Gairebé un quart d'onze del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho hem comentat fa uns instants.
Volem ara dedicar uns minuts a parlar d'aquesta nova edició de la Tardor Literària,
una edició 2006 que va arrencar el passat cap de setmana
amb el cicle on he vist com a principal plat de Paller,
el principal pal de Paller, volíem dir.
Però que vagi des d'aquesta setmana com comencen el gruix d'activitats,
un seguit d'actes, desenes d'actes que continuaran desenvolupant-se
fins a finals de mes, fins al 30 de novembre.
De tot plegat, en volem parlar amb la coordinadora d'aquest cicle,
amb la coordinadora de la Tardor Literària, la Rosa Comas.
Rosa, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho comentava Marafons i Sants, el programa és desbordant.
Bastant.
Bastant.
Els programes de demà que s'han distribuït,
doncs vaja, els ciutadans ho podran comprovar amb un simple cop d'ull
que el nombre d'actes és realment impressionant,
però és un programa, Rosa, que manté bàsicament una estructura
de quatre, cinc, sis actes principals o cicles o subcicles principals,
una estructura que és hereva dels anys anteriors
i que suposo que ha donat bons resultats.
Per què opteu per mantenir aquesta estructura, Rosa?
Bé, per ara optem per mantenir-la perquè creiem que encara no està prou
del tot explorada, diríem, no?
O sigui, pensem que per ara funciona
i que crec que hem d'arribar, diríem, al límit d'aquesta proposta
i anar canviant les coses que vegem que no funcionen cada any, no?
Perquè tampoc és qüestió de quedar-se en un mateix model sempre,
això ho tenim molt clar, no?
És a dir, s'ha d'anar canviant
i precisament dintre del que és aquesta estructura bàsica
anem introduint innovacions cada any, no?
Coses que em sembla que poden, no sé, una mica refrescar la cosa, no?
Perquè és que, clar, nosaltres el que...
Sí que són molts actes, no?
Són 121 actes en total,
però, esclar, són actes dirigits a diferents públics,
és a dir, tothom pot escollir una mica el que li agrada més, no?
És a dir, hi ha actes per públic, diríem,
molt interessat en la literatura o més especialitzat,
allò més especialista.
Actes que, doncs, per gent que està interessada en la literatura,
però, bueno, per exemple, recitals n'hi ha molts, no?
O sigui, són activitats més lúdiques
i també, per exemple, no sé, actes per gent que...
segurament ni tindrà el programa,
és a dir, que ni el consultarà,
sinó que es trobarà la poesia o la literatura pel carrer
i participarà sense voler-ho gairebé.
Aleshores, clar, hi ha una mica de tot
i per tots els públics, en el sentit també per infants,
per adults, és a dir, bueno, cadascú ha de fer la seva tria.
La tardor literària va començar ara relativament fa pocs anys,
ja amb la boca petita, de mica en mica,
aquest cicle s'ha anat fent més gran,
fins a arribar, doncs, a aquest programa d'Esbordà,
en el qual fa uns instants fèiem referència.
Creus, Rosa, que en aquests anys
els ciutadans de Tarragona ja han interioritzat
que durant aquests mesos, octubre, novembre,
sí cou alguna cosa a la ciutat relacionada amb les lletres?
La gent relacionada amb el món de les lletres, òbviament, sí,
perquè són principals protagonistes
i participen d'una manera més o menys important,
però els ciutadans de peu,
creus que ja han arribat a interioritzar
l'existència de la tardor literària?
Crec que bastant,
crec que bastant el que passa és que s'ha de fer feina encara.
És a dir, crec que sí, crec que a Tarragona
segurament ja la gent, la tardor literària
no és una cosa tan desconeguda,
és a dir, que ja s'hi identifica,
d'alguna manera, clar, fa molts anys també
que es lliuren els Premis Literaris, per exemple,
clar, sempre és aquesta referència del mes de novembre,
i penso que sí,
i penso, per exemple, que des que vam iniciar
el projecte de la pell del llavi,
que hem fet que la literatura surti al carrer,
també encara més,
és a dir, perquè hem fet aquest pas
de posar el peu a l'asfalt
i de fer que la gent es trobi a la literatura
i, per tant, també que conegui la tardor molt més.
Però hi ha feina per fer,
crec que hi ha molta feina per fer encara,
dintre de la ciutat i sobretot fora de la ciutat,
perquè hem de fer un esforç gran
per poder donar a conèixer el que fem aquí fora,
a nivell de Catalunya.
Creus que potser no es valora prou
la feina que se'n està fent des de Tarragona,
una feina prou important
i que possiblement no té el ressò que es mereixeria?
No és que es valori poc,
és que potser som nosaltres
que hem de fer millor, no?
És a dir, a veure,
les coses sí que potser que de vegades
és veritat que, per exemple,
hi ha una tendència molt centralista, no?
Això és normal, però és normal.
Vull dir, Barcelona es fan moltíssimes coses
i Barcelona no mira tant en fora
i, per exemple, mira potser més a Girona que a Tarragona, no?
Això, tradicionalment, en literatura és molt habitual.
En literatura i no només en literatura.
Però, bueno, diríem, en aquest àmbit, segur.
És allò que dius.
I, clar, crec que nosaltres també hem de fer més esforç, eh?
O sigui, no tampoc podem donar les culpes totes amb això,
sinó que també hem de treballar-ho més
i penso que, no ho sé, crec que s'ha de fer
perquè a Tarragona en això es distingeix bastant.
És a dir, no hi ha una programació tan extensa d'activitat
durant tant de temps enlloc.
És a dir, que sí, hi ha festivals,
és a dir, més puntuals,
però és que això estem pensant que aquí
hi participen gairebé, bueno,
més d'una xeixentena d'entitats que estan programant.
És a dir, clar, estem parlant d'un projecte molt ciutadà,
de molt de volum.
I crec que sí, que hem de fer esforç per tirar-lo endavant,
per fer-lo sortir a fora, diríem.
Ara fa uns instants sortia a la conversa
La Pell del Llavi, aquest grup d'acció cultural,
de dinamització al carrer,
un grup que va sorgir ara també fa pocs anys.
Creus que les actuacions de La Pell del Llavi,
aquestes accions més o menys arriscades,
més o menys innovadores, fresques,
la majoria d'elles al carrer,
creus que són un dels elements més destacats
dels últims anys, Rosa?
A veure, jo crec que...
A veure, sí, és un element destacat.
El que passa, jo crec que La Pell del Llavi,
nosaltres quan la vam iniciar des de l'Ajuntament,
el que volíem era implicar la gent jove.
És a dir, el que vèiem és que La Tardor
era un programa, doncs això, molt divers,
però que només tenia un públic molt,
doncs bueno, ja molt adult o ja de gent més gran, no?
Llavors, esclar, d'alguna manera havíem d'integrar la gent jove.
I La Pell del Llavi va sortir per això,
perquè els joves criadors, doncs,
expressessin la seva interpretació de la literatura.
I sí, crec que hem aconseguit
que sigui una cosa, doncs això, molt destacada,
en el sentit que crec que treballa amb aquest públic
que no espera, que no ve als actes literaris.
Jo crec que això és molt interessant,
perquè penso que és anar, diríem, a la realitat,
és tocar de peus a terra,
és posar-se davant d'una gent,
de persones del carrer,
i fer una acció poètica
que moltes d'elles potser no l'entendran,
a algunes els agradarà molt,
a d'altres no els agradarà gens.
És a dir, no tenim un públic
que va amb un recinte acostumat a escoltar la poesia,
que sabem segur que li agradarà,
hi haurà més gent o menys,
però sabem que disfrutarà.
No, no, és que aquí estem parlant
de la realitat més pura i dura.
És a dir, si no agrada, la gent no t'ho diu.
És a dir, però què feu?
Això és una tonteria.
És aquesta...
tocar de peus a terra, no?
O sigui, que una acció feta amb un autobús
en què es recita poesia,
hi hagi mig autobús,
o sigui, que l'autobús estigui partit en dos,
és a dir, uns que aplaudien, els altres cridant,
i gairebé atonyirant a la persona que està recitant.
Hi ha hagut accions de la pell de llevi,
aquest exemple de l'autobús és molt gràfic,
però s'ha produït realment,
hi ha accions que produeixen divisions d'opinions
i situacions, no direm que violentes,
però sí portades una mica a l'extrem.
Exacte, per exemple, això és un extrem molt extrem,
perquè normalment, doncs sí, per exemple,
a l'estació de Renfe, quan fan el bé de poemes,
és preciós, és a dir, tu veure tota la Renfe
amb el paper a la mà, totes les persones llegint,
perquè simplement és aquell moment d'espera,
que no es fa res, no?
I s'aprofita per llegir,
i la gent escrivint i donant desitjos,
tot això és aquesta realitat tan palpable
que crec que ens fa falta una mica
també en el món de la literatura a vegades,
i en l'art en general,
crec que és una mica tancat de vegades,
ens hem d'obrir, hem de veure
què és el que li agrada a la gent del carrer.
Tothom pot disfrutar amb la literatura
i amb la poesia, tothom.
Jo això no estic segura,
però clar, hem de fer aquest esforç.
La pell del llavi, amb les seves 30 llascats
i activitats, són un dels pals de paller
d'aquesta tardor literària.
Una altra són el seguit d'activitats
dedicades a John Puig i Ferreter,
aquest escriptor de la selva del camp,
aquest escriptor de salvatat,
d'en qual enguany se celebra
el 50è aniversari de la seva mort a París.
Ara, doncs, fa això, 50 anys.
Suposem que aquesta efemèria
és el motiu pel qual s'ha dedicat,
doncs, dedicava una part
de la tardor literària,
i això en pot dir Ferreter, no?
Sí, exacte,
perquè la tardor literària,
cada any el que vol és aprofundir,
perdó,
en un escriptor de Tarragona
o del camp de Tarragona
que sigui, diríem,
que tingui una obra important.
I en guany, crec que hi s'han sumat
els esforços de moltes institucions aquí,
perquè hem vist que era important
fer això,
o sigui,
donar cobertura a aquest aniversari,
i la Diputació ha organitzat
una sèrie de lectures
que començaran aquest divendres
al voltant de Camins de França.
L'obra més emblemàtica,
una mena d'autobiografia
dels primers anys.
I llavors, per exemple,
també hem fet una ruta literària
pel camp de Tarragona,
és a dir,
que serà una ruta amb autobús
que podrem anar a visitar
el Cuber, la Selva,
doncs, això,
Salou, Reus,
vull dir, bueno, Reus, Salou,
Tarragona,
anirem fent una mica de volta,
anant veient aquells espais
en què Puig i Ferreter,
doncs, això,
no es va inspirar,
o potser que va posar
en la seva obra, no?,
és a dir,
que els va fer sortir
d'alguna manera, no?,
perquè ell,
a més, són fragments
molt xulos,
perquè parla, per exemple,
de Reus i de la gent
de la Selva,
és molt divertit,
són molt irònics
i estan molt bé.
I també, clar,
i un seminari aprofundit,
o sigui,
un seminari que aprofundeixi
en la seva obra, no?,
amb especialistes,
això que et deia, no?,
que hi ha aquesta diferència
d'actes, no?,
de dir, doncs, ara,
també volem fer un acte
que sigui més acadèmic,
entre cometes, no?,
que pugui,
el moll de l'os de l'obra
de Puig i Ferreter
i que d'aquí en sortirà
un llibre, doncs,
en què hi haurà
una sèrie de conferències
publicades
i que servirà
com a material d'estudi, no?,
o sigui,
una mica aquest ventall.
I sí, jo penso
que és molt positiu
en el sentit
que ens hem sumat,
diferent l'APELC,
l'URB,
la Diputació,
l'Ajuntament,
hem sumat esforços.
Més noms propis,
aquest de Puig i Ferreter,
continuem parlant
aquesta setmana
al matí de Tarragona Ràdio,
continuem aprofundint
en aquestes lectures
de Camins de França,
però un altre
dels noms propis
és el de Fina Anglès,
que serà la protagonista
de la quinzena, crec,
ja,
trobada d'escriptors
del Camp de Tarragona.
Per què li ha tocat
enguany a Fina Anglès?
Aquest,
anava a dir homenatge,
però no sé si homenatge
és la paraula exacta.
Mira,
nosaltres no volem
que sigui un homenatge
en aquell sentit,
no?,
de la paraula així
com més...
que es pos, no?,
sembla.
Volem més a veure
que sigui una trobada,
és a dir,
una oportunitat
de parlar amb l'escriptora,
de conèixer-la,
no?,
en aquest sentit,
doncs,
ara a la Fina Anglès,
no?,
és a dir,
és un moment de,
bueno,
anem a veure què ha fet
i què fa,
anem a escoltar-la,
anem a parlar amb ella
en directe,
o sigui,
allà mateix podem xerrar amb ella.
I sí,
serà al Metropol
el dia 8 de novembre
a les 8.
I bé,
doncs,
la Fina és una escriptora
de l'Aleixà
que bàsicament
ha fet literatura infantil,
també,
o sigui,
per què l'hem triat amb ella
o per què diríem
el Comitè d'Escriptors
l'hem triat amb ella,
doncs,
precisament per això,
perquè cada any
busquem una mica de varietat
en gèneres,
en estils d'escriptura,
vam fer-ho,
doncs,
amb el Joan Cavallé en guany,
l'Adam Menyer
i ara toca la Fina,
vull dir,
doncs,
el Joan Cavallé
és molt dramaturg,
diríem,
l'Adam és molt poeta
i la Fina,
doncs,
bé,
toquem més
en la literatura infantil
que també és un gènere
que trobo que està molt en voga,
que està,
viu un bon moment
i ella,
doncs bé,
s'està distingint en això.
Fa uns instants
parlàvem de Reus,
d'aquesta ciutat
en referència
a Joan Puig i Ferreter
i una de les novetats
o un de les aspectes
més innovadors
quan es fa un cop d'uller
el programa
és aquesta col·laboració
entre Tarragona i Reus
també amb el Forrocarril
com a protagonista.
Explica'ns en què consisteix
aquesta activitat, Rosa.
Sí,
hem volgut això,
establir una mica
una col·laboració
amb el Festival Tacadoli
de Reus
que se celebra una mica,
doncs,
bueno,
està ara,
se celebra aquesta setmana,
no,
el dia 10
el que hem fet
és muntar una activitat
a les estacions de Renfe
de cada ciutat
amb escriptors
del Camp de Tarragona
que faran un recital
doncs un grup
en una ciutat
i un altre grup
en l'altra
i llavors diríem
quan hàgim fet aquest recital
els grups
agafaran un tren
que els portarà
a la ciutat veïna
és a dir,
es creuran aquests trens
i llavors aniran
a parar a l'altra ciutat
per recitar allà.
És a dir,
és una mica
utilitzar el tren
com un símbol
d'unió de les ciutats
perquè els escriptors
de Camp de Tarragona
com a grup
realment són un grup
cohesionat
és a dir,
no hi ha diferències
entre Reus i Tarragona
i Vall
és a dir,
és un col·lectiu
que literàriament
potser de caràcter
de...
no sé,
és una cosa
que tradicionalment
ja històricament
estan molt...
i en Estat Units
s'han posat en contacte.
perquè sempre s'ha defensat
des de les dues ciutats grans
des de les dues capitals
des de Reus i Tarragona
no s'ha fet
un grup d'escriptors
reusencs
ni un grup d'escriptors
tarragonins
sinó que sempre
s'ha tingut
aquesta voluntat
de fer un grup
més cohesionat
més global
i que realment
és un grup
que existeix com a tal
o sigui,
no fa falta
constituir-lo
o fomentar-lo
de forma oficial
o municipal
des dels ajuntaments
sinó que entre ells
mateixos queden
fan xerrades...
Sí, nosaltres els coordinem
des de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament
els coordinem
és a dir
sempre hi ha d'haver
algú que faci
una mica de filtre
o de catalitzador
que estiri una mica
i llavors nosaltres
el que fem
és una mica
doncs això
estar en contacte amb ells
per informar-los
dels diferents actes
per convocar
les assemblees
són dos cops l'any
les assemblees
i llavors hi ha
una petita comissió
que es va reunint
més freqüentment
per les coses
més pràctiques
del dia a dia
i clar
doncs això és el que fem nosaltres
la coordinació
però és que de fet
és una voluntat
però alhora és que és una voluntat
nascuda de la història
és a dir
la història ja és així
ja són els escriptors
del Camp de Tarragona
i no hi ha diferències
és a dir
és un grup
bastant històricament
bastant cohesionat
ja durant
aquest mes
aquest mes i escaig
que dura la Tardor Literària
hi ha desenes d'activitats
hi ha recitals
hi ha lectures
de totes aquestes
hi ha desenes d'actes
és impossible anomenar-los tots
què en destacaria?
és un parell de propostes
més o menys estimulants
Rosa?
A veure, jo destacaria
com a subsicle també
lletres a taula
perquè també és una altra manera
de viure la literatura
que és diríem
diferents restaurants
de la ciutat
fan menús
amb escriptors
és a dir
tu pots anar a tastar
un menú especial
per aquest moment
és a dir
que també té la gràcia aquesta
que no són menús
que normalment fan
i alhora veus
com hi ha uns textos
que s'acompanyen
a aquests menús
i que hi fan referència
històries
poesia
narració
el que sigui
i aleshores
també hi ha uns sopars
amb l'escriptor
dintre de tot aquest mes
podem anar a sopar
però si volem
parlar amb l'escriptor
també hi podem anar
és a dir
també en guany
com a innovació
hem fet el circuit
jove de lletres a taula
el circuit jove
que és una sèrie de bars
també
que fan la proposta
la mateixa proposta
amb escriptors joves
de l'escola de lletres
és a dir
penso que també és això
és aquell tipus d'activitats
que te la pots trobar
hi pots anar
o potser te la trobes
i bé
això com a
com a subsicle general
ara que comentaves
l'escola de lletres
fa unes setmanes
parlàvem amb la Lourdes
malgrat
començava ara
es troba en període
de matriculació
de l'escola de lletres
és un altre projecte
aquest el de l'escola de lletres
conjuntament amb el
amb el de la pell del llavi
que serveixen
ajuden per fer aquest impuls
al món literari
a la ciutat
sí
perquè l'escola de lletres
també és un focus
de dinamització important
també
mou molta gent
i aquesta gent
doncs és això
està creant
i alhora
doncs això aporta
o sigui
potser no és
no en el mateix sentit
que la pell del llavi
però en altres sentits sí
és a dir
clar
hi ha d'haver com a especialitzats
especialitats
diríem
i sí
crec que són un grup de gent
que dinamitza molt la ciutat
que dona
diríem
doncs això
que també
assisteix com a públic
i alhora genera activitat
i de fet
és el plantell de gent jove
és el plantell de gent del futur
és a dir
que això també
està molt bé
poder tenir una escola de lletres
amb gent que
espero que en el futur
puguin destacar
ens havíem quedat
amb aquesta enumeració
de les propostes
de Rosa Comas
de la Tarda L'Ità
ui
és que és difícil
perquè bé
doncs jo
us proposaria per exemple
el recital de poesia
árapi persa
contemporània
que es fa a la Fundació Caixa Tarragona
el 16 de novembre
per exemple
clar
és un recital
que compta amb l'Esman Bonin
i la Nausica Bonin
la Nausica
doncs és una actriu
ja molt coneguda
pel cor de la ciutat
la Sandra del cor de la ciutat
i bé
penso que
és interessant
en el sentit
que són autors
que no coneixem
perquè bueno
ja és evident
hi ha tanta informació
que hi ha coses
que se'ns perden
i són poetes contemporanis
és a dir
del segle passat
o fins i tot vius
i també no sé
La nit de la poesia
posem per cas
La nit de la poesia
és un recital tradicional
dintre de la tardor literària
que es farà el 17 de novembre
i comptarà amb el Salvador Oliva
que és un poeta
i traductor català
molt important
i bé
em fa molta il·lusió
que vingui
perquè llavors també
s'acompanyarà
amb l'Isidre Martínez
i la Mireia Calafell
que són dos persones
que han guanyat premis
importants dintre de la literatura
també és una mica
aquest reflexionar
al voltant dels premis
de conèixer
què és el que es premia
en aquest país
i bé
i també una altra proposta
per exemple
les veus paral·leles
també com a recital
al Metropol
el 22 i el 23 de novembre
aquí trobarem
l'oportunitat
de conèixer
escriptors asturians
Astúries
és d'enguanya
exacte
la comunitat
una mica
les veus paral·leles
el que vol
és acarar
cultures
minoritàries
o que tenen
una llengua
doncs
bé
no tan
amb tants parlants
com altres llengües
és a dir
vol una mica
fer comparació
entre Catalunya
diríem
entre la cultura catalana
i altres cultures
similars
en certs aspectes
i llavors doncs bé
doncs això
una mica és
poetes asturians
i poetes catalans
que reciten
portem
prop de 17 minuts
conversant
de la torta literària
i no hem fet
referència
als premis literaris
Rosa
no sé si això és un bon
o és un mal símptoma
no
és bo
perquè
a veure
els premis literaris
són l'origen
però ara
diríem
tot i que és un moment àlgid
és evident
a veure
són part de la torta literària
és a dir
els premis literaris
són
potencien molt
el que és la creació
i bé
i donen a conèixer Tarragona
i a més a més
doncs això
premien bones obres
però esclar
tota aquesta activitat
també
que afecta la ciutat
també
ha pres molt de terreny
diríem
o sigui tot
ara els premis
són un acte més
dintre de la tardor
i sí
el 18 de novembre
doncs al fortí de la reina
hi haurà l'acte
de lliurament de premis
per nosaltres
és un moment molt important
evidentment
i tothom hi pot assistir
és un sopar obert a tothom
és a dir
que si es vol venir
no hi ha cap problema
per veure la gala
que ha dirigit
l'Àngel Seymar
i bé
penso que valdrà la pena
doncs
aquesta nit
de lliurament
dels premis literaris
amb les altres 120 activitats
conformen
la tardor literària
que s'està desenvolupant
i vaja
qui vulgui la pot buscar
i qui vulgui també
se la trobarà al carrer
Rosa Comas
coordinadora de la tardor literària
gràcies de nou
per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio
i vaja
ens anem trobant
aquests dies
amb les diferents activitats
perfecte
gràcies
a veure