En diferents moments i al llarg de la programació del matí
de Tarragona Ràdio, des del dia que es va fer públic
i que es va presentar, ens hem fet en ressò d'una cita
relacionada amb la dansa que tindrà lloc aquest cap de setmana
al Palau de Congressos de la ciutat de Tarragona.
Es tracta del primer congrés nacional de dansa
que organitza i que promou l'Associació Nacional
pel recolzament i la promoció de la dansa.
Ens acompanya la seva presidenta, la tarragonina Artemis Plaja.
Bon dia, Artemis.
Hola, bon dia.
Benvinguda a aquesta cita més a compte
amb el suport i l'apadrinament de la Confederació Nacional de Dansa.
Poca broma perquè estem parlant que aquest cap de setmana
al Palau de Congressos es donaran cita
més de 400 ballarins i ballarines d'entre 8 i 25 anys.
És a dir, serà un cap de setmana absolutament intensiu
de demostracions i de competició.
Ara ja ens ho explicarà l'Artemis en què consisteix.
Perquè això en definitiva què és, Arte?
És una exhibició, és un concurs, què és?
És un concurs, però és un concurs que té més una aire
de gran trobada de dansa que no de propi concurs.
o sigui, els alumnes venen, fan el treball que han preparat,
ja sigui la variació obligatòria que té el concurs
o ja sigui una coreografia que els han preparat a la seva escola.
venen, la fan i s'ho passen bé.
Que a més a més ho fan bé i els donen un premi, millor.
Però en principi és una gran trobada.
Però és un concurs, lògicament.
Hi ha un certamen d'aquestes característiques,
conegut en el que hi prenen part molts ballarins i ballarines tarragonins,
a França.
No sé si és el mateix, si té alguna cosa a veure.
És el mateix.
De fet, nosaltres tenim la concessió per fer-ho aquí a Espanya
i també s'han fet concessions en altres països
perquè la idea és fer un gran concurs europeu l'any proper o l'altre.
Diguem-ne que el mapa de la dansa, en aquest sentit,
es distribueix per regions, no?
La regió de França seria una zona.
Abans m'ho explicaves com és una mica més complicat
que determinades federacions d'esports, no?
Sí.
Bé, el funcionament del concurs te refereixes.
Sí, efectivament.
A veure, això funciona que cada regió del país
fa el seu concurs.
Llavors, els primers premis d'aquestes regions
fan el concurs nacional.
I llavors la idea és que els primers premis
dels concursos nacionals facin l'europeu.
Per tant, aquí el que seria la regió de l'estat espanyol
ho fem a Tarragona.
A veure, aquí hem fet, de moment, un sol concurs nacional
perquè promoure els regionals primer
i després fer un nacional no es coneix,
s'ha de donar a conèixer, s'ha de participar
i això ha de rodar almenys dos o tres anys.
Llavors, es fa un únic concurs nacional.
Això, potser l'any que ve, ja començarem a fer
ni que sigui, diverses regions juntes, no?
Fer dos o tres regionals
i llavors els primers premis d'aquells regionals
faran el concurs nacional de l'any que ve.
I així, de mica en mica, anar implicant
tot el territori espanyol
per fer un gran concurs com a França.
Ells van començar igual.
Ells ara tenen moltíssima participació
perquè ja fa 17 anys que funciona.
Vosaltres ho coneixeu de primera mà
perquè promoveu l'assistència de ballerins
i ballerines de Tarragona a aquest certamen de forma constant.
Exacte, hem anat durant tres anys
i hem anat al seu concurs.
I heu fet molt bon paper.
I tant, sí, sí, sempre premiats.
Per això t'ho dic, que també cal deixar-ho clar.
Parlem una miqueta de la cita d'aquest cap de setmana.
Estem parlant de més de 400 ballerins i ballerines
que venen de diferents punts.
D'on venen?
Venen de Madrid, venen d'Andalusia,
Múrcia, València, Castilla-la-Manxa,
Navarra, Òsca i sobretot Catalunya.
Després també estem oberts a Andorra
perquè Andorra, al ser un país petit,
no té suficient gent per fer un concurs ells propi.
Llavors, a Andorra l'hem acollit
amb el nostre concurs espanyol.
I també vindran d'Andorra.
I en Guany, lògicament,
com que són una mica els pioners en el concurs,
estan convidats els francesos a vindre.
Home, té un element encara que s'afegeix
dins del que és la formació dels propis ballerins,
que és moure's en el que és un escenari de concurs,
moure's amb molts altres ballerins i ballerines,
és a dir, entrar en la dinàmica que surten de l'aula,
de la sala, on practiquen diàriament.
Exacte, per això es fa,
perquè tinguin contacte amb altres companys
de la mateixa edat,
que viuen en un altre punt del país
i que poden, doncs, ells comparar una mica
si el seu treball és bo o si no és tan bo
o si han d'apretar més o han de...
No sé, una mica per tendre contactes.
A vegades també fas amistat,
després s'escriuen així a través d'internet,
estan connectats i després, doncs,
potser si venen de vacances,
els de Saragossa que venen molt a Salou,
doncs, aquest estiu anirem a Salou,
doncs es troben...
O sigui, també fa una mica de contacte de gent
que fa el mateix que ells, la dansa,
sigui per hobby o sigui amb una intenció professional,
en un futur.
Comentaves a l'inici de la conversa
que se contempla en diferents categories
de materi preprofessional,
varietats de dansa clàssica,
contemporània, jazz, hip-hop,
dansa espanyola i fusió.
I també hi ha una gran varietat d'edats,
perquè estem parlant de ballerins i ballerines
de partir de vuit anys, només.
Sí, els més petits tenen vuit anyets
i els més grans, vint-i-cinq.
Per tant, com estructureu aquest concurs?
Imaginem que és dissabte,
com ha de funcionar per a qualsevol persona,
perquè és un acte obert a tothom?
Sí, sí, sí.
Aniria al Palau i vull veure com és aquest concurs.
Sí, a veure, el dissabte passa tota la dansa clàssica
i després el contemporani a la tarda.
I el diumenge passa tota la resta.
El dematí passa jazz, hip-hop,
i a la tarda passa la fusió
i tota la dansa espanyola.
Comencem a les 10 del dematí.
El dissabte acabem a la 1 de la matinada,
perquè hi ha moltíssima gent.
És que el que més hi ha hagut és clàssic.
No ens ho esperàvem.
Fixa't, no?
Sembla que molts ballerins i ballerines
llencen la tovallola amb el clàssic.
Sí, i en canvi hi ha molt de petit.
Hi ha molt de petit amb clàssic.
Però també hi ha hagut molta resposta preprofessional
aquí a Espanya.
Jo recordo que el concurs francès,
quan anàvem,
eren quasi tot amateurs.
Els amateurs són els que treballen
una, dues o tres hores a la setmana.
I els preprofessionals són els que fan
a partir de quatre hores a la setmana,
que ja treballen cada dia,
o fan clarés d'hora i mitja,
o estan inclús traient-se la carrera
de grau mitjà, o el que sigui.
A França no n'hi ha tant de preprofessional.
Aquí n'hi ha moltíssims.
Potser estem al 50%.
O sigui, molts, molts preprofessionals.
I com s'explica això, Artemis?
Perquè sempre que es parla de dansa,
en parlant d'aquesta qüestió o d'altres,
em diuen que costa molt,
és que la dansa...
Sempre parlem d'aquesta mena de seqüència,
de l'antitud que té l'evolució
i l'acceptació de la dansa,
però les escoles estan plenes.
I els joves que volen estudiar dansa
són moltíssims.
Sí, jo crec que la dansa ha tornat una vegada.
A veure, els medis de comunicació
també influeixen molt.
I ara, entre les sèries que hi ha a la televisió
i coses d'aquestes,
això sempre belluga una altra vegada
el món de la dansa.
Molta gent ha vingut
i de dir, com hem vist el pas adelante,
queremos hacer lo mismo.
Coses d'aquestes.
Però com els expliqueu que realment
la dansa no és allò
entrar a fer quatre...
Que una cosa és la dansa lleure
per passar-t'ho bé
i tenir una activitat ben maca,
i una altra és aquesta disciplina,
aquest hores i hores i hores
i més hores d'assaig...
Ho veuen quan estan dintre de la classe.
Llavors és quan ho llencen a la teva llogu
i queden, no?
Exacte, exacte.
Però bé, a veure,
la dansa que treballes amb aquests
que es diuen amateurs,
sempre és una dansa més divertida, no?
Sí que ets exigent,
però potser no apretes tant
com el que realment vols ser un professional,
perquè estan allà
per tindre una disciplina al cos,
perquè es troben bé,
perquè s'ho passen bé
i perquè ballar és molt bonic.
Per xalar, per passar-s'ho bé i res més, no?
Exacte, i perquè tampoc cal
estar matxacant el cos
d'una manera massa dura.
Es pot ballar d'una manera
més light, entre cometes, no?
Doncs llavors aquests són els que
realment s'ho passen bé ballant.
Els altres, doncs bé,
com que volen dedicar-se a això,
doncs saben que han de suar
molt més que els altres.
Més que res,
és una qüestió d'hores, eh,
la dansa,
perquè treballar,
tots treballen molt,
i a la classe hi ha una disciplina,
hi ha uns exercicis a fer,
i els fan,
i llavors te pots esforçar tu més o menys,
això també és molt personal,
això és com a l'esport,
el que li diuen que ha de córrer
i ja està,
el que corre cada dia
i s'esforça
i quan ho fa,
ho fa al 100%,
i el que, bueno,
jo vaig corrents
i com que també arribo,
doncs ja m'ho passo bé.
Doncs la dansa és el mateix, no?
Però, bueno, sí,
el que realment balla molt bé
és perquè hi dedica moltes hores.
Clar, moltes.
No, no, no,
a banda que pugui tenir
unes aptituds naturals,
no hi ha dubte que és el treball
el que definirà al final
el resultat del seu treball.
Per tant, jo, dissabte a les 10 del matí
em plantifico allà al Palau de Congrés,
sé còmodament
i sé que...
I què veuré passar per l'escenari?
I veuràs dansa clàssica.
Però així,
una darrere l'altra,
pim-pam-pim-pam.
Sí, sí,
va d'una manera
que pràcticament no hi ha...
Hi ha algunes pauses
que són perquè deliberi el jurat
i després hi ha dos entregues de premis.
Una, més o menys el dissabte,
és cap allà a les dues,
més, quasi a les 3 a la tarda,
que es donen uns primers premis,
i després els altres premis
de totes les que passen per la tarda
ja es donaran a les 12 de la nit.
Hem fet una parada de premis al migdia
perquè no pots tindre...
Els nens...
Són els petits els que comencen,
perquè sempre comencen
per les categories més jovenetes, no?
Llavors, un nen de 8, 9 anys,
no pot actuar a les 10,
a les 11 del matí
i esperar a les 12 de la nit
que li diguin si té un premi o no té premi.
Llavors, hem fet una entrega de premis
cap allà a les 2 i mig,
a les 3 de la tarda.
I després cap a la tarda
entren els més grans?
A la tarda passen els més grans
i després a tota la dansa contemporània.
De tota manera,
si s'arriba en el palau,
hi ha un llistat allà
de la programació...
Poden criar el moment que els agradi més.
Exacte, llavors poden veure
ah, mira, doncs el jazz,
així de més nivell,
és cap a les 4 de la tarda.
Doncs venen a les 4 i ho entren a veure.
El sistema de l'entrada,
l'entrada val 10 euros
i és una pulsera.
I així poden entrar i sortir.
Ah, clar, al llarg de tot el cap de setmana.
Perquè, clar, ningú pot seure a les 10 del dematí
i marxar a les 12 de la nit.
Seria 10 euros per tot el cap de setmana?
Per tot el dia.
O per la sessió de dissabte?
Per tot el dia.
O la sessió de diumenge?
Exacte.
Aquesta manera pots triar els moments
que t'interessen.
I així pots dir, bueno,
veia les 10.
Veig els petitets,
que sempre són molt monos.
Després, doncs,
pots marxar a fer un cafè
o allà on vulguis
i tornar i veure els més grans.
Com que hi ha un horari fora,
estarà posat,
i llavors poden escollir el que vulguin.
S'adquereix el mateix palau,
la polsera?
Sí, a l'entrada.
És a dir, l'entrada.
No deixa de ser l'entrada.
D'aquí de Tarragona,
quants ballarins i ballarines?
Bé, més ballarines,
ja ho sabem, com sempre.
Sempre més ballarines.
Però bé, n'hi ha, també n'hi ha.
N'hi ha alguns ballarines.
N'hi ha, sobretot,
en clàssic n'hi ha pocs,
com sempre.
En clàssic és pràcticament tot noies.
Em sembla que tenim uns 7 o 8 nois,
només, en clàssic.
Però, en canvi,
amb jazz i hip-hop n'hi ha molts, eh?
O sigui que els homes ballen,
però ballen coses més modernes.
Autres coses.
Doncs, ah, no sé que m'havies preguntat.
Sí, no, espera,
que jo també m'he despistat una mica.
El tema de la participació de Tarragona.
Ah, sí.
Hi ha ballarins i ballarines d'aquí.
Tarragona, doncs, tenim
prop de 80 persones que es presenten.
Molt bé.
Ah, molt bé, molt bé.
Sí, hi ha hagut molt bona resposta a la ciutat.
Doncs, Artemis, escolta,
el desitjable és que l'any 2007
puguem organitzar aquest certamen
a nivell europeu.
De moment, el d'aquí ja està.
El d'aquí ja està.
El que fa un temps va ser una ambició,
un projecte, ara és una realitat.
Exacte.
Que es materialitza tot a punt nervis,
m'imagino, al final,
perquè s'han de coordinar i tocar moltes tecles.
Més que nervis,
és molta fatiga,
perquè són moltes coses a tindre en compte
i quan no te deixes una cosa,
te'n deixes l'altra.
Ai, no he trucat en aquest,
ai, no he posat aquell lletrer,
ai, no he fet...
O sigui, més que res,
és que és molta feina.
Menys mal que tinc molta gent
que m'ajuda
i per això s'ha pogut dur a terme,
si no...
Doncs és important també
que hi hagi una alta participació,
deixar el pavelló ben alt
per poder donar continuïtat
a una iniciativa
que, en definitiva,
més enllà d'afavorir la dansa
a la ciutat de Tarragona,
també afavoreix la ciutat
en el seu conjunt,
perquè és difusió de la ciutat també.
I tant, a veure...
Els participants,
jo sé que han organitzat autobusos
per vindre,
hi ha qui ve amb tren,
hi ha qui ve amb cotxes particulars,
però lògicament la canalla petita
sobretot venen amb els pares
o amb els avis
o amb els germans
i tota aquesta gent
sí que estarà en un ratet
al palau mirant dansa,
però després hi haurà molts moments
que estarà un passejant
per la ciutat
i audint
de totes les coses meravelloses
que tenim aquí, no?
Molt bé, Artemis Plaja,
presidenta.
En aquest cas,
en qualitat,
avui ens acompanyava
no només amb professora
i ballarina,
sinó en qualitat
de presidenta
de l'Associació Nacional
pel Recolzament
i la Promoció de la Dansa.
Enhorabona per la iniciativa,
molta sort i gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.