportiu,
alguna barqueta petiteta,
el que passa
que aquestes barquetes petitetes,
com que les altres són grosses,
només de passar
amb l'onatge
que provoquen
van una miqueta trontollant,
però tothom guarneix
les barques
i tothom agafa
com un dia de festa
i és molt bonic.
A veure,
tothom guarneix les barques
i un...
Josep Maria,
diem-ho tot,
i un plat de nevera
de...
Sí,
d'aigua fresqueta.
Aquell dia a la nevera
no hi ha peix,
sinó que hi ha beguda,
hi ha coca,
hi ha alguna coseta més,
en fi.
O és una festa,
perquè d'alguna manera
per la...
Vaja,
jo ara,
si m'equivoco,
com que vosaltres
en sabeu molt,
em rectifiqueu,
no es deia que fins
a la Verge del Carme
no es podien banyar?
Sí, senyora,
això era abans.
Abans,
antigament,
avui dia,
mira si fa dies
que la gent va a la verja.
Era la forma
de beneir les aigües
i que d'alguna manera
ja estiguessis.
Hi havia una certa recança
a posar-se dins de l'aigua
abans de la Verge del Carme
perquè no estaves tan protegit,
no?
És a dir,
podies tenir algun ensurt.
Es començava la temporada
de bany.
Jo això que deia Josep Maria,
de l'altre processó,
que és veritat,
és un rosari de torxes
que es fa a la vigília.
Home,
des d'aquí jo faria una crida
perquè tothom que pogués
veixer a participar
a les 10 de la nit.
Llavors és un rosari de torxes
i és igual de senyors
que de senyores.
Sembla ser que...
que s'havia dit
que era només de senyores
i no,
potser pot participar.
El que passa
que sí que la Mare de Déu
la porten les senyores
perquè és una Mare de Déu
més petita.
És la que sortia antigament.
La Carme ens ha portat
fotografies antigues.
Vèiem aquí
la canelleta descalços.
Sí,
que és d'encarres fer
aquesta processó.
Una d'aquestes fotos
era quan se feia
encara a la Rambla
que les feien
els pares
del carrer de Sal.
En aquestes fotos
que van els nens petitets
amb uns fanalets,
amb una panera...
I van descalços, eh?
Van descalços,
les fotografies, òbviament,
són en blanc i negre,
també porten
una barqueta.
La barqueta aquesta
encara és la mateixa que hi ha.
És la mateixa.
Sí, sí, sí.
I en blau marí,
m'imagino que és.
Blau marí.
Amb la faixa negra.
Amb la faixa negra.
Són en blanc i negra,
dic que allà
que no s'hagués canviat el color.
Doncs sobre aquesta processó...
Aquesta Mare de Déu
és la que estava
arraconada
a la sala parroquial
quan van portar
la grossa
des del carrer de Sal.
I aleshores
aquesta pobreta
que estava
era de segona divisió.
I aleshores
es va decidir
fer aquest rosari
de torxes
per la nit.
I és aquesta
la que traieu?
És aquesta petiteta.
Aquesta petiteta.
Pobrissona.
Pobrissona.
I llavors,
doncs,
d'aquí també,
doncs ja dic,
faig una crida
perquè tothom
que volgués baixés,
perquè és una professor
que va començar,
també la va instaurar
el Museu Fort,
va dir, doncs,
que s'havia de fer una cosa...
A veure,
l'altre, diguéssim,
és molt popular
i aquesta, doncs,
diguéssim,
és una cosa més religiosa,
no?
I puc dir que
en aquells anys,
doncs,
la veritat és que
hi havia una afluència
de gent,
però molta.
I això,
cada vegada,
per desgràcia,
es va perdent.
Inclús es feien,
m'ho sembla,
tindre la iniciativa
que es fessin
uns petits altars,
tothom que volgués
fes uns petits altars
al carrer
amb la imatge
de la verge del Carme.
I clar,
també era una miqueta
de pugna,
no?,
potser el primer any
se'n van fer
vuit o nou
i ara,
per desgràcia,
en guany més enllà
que només se'n fa un.
La Sant Pere
és més festa-festa,
festa popular,
vermut,
no sé què,
rebella.
La festivitat
de la Mare de Déu
del Carme
és una festa
de devoció
i religiosa.
A l'hora de,
diguem-ne,
en el moment de perill,
a qui s'encomanen
els pescadors
i els navegants?
Ai, Déu meu.
Jo diria Mare del Carme, eh?
A la Mare de Déu del Carme?
Sí,
i a Sant Magí.
I a Sant Magí.
I a Sant Magí.
I a Sant Magí,
mira com està de...
A veure,
alguns ponts de les barques
són semblants
a aquelles capelles portàtils
que porten els torreros,
perquè allí,
d'estampes,
no en vulguis més.
Com les folclòriques
i els torreros,
que es posen allà al parament.
A l'hora de treballar,
a l'hora de fer feina,
m'acaguen
tants com vulguis.
Però,
en el fons,
un capellà,
també,
de la part alta,
mossèn Tomàs,
una vegada em va dir a mi,
diu,
no pateixis,
que,
en relació als castellers,
que els macàgons
dels castellers
són autèntiques
ejaculatòries.
Per què?
Perquè és en recordar-se'n de Déu,
d'alguna forma.
I ells
se'n recorden
de Déu,
se'n recorden
de Sant Pere,
de la Mare de Déu del Carme
i Sant Magí.
I la prova la tenim
en que Sant Magí
està ple d'exbots,
d'exbots,
d'embarcacions i tal.
De quadres,
de tot el que vulguis,
relatives,
precisament,
a moments determinats
en què hi ha hagut això.
Alguns d'ells,
pescadors
que tu coneixes
i que alguns són
relacionats
amb la teva família,
em refereixo a la Carme,
després d'una
tempesta,
després d'un temporal,
han pujat fins
a Sant Magí
de Genolls
a portar
una d'aquestes
barquetes
a Sant Magí.
Vull dir que
la devoció
és a tots sants,
tots sants
relacionats
amb la mar
i Sant Magí
posa amb l'aigua.
En un moment de perill,
clar,
de fer res a tots.
Jo em fa fet
que en tots els ponts
de les barques,
en tots,
hi ha una imatge
de la veig del Carme
i l'escapolari
de l'any aquell.
Tothom posa
el seu escapolari
i l'imatge,
una imatge segur.
Quan dius
l'escapolari
de l'any aquell,
què vols dir?
A veure,
l'escapolari
és,
per dir-ho d'alguna forma,
com
una mena
d'entre cometes,
superstició.
Cada any és diferent.
Cada any s'ha de renovar,
perquè teòricament
el porten penjat.
Teòricament
l'haurien de portar
dintre del coll
i tocant
la pell.
Però està clar,
si l'escapolari
abans
era d'una tela
tipus
el vestit
dels Carmelites
de Sarga,
d'aquestes terres
de les més barates,
teles més barates
que es feien malbé,
cada any
volien
un escapolari nou
perquè es feia malbé.
Ara els escapolaris
són forrats...
de microfibra.
No,
plastificats.
Plastificats,
no?
I moltes vegades
no el porten penjant,
sinó que el porten enganxat
amb un llacet,
amb un botó de la camisa
o on sigui,
o se'l guarden
o el tenen penjat
també al pont
d'alguna forma.
o sigui,
l'escapolari
és sempre el mateix,
eh?
Sí, sí, sí.
Però doncs cada any
procura renovar.
Perquè dius,
bueno,
és el d'aquest any,
no?
El que estava neit
d'aquest any.
És un atret
de la processó
de les barques
del mar
que, òbviament,
atreu tota mena
de persones.
Hi ha cua,
com aquell que diu
llista d'esperar.
La resta d'actes,
allò de conservar,
de mantenir
aquesta devoció,
diguem-ne que
jo m'imagino
que pertany
a determinades generacions
que els joves
ja no estan
tant per aquesta cosa.
Més enllà
de les creences religioses,
perquè moltes vegades
aquest tipus de creences
van més enllà
de la fe que tingui cadascú,
no?
Los caminos del Señor
són inescrutables.
Aleshores,
això,
jo m'en guardaré molt
de fer judicis
pejoratius,
no?
De fet,
els mariners
que porten
la Mare de la Carme
i els que porten
Sant Pere
van de genolls
des de la Puda
fins a l'Església
i no són vells,
són mariners joves.
Els nens petits
que porten
la barqueta
imiten
els germans
més grans,
els pares,
eh?
I també pugen
les escales
de genolls.
Aleshores,
d'alguna forma,
hi ha un determinat
tipus de fe,
que no és una
beataria,
si tu vols,
però que
m'en guardaré molt
de fer aquest judici
que t'he dit abans.
No,
però a través
d'aquesta figura
segurament hi ha
aquest sentiment
de comunitat,
no?
Aquest nexe
comú
de la gent
del Serrallo.
Hi ha uns lligams,
hi ha uns lligams.
amb totes
les tradicions
que tenim
nosaltres
amb l'aspecte
religiós
molt fort,
molt fort.
De vegades
sorprèn,
jo què sé,
ara fa quatre dies,
hem vist el
xupinassos
a Pamplona,
no?
I hem vist que
el senyor
que li va tocar
tirar el xupinassos
no va voler dir
Gora Sant Fermín.
Viva Sant Fermín.
Per què?
Perquè ell no creia.
De fet,
la festa que es fa
a Pamplona
és en honor
a Sant Fermín.
Les festes
que fem a Tarragona
són de Sant Magí
i Santa Degla.
Les que fan
el Serrallo,
Sant Pere
i la Mare de la Carme.
Què voleu?
Que convertim,
jo què sé,
el Nàstic
en el patró
de Tarragona?
Doncs potser sí
que el món
va per aquí,
però d'alguna forma
són unes arrels
molt endinsades
en la terra
i en aquest cas
unes arrels
molt endinsades
en la mar
que tot i tirar arrels
a la mar
és una miqueta difícil
però que són
de tota la vida
i que dubto
que es puguin perdre.
Carme,
reserveu un lloc
per la processó
aquesta de nit
perquè acaba de trucar
un oient,
m'ha dit l'Anna,
que sisplau
a veure si podem dir
l'hora i el lloc
que surt
aquesta processó
que li agradaria molt
anar-hi.
De les torxes,
el rosari de torxes.
L'hora és a les 10 de la nit,
aquestes coses
sempre són a vegades
a les 10 i quart
però bé,
és a les 10 de la nit
i surt des de la plaça Bonet,
des de la plaça de l'Església.
No té pèrdua.
No té pèrdua.
A vegades és per desconeixement
que la gent no hi va.
Sí, sí.
No, no,
és que a més a més
nosaltres mateixos ho diem,
és que potser hi ha gent
que no ho sap prou
i que per això no baixa,
perquè és llàstima,
perquè és el que deia el Gisemaria,
no?
Segurament que es procurarà
que no es perdi
però en aquest cas
aquesta processó
la veritat és que
hi va molt poca gent.
Home, doncs és el que dèiem,
també aquesta, òbviament,
té aquesta vessant religiosa
que d'això es tracta
però són manifestacions
a vegades
que conviden al recolliment
independentment
de les creences
que algú tingui.
Sí que creen aquest espai
d'introspecció, no?
De la nit,
les torxes,
aquest espai convida molt
a despertar determinats valors.
No, vull dir,
la gent és capaç
d'anar,
doncs jo què sé,
amb la germantat
de malalts
de la fraternitat
de l'Urdés,
veuen aquelles processons,
són coses relativament emotives
i que s'han de respectar,
s'han de respectar
d'alguna forma
i es poden mantenir,
vull dir,
jo crec que es mantindran.
A més a més,
al Serrallo
hi ha uns lligams
de pares a fills
i nets
tan forts
que es transmeten
totes aquestes tradicions
i totes aquestes devocions
amb molta facilitat.
A veure,
jo com
amb el que deia el Josep Maria
d'això
de les creences
i tot això
i que sempre se'n recorden
de Déu
d'una manera o d'una altra
sempre se'n recorden,
aquí vam tindre
el Jordi Albiol,
pescador que també
havia de vindre avui
però que avui està ocupat,
està pescant.
I ell ja ho va dir,
a veure,
quan se tira a la xarxa
sempre es tira en nom de Déu.
No ho diguis això
que està pescant.
Avui no ha pogut venir.
No ha pogut venir,
també és veritat,
també és veritat.
Ah, que no es pot dir.
No es pot dir.
No, no.
No ho diguis.
No, m'he equivocat.
Ha anat de creuer.
Ara, això sí.
Està fent un passió.
Sí.
Bueno,
la majoria de barques,
jo podria dir
que quasi tot es tiren
a la xarxa en nom de Déu.
Quan la tiren a l'aigua,
és el que diuen.
Parlem d'altres creences,
supersticions
de la gent del mar,
dels pescadors,
del serrallo.
Per exemple,
no dir que algú
està pescant,
no banyar-se
abans del dia
de la mare de Déu
del Carme.
Dels pescadors.
Abans no veure
un capellà
al moll
quan sortien
perquè a la Sotana Negra
deien que portava...
Ara que van més de paisària.
No,
el Jordi de Mugadi,
no?
Un saquet de carbó.
Ah, sí,
un saquet de carbó.
No deien
he vist un capellà,
sinó un saquet de carbó.
Ves, coses d'aquest tipus.
Jo sempre això
de la processó aquesta
de la Verge del Carme,
del dia de la Verge del Carme.
La del mar.
La del mar.
Sí.
També es fa una alfombra
petita,
però també es fa
una alfombra que es posa
als peus
al final
de les escales
de l'església
a la plaça.
En principi
es va fer de paper
i llavors hi venen
una sèrie de senyores
que anaven ja
dos mesos abans
i anaven fent
els paperets
com si fossin
unes flors
de diferents colors
i ara ja fa un parell d'anys
que es fa
amb flor natural.
És una alfombra petita,
però també és una manera...
Però és molt bonic,
no?
I en guany
el que es posa
cada any
és una cosa diferent.
Per exemple,
l'any que va ser
de l'escapulari
es van posar
i en guany
com que és els 125 anys
de l'inauguració
de l'església
del Serrallo
doncs se fa
les claus
de Sant Pere
amb la T de Tarragona
i llavors
serà els 125 anys
de la parròquia.
La edificació
de la parròquia.
Jo he de dir alguna cosa.
Sí, sí.
És que jo esperava
que diguessis tu
o deia jo.
No, no,
això ja ho diràs tu.
Jo es compro cap a casa
en un altre sentit.
Vull dir,
un fet també curiós
és que
els xiquets
del Serrallo
la colla castellera
s'embarca
també
amb una barqueta
amb una barca
i
durant la processó
mentre passa
la Mare de Déu
davant d'aquesta barca
es paren els motors
perquè no hi hagi
no hi hagi
mal
un atge
i aleshores
i aleshores
es fa un pilar
de quatre
dalt de la barca
que això també
és important
fer
pilars
al mar.
I hi ha
aquest costum
des que
s'ha tirat endavant
la colla
de xiquets de Serrallo
que ja són
17 o 18 anys.
Hi ha moltes persones
que es queden a terra
que òbviament
no poden pujar
cap a embarcació
però que no s'ho volen perdre.
Des del punt de vista pràctic
quin és el millor
lloc d'observació
per exemple
per veure aquest pilar
per veure l'ambient
per veure
totes les barques.
Avui en dia
tota l'escullera
que hi ha
al llarg
des del moll
del passeig
dels marejans
hem de dir
els noms correctes
perquè són així
el passeig dels marejans
que és on hi ha
el parquinar
i l'estació marítima
fins a l'escala real
tot el port
tota l'escullera
des de dalt
i des de la mateixa
platja del Serrallo
vull dir
del port pesquer
del Serrallo
ho poden veure
perfectament.
Perquè a més a més
quan passa la mare de Déu
és el que deia abans
totes les barques
tots piten
si hi hagi els barcos
que hi hagi
o hi ha els remolcadors
en aquest moment
que passa la mare de Déu
tots piten.
I a quan es fa el sorteig
de la barca?
Avui.
Avui?
Avui aquesta nit.
Ja ens hi veu a veure
aquesta tarda
després de la missa.
Saps si hi ha moltes barques?
No, no, no
no n'hi veien gaires.
No, bé
així tindran més possibilitats
aquells que ho desitgen.
Perquè la gent
es fa la idea
que no poden pujar
tots a la barca.
L'any que
el minguet
de l'Ariçó
va construir
una nova barca
com que era la barca nova
la van demanar
que portessin
la mare de Déu del Carme.
Van posar
la mare de Déu del Carme
la barca
estava amarrada
davant del pòsit vell
com si diguéssim
va començar a pujar gent
i la barca
va tocar fons.
Va tocar terra.
Que dius ara.
Va tocar fons.
Vull dir,
les van tindre que dir
que no pujés tanta gent
perquè hi havia
un perill efectiu.
I de fet
de moltes vegades
hi ha el perill
que la gent
que no està acostumada
a anar per la mar
doncs es posen tots
a l'orla
en una banda
i el pobre patró
que va manant la barca
diu
repartiu-se
perquè si no
ens decantarem massa
cap a un costat
i és un cert perill.
I després
és evident
les barques
tenen un cupo
de gent
i pot
una quantitat
de quilos
o del que sigui
i poden pujar
i s'ha de tindre
molt present.
No és que no ho vulguin.
Hauríeu de fer
llista d'espera, eh?
Vinga.
No seria una mala idea.
Jo el que vol dir
és que la gent
tampoc no es molestés
quan a vegades
hi ha algú
que els diu
no podeu pujar.
Jo voldria
que la gent
no es molestessin
que ho entenguessin
perquè és per seguretat
no és per res més
perquè vull dir
que a més els fa el pescador
pujar 10 que 20, no?
Però esclar
és per seguretat
inclús
de la mateixa gent
que partint dalt, no?
Estem pràcticament
ja fora de temps
com que em considero
amiga teva
tinc aquest honor
jo no et vull pressionar
per una miqueta de
d'entonar el goig
mira com que havia de tema
digues
és propagada
d'un llibre
i tant
Bueno, el Josep Maria Sabater
va fer un llibre
sobre l'església del Serrallo
notes a l'entorn
de l'església de Sant Pere del Serrallo
molt interessant
i a més a més
això ho hauria d'explicar a ell
perquè és que jo no
o quan era jove
no, un moment
aquest llibre té 20 anys
ja
o sigui, el llibre té 20 anys
llavors
per les festes aquestes
dels 125 anys
de l'església
s'ha fet una reedició
i llavors
li vam dir a ell
si els podia fer
perquè clar
ell és l'autor
però és modest
no ens ha dit res
perquè és així
perquè és així
i llavors
es va fer la presentació
que també la va fer
el senyor
Joan Maria Sabater i Bosch
i es va fer
l'església del Serrallo
evidentment
és un llibre molt interessant
i que està a la venda
amb un preu molt mòdic
que no és ni preu
que el trobem a les llibreries
a Tarragona
no
no
a la parròquia
a la parròquia del Serrallo
a la parròquia del Serrallo
vull dir que tothom
que estigui interessat
jo voldria que ell fes 4 pinxellades
una
perquè és que està fora de temps
és la història
de la construcció
de l'església del Serrallo
entorn a la qual
pràcticament
ha girat el barri
des de sempre
aleshores
des dels orígens
amb referències
al barri
als carrers nous
que es van fer
a on estava
a on s'ubicar
en un principi
l'església
i també
amb coses
que són curioses
de parlar
com és
l'origen
discutible
del nom del Serrallo
en fi
algunes d'aquestes tradicions
objectes que hi havia
a l'església
que han desaparegut
en el decurs dels anys
i molt especialment
en la guerra civil
en fi
és un llibre d'història
doncs escolta
ha apuntat a l'agenda
de venir un dia
amb el llibre sota el braç
sí?
el podem convidar?
quan vulguis
acceptes la nostra invitació?
sí, sí
perfecte
ara ens ho apuntem
només faltaria
que tingueu una bona diada
no et dona temps de cantar
ho has fet a propòsit
has tret el tema del llibre
per no cantar
molt bé Carme
parlarem de la nostra amistat
Josep Maria
moltíssimes gràcies
ens veiem d'aquí quatre dies
com aquell qui diu
ja saps el telèfon
Carme
gràcies
felicitats pel diumenge
molt ràpidament
anirem