4 minuts, en dos quarts d'una del migdia, el proper diumenge a la tarda,
si estaran amb vostès a la font del centenari,
compte perquè aquest punt de la ciutat s'omplirà de bandolers.
No caldrà que amaguin les carteres perquè són força inofensius, de veritat.
És el Jordi Serret qui ens acompanya ara. Jordi, bon dia.
Bon dia.
És el president del Vall de Serrallonga de Tarragona,
que mirin, està d'aniversari com aquesta casa, la ràdio.
Vosaltres i nosaltres fem 20 anys, però parlarem de vosaltres,
del Vall de Serrallonga i per celebrar-ho heu convidat
a tota una sèrie de valls de Serrallonga de Catalunya.
Sí, aprofitant que en guany fem els 20 anys,
vam decidir continuar amb els companys dels altres valls de Catalunya.
Vam començar fons quants anys a fer-ho
i quan són els aniversaris d'alguna de les entitats,
el que fem són trobades amb tots els altres
i en guany ens toca fer-la aquí a Tarragona
perquè el Vall de Serrallonga de Tarragona fem els 20 anys.
I hem invitat els valls de Serrallonga de la resta del país.
Finalment vindran tots, menys un,
que és el de Baó, la Catalunya Nord,
que no poden venir per problemes d'agenda,
però la resta els tindrem tots aquí.
Són diferents entre ells tots els valls de Serrallonga?
Doncs la veritat és que sí,
hi ha certes diferències dins dels valls,
per exemple, en el tipus de parlaments que es fan,
en el vestuari, nosaltres, per exemple,
cada bandoler va personalitzat,
altres valls van tots vestits igual.
Hi ha diferències també en el tipus de vall que es fa
i sobretot en la dinàmica de carrer i a l'hora de disparar.
Per exemple, el Vall de Serrallonga de Tarragona
és un vall que disparem moltíssim comparat amb altres valls.
Per exemple, el Vall de Serrallonga de Vilafranca
únicament dispara quan balla.
Aleshores, clar, això perquè nosaltres gastem
tres o quatre vegades més pòlvora
del que gasten ells durant les festes.
Això són diferents dinàmiques de valls
que s'han anat formant també dins les pròpies entitats
sense parlar-ho entre nosaltres.
És una manifestació molt antiga
i que, com bé deies, es va recuperar fa dues dècades.
I han passat moltíssimes persones pel Vall de Serrallonga
en aquests 20 anys.
Sí, n'hi ha passat molta gent.
També l'aniversari, en el fons,
també és un homenatge a tots els que han passat.
De fet, els que nosaltres estem ara
som deudors dels que vam fundar
i de tots els que l'han seguit.
Són la següent generació, la fundadora, segona, tercera,
més o menys?
La tercera.
La tercera ja, quasi, no?
La tercera, sí, començant cap a la quarta, quasi.
Sí, actualment és un grup de gent majoritàriament molt jove.
Tots tenim tendència, sobretot quan parlem dels elements del seguici,
de pensar que ho sabem tot
i no està gens malament aprofitar aquests dies previs
a la sortida d'explicar,
de ser una miqueta didàctics,
ara que s'utilitza tant aquesta paraula,
i recordeu explicar aquells oients que ens puguin escoltar
per primera vegada
que ve a representar el Vall de Serrallonga.
Aquesta imatge dels bandolers catalans
tan fascinant i tan mítica i romàntica, alhora, no?
Sí, el Vall de Serrallonga, de fet,
és la representació romàntica
del bandoler, del Joan de Serrallonga,
que va viure al segle XVII.
Aleshores, doncs,
poc després ja de la seva mort,
ja es va convertir ràpidament en un bandoler llegendari.
De fet, el primer ball data de poc,
pràcticament cent anys després de la seva mort.
Aleshores, doncs, de seguida es va convertir
aquesta mitificació romàntica,
que la figura també conté tots els elements típics
per ser romàntic, és a dir,
era un lladre, vivia sol a la muntanya,
va acabar sol i va acabar, sobretot,
va acabar morint en mans de la justícia,
que és un fet fonamental,
que no es donen altres bandolers, no?
Aleshores, de seguida va començar,
el romanticisme català li va ajudar molt
a crear la llegenda del Joan de Serrallonga
i el ball també, perquè de fet és un...
dels valls parlats és el més estès a tot Catalunya.
De fet, hi ha notícies que van pràcticament
des d'Elna, a Catalunya Nord, al segle XIX,
fins a Montblanc, a la Conca d'Orberà, al sud,
és a dir, abarcà pràcticament tot el territori de Catalunya.
Aleshores, el que el fa diferent és això.
I el que es compone al ball és el Joan de Serrallonga,
la Joana i el nen, les tres figures,
i posteriorment hi ha els bandolers,
i el que representem quan fem els parlaments
és que els bandolers expliquen els seus motius
perquè el Joan de Serrallonga els accepti
dins la seva ronda de bandolers.
I aquests canvien d'any en any?
Sempre són els mateixos, els parlaments?
Els parlaments els canviem cada any
perquè nosaltres el que fem són satírics.
Aleshores, cada any el que fem és buscar una mica
la punta a tot el que ha passat durant l'any,
criticar pobres des de l'Ajuntament fins al Govern,
a qualsevol cosa que hagi passat.
Durant l'any hi ha altres entitats,
com per exemple el Vall de Serrallonga i la Franca,
són històrics, aleshores no els canvien.
El que sí que mantenim és el bandoler.
És a dir, cada persona fa cada any el seu bandoler.
Aleshores ja l'acaba personalitzant una mica.
El tuneja, que diríem ara, no?
Sí, s'acaba estimant el seu bandoler.
No res, que quan arriba aquesta època
entre vosaltres, dames i vells i diables,
hi ha alguns polítics que ja es poden arromengar, no?
Sí, la gràcia a nosaltres és que hi ha un objectiu
sempre que surtin tots.
I no us falten motius, no? Ni arguments.
No, de fet es pot treure a punta quasi tot.
Jo diria que sí.
Com esteu d'uïda, vosaltres?
A mi és una cosa, aneu amb taps, clar,
us heu de protegir, perquè
jo no he vist cap element del seguir
sí que la gent es retiri tant com quan passeu vosaltres.
Sí, aquest és un dels problemes
que hem de vigilar molt, anem amb taps.
Vosaltres, clar, perquè dispareu molt, com dius.
Anem amb taps, penseu que per Santa Tecla
més o menys realitzem uns 3.000 dispers.
3.000 donant totes les festes?
Sí, aleshores les orelles acaben cascades.
Però amb els taps, de fet, hem aconseguit
que per ara no hi hagi casos de pèrdua d'uïda.
De fet, hi ha gent que s'ho va controlant
i de moment dels que estem ara no,
dels antics sí sé que n'hi ha hagut d'algun,
perquè abans anaven sense taps.
Ha canviat moltíssim, avui en dient
seguretat en moltes coses està canviant.
I ja no.
Déu-n'hi-do, audiometries a Dojo després de les festes?
Bé, no tantes, no tantes.
No tantes, és una exageració.
Si no ho notes, no...
Vaja, no...
De moment, no...
Ningú s'ha queixat de res.
Un dels col·lectius sobre el qual
exerciu més fascinació és en els nens, eh?
Els nens...
Enguany hem entrat al Santa Tecla a les escoles,
a l'Ajuntament,
i de fet, als nens,
la part de les armes els agrada molt,
els vestits també són molt bonics...
Que són renovats, a més a més.
Són renovats, sí, tenen 3 anys.
A Núria Domènech que en va fer de nous.
I el problema és que quan comences a disparar
a vegades ja n'hi ha que no els agrada tant.
Però sí, la veritat és que sí que és...
Els vestits, de fet, són molt bonics,
li criden molt l'atenció, són molt vistosos.
Home, a partir d'una certa edat,
aquesta fascinació que deies,
doncs es fa palesa i van darrere vostra,
i esperant que dispareu,
i us fan ensenyar les armes.
A les adolescents també els agrada molt les armes.
que, de fet, és molt curiós,
si no l'has vist mai.
És una imatge característica,
doncs quan es va aturar, en aquest cas,
el Vall de Serrallonga, en el seguici,
que, lògicament, té les seves aturades,
s'acosten molts nens,
i ensenyeu, deixeu tocar,
tot això és un moment que s'hi troben molt a gust.
Doncs no, rei xalaran moltíssim aquest diumenge.
A les 7 de la tarda, exactament,
heu previst una miqueta en què consistirà
aquesta mostra de Valls de Serrallonga de Catalunya?
Sí, a les 7 sortirem de la Font del Centenari,
recordarem tota la Rambla Nova,
pujarem pel carrer Sant Agustí,
plaça La Font, baixem a Misericord de Carremajó,
i acabarem a plaça Les Cols,
més o menys cap a les 8,
que és quan començarem,
on cada moll farà cada un dels 5 valls
per a mostra dels seus valls
i d'una selecció dels parlaments que fan cada any.
Doncs no ens ho perdrem.
Intentarem no perdre'ns en res,
tot i que és difícil,
perquè Déu-n'hi-do la quantitat d'actes que hi ha
aquest cap de setmana.
Moltíssimes gràcies a en Jordi Serret,
president del Vall de Serrallonga de Tarragona,
per acompanyar-nos.
Bona festa, Major, i per molts anys.
Moltes gràcies, igualment.
A complir moltes més dècades, tots plegats.
Moltíssimes gràcies, bona festa.
Igualment.