This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Efectivament, última ruta per a les ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat,
aquest concurs que durant aquestes setmanes d'estiu
els ha acompanyat en el matí de Tarragona Ràdio.
L'objectiu, ja ho saben, és doble.
D'una banda, donar un premi als nostres ullents,
un premi important.
Es tracta de l'estada i el desplaçament, també,
en aquesta ocasió d'un viatge de cap de setmana
a la nostra ciutat protagonista.
I de l'altra, doncs, donar a conèixer els atractius
d'aquestes ciutats que formen part del grup de Ciutats Espanyoles
Patrimoni de la Humanitat,
un grup en el qual recentment s'hi ha incorporat la ciutat de Tarragona.
Avui és una setmana curta, ahir dilluns va ser festa,
per tant, només tindrem quatre dies de concurs,
per tant, a tres números per dia,
quatre dies de té aquesta setmana,
dotze números estan a la seva disposició.
Com cada dia, divendres, farem el sorteig d'aquest sorteig d'una estada de cap de setmana
a la nostra ciutat protagonista.
977-24-4767, aquest és el telèfon del directe,
aquest és el telèfon del programa,
el número al qual poden marcar des de ja mateix
per contestar algunes de les preguntes que nosaltres es plantegem.
Si les contesten correctament,
podran optar a un d'aquests números que donen dret a participar en el sorteig de divendres.
La dinàmica és l'habitual de les últimes setmanes,
no hi ha gaires novetats,
aquí uns instants també esperem poder conversar amb algun responsable d'aquesta ciutat.
Per tant, sense més preàmbuls,
anem ja a la primera pregunta del dia.
Una primera pregunta que ja ho saben vostès,
que és tot un clàssic quan comencem una ruta.
Es tracta d'endevinar quina ciutat visitem aquesta setmana.
Com a pista els podem dir que es tracta de l'única ciutat de les Illes Balears
que és patrimoni de la humanitat.
Es tracta de l'única ciutat de les Illes Balears que és patrimoni de la humanitat.
Per facilitar-nos encara més la feina,
els donem tres opcions.
Serà Eivissa?
Serà Palma de Mallorca?
O serà Formentera?
2, 7, 7, 24, 47, 67.
Tres opcions amunt de la taula.
I una trucada que ja està n'espera.
Saludem tot seguit aquest primer oient.
Hola, molt bon dia.
Què? Bons dies.
Hola, què tal? El seu nom, si us plau.
Sí, José Estevanez.
José Estevanez. Què tal? Com va tot, José?
Bé, pues anava bé.
Treballant aquests dies?
Pues sí, treballant, treballant.
Coses que passen.
Escolti'm, José.
Sí.
Quina ciutat estem buscant avui?
Quina serà la nostra ciutat protagonista?
A Eivissa, Palma de Mallorca o Formentera?
No, me penso que és Eivissa.
Fixem, per tant, l'opció A.
Sí.
Efectivament, sí, sí, sí, sí.
Opció A, Eivissa, eh?
Ja està alguna vegada, vostè?
Doncs no, no, no és tant mai, no.
Doncs, aquesta setmana, a veure si divendres té sort i guanya aquest sorteig.
A veure si divendres té sort i guanya aquest sorteig.
A veure si, en qualsevol cas, nosaltres aquests quatre dies ens comprometem a fer-li una correcta visita telefònica, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè, moltes gràcies.
El José té el número 1 pel sorteig d'aquest divendres a Eivissa, efectivament, eh?
Aquesta vila, aquesta ciutat que amb prou feina a superar els 40.000 habitants serà la protagonista aquesta setmana de la Ruta per les Ciutats Espanyoles Patrimoni per la Humanitat.
De fet, és l'última de les ciutats d'aquest grup que ens quedava per visitar aquesta setmana.
En José Esteban es té el número 1, qui tindrà el número 2 per aconseguir-lo?
Fem la següent pregunta.
En quin any va ser declarada Eivissa Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
Com a pistes podem apuntar que va ser un any abans que Tarragona.
Així tot, els donem tres possibles opcions.
Opció A, any 1989.
Opció B, any 1999.
Opció C, any 2001.
En quin any va ser declarada la vila d'Eivissa Ciutat Patrimoni de la Humanitat?
977-24-47-67.
Aquest és el telèfon al qual ha marcat aquest nou bollent, a qui ja podem saludar.
Hola, molt bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara sí, com es diu, sisplau?
Anna Falcó.
Anna, què tal, com va tot?
Molt bé.
Com proven aquests dies?
Mira.
A punt per les festes.
No fa tanta calor com abans, però veig que ara ja s'ha aixecat el sol.
Sí, sí, aquest matí feia frescota, la veritat, eh?
I a més, el plovis que ja va una miqueta.
Preparada ja per les festes de Santa Tecla?
Sí.
Amb el programa, suposo ja, estudiant-se quins són els actes més interessants.
De Santa Tecla en parlarem més endavant, perquè a partir de les 11 ens desplaçarem a l'estat de les festes,
però ara ens ocupa la ciutat d'Eivissa.
Tenim una pregunta damunt de la taula, que és en quin any va ser declarada aquesta ciutat, aquesta vila, Ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Hem plantejat, Anna, tres opcions.
O l'any 1989, o l'any 1999, o l'any 2001.
I hem donat com a pista que Eivissa va rebre aquesta distinció un any abans que Tarragona.
Amb tot això, Anna, quina és la resposta?
A veure, 1999?
Ho dius molt insegura.
Sí.
Però fixem, l'opció B, any 1999.
Posem l'opció B, sí.
Bingo, bingo, sí, sí, sí, opció B.
Bingo, no volíem fer-te patir més, eh?
Efectivament, Anna, va ser l'any 1999 completament el 4 de desembre d'aquell any,
amb una reunió que va celebrar l'UNESCO a Marrakeix i va decidir,
ara explicarem els motius i els arguments, doncs, a declarar Eivissa Ciutat Patrimoni.
Anna, tens el número 2 pels sorteig de divendres.
Que tingui molta sort.
Moltes gràcies.
A vostè, adeu molt bon dia.
Adéu, bon dia.
En José té el número 1, l'Anna té el número 2.
Qui tindrà el número 3 en joc?
Aquest número 1 per poder aconseguir-lo, s'ha de contestar aquesta pregunta.
A causa de la seva proximitat geogràfica,
les illes d'Eivissa i Formentera tenen una estreta relació en diferents àmbits
i fins i tot tenen un nom comú que agrupa aquestes dues illes.
Com es coneixen les illes d'Eivissa i Formentera?
Hi ha un nom, una denominació que agrupa aquestes illes.
Són les illes...
Com es coneixen les illes d'Eivissa i Formentera?
Tenen un nom comú que les agrupa totes dues.
Quin és aquest nom?
No donem opcions.
Ara volem algú que ens endivini qui és,
quin és aquest nom que agrupa les illes d'Eivissa i Formentera.
977-24-47-67.
Ja tenim una trucada en esperar.
Hola, molt bon dia.
Ui, teníem, eh, teníem.
Em sembla que la pregunta potser ha despissat algú.
Línia lliura, per tant, insistint, 977-24-47-67.
El telèfon del directe del programa en joc a aquest tercer número pel sorteig de divendres.
Hi ha en joc un viatge a Eivissa, eh?
Tenim ja nova trucada.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau?
Maria del Carme.
Maria del Carme, què tal, com estem?
Bé.
A veure si podem aconseguir el nostre número, no?
Sí.
Escolta, Maria del Carme, com es coneixen aquestes illes?
Les illes d'Eivissa i Formentera tenen un nom comú, que les agrupa.
Es diuen molt, per exemple, els homes al temps de televisió de Catalunya,
quan s'han de referir a aquesta zona?
Les Pitiuses.
Bingo, sí, efectivament, les illes Pitiuses.
Molt bé, Maria del Carme, el número 3, eh?
Vinga.
Sense opcions.
Saps d'on ve, això d'illes Pitiuses, o no?
Ho van explicar, però s'han oblidat.
A veure, nosaltres ens hem informat i s'explica que es tracta d'un nom grec
que diferencieva aquestes illes de les altres dues, Mallorca i Menorca.
Ara, ara.
Les Pitiuses són Ibiza i Formentera,
i les Gimnèsies són les illes de Mallorca i Menorca.
La denominació de Pitiuses s'ha mantingut,
encara és comú avui un dia,
però en canvi això de Gimnèsies em sembla que ni tu ni jo
ho havíem sentit gaire vegades.
D'acord?
Es veu que les diferències van segons els habitants antics,
si havien viscut els talallocs abans o no.
Maria, Carme, més enllà d'aquestes explicacions històriques,
el número 3 pel sorteig és teu, d'acord?
Vinga, gràcies.
Moltes gràcies a tu i sort per divendres.
Gràcies.
4 minuts seran 3 quarts amb 11.
Volem parlar amb la Lourdes Costa,
amb la tinent d'alcalde de Promoció Turística i Cultural
de l'Ajuntament d'Eivissa.
Escoltem res, un parell d'anuncis,
i ara mateix ens posem en contacte amb ella.
Fill, de qui és aquest cotxe?
Meu, me'l vaig comprar ahir.
Nena, no creus que ja s'haurà de treure-li la paga?
Aquest estiu, tenir un Fiat Estilo 3 Portes és molt, molt fàcil,
perquè ara t'oferim tota l'esportivitat d'un Estilo 3 Portes
per 4.000 euros menys i no el comencis a pagar fins al 2007.
Esportivitat, el preu que vols.
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus, Tarragona,
Urbanització L'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
Confiï en la gent de casa.
Confiï en Finques Vives.
A Finques Vives trobarà un equip de professionals competents i arrelats a Tarragona
que li garantiran la millor compra o venda del seu pis.
Truquins al 977 24 90 91
i optimitzarem la seva inversió immobiliària.
Taxarem i valorarem el seu pis
i seguirem tot el procés de compra-venda, sense sorpreses, ni pèrdues de temps ni diners.
Finques Vives, 977 24 90 91.
Confiï en la gent de casa. Confiï en Finques Vives.
Se han acabado las rebajas, pero Top Tresillos continúa con unos precios de escándalo.
En Top Tresillos encontrarás lo mejor del mueble.
Rinconeras, sofás, colchones, decoración y todo en mueble infantil y auxiliar.
Y ahora lo podrás comprar todo en 10 meses sin intereses.
Te esperamos en la calle Vidal y Barraqué, delante de Parc Central Eroski.
Top Tresillos.
Lo mejor del mueble. Sin salir de Tarragona.
Festes de Santa Tecla 2006.
Dimecres 20 de setembre.
Al Teatre Auditori del Cant de Mar, Lluís Llach.
Com t'ho podria dir, per què et fos veritat?
Després de l'anunci de la seva retirada l'any 2007,
en el nou espectacle Lluís Llach mostra les seves composicions més íntimes amb temes inèdits.
Venda d'entrades a les taquilles del teatre, al Cervicaixa o al 902-33-22-11.
Els millors espectacles a Santa Tecla 2006.
Vols començar aquesta temporada vestint color, moda i disseny?
Sí? Doncs vine a Pizarro Gala.
Tot en americanes, lanes, velluts, tot en pantalons, camises, xaquetons, abrics i vestits.
En tots els models, tonalitats i textures que desitgis.
Perquè tu escolleixes i vols el millor.
I el millor ho tenim a Pizarro Gala.
Amb la compra d'un vestit, et regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó de pell.
Vine i posa't a la moda.
Per a tu, Nubi.
A Pizarro Gala tota la col·lecció de temporada amb vestits de cerimònia.
De les millors firmes.
Armilles, sabates i tots els complements que necessites.
Tindràs assessorament personalitzat.
Truca'ns.
Pizarro Gala.
Al carrer Mallorca 27, a prop de la plaça d'Abraus.
977-22-8073, Tarragona.
Doncs ja estem en disposició de viatjar telefònicament fins a Eivissa.
Allí ens espera la senyora Lourdes Costa,
que és atinent d'alcalde de promoció turística i cultural de l'Ajuntament d'aquesta localitat.
Senyora Costa, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Estàvem llegint la Declaració de Patrimoni de la Humanitat de l'any 1999 per part de l'UNESCO
i va ser una declaració basada en criteris naturals i en criteris culturals.
És així, no?
Efectivament, sí.
La Declaració de Patrimoni de la Humanitat d'Eivissa
inclou justament aquests dos tipus de béns
perquè inclou, a més de la ciutat emmurellada,
també unes praderies de Posidònia, una necròpolis i un poblat fenici.
Per tant, és una de les poques declaracions que se li diuen mixtes que fa l'UNESCO
i que, efectivament, des de l'any 99 té la Cilla d'Eivissa.
Ens ha cridat també molt l'atenció a la part final d'aquesta declaració.
La Unesco diu, recorda que el desenvolupament del turisme
constitueix taxualment un gran desafiament
per a la protecció dels béns declarats patrimoni de la humanitat.
Suposo que vostès, des de l'Ajuntament, des de tota l'illa,
han de lluitar especialment per poder combinar aquests dos factors,
aquests dos valors en alça d'Eivissa i de tota l'illa,
el turisme cultural i el turisme més de diversió,
el turisme més lúdic, són una combinació potser
que de vegades no encaixa prou bé.
Com ho aconsegueixen?
Sí, la veritat és que és difícil, de tota manera,
en aquesta declaració, quan ho van expressar
algun dels tècnics membres de la comissió
que va fer la declaració,
jo crec que era també una recomanació una mica genèrica.
Sí que es ve que les declaracions de patrimoni de la humanitat
a vegades per si mateixes constitueixen un atractiu turístic
i allà hi ha indrets, recordem el Machu Picchu
o més pròxim a Granada, a l'Ambra de Granada,
tenen problemes d'una massificació
i una excessiva visita en aquests monuments en concrets.
A Eivissa no és aquesta aglomeració de gent
que visiti, per exemple, les morades d'Eivissa
que puguen provocar un desgast, en aquest cas,
sinó que sí que hi ha que combinar
o sí que hi ha que mesurar
l'entrada dels turistes i la seva reacció,
la seva intervenció a Eivissa.
Però, de moment, aquest no és el nostre problema, en realitat.
No hi ha encara una massificació en els béns culturals
per tal que preocupi la seva visita, sinó tot el contrari.
Des d'Eivissa, les autoritats ens ho prenem
com una responsabilitat de la seva conservació,
però també com un atractiu afegit
en aquest turisme de sol i platja que tenim,
perquè és evident que també a Eivissa és una illa,
té moltes platges, tenim o disfrutam,
jo crec que com vosaltres, com Tarragona,
d'una climatologia molt favorable
que permet que durant molts mesos
tenguem visitants que venguen només per les nostres platges.
Però, a més a més, els podem oferir aquest complement
que pot ser les visites en els béns declarats
Patrimoni de la Humanitat.
I una mica així és com ho entenem
i així és com ho estem, volem promocionar.
Suposo, però, que aquesta declaració l'any 1999
va ajudar per difondre públicament
que Eivissa té aquests altres atractius
també molt interessants
a banda de la proposta ja coneguda de sol i platja.
Sí, efectivament.
Aquest va ser segell d'identitat
o, clar, molta gent, els nostres visitants,
coneixen les possibilitats culturals
o les béns culturals que hi ha a Eivissa,
però, naturalment,
tenir la declaració de l'UNESCO
dona aquesta garantia
o dona aquesta possibilitat
de donar-ho a conèixer
arreu de tot el món
i totes les actuacions que feim juntament,
en aquest cas en Tarragona
i en les altres ciutats
del Grup Patrimoni de la Humanitat d'Espanya,
són una promoció conjunta
per tal de poder donar a conèixer
tots aquests béns culturals
que tenim totes aquestes ciutats espanyoles
i dels que tan orgullosos estem
i crec que hem de fer sebre a tot el món,
perquè justament la declaració de l'UNESCO
ens permet aquesta internacionalitat
i el fet que quanta més gent
millor ho conega
i apreci i reconega
el valor que tenen tots aquests béns.
Tothom coneix la injecció de prestigi
que comporta aquest segell
de Patrimoni de la Humanitat,
però realment ajuda tant
en la promoció exterior
aquesta marca, aquest segell
de qualitat de Ciutat Patrimoni de la Humanitat.
La gent busca?
Hi ha un turisme de gent
que va buscant Ciutats Patrimoni de la Humanitat?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que hi ha molta gent
que busca allò excepcional
o allò que és més particular,
més important.
Jo crec que sí,
que és un segell que de veres té
la seva transcendència i la seva importància
a l'hora de fer la promoció turística.
Ja hi ha...
Jo crec que els turistes són cada vegada més exigents
i ja no els serveix qualsevol destí.
Per tant, sí,
un té la possibilitat d'oferir-los un destí
amb un segell,
amb aquest segell de qualitat,
un destí que combina
diferents alternatives,
diferents productes,
que pot posar a l'abast
aquesta marca i aquesta diferenciació.
jo crec que sí que a l'hora de poder lluitar
entre diferents destins competidors
sempre has fet de tenir
el segell d'UNESCO.
Jo crec que sí que pot ajudar
i que pot tenir la seva importància
i llavors també m'ho has permet
anar a buscar
aquell turista
que realment
allò que més
li crida l'atenció
és el turisme cultural
i llavors
jo crec que sí
que té la seva importància
en el moment de sa promoció.
Vostè parlava també
de l'exigència dels turistes,
òbviament
aquesta distinció,
aquest segell,
aquesta marca de patrimoni
de la humanitat
també els obliga a vostès,
a l'Ajuntament,
als responsables polítics
a ser més exigents
i a millorar cada dia
aquesta oferta.
Des d'aquesta declaració
des de l'any 1999,
quines actuacions
s'han dut a terme
i quins projectes
estan en aquests moments
damunt de la taula
per millorar encara més
el patrimoni cultural
i natural d'Eivissa?
Sí, efectivament,
jo crec que si una cosa
tenim clares
responsables
de les institucions
quan s'assumeix
o quan es guanya
una declaració
de patrimoni
de les humanitats,
l'enorme responsabilitat
que assumim
perquè ja no només
defensem
o hem de defensar
i de millorar
els béns
per als nostres ciutadans,
que per suposat
això és importantíssim,
sinó que assumim
la responsabilitat
de conservar-los
i millorar-los
per tota la humanitat,
perquè això és el que vol dir
la declaració,
que hi ha
no només els de defenses
i els de mantens
i els has de millorar
per als ciutadans
de la teva ciutat
o de la teva regió,
sinó que
assumeix la responsabilitat
de mantenir-los
per les generacions
futures
i per tota la humanitat.
Per tant,
aquesta responsabilitat
va ser assumida
per l'equip de govern
de l'Ajuntament d'Eivissa
i des del primer any
vàrem començar
a treballar,
a posar en marxa
per la creació
d'un consorci
en què es vàren
integrar
les diferents
institucions,
la local,
la insular
i la autonòmica
i que darrerament
també hi està participant
d'una manera puntual
el govern central
per tal de poder
tenir un finançament
per fer diferents
actuacions
i intervencions
a la zona
de patrimoni.
Són actuacions
constants
i permanents
que signifiquen
per una banda
la rehabilitació
d'edificis
importants
ubicats
a la zona
per donar-los
en algun
dels casos
nous usos
perquè
puguen
mantenir-se
i puguen
ser visitats
o estar oberts
en els ciutadans
i per altra banda
actuacions
també
que permetin
aconseguir
finançament
en aquells
privats
que tenen
una vivenda
o que tenen
una propietat
en aquesta zona
i en esquí
convidam
o volem
ajudar
que facin
també
intervencions
puntuals
en les seues
propietats
que també
facin
que millori
tota la zona
declarada
patrimoni
de la humanitat
al llarg
d'aquesta setmana
de les diferents
entrevistes
de les diferents
converses
amb responsables
de l'illa
anirem coneixent
des de diferents
punts de vista
atractius
de la localitat
d'Ibissa
però ens agradaria
per acabar
aquesta entrevista
senyora Costa
que es quedés
amb un racó
un o dos
tampoc
per concretar
amb una
d'aquelles
joies
indispensables
per a tots aquells
oients
que vulguin
visitar
Ebissa
home
més que un racó
jo
a tots
els que mos visiten
li recomanaria
que no es perdés
un passeig
per Dalvila
i en concret
Dalvila
és la part
antiga
la ciutat antiga
la ciutat històrica
d'Ibissa
que és imprescindible
visitar-la
i es poden fer
diferents passejos
i cada un d'ells
té el seu atractiu
hi ha el passeig interior
que vas visitant
tots els carrers
i carrerons
tota la trama
tan particular
que té Dalvila
però llavors
també hi ha
els passeig
que nosaltres li deiem
els passeig de Morada
que és
poder donar
tota la volta
a tots els passeig
per
els camins
que envolten
o que
acompanyen
el que és
la fortificació
renaixentista
d'Ibissa
que és
juntament
amb la de Malta
les úniques
que queden
íntegres
totes
tancades
per tant
aquest passeig
de Morada
és jo crec
que imprescindible
per aquella gent
que se'n vulgui
endur
aquesta visió
completa
del que és
a Ebissa
i del que és
la seva declaració
de patrimoni
de la humanitat
a més
es veuen
unes vistes
precioses
es veu la mà
i és un passeig
jo crec que
d'aquests inolvidables
doncs amb aquesta proposta
de passeig
ens acomiadem
senyora Lourdes Costa
reiterem
tinent d'alcalde
de promoció turística
i cultural
de l'Ajuntament d'Ebissa
moltes gràcies
de nou
per haver-nos acompanyat
durant uns minuts
del matí
de Tarragona Ràdio
i esperem
que aquesta declaració
de patrimoni
de la humanitat
encara es comporti
més alegries
efectivament
moltes gràcies
a valtros
per haver-nos convidat
i per deixar-nos
explicar totes aquestes coses
que tan d'orgull
ens produeixen
a l'Ajuntament
i de poder convidar
a tots els oients
de Tarragona
que ens visitin
que estem aquí
molt propers
i que hi ha
bones comunicacions
afortunadament
en Tarragona
i que aquí
vos rebrem
amb els seus braços oberts
Lourdes
moltíssimes gràcies
adeu molt bon dia
vinga adeu bon dia
doncs
Ebissa és la ciutat
avui protagonista
de la ruta
per les ciutats espanyoles
patrimoni de la humanitat
aquesta setmana
recordin divendres
farem aquest sorteig
de l'estada
i del viatge
també
en tractar-se
d'una illa
igual que la setmana passada
amb Sant Crisó
Val de la Laguna
des de Tarragona
a ràdio
també facilitarem
el viatge
4 minuts
per les 11
escoltem l'agenda
les propostes
culturals
que ens porta
com cada dia
Cinta Oliva
Gràcies