Des d'ahir dimecres, totes les persones que ho desitgin
poden venir a buscar aquí, a les instal·lacions
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació
o a l'àrea de relacions ciutadanes a l'Ajuntament de Tarragona,
al calendari de l'empresa municipal
i de l'àrea de relacions ciutadanes al calendari Tarragona.
Tu tens entitat, un calendari que, com ja hem dit,
ja es pot recollir des d'aquesta mateixa setmana
i, vaja, no és que ens diguem que ens estan volant de les mans,
però gairebé, gairebé, gairebé, perquè són moltes les persones
que se n'aconseja fins aquí per recollir el calendari
i fer-ne l'ús que en creguin més convenient.
Nosaltres volem parlar d'aquest calendari
i ho volem fer, vaja, amb el seu principal artista,
amb el seu principal responsable, culpable,
Jordi Freixas, fotògraf, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Responsable, culpable, content de dir.
Bé, jo em diria, l'artista fotogràfic,
més o menys, que ha fet les fotografies
amb molt de gust pel calendari, per tant, per la ciutat.
Òbviament, 12 fotografies, 12 mesos,
i predominen dues temàtiques,
ara explicarem com ha anat tot plegat.
D'una banda, monuments de la Tarragona romana
i de l'altra també un joc de llums i foscor.
Sí, en realitat era la filosofia de l'exposició que vaig presentar
al mes de novembre a la Tarragona,
que es deia Tarragona, llums i contrallums.
Era un, diguéssim, va ser una exposició en la qual,
lògicament, tota la ciutat, en diferents hores del dia,
en diferents lluminositats i en llums algunes,
en compta de llums unes altres,
i en les quals, doncs, aquests colors i aquestes formes
que formaven la nostra ciutat
és el que va donar peu, diguéssim,
al que és el calendari,
les fotografies del calendari que es presenta.
A partir d'aquí, doncs, la persona que ha de veure l'exposició
veu l'exposició i diu, vull que en Jordi Freixas...
Això sí, va ser una il·lusió i una sorpresa, evidentment,
perquè, doncs, lògicament,
quan es fa la presentació d'una exposició,
doncs, es convida moltes persones, no?,
l'Ajuntament també, lògicament.
I llavors, en el transcurs de la presentació,
doncs, l'atinent d'alcalde de Patrimoni,
que ja era allà present, es va mirar les fotografies
i em va fer una gran sorpresa perquè no sabia res.
Va presentar l'exposició,
va parlar junt amb els que van presidir, diguéssim,
aquella inauguració i en sec se'm va comunicar
que jo era el responsable de fer les fotografies del calendari.
I me'n recordaré tota la vida que em va fer el calendari
i diu, suposo que no s'hi oposarà,
dic no, perquè segur que no,
perquè per mi, lògicament, com a tarragoní,
doncs, va ser un gran honor i amb molta il·lusió de fer-ho, lògicament.
De formar part de l'equip, vaja.
L'exposició, com ja has comentat,
va tenir lloc al mes de novembre.
A partir d'aquí, l'exposició,
com s'ha de ser, si no vaig errat d'unes 40 imatges,
com és el procés?
És el mes de novembre fins ara, a principis del 2006,
que ja tenim el calendari a les mans.
Llavors, doncs, ja va ser un procés,
llégicament, llavors ja ens vam posar en contacte
amb els de Relacions Ciutadanes,
amb el Francesc Valls, amb Marta Domènech, etcètera, etcètera.
Es van presentar més de 100 fotografies,
perquè l'exposició, doncs, era una petita mostra, diguéssim,
de tot el que tinc de treballs.
Es va presentar les fotografies,
llavors, a partir d'allí,
ja es va començar una curada de tria
de fotografies que després, doncs,
serien les del calendari.
Lògicament, hi van intervintre tot un equip de gent,
com són, doncs, bueno, la impremta,
i, en fi, tot el que ha fet possible el calendari.
I, esclar, nosaltres, una de les coses que vam pensar,
que és, com aquest any ja celebrava,
l'any passat, ara en aquest cas ja, no?,
el cinquè aniversari de la proclamació de Tarragona
com a patrimoni de la humanitat,
doncs, vam pensar que seria interessant,
també, lògicament,
posar-hi, doncs, una bona representació
dels nostres monuments.
I així ho vam fer.
Contén amb el resultat final?
Sí, sí, sí.
Jo, particularment, diguéssim,
bueno, i felicitat també a tots, a tot l'equip,
des de, doncs, l'empresó, els que van, els mercatistes,
bueno, en fi, tots els que han fet possible aquest calendari,
perquè, diguéssim, els colors i tot el que jo volia,
diguéssim, que quedés la fotografia,
que era la filosofia del que jo havia fet,
ha estat plasmada molt bé.
Per tant, jo, com, doncs, bueno,
com aquesta petita peça que vaig fer del calendari,
molt content, la veritat.
Comentàvem abans d'entrar a l'estudi,
ara tot just són uns instants,
que, vaja, totes les fotografies s'han plasmat al calendari
gairebé tal com es van realitzar.
Ara, en aquests temps que està tan de moda el Photoshop,
que tothom, qui més o menys,
retoca les seves fotografies amunt i avall,
en aquesta ocasió s'ha optat per plasmar-les directament.
Molt bé, molt bon comentari.
Diguéssim, a mi, en realitat,
doncs, una de les coses que m'agrada
és el tractament digital de la fotografia,
o sigui, crear motius i recrear coses
a base de la base fotogràfica,
i després, doncs, posar-hi filtres i coses
per donar o per poder expressar una cosa.
Però després, esclar, també hi ha la vessant,
que és el retoc de fotografia.
Diguéssim, el retoc de fotografia,
per donar-li l'estiu, el color que jo vull,
simplement és, per ajuda informàtica o allògicament,
el Photoshop, però no hi ha cap filtre ni cap plug-in,
és a dir, cap truco.
En realitat, el que s'ha fet,
doncs, és un retoc per donar-li la forma i el color,
que és el que un laboratori,
en fotografia i analògica, com es feia abans,
doncs, un laboratori, doncs, en un moment determinat,
hi posava, doncs, un petit retoc,
doncs, per donar-li un altre color,
però amb molt poca cosa,
i és el que s'ha fet.
Diguéssim, només un retoc per posar-hi, doncs,
el color que tu vols en aquell moment,
però sense cap truco, per dir-li d'alguna manera,
no?, ni filtres.
Hi ha algun purista, però, que encara consideri,
avui en dia, que retocar una fotografia per ordinador
és desvirtual, la imatge original?
No, home, jo no crec,
avui dia ja no crec que ningú pensi
alguna d'aquesta manera,
no sé que sigui un arcaic,
és a dir, en realitat,
el que s'ha fet amb el calendari,
el que es fa avui dia,
és fer un...
el que abans es feia, doncs,
en filtres,
o el que un estudi deia,
doncs, a què li vaig posar una miqueta més de color,
o canviar el color, com he dit abans,
doncs, és el que es fa.
Per tant, doncs,
a més de fer-ho en filtres,
doncs, en aquest cas,
es fa informàticament,
però, doncs, es pot considerar,
o jo ho considero una cosa de la més normal,
és a dir, aprofitar la tecnologia,
el teu servei,
però sense trucatge.
Totes les imatges...
Ajudes, perdó.
Totes les imatges han estat realitzades
amb càmera digital,
si no n'hem arrrat,
amb diferents càmeres.
Sí.
Amb la fotografia analògica,
la fotografia tradicional,
ha quedat completament desbancada?
No, bueno,
hi ha molts professionals de la fotografia,
hi ha molts artistes
que segueixen treballant en diapositiva.
Jo ho trobo molt normal,
i el que li agradi fer-ho,
doncs, no hi tinc res a dir.
Jo, com que, diguéssim,
el meu adveniment a la fotografia
ha sigut a partir del digital,
per qüestions també,
lògicament, professional,
que nosaltres treballem en la infografia,
llavors, a partir d'aquí,
m'ha donat peu
a poder, doncs,
realitzar-me amb el món fotogràfic
a través d'aquí,
doncs, jo he conegut el digital
més que en el lògic,
però hi treballo ja tot,
pràcticament tot en digital,
i és com s'ha fet el calendari,
però hi ha molts artistes
que prefereixen la diapositiva
i no hi ha res a dir,
al contrari,
tothom que realitza una feina,
tant sigui artística o professional,
ho pot fer de la manera
que cregui més adient.
El balcó del Mediterrani,
la punta del Miracle,
l'amfiteatre,
l'estàtua de Roger de Llúria,
el port de Tarragona,
són algunes de les imatges
que finalment han estat seleccionades
i algunes de les imatges
on va especialment i però domina
aquest joc de llums.
Què en destacaria, Jordi,
de la llum de la ciutat de Tarragona?
El trobar aquests llums
a la ciutat de Tarragona
és el resultat de caminar
cada dematí.
Expliqueu-ho, això, va.
Sí, jo cada dematí
des de quarts de vuit
fins a quarts de nou
que anem cap a la botiga a treballar,
camino per diferents parts
de la ciutat.
Llavors, com que ho faig
amb caminant ristre,
doncs aprofito
per fotografiar aquests colors,
aquestes llums
que es poden apreciar aquí.
Llavors, hi ha una sèrie de fotografies,
sobretot les que són
dels colors, de núvols,
que aquests es donen només
en unes determinades èpoques de l'any.
I han de posar, per exemple,
efectes meteorològics.
Les que tenen més lluminositat,
més color,
són un fenomen que es dona
de la nostra ciutat,
que es pot veure molt bonic
al balcó,
cap allà,
al moment de sortir el sol,
que n'hi ha algunes.
Això es dona perquè
l'aigua dels núvols esglassa,
forma petits vidres,
i llavors el sortir el sol
reflexa i donen aquests colors.
I això és un fenomen
que es dona només
en determinades èpoques de l'any.
Com que jo camino cada dia,
doncs tinc oportunitat de veure-ho
i, clar,
en quan ho veig,
foto el canto.
Quant és més maca,
Tarragona?
Trenc d'alba,
al matí,
a la tarda,
al capvespre?
Jo, com que soc un enamorat
de la ciutat
i un humilde servidor,
et puc dir que
a totes hores
Tarragona m'agrada.
Però, lògicament,
llueix més
o és més bonica
la cromàtica
de la ciutat,
doncs,
igual
a la sortida
que a la posada del sol.
La sortida,
com que tenim
tot el que és
el balcó,
la platja Miracle,
el portí de la reina,
doncs,
sembla que sigui,
doncs,
potser una miqueta més.
però la part del port
quan es posa el sol
també és molt maca,
la veritat,
que també en tinc
i estaven a l'exposició.
Com veig,
ja saps,
home,
ens estan traient
gairebé de les mans
aquests calendaris,
encara ens en queden,
no pateixin,
però està funcionant molt bé.
Per què creus
que funciona també
aquest tipus de calendari
amb fotografies espectaculars,
grans,
a la ciutat de Tarragona
i hi ha molta gent d'aquí
que el vol tenir
com a calendari de referència?
Jo diria que
un dels punts importants
és perquè
és un dels calendaris
representatius
de la nostra ciutat.
el fa l'Ajuntament,
el fa Relacions Ciutadanes,
hem de tenir en compte
que a Tarragona
hi ha quasi 800 entitats,
totes identificades
en la nostra ciutat.
Esclar,
quan es fa alguna cosa,
jo crec que la gent
i la gent
respon i participa
per tarragonisme
i solidaritat.
A més a més,
això sí,
s'acompanya amb bones imatges
i s'acompanya,
doncs,
amb aquests efectes
que es dona,
en aquest cas,
amb aquest calendari,
però que els altres també,
amb els motius
de l'altra sèrie,
perquè aquest és el cinquè,
en penso o no,
i és una col·lecció,
els altres també
en una temàtica de ciutat
força interessant,
doncs,
normalment,
els Tarragonins
hi tenim crida,
la veritat,
és aquesta,
hi responem,
i ens agrada,
ens agrada,
Jordi Freixas,
fotògraf,
artífax,
en certa manera,
aquest calendari.
Artista.
Potser m'agrada més artista
que fotògraf.
Així ho englobem tot,
perquè avui hem parlat
de la faceta de fotògraf
d'en Jordi Freixas,
però vaja,
aquells que el coneguin,
doncs ja saben que toca
moltes altres,
moltes altres tecles,
mai millor dir,
perquè el tema de la música
també el domina.
Jordi,
com deia,
moltíssimes gràcies,
felicitats per la feina feta.
Gràcies a vosaltres
per aquesta oportunitat
que he tingut
de dirigir-me a la ciutat
i a tots els que han fet possible
aquest calendari,
aquest treball.
I ja veuràs com
durant tot l'any
tindràs l'oportunitat
de veure a moltes cases,
a moltes botigues,
a molts llocs,
les teves fotografies penjades.
Bé,
també per acabar,
també hem de dir
que aquest calendari
anirà també fora de Tarragona,
que servirà també de promoció,
perquè a partir d'amistats
i contactes,
aquest calendari
arribarà a Saragossa,
a León,
a Castanyó,
a València
i al Sud-Espanya.
Déu-n'hi-do.
O sigui que la ciutat
quedarà promocionada també.
Per això serveix,
per això serveix.
Jordi,
moltíssimes gràcies de nou.
A vosaltres,
gràcies.