4 minuts, un quart de dues i continuem repassant l'oferta a les propostes d'activitats estretament relacionades amb el Nadal,
aquelles de les que només podem gaudir en una o dues ocasions ens hem d'aturar en els pastorets de Tarragona de la companyia La Golfa.
L'edició d'enguany arribarà l'any que ve, és a dir, el proper dia 1 i 2 de gener ja de l'acabat estrenat any 2007.
Ens acompanyen el Jordi Arroyo, la Pepa Ferrer, som president i secretaris, membres de la Junta, en definitiva, de la companyia La Golfa.
Jordi, Pepa, bon dia.
Bon dia.
Estrenareu l'any, clar, jo dic d'enguany, no? Ja serà de l'any 2007, no?
Exacte, farem les representacions, com bé has dit tu, el dia 1 i 2.
I vam al mil·lenni, no? Perquè serà la setena edició de Pastorets de La Golfa.
Dels nous Pastorets, sí.
Dels nous Pastorets de La Golfa. Fa més de 20 anys que fa Pastorets.
Però la versió que va fer en Josep Bergalló, que són els Pastorets de Tarragones, el setè any, exactament.
Aleshores aneu amb el mil·lenni.
Sí, anem amb el mil·lenni, pràcticament.
Això us ha portat sort, entre d'altres coses, no? Bé, això i moltíssima feina, lògicament.
I moltíssima feina que compartim amb molta gent, que col·labora voluntàriament i a la qual agraïm des d'aquí sempre tot l'esforç que fa per estar amb nosaltres.
Clar, hi ha la companyia La Golfa i després hi ha tota una sèrie de col·laboradors, amics, aficionats al món del teatre, al món de les tradicions,
que quan arriba l'època de representar els Pastorets de Tarragona s'apunten.
Sí, però pensem que els Pastorets de Tarragona, la companyia i La Golfa actualment som 5 membres, estrictament.
En el cas de la companyia, però els Pastorets, bellugarem sobre l'escenari prop de 40 i tantes persones,
més 40 o 50 castelles més de la Colla Jove que col·laboren amb nosaltres,
més una quinzena de ballarines de l'Acadèmia de Vall de la Mai,
més gent que hi ha darrere l'escenari i que també es fa imprescindible perquè l'espectacle pugui sortir endavant.
Per tant, estem parlant de molta gent, com deia la Pepa, que s'implica, que col·labora i que més enllà del seu amor pel teatre
o per aquesta tradició tarragonina, ja està esperant que arribi el mes d'octubre o novembre per començar assajos o a fer vestuaris o a preparar tretsos.
I com aconseguiu que la gent s'engresqui? Que aneu porta a porta tocant? Que voleu venir? Que voleu fer Pastorets?
Fa molts anys que ho fan també amb la companyia i any darrere d'any ells mateixos ja s'involucren.
Són gent que estima molt el teatre, com tu has dit, també.
I els altres, gent jove, que gràcies a Déu també l'enganxem, uns pels altres i uns ho diuen els altres com amics o companys o sempre busquem algú més aficionat.
Jo imagino que a la vostra manera una mica de càsting en feu.
De dir, aquest el lligó de pastor, aquest em va... No, no feu càsting. Ja directament entren amb el càrrec posat, com aquell que diu.
Tothom qui vol pot fer Pastorets. A veure, es tracta d'un...
Home, però si dic, jo vull fer de llucifer, potser em diuen una notxata, tu et quedes de la pastora de les oques i vas que xutes, jo què sé.
No, a veure, hi ha aquell difícil equilibri entre el paper que pot fer millor algú determinat,
però també està molt clar que és un espectacle on tothom hi col·labora de forma voluntària
i, per tant, posa el seu temps a disposició de fer els Pastorets a Tarragona
i, per tant, també s'intenta que tothom pugui aportar allò que vulgui dins de la mesura de les seves possibilitats, és evident, no?
I en aquest sentit, doncs, jo crec que tothom surt sempre força satisfet.
Aquesta tarragonització dels Pastorets implica que s'hagi d'actualitzar una miqueta cada any, no?
Perquè sempre es posa aquella cosa...
És amb aquella tradició que hi ha a Tarragona a través dels nostres grups festius, no?
De sempre posar la pindoleta, la coseta, el passica a l'actualitat.
Això... Qui té cura de tot això?
Oh, una mica de tots, no?
Surten una mica dels assajos, de vegades, no?
Bàsicament.
Repassen una mica el que ha passat aquest any a la ciutat
i els assajos mateixos espontàniament surt...
Aquí podien dir, doncs, mira, el que va passar, no?
Espontàniament parlem aquest any del ràstic.
És una obra col·lectiva amb totes les lletres.
En aquest sentit, és a dir, partint del text base de Folkio Torres
i de l'adaptació que en va fer el Josep Bargalló,
a partir d'aquí pràcticament tothom hi diu la seva
i si veiem que el gag o l'acudit o la crítica puntual
funcionen als assajos, doncs, habitualment la incorporem.
Després hi ha una part també important de l'espectacle,
que són les cobles, que estan molt carregades de sàtira,
que les fa el Sisko Gómez,
que ell és una d'aquestes persones que està darrere l'espectacle,
però que es fa imprescindible per portar-lo a l'escenari,
doncs que també cada any ell s'encarrega de poluir-les
en base, doncs, una mica, al que proposem tot, no?
Aquest any, lògicament, nàstic, hi ha el tema de l'AVE,
el tripartit, properes eleccions, etcètera, no?
Per tant, d'un any a l'altre és allò on podeu guardar els vestits i poc més,
perquè aneu afegint elements, aneu renovant,
apareixen noves incorporacions, no?
Ni de vegades ni els vestits.
Ni els vestits, tampoc, no?
Ni de vegades ni això.
Qui no hagi vist mai aquests pastorets, aviat ens podíeu explicar,
imagineu-vos que ve un d'aquests turistes i,
escolta, vinga, que vindràs a veure uns pastorets
que segurament no has vist mai, eh?
Com explicaríeu que són aquests pastorets?
Ho dir perquè a Tarragona hi ha molta gent que no ha vist pastorets
o que ha vist uns pastorets més tradicionals.
Més tradicionals, que són la versió original,
normalment se sol fer la de Folk i Torres.
Que tenim la sort que aquí a Tarragona en tenim les dues oportunitats,
això és magnífic.
Sí, sí, estem amb la companyia La Salle,
que ja ha acabat les actuacions i ara vosaltres.
I només tenim nosaltres, anem compaginant.
Sí, perquè es poden veure els dos espectacles
perquè es complementen perfectament,
és a dir, La Salle està representant
l'espectacle tradicional de Folk i Torres
i, a més, mantenint-se molt fi del text original.
La golfa hem optat per fer una cosa molt diferent,
que és que el Josep Bergalló,
qui va ser consellent cap,
ens va fer una adaptació del text
sobre un paràmetre bàsic
que és que no surten pastorets a l'obra
més que els dos protagonistes
i l'ambientació de l'espectacle
està situada al començament i al final del segle XXI,
és a dir, en l'època actual
i l'espectacle la transcorre a la Tarragona
de finals del segle XIX,
començaments del segle XX,
amb la qual cosa el que surten són pescadors,
bàsicament, gent de la part alta,
escenaris de la ciutat,
la catedral, el pont del diable, el serrallo,
són els llocs on transcorre tot l'espectacle,
la platja de la rebessada,
i això ens permet introduir molt còmodament
tot aquest element de tarragonisme,
de parlar durant l'espectacle
de què passa a Tarragona,
de qui pinta res a Tarragona, etc.
Hi ha molt d'humor.
Sí, és bàsic, hi ha humor, hi ha ball,
hi ha música en directe,
en guany hi ha trucs de màgia...
És el que us anava a dir,
que la incorporació en guany també
són els trucs de màgia,
perquè això no ho havíeu fet anteriorment,
no?, el tema de...
Sí, perquè en guany volíem...
Cada any intentem incorporar casos noves,
perquè també hi ha molta gent
que ve cada any a veure els pastorets de Tarragona,
i volem que cada any s'enduïn alguna sorpresa,
que l'espectacle no sigui sempre igual.
I en guany hem tocat molt
tot el que seria la part dimoníaca,
doncs hem renovat un any més
el vestuari dels dimonis,
que no és el de l'any passat,
torna a ser vestuari diferent,
i a més a més,
com que és un aspecte que la familiar
ens interessava molt que des del començament
quedés clar que els dimonis són personatges
molt poderosos i molt perillosos,
i els que s'han de molt de respecte,
vam pensar que la màgia era una forma molt fàcil
i molt entenedora també per la canalla
de fer veure aquest poder que tenen els dimonis,
i al començament sobretot hi ha algun número en aquest sentit.
Encara li dóna més espectacularitat, no?
Amb l'aula de sofra no n'hi ha prou.
No, no, s'ha de sentir, s'ha de sentir.
Algun altre element.
Pel que fa al ball,
també comentàveu que hi ha la col·laboració
de l'Acadèmia de Ball a Mai,
en quin sentit, com s'incorpora la música d'una banda
que també ho ha esmentat,
i el ball dins dels pastorets de Tarragona?
Ella és l'Acadèmia de Ball Mai,
cada any ha fet de les fúries,
organitza el ball,
aleshores quan surten els moments
que surten el Satanàs o el Llucifer,
col·laboren ballant,
posant les fúries de la...
En unes coreografies setàniques, no?
Sí, sí, cada any canvia,
les fa espectaculars,
s'han de veure,
porten unes noies molt magues
que agraden molt els papes,
tiets i avis, sobretot.
Diguen amb el secto masculí del teatre,
sí, sí, allò és l'enganxa masculí.
També a les noies també ens agrada
que ballen molt bé la veritat.
I a les escenes, ja dic,
de lo que és l'infern i tot això,
doncs surten elles fent el seu ball
i no sé què dir més.
Sí, aporten també una miqueta
aquest sentit del pecat luxuriós
i tot això...
Efecte molino, que diríem, eh?
Sí, l'infern guanxi,
té una miqueta aquest aire.
Molt bé, escolteu la música,
parlem una miqueta de la música,
també, és un altre dels elements,
perquè és un aspecte que, diguem-ne,
molt global, no?
Hi ha de tot.
Sí, és molt global.
Hi ha unes cobles que això ja són...
les respectem del text original,
inclús pel que fa a la seva partitura,
el que passa és que, evidentment,
amb una lletra molt adaptada a l'actualitat,
i les cobles són una part essencialment satírica
de l'actualitat a Tarragona
i aquí s'incideix molt.
Hi ha l'arcàngel de l'enunciació,
també fa la seva actuació totalment cantada,
és a dir, és una escena que havíem fet
inclús alguna vegada cantada al 100%,
mantenim que l'àngel,
la seva intervenció sigui cantada totalment,
perquè pensem que porta també
un toc diferent a l'espectacle.
També hi tenim,
i això ja ho domina més la Pepa,
la presència d'un pianista
que ens acompanya en directe
en diferents moments de l'espectacle.
Que voluntàriament també ens ha ajudat,
molt espontàniament,
i li agraïm també des d'aquí.
I poca broma,
que la primera actuació castellera de l'any
es donarà cita al Metropol,
a la representació dels Pastorets, no?
Exacte, un pilar.
Aquí tinguin menú de castells.
Sí, sí.
Allí s'aixeca el pilar.
Un pilar que es fa sobre l'escena i el teatre.
Recupereu la imatge virtual de l'Oriol Grau,
també per aquesta ocasió,
amb la mateixa fórmula d'alguna altra vegada.
Sí, surto com a presidenta de la Generalitat.
Ah, molt bé.
Al final no ha estat,
la predicció que va fer en el seu dia
que podia haver-hi una presidenta.
Tot arribarà, tot arribarà.
En fi, escolta,
i si no, doncs vosaltres ràpidament
ho transformeu en el món del teatre.
Dues úniques representacions,
el dia 1 i el dia 2.
Dos quarts de set de la tarda.
Puntualitat.
Sobretot.
L'espectacle no és curt,
no és llarg, però tampoc és curt,
per tant es procura començar puntual
perquè és un espectacle familiar
i convé no acabar tard.
En aquest sentit, doncs,
com sempre que és el teatre, vaja.
Home, seria sempre, eh?
I per això no està de més
tornar a recordar una vegada més
la puntualitat,
per respecte a l'artista,
però també per la resta del públic, naturalment.
Les entrades facin via,
perquè és lògic que es puguin exaurir,
per tant, val la pena ja fer-se amb les entrades ja,
que ja estan a la venda.
I ens agradaria també destacar, doncs,
que és una font d'ingressos
perquè es pugui tirar endavant cada any
aquesta representació de pastores.
És la font, no una, la font d'ingressos.
Hi ha molta col·laboració per part de l'Ajuntament,
que l'hem d'agrair,
en el sentit que és l'Ajuntament
qui ens incorpora a la temporada d'hivern del Metropol,
o la temporada de tarda, en aquest cas, del Metropol,
i, per tant, passem a formar part del calendari d'espectacles
i, per tant, accedim al Metropol
sense que això ens suposi cap despesa.
En aquest sentit, l'Ajuntament és qui suporta
el que costa obrir i posar en marxa al Metropol.
El que és la infraestructura, lògicament.
Exacte, però l'espectacle a nivell de vestuari,
de tretzo, etc.,
costa molts calés tirar-lo endavant
i l'únic que font d'ingressos per cobrir tot això
són les entrades que puguem arribar a vendre.
En aquest sentit, la gent que vulgui veure pastorets
també l'any venent, és important que aquest any
vingui ja i compri la seva entrada.
És un preu més que assequible.
Poden comprar les entrades, lògicament,
a les taquilles del teatre i als terminals de Cervicaixa.
Ja a partir d'avui les compren.
Aquesta setmana ja se n'obliden,
i el dia 1 cap al teatre.
Que no en troben pel dia 1? Doncs el dia 2.
A veure, els pastorets de Tarragona,
de la companyia La Golfa,
en la seva setena edició.
No es perdin la cita.
Als que els agrada la tradició, la música,
el ball en Riurenfi, és un espectacle total.
S'ha de veure.
No ens ho perdrem.
Moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio.
Pepa, Jordi,
tant de bo que continuï molts i molts anys,
que podem gaudir també d'aquests pastorets
a la ciutat de Tarragona.
Molta sort.
Moltes gràcies.
I bon any. Adéu-siau.