Un minut i mig, serà un quart de dues,
els darrers minuts del matí, com els dèiem,
els dediquem a recordar-los.
Fem memòria d'una cita, jo diria que ja tradicional,
en l'àmbit de la solidaritat a casa nostra.
Estem parlant justament de la marxa de la solidaritat
que enguany arriba a la dotzena edició.
És una marxa convocada per Mans Unides
que la passada setmana va iniciar la seva campanya
per aquest primer semestre de l'any 2006,
amb tot un seguit d'activitats.
Se'n parlaven d'algunes d'aquestes activitats la passada setmana,
però avui volem centrar la nostra atenció
en el que és la marxa de la solidaritat
i els projectes per quals aposta Mans Unides enguany.
Ens acompanya Maite Rodríguez, Nati Moncosi.
Molt bon dia a totes dues.
Bon dia.
Benvingudes.
L'altre dia ja parlàvem una miqueta.
Sobretot vam centrar, Maite, la nostra conversa
en l'experiència del PP a l'Àfrica.
Sí, clar.
Que després la conferència que va fer Reus
també va tenir un èxit a Claparadó, no?
Sí, i la de Tarragona també.
Déu-n'hi-do.
Es puso muy bien su experiencia.
Es un testimonio excepcional, la verdad.
Estamos muy contentos que nos hubiera acompañado estos días.
Jo quan he vist que demà era la marxa de la solidaritat,
el primer que he pensat, el primer que he pensat,
dic, enguany, per primera vegada en molts anys
em penso que no haurem de patir pel temps.
Perquè les previsions són boníssimes.
D'altres anys no, eh?
Sí, és l'espada de Damocles de cada any.
Sempre m'ha estat...
Ara que et diré una cosa, que en molts anys
només he hagut de suspendre dues vegades.
Sí, és el que t'anava a dir.
Però s'ha fet amb pluja, s'ha fet amb fred,
s'ha fet amb vent, s'ha fet amb moltes dificultats.
Amb molt de fred i amb molt de vent.
Això sí que ho recordo.
El dia any me parece que és un clima primaveral.
No, no, diuen que fantàstic, eh?
Jo ho pensava aquest matí.
Dic, calla, que enguany no caldrà que l'anadi truqui a les set del matí.
No sabem si la podrem fer o no,
perquè Déu-n'hi-do, clar,
estem parlant de mobilitzar més de mil nois i noies de la ciutat.
que és molt important, és un nombre importantíssim.
Els escolars de secundària de tots els centros,
privats i públics, que llavors participen.
Expliquem què és la marxa de la solidaritat.
Sempre hi ha algú que s'incorpora novament
i potser no sap de què estem parlant, no?
Sí, no, no, no.
Vull dir, l'objectiu de la marxa és, com sempre dic,
és de sensibilització.
Llavors, com sensibilitzem tots els participants?
Com que abans de la marxa tenim diverses reunions amb els centros,
comencem el novembre, no?
I llavors ens anem explicant i se'ls pregunta a les escoles
quin continent volen treballar que sigui el projecte.
Generalment, doncs, el projecte que és és educatiu
perquè és més adient pels alumnes,
s'hi senten potser més identificats,
poden fer la comparança d'aquells, ho tenen tot,
i les mancances que hi ha amb el projecte que es finança.
I llavors, aquest any, han triat el del Salvador.
O sigui, d'Amèrica Llatina.
Això és la sensibilització i aquest projecte,
que és la construcció d'una biblioteca i aules
per a l'educació d'adults.
Aquest és el que es farà des de Tarragona.
Aquest és el que la marxa se fer càrrec
de tots els diners que recaptin els escolars,
doncs, sigui part per finançar aquest projecte.
Aquest projecte té un cost total de 36.766 euros,
perquè mans unida això dels números ho porteu,
amb una claretat i una transparència.
No es perd ni un cèntim.
Que Déu-n'hi-doig, val la pena incidir en aquest aspecte,
perquè tothom sàpiga que si col·labora,
aquí sí que té la constància absoluta
d'acabar un projecte en particular.
Sí, concret.
I, doncs, concretament, els alumnes aquests
saben que aquests diners,
que allà veure'ns el material que els donem,
doncs són carnets, un carnet en què al davant hi va el nom
i el cognom de l'alumne i també el centre.
I hi ha unes casilles perquè caminen uns 18 o 20 quilòmetres.
I això sí, i al darrere ells se busquen esponsors,
que els ajudin, com ara que els donin diners,
diuen, doncs, bueno, jo quan m'apagaràs per cada quilòmetre?
Els pares, els germans, els fillons...
La família, coneguts...
La família, tot, com més esponsors tenen...
La botiga, on de compren...
Sí, com més esponsors tenen, doncs, esclar, més diners.
No és que donin, potser el quilòmetre els paguen un euro o dos euros,
però, esclar, això sumat amb diversos...
Clar, estem parlant de 1.300 alumnes i professors.
I d'aquí ve que el carnet,
doncs, com que la concentració és el camp de mar,
el carnet ha d'estar firmat pel tutor de l'escola
i, llavors, a la sortida de mans unides,
els hi posem segells cada 5 quilòmetres.
S'acaba a la plaça de la Font
i, llavors, amb aquest carnet segellat
és quan ells, després de la marxa,
se'n van als esponsors a que els donin els diners.
Aquests diners els donen a l'escola
i, quan l'escola ha recollit tots els diners dels carnets,
ens ho porta a mans unides
i mans unides, doncs, és part per finançar.
I mans unides escriu una carta a cada centre
agraïnt la seva assistència, la seva col·laboració
i dient la quantitat que s'ha recaptat
en aquell centre i, després, el total.
Perquè així l'escola ho pot penjar al tabló d'anuncis
i així tots els nens veuen que tots els diners,
tot l'esforç que ells han fet per caminar
i tots els diners recaptats
han sigut portats directament a mans unides,
vull dir, no s'ha quedat d'entremig.
11 centres educatius són els que ja venen participant
en totes les edicions o de 30 en es va incorporar en algun mes?
S'han incorporat, alguns pioners han deixat de vindre,
potser per les circumstàncies, perquè ja saps tu,
que els centros, segons les èpoques,
hi ha un alumnat que és més senzill...
Més receptiu d'altres que no ho estan.
Exacte, vull dir això.
Però generalment n'hi ha que sí des de la primera marxa que venen.
Quines edats tenen aquests joves?
És de secundària, sí,
doncs deuen tenir 14...
Sí, de l'ESO, doncs a partir de 12 fins a 16.
Exacte, i després la particularitat que el dir sensibilització,
com que cada any són nous alumnes,
llavors, perquè venen tercer i quart,
pot ser que alguna escola que no és freqüent,
els de tercer repeteixin a quart,
però generalment no són nous.
Per tant, aquesta sensibilització,
aquesta participació,
és sempre de nova gent,
de noves escolars,
perquè ara et trobes com a anècdota
que potser trobes joves ara
que ja han acabat la carrera, que treballen,
i et diuen, escolti,
que jo quan anava al col·legi tal,
o l'IES tal,
doncs vaig participar també a la marxa.
Vaig participar un any, eh?
O sigui que és una sensibilització
completament renovada,
no sempre es fa amb els mateixos.
L'itinerari és l'habitual,
més o menys la mateixa zona?
Sí, del començament,
de la primera marxa s'ha variat una mica,
perquè és clar, també...
Ha canviat el territori també, no?
Sí.
Me'n recordo que la primera
anàvem a dinar al Mas dels Àngels,
no sé si ho coneixes,
i ara...
Llavors també a la carretera dels Pallaresos
hi havia tota una esplanada,
i ara hi ha cases i tot allò
hi ha estats coneguts.
Ara són xalets i...
Exacte, usats i...
Per tant,
però sí, generalment,
sempre fem el mateix,
des del Camp de Mar,
que hi ha la concentració
de tots els centres,
i allà hi ha la part lúdica,
que es canta.
Home, el programa
casi siempre es el mismo,
porque como va bien,
quiero decir...
Per què ho has de canviar si funciona?
Claro, funciona,
és una actividad muy bonita,
y está escogida ya,
entonces hacen pequeños cambios
para adaptarlos
a las circunstancias
que van variando,
para que esté siempre al día.
Bueno, es que de fet,
si anem a mirar
quan els joves van a concerts,
Iolanda,
tots els concerts,
que siguin de rock,
que siguin d'aquí,
sempre si anem a mirar
amb diferents cantants
i diferents cançons,
sempre és el mateix.
Doncs vull dir la marxa,
la part lúdica
que ens ajuden els maristes,
que són joves,
i si tu vegessis,
si vinguessis,
no sé si ho has vist mai.
No, perquè estic aquí.
Estàs aquí.
No sabe lo que pierdes.
Algun company
sí que va per veure la sortida
i parlar amb vosaltres.
Doncs escolta,
saps tu com els anima
i canten,
a més, cançons,
que la música
és de cançons actuals
que tots coneixen,
però la lletra és a dir.
La modifiquen,
a dir,
a la marxa de solidaritat.
Com és que a Mans Unides
hi ha tres projectes,
com deia,
en un en situa a Ghana,
l'altre en una zona
afectada pel tsunami.
El projecte que treballarà demà
a la marxa de la solidaritat
és a la Xacra El Salvador.
La construcció d'una biblioteca
i aules per a l'educació d'adults.
Esteu, com sempre,
fent projectes
que entrin en l'estructura
d'aquella comunitat,
que es consolidi.
És clar,
nosaltres el que treballem
són con proyectos de desenvolupament.
Moltes vegades diuen,
oi,
todo el mundo hace proyectos.
Bueno,
proyectos puede haber de muchas clases.
A Mans Unidas,
desde su inicio,
la opción fue
por proyectos de desarrollo,
o sea,
que cambiaran una situación.
Entonces,
los proyectos
que utilizamos nosotros
son
para resolver un problema,
resolver una carencia,
dar respuesta a necesidad,
en la que los beneficiarios
son los que lo piden.
Y claro,
¿cuáles son las carencias
básicas
de un colectivo?
Pues,
es la higiene,
es la sanidad,
es la escolaridad,
es la educación,
es el poder trabajar,
es en una formación profesional,
es la promoción de la mujer,
es la promoción de colectivos.
Entonces,
nos rodeamos siempre realmente
en los colectivos
más vulnerables de la sociedad,
que no falla.
Entonces,
creemos que sin formación
no se puede acceder a nada,
o sea,
que es la base del desarrollo.
Había una foto
en una revista
que me hizo mucho impacto,
un terreno desierto,
todos los niños
encima de unos montones
de basura,
y decía,
aquí hace falta una escuela.
Claro,
si ya no saben,
yo recuerdo que
un año que estuve en Paraguay,
había un programa sanitario
para los niños
de cero a tres años.
Los pesaban cada mes,
una control de medicinas,
era un proyecto de manos unidas.
Y hablando con los responsables
de allí,
me decía,
lo que intentamos
es que lleguen vivos,
ojo,
que lleguen vivos
a los cuatro años,
para que puedan incorporarse
al primer preámbulo
de educación,
porque si ya llegan enfermos
ya no los aceptarán.
Sin educación
no tienen futuro.
Un primer contacto
con la alfabetización
de entrada.
De un contacto,
para que lleguen sanos.
Quiero decir,
entonces,
Manos Unidas,
así como todas las campañas
siempre utilizamos
las mismas palabras,
contamos contigo,
el futuro del mundo,
somos todos,
la paz es objeto
de sin justicia
no habrá paz,
sin violencia
no habrá paz,
pues también
la educación
y la sanidad
son los proyectos
básicos.
Pero siempre
trabajeu en función
de la demanda
del mismo tiempo.
Es decir,
no sois vosotros
que aneu a,
com moltes vegades
pasar a decir,
aquí necesiten...
No, no,
son ellos
los que diuen
el que necesitan.
Los conceptos básicos
de entender
que es un proyecto
que es muy interesante,
un proyecto social
de desarrollo
es muy interesante,
es que parta
de la base,
que dé respuesta
a una necesidad,
que esa necesidad
la hayan detectado
los interesados,
que responda
a una necesidad colectiva,
no es a que vayan
dos o tres personas
que necesitan una casa,
que esté muy bien planificada
en cuanto al tiempo,
en cuanto a los objetivos,
en cuanto a la participación,
en qué participarán,
qué porcentaje participarán,
o sea,
todo eso se cuantifica,
aunque sea una...
Si no puedes hacer nada
y por descontado
que dinero no pueden aportar,
bueno,
pues tú,
tu mano de obra
no cualificada,
¿qué puedes hacer?
Puedes vigilar
mientras vienen estos
con qué colectivo
de personas contamos,
sois vosotros los interesados,
porque así,
ellos,
aquel proyecto será propio
y si será propio
tendremos seguridad
de que continúa,
porque el proyecto,
si es un año,
al año Manos Unidas
se retira,
tienen que seguir solos,
o sea,
que la primera cosa
es que sea viable
y eso se mira con lupa
y se mira con lupa
la organización local
que es la que lo gestiona,
que sea realmente
con un planteamiento ético
y que sea realmente...
Que tenga continuidad,
que no se guía
y que sea realmente
un profesional
que lo sepa llevar a cabo.
Cuando todo eso
se ha estudiado
que a lo mejor
tarda un año,
entonces es cuando
se aprueba el proyecto,
es decir,
se toman
las máximas medidas
de que aquello
realmente responda
a la necesidad
que quiere cubrir,
porque claro,
Manos Unidas funciona
con dinero
de donantes,
anónimos muchos,
entonces tiene que administrar
muy bien sus dineros
y que además,
no solamente por el dinero,
sino porque creemos
que es la única manera
que ellos sean
artífices
de su propio desarrollo.
Nosotros,
como tú has dicho,
no somos quién
para ir a decir
allí al Salvador
que necesitan
una biblioteca,
no somos quién,
porque si montamos
una biblioteca
y a la gente
no le interesa,
la biblioteca
estará cerrada.
O sea que
estos son los principios
muy importantes.
Tenim poc temps ya,
pràcticament
hem acabat.
Se centra
la marxa
de la solidaritat
en aquest projecte
de El Salvador,
n'hi ha altres dos projectes,
un de reinserció social
dels afectats
pel tsunami,
mitjans en artesania
amb jacint d'aigua
que és una forma
tradicional,
és un...
Este és muy interesante
porque es
de una desgracia
que tuvieron
que fue el tsunami
que encima pobres
no han recibido
ayudas estatales
pues porque
no murió gente
pero les ha destrozado
la vida
en cuanto a profesión.
Els mitjans de producció.
Han sacado
de una cosa
que les está perjudicando
ese jacinto d'aigua
que crea
como unas algas
en aquellos lagos centrales
entre islas
en la Índia
han descubierto
mira si son listos
que es un material
que es seco
es muy flexible
Seria com el BIMET
aquí, no?
Sí,
i que lo pueden incorporar
a la artesania.
Entonces se trata
de sacarlo de allí
tratarlo
y de una desgracia
que tienen
sacar un beneficio.
Entonces
eso nos han pedido
hacerlo
son grupos
de 400 mujeres
y claro
esto se ha concedido
enseguida
y ya está en marcha.
I el més ambiciós
econòmicament
parlant
és una escola
de formació
professional
para discapacitats
a ganar
Cape Coast, no?
Este,
este,
claro,
a ver,
personas discapacitadas
que en nuestro propio país
ya es difícil
trabajar,
encontrar trabajo,
esto pues
todas las personas
que hemos trabajado
con ellos
se sabe
que por más
que intentan
no se consigue
imagínate
en un país
en el África Central.
Es prácticamente
imposible.
Por lo tanto
hay que abrirles
por lo menos
la esperanza
de que podrán
obtener alguna cosa.
Com que aquí
és només
l'inici
de la campanya
jo crec que
tindrem
ocasió
i oportunitats
de tant en tant
fer memòria
i recordar
i aprofundir
en aquests projectes.
La cita
més immediata
demà
a la marxa
de la solidaritat
si vostès
tenen
coneguts,
parents,
veïns,
joves
que estan
a secundària
que passin
mira el carnet
que m'he apuntat
que demà
caminaré
18 quilòmetres
és el que deia
la Nati
l'aportació
és voluntària
però pel fet
que sigui petita
que no
reprimeixen
un euro
el que convingui
però va la pena
participar-hi.
Moltíssimes gràcies
per venir
Nati i Maite
farà bo
i sortirà perfectament.
Moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Adéu-siau.