Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui especialment pendents del Parlament de Catalunya
de la sessió constitutiva de la Cambra Legislativa Catalana,
que començarà d'aquí pocs minuts.
Per ajudar-nos a entendre d'una manera planera
els passos de la sessió d'aquest matí,
com es posa en marxa una nova legislatura al Parlament de Catalunya
i per explicar-nos també què passaran els propers dies
fins a la investidura del nou president de la Generalitat,
avui hem convidat a la professora de Dret Constitucional
de la Universitat de Rovira i Vergili, Laura Roman.
Laura Roman, bon dia.
Bon dia.
D'aquí deu minuts, si tot va puntual,
començarà la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya
i és una sessió especial perquè la presideix una anomenada mesa d'edat, no?
Sí, senyor.
De fet, el dia d'avui és important perquè es constitueix
per primera vegada el Parlament de la vuitena legislatura
i avui comença a comptar la vuitena legislatura.
Avui comencen a comptar els quatre anys de mandat
d'aquest nou Parlament,
si no es disol anticipadament,
com va passar en l'última legislatura.
Avui es constitueix i llavors per constituir-se
el que s'ha de fer bàsicament,
o el que fan bàsicament,
és escollir a la mesa del Parlament,
que serà l'òrgan que dirigirà
totes les activitats i els treballs parlamentaris.
Però per poder triar aquesta mesa definitiva,
abans han de fer unes votacions amb paperetes
i tot això que fan els diputats.
Qui dirigeix aquestes primeres votacions
per escollir el que serà president,
els que seran dos vicepresidents
i els que seran quatre secretaris?
Això que t'has dit, la mesa d'edat.
La mesa d'edat és molt fàcil.
Tres persones.
El diputat més antic,
el més gran, 65 anys,
si no m'equivoco,
serà el diputat Balcells.
Josep Maria Balcells,
del Partit dels Socialistes.
Molt bé.
I què farà de president d'aquesta mesa d'edat?
I dos secretaris,
que en aquest cas seran els més joves,
els diputats més joves de la cambra.
Que són Albert Rivera,
de Ciutadans,
del nou grup parlamentari,
que té 26 anys,
i la diputada,
la Yortif,
que és d'Iniciativa per Catalunya.
Molt bé.
Que té 27.
Sí, senyor.
Aquests seran la mesa d'edat,
una mesa d'edat que veus
ben prefectada per la normativa.
És a dir,
sempre és el diputat més gran
i els dos més joves
que fan de secretaris.
I aquests dirigeixen la sessió
en què es vota
la mesa definitiva del Parlament.
La mesa definitiva del Parlament.
Llavors,
quina funció tenen ells?
Bé,
el president d'aquesta mesa d'edat
fa un petit Parlament
només obrir-se a la sessió,
serà el primer que passarà avui,
i un cop ja ha fet
aquest petit discurset
d'inauguració,
de benvinguda de tots els diputats,
s'inicien ja definitivament
les votacions,
que són tres.
Una votació per escollir el president,
previsiblement,
en aquesta legislatura,
continuarà Ernest Benat
com a president
amb el suport dels vots
del tripartit,
governantesa,
diguem-li com vulguem.
Una segona votació
on s'escolliran
els dos vicepresidents
i una tercera votació
on s'escolliran
els quatre secretaris.
Aquestes votacions,
Laura,
es fan amb alçada,
amb papereta?
Amb papereta.
Hi ha tres votacions,
tres paperetes,
un únic nom
en cada papereta.
Primera votació,
no hi ha problema
perquè només és per una persona,
el president,
cada diputat
en la seva papereta
escriu un nom,
en aquest cas
Ernest Benat,
o els diputats,
previsiblement,
de Convergència o no,
votaran per Núria de Gisbert,
que és la candidata
a la presidència
del Parlament,
que finalment no ho serà
perquè no comptarà
amb el suport necessari.
Primera votació.
Cal, perdona,
majoria absoluta,
és a dir, 68 vots,
com a mínim.
Molt bé, molt bé.
Sabem que en tenen 70
d'altre partit,
per tant,
no hi haurà problema.
En el cas hipotètic
que passés a algú,
a banda de que tots
estaríem molt sorpresos,
s'hauria de recórrer
a una segona votació
si cap dels dos,
si cap candidat
aconseguís aquesta majoria absoluta.
Està prevista
fins i tot
una tercera votació
en cas d'empat.
No serà el cas,
per tant,
potser no ho val la pena
explicar tots els d'amics.
Primera votació,
doncs ja tenim president.
I, per tant,
ja surt el president
a la mesa
o encara no?
Encara no.
No, la mesa surt
quan ja estan tots.
Quan ja estan els set.
La segona votació
per escollir
els dos vicepresidents.
Matèix sistema,
una única papereta,
però aquesta vegada,
perdó,
igual sistema,
una única papereta
amb un únic nom.
Sortiran escollits
les dues persones,
els dos diputats
que hagin obtingut
més vots
en aquesta segona votació.
Tercera votació,
tres quartes del mismo.
Una única papereta,
un únic nom.
Surten escollits secretaris
els quatre diputats
que hagin obtingut més vots.
de totes les tres votacions,
fixa't que possiblement
des dels efectes
de comptabilitzar
les escoles
la més complicada
és la quarta,
perquè s'han de posar
d'acord
totes les forces polítiques
perquè quadrin els números
i que surti
un, dos, tres,
quatre secretaris
en l'ordre
que volen
les forces polítiques
en representació.
És a dir,
el diputat d'aquests quatre,
el diputat que té més vots
és el secretari primer.
Molt bé.
I així correlatiu
amb el segon,
tercer i quart.
La novetat d'aquesta legislatura
sembla,
ho veurem avui
al llarg d'aquest matí,
és que fins ara
la secretaria
primera i tercera
estava ocupada
per
Convergència
la primera,
Partit Popular
la tercera
i per tant
la segona i la quarta
era per
PSC,
segona,
quarta
per iniciativa.
Sembla que
en aquesta legislatura
hi haurà
algun petit moviment
i canviaran
i la primera
i la tercera
seran per
PSC
i iniciativa,
segona i quarta
CIU
i Partit Popular.
Això,
perquè ens entenguin
els oients,
si no hi ha
cap sorpresa
d'última hora,
ha estat ja prèviament
pactat
per totes les forces
polítiques
perquè d'alguna manera
el que es vol
és que la mesa del Parlament
expressi
el pluralisme
de la cambra.
És a dir,
que tots els partits,
pràcticament tots,
aquí només quedaria
Ciutadans,
que recordem és una nova
força parlamentària
que només té
tres diputats
d'un total
de 135,
només Ciutadans
quedaria exclosa
de la mesa
però tots els altres
tindrien algun representant.
Efectivament.
De fet,
en aquesta legislatura
el pes de cada formació
no varia
respecte a la legislatura
anterior.
Segueixen tenint
tots els mateixos
representants.
Dos PSC,
dos Convergència,
una Esquerra,
una Iniciativa,
un Partit Popular.
L'única variació
que hi ha
és aquesta
que hem comentat
ara de les secretaries
que no és significativa.
És més aviat
formal,
si vols,
perquè les funcions
que tenen els secretaris
són funcions
molt de gestió interna
de fets internes
del Parlament.
Per tant,
això no varia
el pes
que cada força
pot tenir
en decisions
realment importants.
Simbòlicament,
les forces
que formaran
govern
han decidit
ocupar la primera
i la tercera
perquè tenen
els bosts necessaris.
Però,
en definitiva,
seguim tenint
la mateixa
Mesa
que en l'anterior
legislatura,
per tant,
amb un repartiment
proporcional
de les forces
que estan
al Parlament.
Molt bé,
doncs un cop
els 135 diputats
han dipositat
tres paperetes
en tres tongades
diferents,
la Mesa
es constitueix
i per tant
a la Mesa
del Parlament,
a la tribuna
principal,
sortiran ja...
Apareixen
els set protagonistes
que seran ja
durant tota la
legislatura
a la Mesa
definitiva
del Parlament.
Què és el que està
previst?
Què passa
en totes
les sessions
constitutives?
Doncs que el president
ara ja sí
definitiu
del Parlament
de Catalunya,
que previsiblement
serà Ernest Benach,
farà també
un petit Parlament
i declararà
constituït
el Parlament
de Catalunya.
Què fa després
Ernest Benach?
Doncs la normativa
el que preveu
és que s'ha d'informar
d'aquesta Constitució
a alguns òrgans,
el rei,
el president
de la Generalitat
en funcions,
perquè encara no
hem investit
el nou president
de la Generalitat,
el president
del Congrés
dels Diputats
i el president
del Senat.
Perquè prèviament,
i ara que citaves
el president
de la Generalitat
en funcions,
és ell
qui ha convocat
la sessió d'avui.
Perquè estem en un interval
entre les eleccions
i el dia d'avui
en què ha estat
el president,
en aquest cas
Pascual Maragall,
en funcions,
qui ha convocat
per avui
aquesta sessió.
Fins la setmana
que ve,
dijous divendres,
no hi haurà
la sessió
d'investidura,
que serà la sessió,
més protocol·laria
i la setmana vinent
serà la més política.
La més política,
la sessió d'investidura,
la que s'anomena
la sessió d'investidura,
a través de la qual
els parlamentaris
triaran
qui serà
el nostre futur
president de la Generalitat.
Avui hi haurà
alguna cosa més?
És a dir,
un cop llegir
aquest Parlament
del president
de la Cambra,
que amb tota probabilitat
serà Ernest Benach,
aquí s'acaba ja la sessió?
Avui s'acaba la sessió,
es declara constituït
el Parlament de Catalunya
i fins dilluns
o la setmana que ve
no comença realment
a posar-se en marxa
tota la força
del Parlament.
La setmana que ve
que ha de passar
previsiblement
i així em sembla
que està previst
és que dilluns
Ernest Benach
en tant que president
del Parlament
començarà
una ronda
de consultes
amb els representants
o els candidats
de totes les forces
que han aconseguit
representació parlamentària.
Amb quina finalitat
la ronda de consultes?
Doncs per proposar
al Parlament
un candidat
a la presidència
de la Generalitat.
És a dir,
el president del Parlament
és el que proposa
a la cambra
un nom,
un candidat
a la presidència.
A la presidència de la Generalitat.
Per això està prevista
aquesta ronda de consultes
amb totes les forces parlamentàries.
Sembla que en principi
tot està d'ativeneït
i que per tant
aquesta ronda de consultes
també és més aviat formal
que no pas de material,
però s'ha de fer
i ell ha d'intercanviar
impressions,
segurament
ja n'ha parlat amb tots,
però en tant que president
del Parlament
ha d'intercanviar impressions
amb tots els representants,
a totes les forces polítiques.
La sessió d'investidura
ja està convocada,
no sé si formalment,
però en fi,
tothom en parla ja
dels dies 23 i 24,
és a dir,
de dijous i divendres
a la setmana vinent
on el Parlament
veurà això,
la investidura
del futur president
de la Generalitat.
Aquest Parlament,
d'altra banda,
la Laura neix
amb gent més jove
de mitjana,
tenim 135 diputats
però que de mitjana
fan,
doncs això,
una edat més jove
i tenim més dones.
Afortunadament.
Jo crec que encara
no hem arribat
al nivell
que ens correspon
a les dones,
però sí que és veritat
que en aquesta legislatura,
com tu ben has dit,
ha baixat una mica
la mitjana d'edat
i em sembla
que situa ara
els 45 anys,
està força bé,
jo penso,
i d'altra banda
hi ha més dones.
L'evolució
en quant a la participació
de l'on
al Parlament de Catalunya
ha sigut sempre a més
des de la primera legislatura
que només hi havien set
fins a l'actual,
que n'hi ha 48
que representa
un 30
i s'hauria de dir
ara exactament
un percent
de la formació
total del Parlament.
Bé,
jo crec que ens hem de felicitar
i crec que
a poc a poc
s'anirà ampliant
aquesta representació
de les dones
en les properes legislatures.
La veritat
és que tots els partits polítics
estan intentant
fer esforços
en aquesta direcció
i intentant
equilibrar
les listes
de les seves formacions
per aconseguir això,
que hi hagi
una representació
paritària.
I encara que sigui
una qüestió anecdòtica,
potser més d'una
és preguntar
la col·locació
dels diputats
avui que arriben,
que és el primer dia,
abans sentíem
un diputat que s'estrena
per exemple
al Terraní Carles Sala,
n'hi ha d'altres
de molts veterans
com Josep Bargalló
que també m'ha escoltat,
però la col·locació
dels diputats,
com es fa?
Qui ho decideix?
Això són aspectes
molt protocolaris
segurament
i anecdòtics,
però en fi,
tenen la seva curiositat.
Avui arriben
i se senten
a veure,
cada un se senta
més o menys
en la zona
que sap que li correspon,
perquè les zones
estan molt definides
des de fa molts anys,
però avui se senten
una mica com volen.
De fet,
qui decideix
definitivament
el lloc
de cada diputat,
de cada força política
i de cada escò
serà
el president del Parlament,
que ho farà
la setmana que ve,
juntament amb
un altre òrgan
que és el que s'anomena
junta de portaveus,
que és un portaveu
per cada formació
política.
Tots ells,
amb el president
del Parlament,
decidiran la segona que ve
definitivament
quin serà l'escó
de cada un dels diputats.
Sí,
que avui una mica
van per lliure.
Molt bé,
doncs ara
seguim amb la Laura Romandes
dels Estudis
de Tarragona Ràdio.
El Parlament
ja des de fa una estona
estan Lluís Comas
i Teresa Ortega.
Passen ja dos minuts
a dos quarts d'onze,
però em sembla
que la sessió
encara no ha començat,
no, Teresa?
Bon dia de nou.
Bon dia de nou,
com encara no ha començat,
segueixen accedint
a l'hemicicle
els diputats
dels diferents
partits polítics
de les formacions
polítiques
que configuraran
aquest nou Parlament
en la vuitena legislatura.
Ara mateix acaba
d'accedir
el president,
el que serà
el president
del grup parlamentari
de Convergència i Unió,
Artur Mas.
Anteriorment
ho ha fet,
el que previsiblement
avui serà
escollint novament
com a president
del Parlament,
Ernest Benac.
Hem de dir,
hem d'explicar
que els diferents diputats
van arribant
en funció
de les seves
afinitats polítiques
però també
en funció
de la zona
on habiten
de les afinitats
territorials,
podríem dir,
hem entrat
conjuntament
els dos regidors
de l'Ajuntament
de Reus,
Daniel Pi
i Alexandre Martínez,
el socialista
i el membre
d'Iniciativa
per Catalunya
i han entrat
també junts
l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal
i el regidor
Convergents
de Convergència
i Unió
Carles Sala.
De moment encara
continuen
accedint
els diputats
a l'hemicicle,
ara veiem
que està esperant
el president
de la Generalitat
en funcions,
Pasqual Maragall,
que ocuparà
aquesta zona,
aquest banc
del govern
a l'hemicicle
a l'interior
del Parlament
juntament
amb la resta
de membres
de l'executiu
en funcions.
Ara mateix accedeix
a Pasqual Maragall,
suposem
que d'aquí
a uns instants
podrà començar
aquesta primera sessió
de la vuitena
legislatura
al Parlament
de Catalunya.
I una dada
a tenir en compte
hi ha moltíssima
expectació,
molta gent
que seguirà
la sessió
aquí al Parlament
de Catalunya.
Hi ha fins a
350 persones
acreditades
entre periodistes,
tècnics
i també
convidats.
A més,
s'ha habilitat
una zona
per poder
seguir
tota la sessió
des de
la part de fora
del Parlament
de Catalunya,
des de la part
de fora
del que seria
la sala
de plens
del Parlament
de Catalunya.
Estem en línia directa
amb el Parlament,
ara de seguida
tornem a Teresa Ortega,
mentrestant
amb la Laura Román,
professora de Dret
Constitucional
de la Universitat
Rovira i Berzili,
observant també
les imatges
que ens arriben
des de l'hemicicle,
des de la cambra.
Alguns aspectes, Laura,
que podríem també comentar
és que avui
tot el govern
en funcions
assisteix al Parlament.
Ara estem veient,
per exemple,
imatges del president
en funcions,
Pasqual Maragall.
Sí, sí, efectivament,
abans ho havíem comentat,
però en aquesta sessió
assisteix tot el govern
en funcions.
Aquesta sessió
és una mica
sessió de transició,
si ens fixem,
perquè fins que no hi ha
govern definitiu,
que això tardarà una setmana,
aquest govern encara
està en funcions
i, per tant,
tenen els seus seients
a la seu
del Parlament de Catalunya
i avui,
que és un dia
especialment
formal
i protocolari
i són tots.
Els que no hi són,
està clar,
també són els diputats
que ja no repeteixen,
és a dir,
que han estat
en l'anterior legislatura,
aquests ja no poden estar.
Després ja la tribuna
de convidats
en què segurament
hi haurà
moltes altres
personalitats.
Sí, mira,
jo volia comentar
una cosa
perquè és una novetat
que s'ha introduït
i em sembla
que és prou important
perquè a vegades
sempre diem
que no hi ha prou
de transparència
en els càrrecs polítics,
en els diputats,
no només diputats,
ajuntaments, tot.
i jo volia comentar
una reforma
que s'ha fet
a través del reglament
de Parlament de Catalunya.
El reglament
del Parlament de Catalunya
és la norma
que una mica regula
tot el que és
l'organització interna
del Parlament.
Es va reformar
el reglament
l'any passat,
el desembre del 2005
i s'ha introduït,
jo crec,
que un fet
que cal comentar
i és que tots
els nostres diputats,
aquests 135 diputats
que avui constituïn
el Parlament de Catalunya
estan obligats,
abans de poder,
per entendre'ns,
abans de poder venir
en aquesta sessió constitutiva,
tots ells,
aquesta és la Imma Folk,
que és la secretària
del...
És la secretària general
Imma Folk
i segurament,
Teresa,
no sé si des del Parlament
ens podeu donar so
i explicar
perquè ella està llegint
el decret de convocatòria.
Està llegint
el decret de convocatòria
que servirà
per obrir aquesta sessió.
Ara mateix us intentem
poder oferir
aquest so directe
des del Parlament de Catalunya.
una sessió
també indica
que començarà
amb el minut de silenci
en record
del que va ser
ex-president del Parlament,
Joaquim Xicói,
que moria ahir
a l'edat de 81 anys.
Sentim-en en directe
Imma Folk,
la secretària general
del Parlament,
que llegeix
el decret de convocatòria.
a la sessió constitutiva
del Parlament de Catalunya
els diputats
i les diputades electes
que han estat proclamats
per les juntes electorals
provincials
de Barcelona,
Girona,
Lleida
i Tarragona,
d'acord amb el resultat
de les eleccions
realitzades
el dia 1 de novembre
de 2006.
Article 2.
La sessió constitutiva
tindrà lloc
el dia 17 de novembre
de 2006
a les 10.30 h
al Palau del Parlament.
Disposició final.
aquest decret
entrarà en vigor
el mateix dia
de la seva publicació
en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona,
10 de novembre de 2006,
signat
Pasqual Maragall i Mira,
president de la Generalitat.
Il·lustres diputades
i diputats
del poble de Catalunya,
el nostre reglament
a l'article 2
estableix
que la sessió constitutiva
ha de ser presidida
inicialment
pel diputat electe
de més edat
d'entre els presents
i ha assistit
dels dos diputats
més joves
en qualitat
de secretaris.
Segons les dades
lliurades
al Parlament,
consta que el senyor
Josep Maria
Palser-Gener,
nascut el 27 de novembre
de 1940,
és el diputat
de més edat
d'entre els 300
i li correspon
de presidir la sessió.
Comptarà
amb la col·laboració
dels dos diputats
més joves,
que són
el senyor
Albert Rivera Díaz,
nascut el 15 de novembre
de 1979
i la senyora
Laia Ortiz-Castellbí,
nascuda
el 26 d'abril
de 1979.
Si algú considera
que té un millor dret,
ho haurà d'advertir ara.
En cas contrari,
el Parlament espera
i el reglament
els encomana
que componguin
la mesa d'edat
per tal d'obrir
la sessió constitutiva
del Parlament
de Catalunya
en la seva
vuitena legislatura.
els prego, doncs,
que vulguin ocupar
els seus llocs
a la presidència.
Doncs ara
s'aixequen
dels seus escons,
com podeu seguir
a través
dels monitors
de televisió.
Josep Maria Balcells,
que és el diputat
de més edat,
té 65 anys,
és periodista,
militant del Partit
dels Socialistes
de Catalunya,
Albert Rivera,
que justament dimecres
va fer 27 anys,
és nascut a Barcelona,
advocat,
el juliol va ser
escollit president
del Partit Ciutadans,
Partit de la Ciutadania,
i la Iortif també
seria una de les diputades
més joves
d'Iniciativa per Catalunya,
nascuda a Barcelona,
27 anys,
és llicenciada
en Ciències Polítiques,
ha estat regidora
més de dones
del districte
de Sant Andreu.
Com comentava
la Laura,
doncs,
aquests diputats
més joves
col·laboraran,
assessoraran
al diputat
de més edat,
que seria una mica
el que presidiria
aquesta sessió
d'obertura
del Parlament.
És ara la veu
de Josep Maria Balcells.
Sessió Constitutiva.
Molt honorable
president de la Generalitat,
honorables
conselleres i consellers,
il·lustres diputades
i diputats,
autoritats que ens
acompanyen,
senyores i senyors
assistents,
personal del Parlament.
Deixin-me que faci
també extensiva
la meva salutació
inicial
als companys
i companyes
dels mitjans
de comunicació
que cobreixen
aquesta sessió.
Una vegada més,
ells fan arribar
avui
i fan de pont
imprescindible
perquè la vida
parlamentària
arribi a tota la ciutadania.
El meu reconeixement
professional.
Molt bon dia a tots.
Les circumstàncies
han fet
que la Constitució
d'aquest Parlament
hagi coincidit
amb la mort
de qui en fou
el president
en la tercera
i quarta
legislatura.
el molt honorable
senyor Joaquim Xicói
Iba Segoda.
Lamentem
el seu traspàs.
En memòria seva,
com a testimoni
de la cambra
que ell va presidir
i com a mostra
de condol
envers la seva...
S'ha tallat
aquesta comunicació?
Ara no.
El podem sentir
amb aquest minut
de silenci
en memòria
de Joaquim Xicói,
un dels ex-presidents
del Parlament
de Catalunya
i també
conseller de Justícia
Teresa.
Sí,
hem de dir també
que la façana
del Parlament
de Catalunya
les banderes
uneixen avui
a mig pal,
el domàs
també llueix
un crespo
negre
de dol
en record
per Joaquim
Xicói,
el que va ser president
del Parlament
durant dues legislatures.
L'únic
fins al moment
que ha estat
president del Parlament
en dues legislatures.
Cernés
va anar
a qui s'ha escollit
avui nou president
del Parlament.
També igualaria
aquest record
de Joaquim Xicói
que moria
aquesta mateixa
setmana
a causa
d'una dolència
càrdiaca.
Aquest minut
de silenci
que precedeix
la sessió
constitutiva del Parlament.
que tots vostès
il·lustres diputades
i diputats
siguin més joves
fa que jo tingui
avui l'honor
d'ocupar
per una estona
aquesta molt honorable
presidència
de la Mesa.
Acompanyat
pels joves diputats
Albert Rivera
i Laia Ortís
em permetran
que els adreixi
unes paraules
abans de procedir
a l'elecció
del president
i de la Mesa
del nostre Parlament.
Unes paraules
que més enllà
de ser paraules
de cortesia
no deixaran
de ser una consideració
personal
exclusivament personal
sobre el contorn
polític
que acompanya
l'arrencada
d'aquesta vuitena
legislatura.
La legislatura
entre d'altres coses
del desplegament
de l'Estatut.
Per avalar
el to
de la meva intervenció
permetin-me
que recordi
una màxima
del pensador francès
François de la Rossi-Foucault
que deia
que a la gent d'edat
ens agrada
donar bons consells
potser per consolar-nos
del fet
que ja no som a temps
de poder donar
mals exemples.
Siguin doncs
benvolents
amb les meves paraules.
L'article 55
del nostre Estatut
diu que el Parlament
representa
vol dir d'entrada
que les 135 diputades
i diputats
que integren
aquesta cambra
i que vam ser elegits
el dia 1 de novembre
representem
els 7 milions
de ciutadans
de Catalunya.
Tenim la legitimitat
que ens confereix
l'elecció democràtica
sorgida
de les eleccions.
Tanmateix
i sense treure
evidentment
ni ombrir
aquesta absoluta
legitimitat
voldria
explicitar
una preocupació
que de ben segur
la majoria
de la cambra
comparteix.
Em refereixo
al percentatge
d'abstenció
que hi va haver
en aquesta darrera consulta
i que pot ser
interpretada
com una desmotivació
en l'exercici
dels drets
de ciutadania
o senzillament
com una preocupant
indiferència
cap a l'activitat
o representativitat
política.
Algú ha dit
que l'extensió
té el risc
de fer més febles
les nostres institucions
públiques.
Seria lamentable.
Caldrà doncs
sumar voluntats
i compromisos
per evitar-ho.
Voluntats i compromisos
per començar
del govern,
dels parlamentaris
i dels partits polítics
però també
dels col·lectius
més dinàmics
de la societat civil
i amb un plus específic
dels mitjans
de comunicació.
En aquest Parlament
decidim lleis
que són molt importants
no només per fer
un país econòmicament potent,
culturalment fort,
socialment cohesionat,
sinó també
per garantir
condicions
i qualitat
de vida estables
al conjunt
dels nostres conciuterans.
No deixem
que els nostres
plegs partidistes,
que el nostre
erot professional
o que les nostres
legítimes discrepàncies
derivin
o es tradueixin
en brega
o bronca sorollosa
que, com bé saben,
no dignifiquen
als ulls
de la ciutadania
la nostra tasca parlamentària.
Són les paraules
que estem sentint
en directe
des del Parlament
de Catalunya,
del president
de la Mesa d'Edat,
Josep Maria Balcells.
A partir d'ara,
Laura,
de seguida suposo
que començaran
les votacions.
Cal dir, però,
també que els diputats,
els 135 diputats
que ara mateix
estan assistint
a aquest ple de Constitució,
no és el primer dia,
els nous,
no és el primer dia
que van al Palau
del Parc de la Ciutadella,
perquè prèviament
s'han hagut de fer
diversos passos,
no?
Sí,
és això que anomenem
han d'adquirir,
això és molt tècnic,
la condició plena
de diputats,
amb un seguit
de condicions
que la normativa preveu,
que són les següents.
La primera
és la d'aportar,
efectivament,
davant de la Secretaria
del Parlament,
les credencials
conforme han estat
escollits
diputats electes
a les últimes
eleccions
de l'1 de novembre,
credencials
que acrediten
les juntes electorals
corresponents,
la segona
és el compromís
que més
han de fer
per escrit,
a diferència
de, per exemple,
el que fan els diputats
al Congrés,
que és un compromís
oral,
verbal,
a Catalunya,
els nostres diputats
s'han de comprometre
per escrit
a prometre
o jurar
el respecte
a la Constitució
espanyola
i a l'Estatut
d'Autonomia
de Catalunya,
important.
I finalment,
i aquesta és la gran novetat
d'aquesta legislatura,
que abans comentàvem
ha estat introduïda
pel Reglament
del Parlament de Catalunya,
han de també aportar
a la Secretaria
del Parlament
un certificat
de tots els béns,
patrimonis
i activitats.
És a dir,
el diputat
que vol adquirir
aquesta condició
de plena diputat
ha de portar
un certificat
dient
quins béns té,
quin patrimoni té,
quina participació
té,
si en té,
en alguna altra
activitat professional
o quins càrrecs públics
ocupa.
Bé,
això és un control,
per tant,
fixeu-vos...
I això és una novetat.
Això és una novetat.
Fins ara no hi havia
un control,
per dir-ho d'alguna manera,
econòmic
del patrimoni
dels diputats.
Tampoc és que això
sigui un control,
sinó que simplement
el que se'ls diu
és que ells
han de portar
aquest certificat.
Què es fa
amb això?
Bé,
això és el primer pas.
El que estableix
ara el reglament
és que cada 30 de juliol
tots aquests diputats
han de portar també
a la secretaria
del Parlament
de Catalunya
la seva declaració
de renta
o de patrimoni
i quan acabin
el seu mandat,
és a dir,
cap de quatre anys
o si pleguen
abans,
abans,
han de tornar
a explicar
al Parlament
què és el que tenen
o deixen de tenir
i per tant
el Parlament
pot comprovar
si hi ha hagut
increments
o no,
causes
justificables o no.
Què pot fer
el Parlament
amb aquestes dades?
Tampoc sembla
que el marge
que tingui el Parlament
sobre aquestes dades
és massa
però com a mínim
hi ha un testimoni
que queda
formalment
assenyalat
quins són els seus béns
a l'entrada
i a la sortida
i això
és sabut
pel Parlament.
Això es fa al Congrés
dels Diputats?
Això es fa també
al Congrés dels Diputats,
sí.
És una novetat
interessant
que valia la pena
apuntar aquest matí.
Continua parlant
el president
de la mesa
de Josep Maria Balcells.
Ara, com dèiem,
s'escolliran primer
el president
després els dos
vicepresidents
i els quatre secretaris
de la mesa.
Segurament pel gran públic,
Laura,
aquests membres,
potser no tant
el president
perquè, clar,
el president del Parlament
és que després
dirigirà
totes les sessions,
però quines són
les altres feines
dels membres de la mesa?
Molt protocolàries
o realment
són funcions importants?
No,
no són protocolàries
però són funcions
sobretot
d'organització
interna del Parlament.
És l'òrgan
col·legiat
rector del Parlament.
És l'òrgan
que ha de dirigir
els treballs parlamentaris,
ha d'admetre tràmit
tots els documents
que arriben al Parlament,
ha de dirigir
les sessions,
ha de...
Possiblement
de totes les feines
que estan encomanades
a la mesa
i al seu president,
la més important
és la d'elaborar
el pressupost del Parlament
i fer ejecutar
aquest pressupost.
A banda,
doncs,
de dirigir
i ordenar
els treballs parlamentaris
i totes les sessions
que es facin al Parlament.
Fixeu-vos
que sobretot
no és una feina
cara a l'exterior.
La feina
cara a l'exterior
la fa exclusivament
pròpiament
el president del Parlament,
que és qui representa
l'institució fora.
més aviat
la mesa el que fa
és dirigir
tots els treballs interns.
Tornem a la cambra.
Teresa,
hi ha acabat
el Parlament
de Josep Maria Balcells
i suposo que ara
de seguida
començaran les votacions,
no?
Doncs,
ara començaran
les votacions
de seguida.
Ara està presentant
Albert Rivera,
que és qui
fa la lectura
de les votacions,
precisament,
a la presidència.
L'escolta,
de la presidència
de la presidència
de la presidència
de la presidència
de la presidència
de la presidència
de la presidència
de Barcelona
i els senyors següents.
Convergència i Unió,
Artur Mas i Gavarró,
Núria de Gisperi Català,
Felip Puig i Godes,
Meritxell Borràs i Soler,
Ramon Espadaler
i Percerissas,
Lluís Crumina...
Ara es fa la lectura
a l'hora dels 135 diputats.
És a dir,
que encara no comença
la votació,
que serà d'aquí uns instants
primer la votació
del president
del Parlament de Catalunya.
En qualsevol cas,
aprofitarem aquests instants
per anar un moment
a la publicitat
i de seguida
us expliquem
la votació
del president
del Parlament de Catalunya
amb Teresa Ortega
i Lluís Comas
des de la Cambra Legislativa
i amb la professora
de Dret Constitucional
de la Universitat
Laura Román
des d'aquí,
des dels estudis
de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
6 minuts i seran les 11 del matí.
Seguim pendents
del Parlament de Catalunya
de la sessió constitutiva
de la vuitena legislatura
amb Lluís Comas
i Teresa Ortega
des del Palau
del Parc de la Ciutadella.
Alguna novetat, Teresa?
No, dic que ara mateix
la Ia Ortiz
està passant llista
als diputats electes
per la circumstància
de Tarragona.
Seran els últims
que es donaran lectura
abans d'iniciar
les votacions
per escollir
la mesa
del Parlament
de Catalunya.
Josep Maria Balcells
dona per tancat
aquest tràmit
la lectura
del nom
i dels dos cognoms
del 135
diputats
del Parlament
de Catalunya.
I ara suposo
que explicarà
una mica
com es faran
les eleccions
començant
per la del
president del Parlament.
A l'elecció
d'aquests càrrecs
es fan
per mitjà
de paperetes
que hauran de lliurar
a la mesa d'edat
perquè siguin
dipositades
a la urna
preparada
per aquesta finalitat.
La primera elecció
que correspon fer
és la del president
del Parlament
d'acord amb l'article
36 del Reglament.
Per fer aquesta elecció
cada diputat
o diputada
ha d'escriure...
Josep Maria Balcells
s'està explicant
el que deia
la Laura Roman
fa una estona
que ara cada diputat
haurà d'escriure
en una papereta
el nom
de la persona
primer
que vol
que sigui
el proper president
del Parlament
de Catalunya.
Ara sí que entrem
en el moment
de les votacions.
Efectivament
ara comencen
aquestes votacions
que s'allargaran
jo crec que
abans que parlàvem
Ricard amb tu
jo crec que s'allargaran
al llarg de tot el matí
jo crec que tenim
votacions almenys
fins a dos quarts
d'una
a la una ben bé.
Sí perquè els diputats
hauran d'anar
a dipositar
la papereta a l'urna.
Efectivament
ara els 135 diputats
cada uscú d'ells
tres votacions consecutives
han d'escriure un nom
en cada papereta
depositar-la en l'urna
fer l'escrutini
llegir-lo
i declarar
finalment
qui serà el titular
de cada un d'aquests
d'aquests càrrecs
a la mesa del Parlament.
El president del Parlament
tornarà a ser
amb tota probabilitat
Ernest Benach
recordem
que és el sisè
president del Parlament
en aquesta etapa democràtica
primer va ser
Aribert Barrera
després
Miquel Coll
a l'entorn
després Joaquim Chicoi
durant dues legislatures
Joaquim Chicoi
que precisament
va morir ahir
a l'edat de 81 anys
també ha estat president
del Parlament
Joan Rebentós
Joan Rigol
i Ernest Benach
en l'última legislatura
que amb tota probabilitat
tornarà a repetir.
Per acabar Laura
alguna cosa més
afegir sobre aquesta
en fi
sessió protocolària
ara estan baixant
tots els diputats
no sé si s'han començat
per la A
o s'estableix un sorteig
la veritat és que
jo crec que
els criden alfabèticament
i això ho dic ara
una mica sobre la marxa
perquè veig a Benach
per tant imagino
que ja van parlar bé
i els van cridant
i van votant tots
veig que van bastant ràpid
però bueno
fixeu-vos que ara
són 135 vots
que després
s'haurà d'obrir l'urna
el secretari
o secretària d'edat
hauran de llegir
tots els noms
i comptabilitzar-los
i finalment
declarar qui és el titular.
Jo només per tant
que espero
que aquest nou Parlament
tingui una llarga vida
i que per tant
la legislatura
pugui acabar
sense
com a mínim
tants incidents
com l'anterior
veurem la setmana
que ve la sessió
d'investidura
finalment
qui s'escollit
com a president
de la Generalitat
i res més
simplement
que treballin
que treballin molt
que és
pel que
els hem escollit
que pensin
que ens estan representant
a tots
i que per tant
tots tenim moltes
esperances
depositades
en aquest Parlament.
Molt bé
doncs Laura Román
professora de Dret Constitucional
de la Universitat
Roviri Vergili
gràcies per venir
aquest matí
una estona
per explicar-nos
de la manera
més planera possible
justament per tots
els oients
de Terraona Ràdio
aquesta constitució
del nou Parlament
de Catalunya
el de la vuitena
legislatura
gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
nosaltres tornem de seguida
ara anem a la publicitat
les notícies de les 11
i després tornem al Parlament