Senyor Juan Gallardo, bon dia.
Molt bon dia i gràcies per haver-nos convidat un cop més.
De moment, el que hauríem de dir és,
parlant de l'endeutament en general dels terraunins,
és veritat que cada cop estem més endeutats,
com diuen moltes enquestes en general a nivell de tot Espanya,
dient que la família mitjana està més endeutada que fa uns anys?
Sí, però s'ha de fer una salvetat.
A veure, el patrimoni de les famílies cada cop és més gran.
O sigui, el sumatori del patrimoni immobiliari i financer de les famílies
és cada cop més gran.
Però també és veritat que el nivell d'endeutament també és més gran.
Què està succeint?
Que hi ha una part de la societat, una part de les famílies,
de les economies domèstiques.
O sigui, el que vostè ha dit, economia promig,
realment ja no existeix com a tal.
El que hi ha és un grup de famílies,
un grup creixent de famílies que està força endeutat,
ja sigui per l'adquisició de l'habitatge
o per el seu recurs a l'endeutament per fer front a despeses
i a decisions de consum.
Hi ha un grup de famílies també que està cada cop més sanejat
i té més patrimoni.
Llavors, aquesta dicotomia, aquesta dissociació entre famílies
és una situació novedosa, pot ser Espanya,
que des de la transició la seva economia havia tendit
a nivellar considerablement el nivell de riquesa
i el nivell d'ingressos de les famílies,
s'havia produït, de fet, un aplanament
amb aquests desnivells que hi existien anteriorment,
però ara es torna a revifar, ara es torna a revifar.
Per tant, la situació d'endeutament és especialment significativa
amb un col·lectiu gens menyspreable de la societat,
de les economies domèstiques.
I la situació d'aquest col·lectiu pot arribar a ser perillosa?
És a dir, és un alt risc?
És un risc moderat.
Aviam, el procés que s'ha donat ve per dos cantons, bàsicament.
Un, ja prou conegut com és el col·lectiu de famílies joves
que adquireixen el primer habitatge
i l'esforç els hi suposa un considerable nivell d'endeutament,
però que està focalitzat en aquest bé immoble.
I un altre, que és creixent, aquest sí que és el fenomen nou,
bàsicament nou, i el que ens ha motivat a dur a terme aquest estudi,
és que el consum creixent, les decisions de consum creixent,
s'estan apalancant cada cop més,
apalancar vol dir s'estan garantint cada cop més
amb la garantia de l'habitatge que ja estava parcialment pagat.
Això què vol dir?
Que hi ha cada cop més famílies,
o si més no, un nombre cada cop més significatiu,
de gent que, pel seu nivell d'ingressos recorrent,
salaris, bàsicament,
no podrien adoptar determinades decisions de consum,
però aprofitant la pujada del preu de l'habitatge,
és a dir, de disposar a un major valor de garantia,
els permet manllevar un préstec a llarg termini
i emparar decisions de consum,
que amb els instruments financers ordinaris,
que també els analitzem en aquest estudi,
que fins a la meitat dels anys 90 existien,
al nostre mercat financer,
al nostre sistema financer,
al sistema financer espanyol,
doncs no era possible.
Això està portant a terme
que aquestes decisions de consum,
que normalment s'instrumenten
en un ventall de productes financers
molt variat,
doncs préstecs personals,
targetes de tota mena,
el fenomen dels préstecs ràpids,
dels cadets ràpids,
aquests que s'anuncien pel dematí a les televisions,
que cada cop, si vostès miren fa 10 anys,
això no existia,
i això cada cop, com més significatiu,
arriba a un constrenyiment
de la capacitat de retorn de les famílies.
És a dir, la gent s'endeuta,
però s'endeuta, diguéssim,
amb poc criteri financer.
Llavors arriba un moment
en què la gent no pot retornar
tots aquests compromisos
i normalment recórrer a l'habitatge
per apalancar tot aquest endeutament
i m'han llevat a un préstec hipotecari
a llarg termini que empari consum.
Aquesta és la gran novetat.
I aquest procés de reestructuració
o reorganització de deutes,
que des del punt de vista financer
la paraula correcta és reestructuració,
doncs genera un nou producte,
un nou mercat
i un nou producte com són els refinançaments
i tots els agents financers
que estan intervenint en tot aquest procés.
I que és un element novedós,
que a Espanya no existia,
a Tarragona no existia,
a Catalunya no existia,
i que era més propi, potser,
d'economies molt més desenvolupades
i molt més madures
des del punt de vista financer
com les economies anglosaxones
o les d'Europa central,
amb la qual aquest tema
ja estava prou desenvolupat.
En tot cas, potser valdrà la pena tornar-hi.
En tot cas,
i aquesta nova situació,
que, en fi,
com diu vostè,
ja es donava en altres països
i que ara ha arribat
en els últims temps
a Catalunya i a Espanya,
en aquesta situació
de refinançament de crèdits,
vostès el que demanen
és major transparència,
perquè consideren
que és una situació molt opaca
la que es viu actualment?
És una situació
no contemplada.
Anem a veure.
Històricament,
el mercat financer,
els actors del mercat financer espanyol,
les caixes i els bancs,
bàsicament,
les entitats de crèdit
i d'estalvi,
doncs,
estaven regulades
pel Banc d'Espanya
i pels organismes oficials
i tenien uns paràmetres
molt marcats
a l'hora de concedir els crèdits
per captar diners
i per prestar-los.
Llavors,
els processos ja
de canvi
i amb el mercat hipotecari
que es van dur a terme
a finals de la década dels 90
amb la baixada
dels tipus d'interès,
si vostès en recorden,
molta gent tenia les hipoteques
molt cares
i la gent va començar
a moure's de bancs
i va ser una necessitat
i bancs i caixes,
evidentment,
i va ser una necessitat
cada cop més significativa
flexibilitzar
el mercat hipotecari.
Llavors,
van sortir tot el tema
de les ofertes vinculants,
les innovacions hipotecaris,
el canvi d'entitat,
tot aquest tema
i es va obrir
un ventall
amb una major flexibilitat
pel mercat hipotecari.
Ara ens trobem
amb una situació nova.
famílies
que necessiten
utilitzar
el seu habitatge
per apalancar
tota una situació
financera
diguem-ne
compromesa.
Evidentment,
ara no hi ha res,
simplement
tu vas
i cancel·les
amb tots uns costos
de cancel·lació
que tenen
tots aquests prèstecs
i tu subscrius
un altre prèstec
normalment
amb una entitat
que t'ha portat
un intermediari financer.
Tot aquest procés
no està regulat
del tema
bancari habitual.
Tu pagues
les comissions
de cancel·lació,
pagues les comissions
d'apertura,
pagues honoraris,
etcètera,
nosaltres el que demanem
és transparència,
és a dir,
que les famílies
que recorren
amb aquest procés
de reestructuració
de deute
tinguin la capacitat
de comparar ofertes
i per aquesta raó
instrumenten
tot un seguit
de propostes
amb les quals
recollim l'esperit
de l'oferta
vinculant
del préstec hipotecari
que ja va sortir
a finals dels anys 90
amb el qual
nosaltres el que diem
que es posi
clar
en negre sobre blanc
quina és la situació
de partida,
quins són els costos
de cancel·lació
i quin serà
el cost real
de la situació
d'arribada
del nou préstec.
Perquè clar,
què ocorre?
Què és el que succeeix?
Nosaltres podem tenir
la caricatura habitual,
un préstec hipotecari
mig pagat
que era 15 o 20 anys
que està mig pagat,
el préstec d'un cotxe,
un préstec
personal adicional,
un mal pas que s'ha donat
que ha generat
un préstec de tipus ràpid
i una targeta
que no es pot pagar.
Això arriba
en una situació
de constrenyiment
del que s'anomena
la capacitat de retorn.
És a dir,
aquella família
no pot pagar-ho.
Llavors,
quina és la decisió?
Unificar.
Unificar.
Amb una quota,
això que es diu habitualment,
amb una quota
peguem-ho tot.
Però clar,
amb una quota
peguem-ho tot
significa
fer un altre préstec hipotecari,
cancel·lar tot l'anterior
i normalment
aquest préstec hipotecari
per tenir una sola quota
que pugui ser assumida
per aquesta economia familiar,
el que succeeix
és el que es passa
d'un préstec hipotecari
a 15 o 20 anys
amb un de 35,
40 o fins a més termini
que ja comencen a haver-hi.
Això,
si es contempla
amb la mal global,
és molt més cara
moltes vegades
la segona opció
que la situació de partida.
però és que a més a més
hi ha tot un seguit
d'honoraris,
tot un seguit
de costos,
de transacció,
costos de canvi,
de cancel·lació,
d'opertura,
d'estudi,
noves formalitzacions,
intervencions de registre,
de notaris, etcètera,
que encadeixen notablement
l'operació
i que la tentació
normalment
en tot aquest procés
és de carregar-ho
sobretot al nou préstec.
Amb la qual cosa
nosaltres volem
que tot això
quedi clar,
quedi clar
el que li costa
amb aquella família
reestructurar,
que ho tingui
amb una oferta
que el vinculant
i que pugui comparar.
Perquè la constatació
seria que
pràcticament
o la majoria
de persones
i de famílies
que fan operacions
d'aquest tipus
acaben resultant
perjudicades
amb tot el ventall
d'operacions
que vostè diu
i de comissions
que s'han de pagar
per cancel·lar
crèdits anteriors
o hipoteques
i l'opertura
de noves operacions.
És a dir,
amb el final
el resultat
de tota l'operació
és que acaba perdent?
Acaba pagant més.
Acaba pagant més.
Acaba pagant més.
Sí, cert.
El que passa
és que ho paguen
d'una forma
molt més assumible.
Llavors,
el que nosaltres
volem introduir
és transparència
en aquest mercat
a fi i efecte
que aquest cost
no sigui tan alt.
Perquè clar,
quan una persona
no pot comparar,
quan una persona
no té informació
i evidentment
no té la cultura
financera per comparar,
doncs
es posa en mans
d'un professional
que pot ser
prou digne
i ens consta
que els agents
que intervenen
en aquest mercat
són prou honorables
però que evidentment
tenen un cost,
un cost que no està
ni regulat
ni tan sols informat.
Llavors,
tot s'acarrega
sobre el prèstec nou,
el prèstec nou
que subscriveix
i el que resulta
al final
és que una persona
està pagant
uns costos
de transacció
molt elevats
i el que passa
és que difereix
molt el seu pagament.
Vostè ja sap
perfectament
les estructures
dels prestes
com són.
Vostè,
quan allarga més
el termini,
al final acaba pagant
molt més interessos
i això és el que passa
i nosaltres volem
que això,
almenys la gent
tingui la informació
suficient
perquè pugui comparar.
Aquest fenomen
que vostè ja deia
que és novedor
a Espanya,
s'està produint
en una situació
d'abonança econòmica
prou important.
Com que les tornes
poden canviar
i de fet
l'economia
té cicles,
podem tenir
d'aquí un temps
un cicle econòmic
negatiu
o de no tanta abonança.
Quines serien
les previsions
o com
aquestes famílies
que tenen
un nivell
d'endeutament
moderat
o alt
difícil
en alguns casos
assumir
si ara
en aquesta situació
d'abonança econòmica
ja s'estan produint
casos com aquests
en una situació
en què l'economia
presenti uns elements
i uns paràmetres
molt més negatius
quines previsions
podem fer?
Aquí hi ha
diversos temes.
En primer lloc
s'està parlant
habitualment
de l'efecte
de la pujada
dels tipus d'interès
sobre les economies
domèstiques.
A nosaltres
què ens preocupa
evidentment
com a gabinet
d'estudis
de la Confederació
ens preocupa
i és important
no és per nosaltres
el problema
més significatiu.
El problema
més significatiu
és que el mercat
de treball
se'n resenti
perquè si una persona
té ingressos
aquest mateix fenomen
de la reestructuració
ara està venint
habitualment
per un excés
de consum
llavors un excés
de consum
genera un excés
de crèdit
i aquest crèdit
s'ha d'harmonitzar
i s'ha d'adequar
però també
ens podem trobar
amb una situació
que ara no s'està donant
amb certa rellevància
com és que
minvin els ingressos familiars
és a dir
no es facin
tantes hores
els ingressos
davallin
perquè es treballa
comissió
i l'activitat
sigui més baixa
per una casuística
que vostè vulgui
i llavors
aquest procés
de refinançament
sigui l'única sortida
raonable
i racional
per una economia familiar
per la qual cosa
és intel·ligent
que això estigui previst
perquè fins a
històricament
el mercat finançat espanyol
era molt poc flexible
i normalment
una hipoteca
no es feia
sota cap concepte
a més de 15 anys
això ho comentem
a l'observatori
un prèstec personal
no es feia
sota cap concepte
a més de 5 anys
els instruments
de refinançament
estaven molt mal vistos
amb el mercat financer
perquè el banc d'Espanya
els perseguia molt
etc.
les targetes
no tenien la flexibilitat
que tenen ara
però
què és el que pot succeir?
Doncs que
per un cantó
ens trobem
amb una davallada
del mercat de treball
que és la gran preocupació
és l'única preocupació
jo diria
rellevant
perquè els interessos
que es poden posar
un punt
un i mig
sí que pot fer mal
pot fer molt mal
a les economies familiars
però mentre hi hagi ingressos
a les economies familiars
i es puguin flexibilitzar
els crèdits
en termini
els crèdits
es podran pagar
la mateixa
la mateixa reestructuració
de crèdits
que en principi
pot resultar
poc o gens ortodoxa
pot ser molt beneficiosa
pel mercat de crèdit
i per l'estabilitat
macroeconòmica
però
de l'altra manera
si
els ingressos
cauen
perquè
el mercat de treball
tornem a repetir
doncs
no funciona
és evident
que ja haurà de tenir
una sortida
i nosaltres
proposàvem
entre d'altres
dissonar un instrument legal
molt similar
al que ja existeix
en la memòria empresarial
que és la llei concursal
és a dir
que les famílies
puguin fer
en un determinat moment
en determinades situacions
suspensions de pagaments
que això ja existeixen
amb economies
molt més desenvolupades
com les anglosaxones
i que
davant de la
d'una
diguéssim
d'una situació
compromesa
doncs hi hagi un camí
de sortida
aquesta és la veritable
preocupació
perquè
tornem a repetir
si el mercat de treball
evoluciona malament
i no sembla
que a mig termini
això hagi de succeir
però és l'única preocupació
que podem arribar a tenir
això pot afectar
molt negativament
sobretot
a les famílies
més endeutades
aquest és el gran risc
perquè els tipus d'interès
llevat
que hi hagués
una pujada en vertical
que
no la veiem
de moment
no la veiem
veiem pujades
veiem que els tipus d'interès
estan pujant
i que això afectarà
negativament
la capacitat
de retorn
de les famílies
però llevat
d'aquest tema
el que realment
ens preocupa
és aquesta situació
el mercat de treball
i anant
l'arrel una mica
del per què
l'endeutament
hi ha raons
que expliquin
per què hi ha hagut
aquest augment
tan significatiu
que segons
l'observatori empresarial
que vostè dirigeix
si no m'equivoco
la tendència
fins i tot
a Tarragona
és superior
a la mitjana
de Catalunya
i d'Espanya
per què aquest endeutament
perquè
perquè estem vivint
això
en un clima
d'abonança econòmica
l'economia
té dos vessants
sempre
té una vessant
de racionalitat
i una vessant
d'irracionalitat
d'elements
subjectius
elements objectius
la gent s'ha endeutat
perquè
les coses van bé
i han anat bé
fins ara
la renda
no ha crescut
perquè el guany
per treballador
els salaris
no han pujat
des d'un punt de vista real
però sí que hi ha
molts més perceptors
a l'economia
el pastís
s'ha incrementat
la seva mida
no
o sigui
la ració
que ens vengem
cadascú
potser és la mateixa
però el pastís
s'ha fet més gran
perquè som més gent
que hi aboca
els seus recursos
això
hi ha feina
la constatació
en resum
és que
els elements objectius
mesurats
per mercat de feina
i per l'evolució
dels ingressos
són positius
un altre factor
sumament important
segon
els tipus d'interès
reals
han estat negatius
això què vol dir
això què vol dir
que els tipus d'interès
a Espanya
des que vam entrar a l'euro
fins fa poc
estaven per sota
de la IPC
això
no ha succeït
pràcticament
a cap economia occidental
ni tan sols
ho esmentem al Japó
amb el Japó
quan els tipus d'interès
eren zero
hi havia deflació
és a dir
hi havia un IPC
negatiu
això vol dir
que inclús al Japó
els tipus d'interès
eren reals
eren positius
a Espanya no
o sigui
a Espanya
estalviar
estava totalment
desincentivat
o sigui
era molt més rentable
endeutar-se
que no estalviar
tercer factor
la flexibilitat
que ha adquirit
el mercat financer
el mercat financer
s'ha desenvolupat
d'una forma
extraordinària
a Espanya
de tenir un mercat financer
d'un país
en desenvolupament
si es vol
molt poc flexible
que a més sortia
d'una crisi molt forta
la crisi del 92-95
doncs
s'ha fet
un mercat financer
molt madur
els termins
de les hipoteques
gràcies a la davallada
dels tipus d'interès
han passat
dels 15
20 anys
després a 25
30
fins a 40
i ara hi ha entitats
que n'ofereixen 50
els prestecs personals
s'han flexibilitat
d'una forma absoluta
les targetes de crèdit
mateix
que històricament
només estaven vinculades
a la conta
on tu tenies la nòmina
i punt
i te donaven
com a disponibilitat
com a màxim
un percentatge
de la nòmina
ara tu pots tenir
un fotiment
de targetes de crèdit
o sigui
tot això
ha contribuït
a una gran flexibilització
i a un gran procés
d'entretot
això en quant a factors objectius
però en quant a factors subjectius
tota aquesta situació
ha generat una percepció
que podem consumir
i la gent s'ha llançat
a consumir
i la gent
ha tingut una percepció
que per liquidar
una cosa tan senzilla
que això
és un exercici econòmic
molt poc ortodox
però la gent ho ha fet
i la gent ho ha fet
que és
quan puja el valor de l'habitatge
jo soc més ric
perquè el meu habitatge
que jo el tenia mig pagat
i em va costar
10 milions de pesetes
ara han passat 6 o 7 anys
i em val 30
jo d'aquella hipoteca
que vaig agafar
de 9 o 10 milions
me'n queden 6
fixa't lo ric que soc
tots aquests fenòmens
tots aquests fenòmens
que no són exclusius d'Espanya
per exemple
els Estats Units
una part important
de la societat
viu d'aquesta manera
però això
quan se diu
als Estats Units
el risc d'una davallada
dels preus de l'habitatge
no és perquè
això sigui un problema
és quan hi ha una davallada
del preu de l'habitatge
als Estats Units
el valor de la garantia
dels immobles
baixa
llavors els prestes hipotecaris
que es donen
són menors
llavors la gent
pot encaixar
menys consum
sobre la garantia
de la seva casa
això pot arribar
a passar aquí a Espanya
de fet ja està passant
amb alguns punts
cada cop més estesos
però aquesta situació
aquest conjunt
d'elements objectius
i objectius
fan que una part significativa
de la societat espanyola
estigui visquent
per damunt
de les seves possibilitats
i acabo ràpidament
de fet
només hi ha un indicador
prou clar
que és el dèficit exterior
de l'economia espanyola
que s'està important
molts més cotxes
moltes més eines
molt de tot
del que es produeix
això ja està donant
no és una idea
inicial
si es vol
o
una percepció
molt inicial
que s'està vivint
per sobre
de les possibilitats
reals
de l'economia espanyola
i aquestes possibilitats
insisteixo
si es giren les tornes
i anem
en una etapa
de crisi econòmica
això pot resultar
molt perillós
per un determinat
col·lectiu
d'un sector
de la població
sí
pot resultar
molt perillós
primer
la dinàmica normal
de tot aquest procés
serà que
el sistema financer
que ha adquirit
una considerable
flexibilitat
el que farà
és intentar
reestructurar
aquells
els préstecs
d'aquelles famílies
que estiguin
més endeutades
hi ha instruments
per fer-ho
això que comentàvem
abans
que hi ha un percentatge
important
de les famílies
que pensen
reestructurar
la seva cartera
creditícia
això vol dir que
les situacions
compromeses
s'anaran a buscar
terminis més llargs
això és el primer
això funciona
mentre hi hagi feina
el problema
pot venir
pot venir
jo no dic que vingui
pot venir
si el mercat de treball
evoluciona negativament
en aquest cas
clar
si el mercat de treball
evoluciona negativament
no és que puguis
assumir més o menys
quotes
és que no pots assumir
cap quota
per això
s'estan instrumentant
assegurances
davant situacions
d'atur
s'estan
creant nous
productes finances
que emparin
aquestes situacions
però clar
evidentment
això no pot ser
a més
amb un component
afegit
hi ha una
amb aquest
conjunt
de persones
de famílies
que estan força
endeutades
hi ha una part
gens menys
preable
de famílies
immigrants
això també pot tenir
una connotació social
però aquest és un altre
problema
en tot cas
per tant
sí que pot haver-hi
certs problemes
i de fet
en els moments
de crisi
a les economies
més desenvolupades
com sempre
passa
les famílies
més afectades
són
les més
endeutades
i les que
menys possibilitats
de sortir-nos
d'aquesta situació
tenen
en fi
en fi
de tota
aquesta situació
de tota
aquesta aproximació
a qüestions
endeutament
s'emparra
com dèiem
aquest últim
número
de l'Observatori
Empresarial
aquesta publicació
impulsada
per la CEPTA
no sé senyor
Gallardo
per acabar
si alguna persona
interessada
la pot consultar
totes les dades
de l'estudi
sí
està penjada
a la pàgina web
de la CEPTA
CEPTA.es
amb el capítol
d'estudis i informes
allà trobaran
un ítem
que és
l'Observatori Empresarial
i simplement
per accedir-hi
ja s'han de
complir uns formularis
de registre
simplement
efectes de comptabilització
això és una publicació
totalment lliure
està a l'abast
de tothom
i el nostre ànim
és influir
a la societat
perquè es generi
un nou debat
sobre aquest fenomen
de fet
ja hi ha hagut
alguna iniciativa
en matèria parlamentària
que ha passat
per nosaltres
incomprensiblement
desapercebuda
d'alguns polítics
d'alguns representants
que estan buscant
fórmules de flexibilització
de tota aquesta qüestió
per fer més fàcil
els processos
de refinançament
nosaltres creiem
que és un debat
molt interessant
i que nosaltres creiem
honestament
que ha d'estar
a la cartera
de totes les forces
polítiques
i socials
per això
per aportar-hi
i fer-ho més adient
per les famílies
que són
en l'últim cas
les grans beneficiades
o perjudicades
de decisions
que es prenguin vers aquest tema
molt bé
doncs els detalls
de l'estudi
el poden consultar
com dèiem
a través de la pàgina web
de la Confederació
d'Empresaris
de la província
de Tarragona
senyor Juan Gallardo
director de l'Observatori
Impresarial
moltes gràcies
felicitats per la feina feta
i fins la propera
doncs fins la propera
i moltes gràcies
i a la seva disposició
com sempre
adeu-siau
bon dia