Dos minuts, serà un quart de dues.
Josep Maria Andreu, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Jo no sé si saludar-lo en qualitat...
Per qui l'estan saludant, Josep Maria Andreu?
Hombre, fenomeno.
Jo no sé si saludar-lo en qualitat de president del Nàstic,
en qualitat de representant d'una entitat que rep la medalla a la Creu de Sant Jordi,
o en qualitat de pregoner de la festa major.
Què li falta ja?
No, home, jo com a president del Nàstic sempre...
Sempre, no? Per sobre de tot.
Ara estàvem parlant, mentre anava la publicitat,
més enllà d'aquelles preguntes més tècniques o més polítiques en el bon sentit de la paraula que es fan,
és que quatre anys que està al cap davant de l'entitat, que ha après moltíssim.
Bé, són cinc anys com a president, no?
A totes les edats es pot aprendre, però qui li havia de dir al Josep Maria Andreu
que fent de president d'un club que el Nàstic aprendria tant?
Sí, no, realment és així, no?
Són cinc anys com a president del club i quatre com a president del Consell d'Administració
i és com si hagués fet deu carreres, no?
Vull dir, és increïble el que arribes a aprendre i la gent que arribes a conèixer, no?
I bé, jo estic molt orgullós i molt content de ser el president del Nàstic,
de ser el president de la gent del Nàstic, no?
I realment ha sigut... és una aventura apassionant.
Ha après molt i aquest any a primera és el doctorat, podríem dir, ja que feia el símil de les carreres.
Això és el doctorat, ja, no?
Sí, home, vull pensar que el Nàstic...
Tots teníem fer, no?, que es podia aconseguir aquest gran objectiu, que era pujar el Nàstic a primera.
Nosaltres fa quatre anys vam dir que intentaríem en cinc anys pujar a primera i en quatre ho hem aconseguit, no?
I estem molt feliços i molt contents per aquest motiu, perquè jo penso que això dins del món del futbol és el màxim, no?
Ver el nostre equip, la nostra ciutat a primera divisió, doncs és espectacular, no?
Jo crec que a poc a poc ens anirem donant, cada setmana que passi, el que significa estar a primera divisió,
pels equips que venen, per la gent que ve, pels desplaçaments que fem des de Tarragona, no?
I tot el moviment que comporta el Nàstic en aquell moment, no?
Jo crec que això és apassionant, el que estem vivint en aquell moment i és, com t'he deia, al màxim, no?
Ver el nostre equip, la Lliga de les Estrelles, poder jugar aquí al nostre estadi, doncs, davant del Madrid, o del Barça, o de l'Atlètic,
que vindran aquí no en un partit d'amistós, no en un partit de Copa al Reixi,
sinó vindran a jugar tres punts que millor necessiten per jugar a la UEFA o a la Champions o ser campió de Lliga
i que tu, doncs, guanyar-los, doncs, els pots, jo què sé, fastidiar, no?, aquest objectiu que ells tenen, no?
Perquè nosaltres tenim un objectiu que és clar, que és mantenir la categoria, no?
I nosaltres, el nostre repte és continuar a primera divisió.
Hem tardat 56 anys en arribar aquí i lluitarem al màxim, amb la màxima il·lusió i les màximes ganes
per continuar a primera, perquè això és fantàstic, no?
La servidora no és la persona més indicada per parlar de futbol ni de bon tros,
però de ben segur que li puc preguntar, per exemple, el que suposa,
no el fet d'estar a primera, que quantes vegades no li hauran preguntat,
jo ara he expressat com acaba de fer ara,
sinó el fet de relacionar-se amb els clubs, amb els directius,
contemplar altres aficions, què li diuen?
Potser és una mica prematur, perquè encara estem començant com aquell que diu la temporada.
Què li diuen, comentaris que fan, perquè poc o molt els altres clubs de primera,
lògicament, han seguit la trajectòria del Nàstic,
sobretot en el final de la darrera temporada.
Com creu vostè que es contemplen els altres clubs de primera?
Bé, jo ho veig, no? Perquè quan vas a Madrid, a les reunions,
i quan vas amb l'equip, jo acompanyo sempre l'equip als desplaçaments,
es veuen com un club molt simpàtic, no?
Es veuen un club simpàtic, un club que d'alguna forma representem una mica el model, no?
D'altres clubs que els agradaria arribar on arribem nosaltres amb els nostres mitjans, no?
Nosaltres amb uns mitjans modestos, amb una feina responsable, honesta,
hem arribat on hem arribat quan possiblement molt poca gent crea que podíem arribar, no?
I des de fora, doncs, la gent ho valora d'una forma positiva, no?
Perquè tothom ens felicita amb una sinceritat important, no?
Perquè a vegades t'ha felicitat un i veus que aquest ho fa per cada bé, no?
Però jo crec que no, la gent veu el Nàstic com un club molt simpàtic, no?
La modestia i la humilitat en aquest cas esdevenen virtuts
perquè no són dues qualitats que estiguin habitualment en el món del futbol de primera, no?
Home, hi ha de tot, no? Hi ha de tot, quan vas movent-te pel futbol de primera
i vas als desplaçaments veus gent de tot tipus, no?
Però bé, t'has de quedar sempre amb la gent que és bona gent, que dic jo, no?
Això és el més important en tot, no?
El futbol i en la vida en general, l'important és trobar-te i viure amb gent que sigui bona gent.
Gent de tot tipus, com la que forma la base del club, no?
Els socis, els seguidors del Nàstic, gent de tot tipus.
Sí, l'avantatge del Nàstic és que...
Aquesta és l'altra gran virtut del club.
Sí, jo crec que això és una cosa que penso que s'ha fet bé des del club, no?
Intentar que el Nàstic sigui absolutament de tots, no?
Jo sempre dic alguna frase, no? Entre tots i tots junts, no?
I aquest ha sigut el nostre èxit perquè al Nàstic no hi ha moviments polítics.
Tots vivim per el mateix, tots tenim el mateix sentiment, no?
Que és el del Nàstic, no?
I en definitiva, tots estem allà en una direcció clara, no?
Que és intentar ajudar el nostre equip a estar el més a dalt possible, no?
Jo crec que aquest és un èxit important nostre, no?
D'haver fet i d'haver intentat que sigui l'èxit de tots, no?
Ara pregoner, no?
Sí.
Això no l'havia fet mai, això de fer pregons o en alguna ocasió...
Sí, jo he tingut l'oportunitat, no?, en aquests dos o tres últims anys
de fer pregons, doncs, a diferents llocs, en pobles, en barris, no?
Al poble del Cuber vaig fer un pregó l'any passat, no?,
que és el poble dels meus pares i m'ava fet molta il·lusió, no?,
pel fet i pel que representàvem en aquell moment aquell acte que estava fent, no?
I bé, home, i ser el pregoner de la meva ciutat,
això és un orgull i una gran satisfacció,
ser el pregoner de les festes de Santa Tecla
i vull agrair al nostre alcalde, senyor Nadal,
aquest reconeixement que m'ha fet, no?,
doncs, fent-me pregoner de la meva ciutat, no?
I jo vull compartir aquest honor que tinc
amb tota la gent del Nàstic, no?,
perquè això és una mica el premi, no?,
de l'esforç i del treball de moltíssims anys, no?
I ara, doncs, es veiem recompensats, doncs, bueno,
com representant del Nàstic, en aquest cas jo,
doncs, sigui el pregoner de la meva ciutat, no?
Em fa molta il·lusió, també una mica de preocupació, no?,
però bé, estem davant d'aquest repte, no?
Ja l'ha preparat, el pregó?
Sí, sí, sí, ja està.
Està escrit, ja, del tot?
Sí, està escrit, del tot, ja, sí.
Ja has tripat molts folis o ha anat la cosa en una primera?
No, no, home, hem treballat, però bé,
és un pregó, jo no sé si serà molt protocolari.
Alguna pista? Ens pot donar alguna pista?
No, jo, bé, jo no sé si serà un pregó molt protocolari,
però jo només em podia parlar...
Però vostè, tot i que, vostè, sovint parla molt amb el cor, també,
ah, jo sempre parlo amb el cor.
És a dir, que no és allò de dir el que toca dir ara.
Vostè, a vegades, doncs, es deixa emportar justament
per aquests sentiments que moltes vegades destaca, no?
Bé, jo ho tinc molt clar, jo parlo sempre amb el cor, no?
Alguna vegada, doncs, m'equivoco,
perquè quan parles amb el cor, a vegades t'equivoques
i has d'intentar, doncs, tindre el cap fred,
però bé, jo soc una persona que m'amoc per sentiments i pel cor, no?
I el pregó serà, doncs, parlant del sentiment del nàstic, no?
Com no ho pot ser d'una altra manera, jo no...
Bé, jo crec que la gent no entendria que jo fes un pregó de la ciutat
o moltíssima gent no entendria que fes un pregó de la ciutat
i no parlés del nàstic, no?
Miren els jugadors, escoltar-ho, sentir-lo, el pregó?
Bueno, alguns sí, no? Imagino que...
Ah, no, no, escolti, aquí obligar que per alguna cosa és el press, si no...
Sí, no, jo estic encantat amb els tècnics, amb els jugadors,
amb el personal i tota l'afició del nàstic, no?
Perquè el tracte que m'adonen és sensacional, no?
El pregó, d'una banda, diumenge,
rebem el ràcim, a les vuit, finalment.
A les vuit del vespre, juguem.
Escolti això dels horaris, vostè, ja sap que potser es perdeixin, que ho miri,
amb això del partit, segur, segur, ja li dic jo que es perdrà l'acte del rutet de Santa Tecla,
aquest se'l perdrà perquè és a les vuit,
no podrà anar a veure la quadra de Sevilla,
perquè és a les nou, justet, justet, arribarà el correfoc de Santa Tecla.
No, el correfoc sí que arribarem a les de mitja i ja estarem aquí.
Sí, jo crec que sí.
Sí, segur, segur.
Doncs el que jo li deia,
el tema de Santa Tecla, el domina, els actes, surt a veure algun acte en particular,
hi ha alguna convocatòria que li cridi l'atenció particularment?
Bé, jo m'agrada participar i sobretot veure-ho, no?
Jo tinc fills petits i m'agrada sortir per la ciutat i veure els actes, no?
I a mi m'apassiona veure-los al ciguís popular, no?
Jo crec que això és fantàstic, no?
I per això les festes de Santa Tecla són les que són i són d'interès nacional per la quantitat de col·laboració de la gent, no?
De la gent de Tarragona, vull dir, les entitats, vas veient actes i dius, ostres, tu, això hi ha una feina important, no?
Vull dir, això no és un fet de...
Com t'ho explicaria? A veure, per exemple, organitzes un concert, no?
D'un dia, doncs, bé, venen uns músics a tocar i és un acte puntual, no?
Però els actes que es fan amb aquestes festes de Santa Tecla, darrere hi ha un treball i un esforç de moltes setmanes i molts mesos, no?
I això té molt de valor i per això les festes són les que són, no?
Aquestes festes es viuen al carrer, abans ho comentàvem el Pitu Rovira,
moltes persones que han fet les vacances i estiu, ara es retroben en qualsevol acte,
vostè també, doncs, es deu retrobar moltes persones pel carrer
i aquells desconeguts que vostè, òbviament, no coneix, però ells sí que el coneixen a vostè com a president del Nàstic,
l'aturen molt pel carrer o aquesta falera ja ha passat?
O encara continua fent un cafè i passa a un, el saluda, passa a un altre?
No, no, la veritat és que sí, no?
Que la gent, doncs, te coneix i tal i vol parlar del Nàstic, que et vol fer alguna recomanació, et para
i jo estic encantat, no?
Perquè, home, la gent sempre que te...
Jo què sé, la crítica, no?
Per exemple, que et puguin criticar qualsevol cosa, sempre que sigui constructiva, jo crec que és bona, no?
I, a part, jo estic encantat de poder conèixer, doncs, personalment, a la màxima gent del Nàstic.
Jo conec a moltíssima gent del Nàstic, a molts socis del Nàstic,
però bé, quan més gent, doncs, te para o més gent parles i tal,
a mi no molesta en absolut, és una satisfacció, no?
D'això en diuen popularitat, no?
Vostè és popular, doncs, eh?
Per aquesta simple reducció, és popular, aquí a Tarragona.
Home, representem una entitat important, que en aquest moment, doncs, té 12.500 socis
i, evidentment, doncs, home, això és un moviment social molt important, no?
I, com dic jo, l'element de promoció més important que té en aquesta ciutat en aquest moment, no?
Jo crec que el Nàstic és l'enbaixador de la nostra ciutat
i ho hem d'aprofitar tots, no?
Perquè jo crec que és molt interessant,
perquè jo crec que és una promoció fantàstica, ara mateix, al Nàstic.
Jo ho comentava fa uns dies,
que tenia uns negots meus que estaven a Austràlia fa dues setmanes
i em van passar un missatge dient-me que havíem pogut veure els gols del Nàstic
el dia de l'Espanyol, no?, per la televisió a Austràlia, no?
I això és bonic, perquè veure el Nàstic a Austràlia
o a Sud-amèrica o en països d'Europa,
doncs, això és molt bo.
I jo crec que les ciutats han d'aprofitar tots d'aquest fet, no?,
perquè tenim jugadors sud-americans,
doncs, en aquest moment, un brasiler, un argentí, paraguayans,
que les televisions dels seus països segueixen amb aquests jugadors
i això és un fet important,
perquè a Tarragona cada vegada està més al mapa,
ja no d'Espanya, sinó d'Europa i del món, no?
I si no n'hi havia prou, dilluns en representació del club
recollirà la creu de Sant Jordi.
Quan li va comunicar personalment a vostè, al conseller de Cultura, o...?
Sí, ahir, ahir, al migdia, ens van comunicar
al conseller de Cultura que el dilluns es farien entrega
d'aquest guardó, no?, de la creu de Sant Jordi.
Bé, estem molt contents, molt satisfets per aquest reconeixement.
Una reclamació popular i una petició avalada per un munt de signatures, eh?
Sí, sí, sí, és fantàstic, fantàstic.
I estem molt contents i molt satisfets d'aquest guardó tan important, no?,
i aquest reconeixement per part del govern de Catalunya
i ens fa molta il·lusió, no?,
i això és un mèrit, doncs, de tota la gent, no?,
que ha avalat la demanda d'aquest guardó, no?,
i sobretot de la Federació de Penyes,
que van ser els promotors d'aquesta iniciativa
i hem lograt tirar endavant amb moltíssimes firmes
i amb molta il·lusió, no?,
i ha sortit bé, no?,
i, home, crec que la gent del Nàstic ha d'estar molt contenta
perquè, d'alguna forma, és el premi, no?,
el treball i l'esforç de moltíssima gent
durant aquests 120 anys d'història que té al Nàstic.
120 anys d'història,
ser a primera, a nivell personal,
però en representació d'una entitat,
per a una de les festes de Santa Tecla,
la Creu de Sant Jordi,
la futura ciutat esportiva,
que més pot demanar, senyor Andreu?
Bé, el Nàstic està vivint un present molt brillant,
vull dir, jo sempre ho dic durant aquests últims mesos
que possiblement estem davant del moment més important
de la història del Nàstic, no?,
tant a nivell social, com a esportiu, com a econòmic, no?,
vull dir, les coses ens estan sortint bé
perquè la gent ha tingut molt clar, no?,
el missatge, entre tots i tots junts,
això ha fet que el Nàstic estigui avui on està, no?,
perquè això és un projecte de ciutat
i de les nostres comarques, no?,
que han fet possible que avui el Nàstic
estigui a dalt de tot, no?
Senyor Josep Maria Andreu,
el dijous ja sap que té una cita a l'Ajuntament,
vostè i tot l'equip i l'afició,
el diumenge, al nou estadi,
no sé si és què li posa més nerviós,
si el fet del pregó o el partit de diumenge.
No, les dues coses, no?,
perquè, home, el pregó em preocupa una mica,
i fa respecte, eh?,
perquè és una cosa molt important, no?,
a la nostra ciutat,
però, home, els partits és buf,
te'n fico molt nerviós,
i més ara, no?,
que necessites guanyar,
perquè d'alguna forma estem davant
ja de la primera final de la temporada, no?,
això som en el fet de començar,
però ja estem davant d'una gran final, no?,
amb un equip com el nostre
i on hem d'intentar sumar tres punts importantíssims.
Josep Maria Andreu,
retén el nostre agraïment
i la nostra felicitació
cap a vostè, cap al club,
òbviament,
molta sort i bona Santa Tecla.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.