.
Tarragona Esportiva, camí de primera.
Bona tarda, demà pot ser un gran dia.
56 anys després, els graners poden tornar a trepitjar la sorra de la primera divisió.
El que és el mateix, la ciutat i el club poden celebrar 59 anys després,
un ascens a la màxima categoria del futbol estatal.
I és que els Penedès, Juanete, Camilo Roig, Vicente Martínez,
Mingú Balmanya i companyia ja tenen hereus,
amb els Pinilla, Diego Torres, Abel Boades, Cuellar i companyia.
Esperem que la història d'or del club tingui reservada una data per escriure en majúscules,
la del 3 de juny del 2006.
Avui fem el Tarragona Esportiva des de l'Indret,
on el planter grana passarà les darreres hores abans de sentenciar l'ascens davant del Xerez.
Avui estem a l'hotel Guadalete, lloc de concentració dels graners aquí a Jerez de la Frontera.
Un programa que compartirem amb diferents protagonistes graners,
com l'entrenador Lluís César o els jugadors Lluís Codina, Ismael i Rurzun.
En un divendres, 2 de juny, que allargarem la nostra durada fins a dos quarts de 10 del vespre
i en la segona part del programa també la farem petar al voltant de diferents membres
de l'expedició de la gimnàstic de Tarragona.
El que volem conèixer ara mateix és la darrera hora de l'equip de Lluís César,
que fa poc més d'una hora ha arribat aquí a l'hotel Guadalete.
A la recepció de l'hotel hi ha el Quim Pons. Quim, bona tarda.
Bona tarda, Jordi. Doncs així, es fa poc més d'una hora que arribava el Nàstic aquí a l'hotel Guadalete,
a l'hotel de concentració d'aquest búnquer per l'equip grana fins demà,
quan es jugui aquest partit, a partir de dos quarts de set de la tarda a l'estadi de Chapin.
Els jugadors ara mateix estan tots tancats a les habitacions,
tot i que ara segurament sortiran a donar un vol pels voltants d'aquest hotel Guadalete aquí a Xerès,
on l'equip, com us deia, romandrà concentrat fins demà aproximadament una hora i mig abans d'aquest partit,
que, com comentava Jordi, pot tornar l'equip a primera 59 anys més tard.
D'aquí una hora i mig estan convocats els jugadors del gimnàstic de Tarragona,
el menjador per tal de començar el sopar en aquesta zona de menjador,
on el Nàstic esperem demà celebri el sopar de l'Essens i també la posterior festa,
hi ha el Ricard Laoz. Ricard, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
El servei de restauració de l'hotel Guadalete està preparant aquest sopar,
que començarà a dos quarts de 10.
Hi haurà per sopar pels jugadors del Nàstic aquesta nit,
amanida al centre de cada taula, després arròs a la cubana i també peix.
És el menú per aquesta nit en unes instal·lacions, les d'aquest hotel,
fins i tot amb jardí i amb piscina.
Els jugadors demà tenen previst també s'emmorzar i dinar en aquestes instal·lacions
i fins i tot hem pogut veure el saló.
El saló Cristina de l'hotel Guadalete, on es podria celebrar la festa amb música inclosa,
la festa de l'Essens, demà dissabte a la nit.
Doncs d'aquí una estona tornem amb el Quim Pons, amb el Ricard Laoz.
Ara mateix les 8 i 6 minuts, abans de la pausa per la publicitat,
recordeu-vos que avui en aquest programa especial des de l'hotel Guadalete,
abans de cada pausa per la publicitat, anirem recordant amb tots vosaltres
els millors moments de la temporada del Nàstic.
Atenció a la pilota, que la posarà Bilbuades, a l'esquerra la porteria Arangel.
Atenció al llançament del d'Avenidomo, la pilota el segon,
gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Llegra que havia de ser el més alt de tots.
Ara és bona.
Ara és bona.
Col, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha marcat Diego, el segon, el més llest de la classe.
Per emportar-se la pilota davant de Coytova.
Atenció, Toni Pinilla dins l'àrea. Intentarà fer la jugada.
La deixaran Toni Pinilla a la dins. Molt bé.
Busquen a David Cuellar la central. David Cuellar, la pilota per gol.
Gol, gol, gol, gol. Gol, gol, gol.
Gol de Bolo. Gol de Bolo.
Qui és, com deia el Quim, qui és Jonathan Soriano?
Ha marcat Diego. Ha marcat Bolo.
Atenció, llançament a David Cuellar, la pilota passada.
Cap d'Arras, a Ipoki. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha marcat Ipoki. Ha marcat Ipoki.
A la dreta de la cuaracteria de Roberto.
El gol del Nàstic amb dedicatòria a aquests crits que escoltaven de fons.
Tarragona Ràdio i Ràdio Sant París-en-Pau
t'apropen al Nàstic a segona A.
Tota l'emoció del futbol en directe, el 96.7 i el 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El Nàstic es viu a Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Amb el suport de Bayer.
Ciència para una vida mejor.
Tarragona Ràdio et presenta l'equip que canviarà la decoració de la teva llar.
Mantes, ateradons, draps de cuina, tovaioles, fundes nòrdiques, cortines.
Tot i més, en noves col·leccions i complements per a la llar.
Roba de casa Jaume i Albert.
Carrer Sant Francesc, 12, telèfon 977-2494-70.
Roba de casa.
Sempre amb el Nàstic.
Campus de Futbol Ciutat de Tarragona.
Gaudeix aquest estiu del Campus de Futbol apadrinat pel Nàstic de Tarragona.
Amb totes les modalitats de futbol.
Amb entrenadors nacionals, licenciats i diplomats en educació física
i monitors especialitzats en futbol base.
I entre partit i partit, remulla't a la nostra piscina.
Vols apuntar-te al Campus de Futbol Ciutat de Tarragona?
Truca ràpidament a les oficines del Nàstic, 977-21-51-03.
Recorda, 977-21-51-03.
Campus de Futbol Ciutat de Tarragona.
Viu al mar amb Tarragona Blau, un vaixell amb sentiment tarragoní.
Gaudeix de la Tarragona patrimoni mundial des del mar,
tal com la van veure els romans a l'arribar a la nostra costa.
Excursió marítima guiada.
I tot seguit, degustació del nostre peix blau de Tarragona, marca de qualitat.
Per a més informació,
passatge a Javier de Montsalvatge 7, 95è, davant de la Puda.
Al 977-21-1913.
I també a internet, 3obresb.tarragonablau.com.
Navega amb nosaltres.
¿Quiere deixar de comprar y almacenar agua embotellada?
¿Quiere ducharse con agua sin cal y alargar la vida de sus electrodomésticos?
Y si, a més, desea recuperar el sabor del agua y el de los alimentos cocinados,
Aquarroc se lo proporciona sin incrementar su gasto mensual.
Aquarroc, Sistemas de Tratamiento del Agua Doméstica por Descalcificación y Osmosis Inversa,
le realiza un estudio gratuito del agua de su casa.
Aproveche, estamos en su zona.
Llame al 93-457-1161 y un técnico acudirá a su domicilio.
93-457-1161
Pas a pas, amb talent, amb constants innovacions,
Més de 45 anys construint llars.
I el més sorprenent de tot és que cada dia aprenem alguna cosa nova,
com ho han fet sempre els bons professionals.
I nosaltres volem ser bons professionals.
Promociones José Luis, Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977-21-7950.
Promociones José Luis, fent ciutat.
¿Te imaginas poder elegir entre más de 25.000 hoteles en el mundo
y a los mejores precios con la central de reservas de Alcón Viajes?
Solicita gratis la guía Weekend Plan en nuestras más de 800 oficinas
y con los talones Weekend Plan desde solo 36 euros
podrás disfrutar de más de 3.000 hoteles, alquiler de coches y mucho más.
Alcón Viajes, la forma más inteligente de viajar.
Sempre n'estic, camí de primera.
4 minuts seran un quart de nou del vespre.
Continuem endavant en aquest especial Tarragona Esportiva avui
des de l'Hotel Guadalete a Jerez de la Frontera,
des d'aquesta sala de juntes de l'Hotel Guadalete,
que molt amablement ens han cedit perquè puguem fer la programació especial
tant d'avui com també de demà dissabte.
d'un programa el d'avui que fa possible tècnicament els estudis de Tarragona Ràdio,
la Sílvia García, aquí a l'Hotel Guadalete,
el Lluís Comas, amb el Joan Andreu Pérez, amb el Ricard L'Oz,
amb el Quim Pons i aquí us parla Jordi Blanc.
Comencem el programa, d'aquí una estona saludarem ja el primer convidat,
que és l'Ismael Irurzum, que està ja aquí amb nosaltres,
però abans volem conèixer la darrera hora d'aquest gimnàstic de Tarragona,
que fa aproximadament poc més d'una hora ha arribat aquí a l'Hotel Guadalete,
volava a quarts de cinc de la tarda des de l'aeroport del Prat fins a l'aeroport de Jerez,
i que per tant està ja plenament concentrat pel partit de demà,
a dos quarts de set de la tarda, el nou ochapín davant de la Jerez.
A la recepció de l'hotel i seguint al llarg de tota la jornada
el gimnàstic de Tarragona i el Quim Pons.
Quim, bona tarda.
Bona tarda.
Dèiem que l'expedició ha arribat fa poc més d'una hora,
que ha tingut un vol plàcid des de l'aeroport del Prat fins a Jerez,
que a hores d'ara estan una mica de relax, temps lliure,
fins a dos quarts de deu al vespre que estan citats ja per sopar.
Serà l'hora en què soparà.
L'equip ha arribat, com comentaves,
doncs als voltants de dos quarts de vuit aquí a l'Hotel Guadalete,
hotel de concentració, com us deia abans, al búnquer del Nàstic,
fins demà, una hora i mig abans de dos quarts de set,
quan l'equip ja anirà cap a l'estadi de Chapin,
on jugarà aquest partit que pot tornar 59 anys més tard,
i ja són anys, el Nàstic a primera divisió.
Avui s'ha fet sessió matí a la Tarragona,
una sessió curta, una sessió habitual,
perquè després l'equip ha hagut d'agafar l'autobús
per anar cap a l'aeroport del Prat i agafar aquest vol
que els ha portat fins a l'aeroport de Jerez.
Ha volat directe al Nàstic fins aquí, fins a Jerez,
per després després després expressar-se ja també amb autocar
per carretera cap aquí a l'hotel de concentració.
La sessió matinal hem de dir que no hi ha hagut novetat
i que fins a Jerez han viatjat tots els disponibles,
que a Tarragona només s'han quedat els lesionats,
per tant a Tarragona s'ha deixat Luis César,
a Alex Pérez, a Óscar Álvarez, a Marco,
i espera que corretgeix-me si m'equivoco,
me'n falta algun, eh?
Haio, Haio i Llera, exacte, aquests s'han quedat a Tarragona.
Viatgen demà amb el xàrter que ha organitzat la directiva,
el xàrter que surt demà al dematí des de Barcelona,
que farà nit aquí a Jerez i que marxarà l'endemà
després del partit també un altre cop cap a Barcelona.
Recordeu que no té res a veure amb el xàrter dels aficionats,
aquest cavall torna el mateix dia que sortirà demà
des de l'aeroport de Reus cap aquí a l'aeroport de Jerez
i que tornarà també la nit direcció Barcelona.
Com comentaves també, la plantilla des que ha arribat a l'hotel
s'han tancat a les habitacions, només hem vist sortir ara mateix,
per exemple, el Manolo Martínez i el Miguel Pérez,
que han anat a donar un vol pels voltants d'aquest hotel de Guadalete,
un hotel que hem de dir que està una mica allunyat del centre,
no està ben bé al rovell de l'ou de la ciutat de Xerès,
però que, vaja, que molt poqueta estona plantes al centre
i, per tant, els joves del Nàstic han dit
que, allà, que tenim una estoneta lliure,
ens anem a estirar les cames, ens anem a treure aquesta tensió
que deuen portar acumulada per jugar aquest partit importantíssim
que jugaran demà i han anat a donar un vol per una ciutat
que realment els ha rebut amb moltíssima calor.
Fa molta calor avui a Xerès.
Quan tocava amb terra avui, aproximadament hi havia uns 34 graus
a la ciutat andalusa, per tant, imagineu-vos la temperatura
que espera també demà a l'hora del partit.
Suposo que rondarem els 29-30 graus demà,
a dos quarts de set de la tarda,
quan es jugui aquest partit entre Xerès i Nàstic,
un partit que també hem de dir que aquí a la ciutat de Xerès
molta, molta expectació, Jordi, no ha aixecat, eh?
Estan més pendents del futbol indoor, eh?
Entre el Mundial indoor, que s'acaba d'acabar aquesta fèria del Cavallo,
que ja saps que aquí és una autèntica festa
que paralitza la ciutat de cap a peus.
I entre la mort de la Rocío Jurado,
que també té paralitzada mitja Andalusia i mitja Espanya,
i que hi ha el Rocío, doncs vaja, que ho tenen tot paralitzat
i que el que menys importa segurament
és que del que faci l'equip de Lucas Alcaraz
demana aquest partit davant del Nàstic.
Segurament els que més hi entenguin de futbol
estaran més amoïnats o més preocupats o més pendents
que si el Nàstic pot convertir-se en nou equip de primera divisió.
També té a dir que Luis César, a priori, no farà canvis,
que l'equip que jugui demà a l'estudi de Xapín
serà el mateix que ho va fer davant del Numancia.
Per tant, tot fa preveure que l'11 que salti a Xapín
demà a dos quarts de set de la tarda
sigui el format per Rubén Pérez a la porteria.
La línia de quatre habitual després de les darreres lesions.
Per tant, Manel Ruz a la dreta, Cristiano Marlupí de l'esquerra,
amb Serrano i David García a l'eix de la defensa.
el doble pivot quedaria per Carlos Merino i Abel Boades.
Les tres mitges puntes, a priori, a la dreta per David Cuellar,
a l'esquerra per Pinilla, al mig per Diego Torres
i la punta d'atac quedaria per John Pérez Bo.
Aquest seria l'11 que demà Luis César pugui fer saltar l'estudi de Xapín
i l'11 que ens ha de portar com a mínim en els primers minuts
cap a aquest camí de primera que esperem cantar
i fort i de valent demà durant tot el dia
del que duri el programa, el matí i la tarda
i durant la retransmissió per portar-vos aquest camí de primera
amb el gimnàstic de Tarragona.
Doncs aquesta és la darrera hora de l'anàstic,
el Quim Pons a la recepció d'aquest hotel
seguint els passos de tots els jugadors del gimnàstic de Tarragona,
de tota l'expedició.
Quim, d'aquí una estoneta t'esperem ja
amb aquest estudi aquí als baixos,
en aquesta sala de juntes de l'hotel Guadaleta.
Per cert és maco, eh, tot això.
És preciós, no?
Jo estic aquí a la recepció ara i la visió que tinc...
Escolta, he vist una piscina molt interessant, eh, per demà al matí.
Sí, sí.
Tindrem temps?
Tu vols dir que tindrem temps d'anar-nos a banyar?
Bueno, bueno, entre...
Escolta, entre intervenció i intervenció.
Per cert, t'he de dir un...
Avui no hi ha el Joan Andreu per fer allò del que no es pot dir,
però te'l puc dir ara, eh.
Vinga, va ser.
M'acabo de trobar un aficionat anglès de Manchester United
amb el qual he estat parlant una estoneta
preguntant-me que per què estàvem parlant,
que qui eren aquests jugadors que veia passar per aquí a la recepció de l'hotel
i l'hi he explicat tot i ja l'he fet del Nàstic, eh.
Ja és un aficionat més del Nàstic,
per tant, tenim un aficionat del Nàstic a Manchester,
l'acabo de fer, ja demà parlem amb Josep Maria Andreu
i a veure si el fem soci també.
Escolta, a més a més, la samarreta coincideix de color, no?
No, no, no.
No?
Ah, la de Manchester, sí, sí, la de Manchester amb el Nàstic, sí, sí.
Tot i això no vol dir que no.
Em dava a dir la que portava jo ara.
Home, no, que no se'n compri una del Nàstic, no?
Perquè així estarà més content.
i a més a més li poden fins i tot signar els jugadors demà.
Ah, escolta, nosaltres sí que en tenim una signada per els jugadors, eh.
Sí, en tenim una molt interessant,
que després us ho expliquem perquè avui és el darrere dia.
I aquesta sí que és interessant.
I bona és la signada per la plantilla que aconsegueixi l'ascens
i esperem que la signin demà mateix a la nit, eh.
Aviam si ho aconseguim.
Doncs escolta, Quim, que si no hi ha res més, tanquem...
Mira, escolta, em deixes un moment, Jordi?
Sí, home, i tant.
És que, mira, saps qui ve cap aquí?
Qui ve, a veure.
El capital del Nàstic.
Vols que li pregunti alguna cosa?
Jesús Mari Serrano.
Abans ja l'he vist per aquí baix, també.
És que ve cap aquí.
Escolta, no sé per què, m'ha dit que el vol s'havia mogut molt, eh.
Vols que li pregunti?
No sé si és histèria d'ell o realment s'ha mogut,
perquè després he parlat amb l'Ismael i m'ha dit que no s'havia mogut tant.
Espera, que li pregunto.
Vinga.
Xus, buenas tardes.
Hola, bona tarda.
Escolta'm, que m'han dit que els hi has dit,
això sonat fatal ara per la ràdio,
però bé, que el vol s'ha mogut una mica
i l'Isma ens diu que no, que això no s'ha mogut gens, eh.
¿Qué, qué, qué, qué?
Que el vuelo se ha movido un poquito.
Uy, sí, bastante, se ha movido, sí, se ha movido bastante, joder.
¿Pero eso no será tu miedo a los aviones?
No, no.
¿Que lo compartimos?
No, a mí no me da miedo.
Lo que pasa es que cuando se mueve tanto y no tocas suelo
y sabes que ahí no vas a tocar suelo, pues te acojonas un poco, la verdad.
Pero solo un poquito, ¿no?
Un poco, un poco, lo justo, lo justo.
Xusco, ¿cómo estás?
Relajado, pensando ya solo en el partido.
¿Cuál es la sensación cuando falta tan poquito ya
para saltar al terreno de juego de Chapin mañana?
Tranquilos, como siempre, pues dando un paseo
a la piscina que hay por ahí, lo bello que es estar aquí.
Qué bonito es Jerez.
Qué bonito es Jerez.
Y entonces, pues bueno, pues eso, descansando
y dando un paseo a la vez.
¿Las consignas para mañana son calma y tranquilidad?
Sí, como siempre.
Lógicamente nosotros vamos a ir a por los tres puntos
como estos dos últimos meses y los tres últimos partidos,
pero a ver cómo va el partido.
Si al final, pues no sé, por decirte algo,
somos humanos y vemos que, vamos, empate
y con un punto tenemos el ascenso, pues como sea,
agarrarnos ahí, ¿no?
Pero nosotros de un principio,
y conociendo al misterio como lo conocéis todos,
iremos a por los tres puntos.
Voy rápido.
¿Sois conscientes de lo que estáis a punto de hacer?
Bueno, yo no sé.
La verdad que es difícil de pensar
y de asimilar lo que puedes lograr mañana,
porque bueno, será meter a Nasti
entre la Liga de las Estrellas, ¿no?
Que ya está bien, pero bueno, ya veremos luego.
Quizá con el tiempo, cuando pase ya un par de semanas o tres,
o cuando se acabe ya por fin la temporada
y ojalá podamos quedar primeros incluso,
pues mira, tendrás tiempo de asimilar
lo que acabamos de hacer este año.
La última, ya sé que es un tópico,
que no sé cuántas veces os lo han preguntado esta semana,
porque, vaya, os he escuchado,
creo, en todos los medios de comunicación de Cataluña
y de las Españas,
¿alguna promesa, algo para decir a la afición,
a la gente?
No, a la afición, pues que bueno,
lo que podemos hacer y decir es que agradecerle
todo el apoyo que nos ha dado el año,
cómo nos ha tratado,
cómo nos ha apoyado en situaciones complicadas
cuando no estábamos bien
y nada más, brindar también para ellos
todo este triunfo
y que el año que viene disfruten el fútbol en primera.
Mañana ya tendremos tiempo para hablar,
pero ¿tienes pensado el discurso en la Plaza de la Fonia?
Bueno, pues bueno, hay tiempo para todo,
pero eso sí, hablaré en catalán,
una mica de esforz,
y entonces, pues bueno, eso,
alguna que otra cosa ya, ¿eh?
Gràcies, Chus.
Nada, a ti.
Doncs el Jesús Mali Serrano,
el capitán del Nàstic,
l'hem enganxat així a improvisar, Jordi,
perquè passejava per aquí la recepció de l'hotel.
Escolta que es vagia estudiant el discurs en català
ja per la plaça La Font, eh?
Li direm, li direm.
Escolta, doncs que fins d'aquí una estona, eh?
Vinga, fins ara.
Doncs el Quim Pons apropant-nos
a la darrera hora d'aquest gimnàstic de Tarragona,
la alineació confirmada,
perquè la va confirmar fins i tot Luis Tésar
ja el passat dimecres.
D'aquí una estona anirem a saludar
el company d'Ondacero Ràdio aquí a Jerez,
el company Isidro Díaz,
que ens explicarà la darrera hora
de l'equip de Lucas Alcaraz,
un equip que no es jugueix a res
i que fins i tot aquesta mateixa setmana
els diaris d'aquí doncs parlaven ja
que Chapin és un trampolín cap a la glòria,
perquè recordem que en els darrers anys
fins a tres equips ja han celebrat aquí
l'ascens de categoria.
I per què no demà el Nàstic pot ser el quart equip
que s'afegeixi a Llevant, a Celta i a Cadís.
El Quim Pots estava a la zona de la recepció,
a la zona noble d'aquest hotel
i el que es troba molt a propet d'aquesta piscina,
molt a propet dels menjadors,
és el Ricard Laoz intentant indagar una mica
quin pot ser el mecanisme
que el gimnàstic de Tarragona faci servir
pel sopar d'aquest vespre,
a partir de dos quarts de doves vespre
i una mica també allà on esperem
se celebri demà a la nit el sopar d'ascens
i també la posterior festa.
Ricard, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
Estic al costat de la piscina.
Al costat de la piscina.
S'està bé aquí, eh?
En un indret realment envejable,
palmeres, un jardí magnífic,
una piscina amb una aigua realment transparent
i fins i tot un parell de clients de l'hotel
que han baixat ara mateix a fer un bany,
aprofitant justament que el sol comença a baixar.
La veritat és que quan hem arribat aquí a primera hora de la tarda
feia una caló intensíssima de 33-34 graus.
Ara suposo que la temperatura comença a estar just per sota dels 30 graus,
l'ambient comença a ser agradable.
I, en fi, des de la meva perspectiva,
doncs aquestes palmeres, aquest jardí,
un bar amb terrassa,
la piscina i unes quantes taules també
que s'estan disposant perquè alguns clients de l'hotel
puguin sopar, doncs, a l'aire lliure.
Escolta, per res aquest hotel,
perquè els nostres obrients també es facin una mica d'idea allà
on està el Ginàstia de Tarragona,
no té res a veure amb el típic hotel convencional de ciutat.
És un hotel, jo gairebé diré, de balneari.
Aquí hem vist moltes persones, doncs,
amb samarretes, amb el traje de bany,
amb xancletes, prenent el sol.
El lloc és molt tranquil,
fins i tot no se sent pràcticament el soroll del carrer,
de l'avinguda que toca,
que és l'entrada a l'establiment hoteler.
Una sensació de pau i de tranquil·litat.
No sembla que estiguem ara mateix en una ciutat.
Com deia el Quim abans,
l'hotel no està just al mig de Gerès,
però, en fi, està molt a prop,
a 5 o 10 minutets, com a molt, caminant del centre.
I, en fi, un ambient de pau, de tranquil·litat,
que potser és el que buscava el Nàstic
per aquestes hores prèvies del partit tan decisiu.
perquè, en fi, se senten l'aigua de les cascades,
de la piscina, una mica fins i tot els ocellets.
En fi, una mica una imatge idíl·lica,
24 hores just,
que el Nàstic pugui pujar a primera divisió.
Pràcticament demà, en aquesta hora,
esperem estar ja a primera divisió.
Dèiem que l'expedició ha arribat fa poc més d'una hora,
que la propera cita que tenen
és a dos quarts de deu del vespre,
sopar al menjador d'aquest hotel,
al mateix lloc on demà esperem es faci el sopar de l'ascens
i, posteriorment, la festa, no el mateix indret,
però sí amb una sala molt propera.
Sí, tot està molt a prop.
De fet, està en la mateixa planta de la piscina.
Pràcticament des de la sala on, superant aquesta nit,
els jugadors del Nàstic podran veure el jardí amb la piscina.
És la sala Alameda.
El servei de l'hotel està preparant les taules.
Són unes 20 taules on superarà tota l'expedició del Nàstic d'aquí una hora.
Com us avançàvem en els titulars,
soparan aquesta nit Amanida.
Hi haurà en el centre de cada taula una Amanida.
Després, soparan arròs a la cubana i, de segon, soparan peix.
Aquest és el menú bàsic pel sopar d'aquesta nit.
A la sala Alameda, insistim, en aquest mateix indret.
Demà els jugadors del Nàstic esmorzaran i dinaran.
I també la direcció de l'hotel ens ha explicat que hi ha una altra sala a punt,
el Saló Cristina, que és una sala on aquesta nit se celebrarà una festa de casament.
Doncs en aquesta sala Cristina també tot està a punt, tot està previst,
perquè demà, en fi, a partir de la mitjanit segurament,
quan els jugadors amb les famílies i amb els directius hagin pogut sopar
i tant de bo hagin pogut celebrar l'ascens de primera divisió,
doncs també està previst en aquest Saló Cristina
que els jugadors del Nàstic i, en fi, tota l'expedició.
I fins i tot, esperem que nosaltres també, els mitjans de comunicació,
puguem celebrar, en fi, brindant i amb música,
puguem celebrar aquest ascens a primera.
Per tant, tot l'hotel ho té bastant a punt,
tot per poder celebrar aquest fet històric,
mentre, com dèiem, els altres clients de l'hotel
tenen més aviat el perfil d'això, de turistes,
la majoria per ser estrangers, que estan gaudint d'aquest clima
plenament estigüent en aquest segon dia del mes de juny.
Doncs, gràcies a Ricard.
D'aquí una estona, també, el Ricard Laoz, en el tram final del programa,
ens explicarà una miqueta quin és la programació especial de Tarragona Ràdio,
programació especial que hem encetat aquesta mateixa tarda,
des de les 8, i que, lògicament, demà tindrà continuïtat.
El que volem fer, abans de saludar l'Ismael Irur,
un que fa una estoneta que està deixat esperant aquí,
és, ràpidament, convideu-vos a que envieu missatges SMS al 5588.
Tenim una samarreta del gimnàs de Tarragona
signada per tota la plantilla en el dia de l'ascens.
Per tant, doncs, jo crec que aquest és el millor premi de la temporada
i, per això, teniu temps encara fins al voltant d'un quart de 10 del vespreu.
D'enviar missatges SMS 5588, jugador d'un espai,
i votar el millor jugador d'enlàstic.
Vols votar el millor jugador d'enlàstic?
Envia un SMS al 5588 amb la paraula jugador,
un espai, i escriu el nom del jugador
que més et va agradar del darrer partit de Lliga.
Jolleria i rellotgeria Santa Gemma
patrocina el trofeu al millor jugador del nàstic.
Doncs 5588, jugador d'un espai,
votar el millor jugador del nàstic,
el millor premi de la temporada,
la samarreta gran assignada pels jugadors de la plantilla
el mateix dia de l'ascens.
Santa Gemma, les joies i rellotges més exclusius,
el número 6 del carrer Rovira i Virgili.
Santa Gemma patrocina el trofeu al millor jugador del nàstic.
Tres minuts seran dos quarts de nou del vespre,
continuem en directe des d'aquesta sala de juntes
de l'hotel Guadalete a Jerez de la Frontera,
des d'on fem aquest Tarragona Esportiva Especial,
des d'ara i fins al punt de dos quarts de deu del vespre.
Hem començat a les 8, portem pràcticament ja 27 minuts de programa,
i és que avui és el dijuni, esperem d'un gran dia.
El primer protagonista que passa per aquest estudi de Tarragona Ràdio
és el jugador navarrés del nàstic, l'Ismael Irurzun.
Ismael, buenas tardes.
Buenas tardes.
Mañana va a ser un gran dia?
Esperemos, ¿no? Con esta mentalidad venimos,
con mucha ilusión y, bueno, vamos a ver
cómo se desarrolla mañana el partido
y esperemos que, bueno, que a estas alturas
de horario que estamos ara mateix,
pues, bueno, podamos disfrutar
de un logro muy importante.
Si hay alguien en la plantilla que no debe tener nervios,
este es Irurzun.
Junto con Alfonso Vera,
los dos ya habéis conseguido dos ascensos a Primera División.
Sí, la verdad que, bueno,
que es una experiencia, pues, increíble, ¿no?,
el poder vivir eso y, bueno,
la verdad que poder conseguirlo con un club como el Gimnasti,
que en este sentido, pues, es un club humilde,
sin tener ese propósito a principio de temporada,
sí esa ilusión de quedar lo más arriba posible,
pero siendo realistas,
hay muchas plantillas que también habrían pensado lo mismo al principio,
pues, yo creo que, bueno,
que es para estar más que satisfechos
y si lo conseguimos mañana, pues, disfrutar muchísimo.
Málaga y Osasuna,
los dos clubes con los que lo has conseguido.
Sí, además, de forma continua, ¿no?, seguida.
O sea, fue algo que parecía, vamos,
que era el talismán.
Oye, has conseguido dos ascensos a Primera.
Chapín, como decía esta semana Diario de Jerez,
es el trampolín a la gloria
o el ascensódromo, como decía algún jugador del Nastic.
se dan todos los condicionantes, ¿no?
Sí, la verdad que sí, ¿no?
Y eso es lo que está haciendo, pues,
que se desate un poco, pues, el entusiasmo,
la euforia, lo que es durante toda esta semana, ¿no?
Parece que es el campo propicio para ascender
y, bueno, nosotros vamos con mucha mentalidad
de que sabemos de que va a ser un partido complicado,
aparte, bueno, Jerez no se juega nada
y seguramente, pues, que igual jugadores que, bueno,
que quieran el año que viene, pues, cambiar de aires
o que quieran acabar bien la temporada, pues, bueno,
van a jugar tranquilos, sin ningún tipo de pressión
y nosotros, bueno, sabedores de que el empate también nos vale,
pues, vamos a ir, pues, como siempre,
a intentar sacar el partido adelante
y, bueno, con mucha tranquilidad.
El Quim Pons ha abandonat ja a la recepció,
baixa cap a la piscina i a porta al guanyador.
Veig també aquest jersei.
Aquest jersei de qui és?
T'agrada o no?
Sí.
A l'aficionat anglès encara, però ha quedat encara més...
És que, clar, t'avisa amb aquest jersei i d'aquest és anglès.
Ha vingut cap a mi, resulta que aquest és català de verga.
Deu ser la pinta de guiri que tinc, eh?
El jersei és de l'Everton, però bé.
Jo li volia dir a l'Ismael que si eres consciente,
ara me preguntava a Chuls, de lo que vais aconseguir
i Ismael Urzun va a ser el pitxichi d'un equipo
que sube a primera divisió, además, con diez goles, pero pitxichi.
Només que t'es uno, eh?
Once.
Once, once.
Ostres, te quito uno ya.
Dos de penalti, eh?
Te quito uno.
No, no, no he jugado dos de penalti, senyor.
I a més, és pitxichi.
La verdad que, ja te digo, la experiencia de Málaga
i d'Osasuna, pues bueno, fue una experiencia muy importante.
Málaga porque fue mi primer ascenso
y Osasuna pues porque soy de Pamplona
y lo vives de manera especial, ¿no?
Pero yo creo que este ascenso para mí sería, pues, muy, muy importante
porque sí me siento muy partícipe de este objetivo conseguido
porque, bueno, porque he podido tener continuidad durante todo el año,
he podido disfrutar de muchos minutos y luego, pues bueno,
he podido contribuir con goles, ¿no?
Que ahora, la verdad, pues es lo que te dan puntos
y en este sentido, pues, yo creo que para mí va a ser un ascenso muy especial.
Mañana será un día muy largo, Isma, bueno, de hecho aquí podemos estar
hasta que salga el sol aquí hablando mañana todo el día,
podremos hablar de muchas cosas, pero esta semana haciendo especiales
o preparando especiales que hacíamos, la redacción de Tarragona Radio,
escuchábamos los programas que hicimos desde el stage en ALP,
ha llovido ya un montón, cuando empezamos a conocer
todas las caras nuevas del Nastic y escuchaba algunas grabaciones
que teníamos precisamente con Isma y Lirurzún, que llegabas y decías,
hombre, yo vengo a Tarragona porque me han dicho que el objetivo
es mejorar este séptimo puesto.
¿Ya se intuía algo entonces? ¿Que esto podía ser algo grande?
Bueno, yo un poco por la base de plantilla que se había mantenido
de la temporada anterior, logrando un séptimo puesto,
mejorando teóricamente con fichajes, pues bueno,
darle un punto más de calidad al equipo para poder intentar, pues bueno,
meterse en esos puestos altos, pues evidentemente a priori
todo el mundo tiene esa ilusión de que se puede conseguir hacer una buena temporada.
Pero bueno, también el comienzo irregular del equipo,
la adaptación de muchos futbolistas a un nuevo sistema, una forma de entrenar,
evidentemente pues la gente cara al exterior no era muy optimista, ¿no?
Pero bueno, yo siempre dije que la temporada es muy larga
y no se asciende ni en septiembre ni se asciende en mayo,
o sea, se asciende cuando se tiene que ascender,
que es cuando es matemáticamente, ¿no?
Y hay muchos puntos en juego y da muchas vueltas, ¿no?
Y así se ha comprobado, ¿no?
El Jerez parecía que estaba ascendido y nosotros les hemos...
27 puntos que lo hemos sacado.
Sí, por eso, para que veas, ¿no?
Esto es una regularidad que es lo que se premia al final en el ascenso.
Isma, si ahora te preguntan, completa la frase,
dicen Ismael y Lurzon, completa esta frase, ¿la segunda A es...?
Competitiva y muy dura.
Y bueno, yo llevo muchos años jugando en esta categoría
y se dé la dificultad de la igualdad,
que yo creo que es lo que premia ahora mismo en esta segunda división,
que está muy abierto el abanico de posibilidades
tanto para estar ahí arriba como para meterte ahí abajo, ¿no?
Y yo creo que, bueno, que si el Nasti consigue ascender,
yo creo que realmente, no sé si nosotros nos daremos cuenta,
pero yo creo que la gente se tiene que dar cuenta de lo que hemos logrado, ¿no?
Y tengo la última, ¿la primera va a ser...?
Ilusionante, motivante, no sé, disfrutar.
Yo creo que la mentalidad es esa, ¿no?
Evidentemente todo el mundo va a querer que el Nasti se mantenga
y que durante muchos años se vaya consolidando en la máxima categoría, ¿no?
Pero hay que ser conscientes de que, bueno, que es difícil
y que, bueno, que hay que trabajar muchísimo y duro,
que es otro fútbol, que no tiene nada que ver a la segunda división,
aunque parezca una tontería, pero...
La velocidad de juego cambia mucho.
Sí, yo creo que es lo más esencial, ¿no?
En ese sentido, yo creo que la calidad de los futbolistas
y la velocidad con la que se ejecutan las acciones, ¿no?
Y, bueno, ya te digo, supongo que el club pues estará trabajando
para confeccionar una plantilla de lo más competitiva posible
para afrontar esta máxima categoría.
Con Irurson, ¿no?
Yo, vamos, yo no me quiero mover de aquí.
Hay contrato, Ismael.
Sí, ojalá, y ojalá, este muchos años más, ¿no?
Que sea con el objetivo con el que vine, ¿no?
El intentar estar aquí el mayor tiempo posible
porque me gustaría, pues, bueno, digamos, finalizar mi carrera deportiva aquí,
pero, claro, la cosa se está complicando, ¿no?
Pero, bueno, yo voy a trabajar por ello y, ya te digo,
yo por lo menos voy a disfrutar al máximo de esta experiencia, ¿no?
Antes, Ismael, estabas escuchando atentamente
cuando Kim estaba dando la alineación.
En principio no estás en esa alineación para mañana.
Estas últimas semanas quizás no estás entrando.
Eres el jugador que, el cuarto jugador que más minutos ha jugado.
Por encima tuyo está Hayo, que ahora está lesionado.
O sea, probablemente puedas acabar la temporada
siendo el tercer jugador que más minutos ha jugado.
Has marcado 11 goles.
Eres el pichichi del equipo.
11, ¿no eran?
11, 11.
Ah, vale, vale.
Es que no, no, es que yo ya...
Él te los va restando, ¿sabes?
No, pero son 11.
¿Cómo estás afrontando esta recta final de temporada?
Bueno, la verdad que todo futbolista
pues tiene momentos mejores, momentos peores, ¿no?
Yo creo que, bueno, que he tenido fases
en las que, pues bueno, me he encontrado bien
y, bueno, y así lo he podido demostrar
con juego, con goles y tal.
Y, bueno, en estos dos últimos meses
entre que he tenido algún problema físico
que me ha frenado el estar otra vez dentro del equipo,
el volver a ganarme el puesto,
el, bueno, pues el no estar, pues como uno quiere siempre,
evidentemente, pues bueno, estos dos últimos meses
lo importante es que si no es uno que sea otro, ¿no?
El que saque adelante la situación.
Y en este sentido, pues yo creo que
en estos dos últimos meses quizás yo no he tenido
esa participación tan activa
o ese protagonismo en los partidos,
pero bueno, lo han cogido otros compañeros, ¿no?
Como, pues el caso de Pinilla,
el caso de Diego, el caso de Abel, no sé, ¿no?
Yo creo que esto es un trabajo colectivo
y cada uno tiene que aprovechar
el momento dulce que tiene
para que el equipo se beneficie de ello
y en este sentido, pues bueno, ya te digo,
lo importante es el grupo
y que cada uno asuma su rol
y que sume, ¿no?, para el equipo.
Y ese trabajo colectivo esta semana
en el vestuario ha llevado a hacer
cosas diferentes de las otras semanas
por reencontrarnos donde nos encontramos
ahora mismo frente al ascenso, ¿o no?
No, yo creo que no ha variado para nada
nuestra filosofía de trabajo.
Seguimos trabajando y preparando los partidos
de la misma manera.
Sabedores de que, bueno,
de que de mañana, pues el partido más importante
o el segundo más importante
en la historia del Nástic, ¿no?
Porque, bueno, ya se consiguió un ascenso en su día
y 60 años casi que pueden pasar
desde que se consiguió ese ascenso
a este año, yo creo que hay que valorar
muchas cosas, ¿no?, de dónde lo que ha pasado.
Bueno, la gente tendrá mucha memoria,
sobre todo el que ha vivido toda esta situación
durante estos años, las penas, las alegrías
y ahora es momento de disfrutar
y de rematar, ¿no?, la faena
y la gran temporada que está haciendo el equipo
y, bueno, vamos a intentar que sea mañana
para poder celebrarlo y estar tranquilos, ¿no?
Y el Jerez que mañana nos encontraremos en Chapín,
¿va a ser un lobo con piel de cordero
o va a ser un cordero-cordero?
Bueno, no lo sé, ¿no?, porque es un equipo
que tiene mucha calidad, muchos futbolistas,
que, bueno, hace unas semanas
lo pudimos ver contra el Levante
y la verdad que pegó un bajón físico
la segunda parte, muy importante
y también nos extrañó muchísimo
porque si algo tenía el Jerez es que, bueno,
que a nivel de bloque, de conjunto,
es muy sólido, que, bueno,
que están siempre muy bien arropados,
no dejan muchos espacios,
no tienen fisuras
y se le dio, pues, a un equipo, pues, bueno,
pues, por esa dinámica negativa
que, claro, que evidentemente, pues,
los resultados si no llegan es por algo, ¿no?
Y parece que, bueno, que ha bajado bastante
a nivel físico, a nivel de confianza
y ahora mismo, pues, bueno,
es un equipo peligroso
porque tiene mucha calidad sus jugadores
pero yo creo que mañana tiene que premiar
el que realmente se juegan los puntos,
es el que realmente se tiene que notar
que es el Nastic, ¿no?
Y en ese sentido vamos a sacarlo adelante.
Ya para acabar, tú tienes contrato el año que viene,
hay muchos compañeros que tienen contrato,
hay algunos contratos que están en el aire,
hasta el futuro de Luis César también.
¿Molesta que en estas últimas semanas,
jugándose lo que se juega el Nastic este sábado,
hayan empezado a salir nombres?
Bueno, esto es el fútbol,
es tanto para bien como para mal.
Cuando las cosas, pues, salen de esta manera
y a estas alturas de temporada que estamos,
bueno, la gente ya prácticamente da por hecho el ascenso
y, bueno, pues, empiezan a sacar estas cosas, ¿no?
De planificaciones de plantillas,
de posibles fichajes, posibles bajas.
Es que lo tenemos asumido.
Entonces, bueno, nosotros nos dedicamos
a intentar hacer lo mejor posible
nuestro trabajo de aquí a lo que queda
y disfrutar del momento, ya te digo.
Nosotros ya tendremos tiempo
de analizar cada uno a nivel personal,
pues, su futuro y, bueno, y su presente.
Y en este sentido, pues, bueno,
yo creo que estamos bastante ajenos a esta situación.
Isma, es que antes he quedado fatal con lo de los goles.
Lo voy a arreglar, ¿vale?
Se los puedo intentar.
Mira, se los he repasado todo.
Es que lo he repasado todo.
No pasa nada aquí.
11 goles, con los 11 goles te han dado 26 puntos al Nastic,
con tus goles.
Siempre que ha marcado Ismael Irurzún,
el Nastic no ha perdido.
Y solo hay dos empates.
En el campo del Levante,
ese penalti que te hicieron repetir,
además, me acuerdo,
y en casa contra el Castellón.
Lo demás, todo victorias.
Sí, tienes buena memoria.
Bueno, y alguna chuletilla que me ha ayudado.
Me parece bien.
No, yo de eso no se me olvida.
Yo sé, y aparte,
que como hemos sido un equipo
que normalmente no,
excepto con el Albacete,
no hemos metido muchos goles,
casi todos los goles que hemos podido hacer
han servido para sumar puntos.
Y por eso te digo que me siento
muy partícipe de este objetivo
y por eso que lo voy a vivir de manera muy especial.
Hombre, si tú no lo eres,
¿quién lo va a ser, no?
Un tercio de los puntos del Nastic.
No, Ismael.
Bueno, pero todo se debe mucho, pues bueno,
a la confianza del míster,
a la ayuda de los compañeros.
Pues bueno, esto ya te digo
que no es un juego individual,
es un juego colectivo
y aquí sumamos todos.
Oye, Ismael, ya para acabar,
¿de quién te acordarás mañana
en el momento en que Arcas Piqueras
pide el final del partido
y como mínimo hayamos empatado?
Bueno, para mí será muy emocionante.
Del otro día, bueno,
Lluís ya lo dijo, ¿no?
Lo de las lágrimas y tal.
Yo estuve a punto,
pero como no estaba conseguido matemáticamente
no me dejé llevar por la emoción, ¿no?
Pero sí, hombre, pues piensas en...
¿Hubo alguno de las reacciones de deportes
que también lloró Ismael?
Normal.
Ya te lo digo.
Normal.
Es que yo creo que se viven momentos
de mucho sentimiento, ¿no?
Y, bueno, es algo que ha costado mucho
y que realmente cuando una cosa
que no te espera se consigue,
pues la alegría es doble, ¿no?
Y, bueno, lo normal es acordarte
de la gente que ha estado contigo
y, bueno, también me alegraré mucho
por el míster porque apostó por mí
y le he podido devolver un poco
esa confianza y al club, ¿no?
Que en su día, pues, bueno,
yo venía del Sporting,
mucha gente igual no me conocía,
pero, bueno, yo creo que Luis,
que es el que me tuvo en Ferrol
y el que realmente, pues,
avaló, pues, mi posible fichaje
por el Nasti, pues, bueno,
se lo trae, estaré muy agradecido
porque es lo que me ha posibilitado
el poder disfrutar y esta vivencia.
Pues muy bien, Ismael,
muchas gracias por haber compartido
este estudio y aquí en el Hotel Guadalete
de Jerez de la Frontera
y que la próxima vez que hablamos
seguramente será ya...
Mañana por la noche en primera, ¿eh?
Esperemos que sea mañana, ¿eh?
Venga, muchas gracias.
Ismael, muchas gracias.
A vosotros.
Doncs l'Ismael Irurzun,
el primer convidat en aquest
Tarragona Esportiva Especial
que fem des d'aquí,
des de l'Hotel Guadalete
a Jerez de la Frontera.
Ara mateix resten 4 minuts,
arribem a 3 quarts de 9 del vespre,
vivim vivències d'aquesta temporada,
fem una pausa per la publicitat
i saludem ja el Luis César.
La Ola aquí al nou Estadí de Atenció,
Abel Buades a la Frontera,
al Chutabel...
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Al quart d'anàstic,
l'encantada Abel
el rei Buades
que posa la pilota
al fons de la xarxa.
M'aixeco perquè ha marcat Buades.
Cal, cap de cap de Jerez,
volo a la pilota per Ismael
Islària al Chut Ismael...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El gol d'Ismael.
Cuellar, la pilota.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Ha tornat a marcar Irurzur el segon de la tarda.
Magistral David Cuellar.
Atenció al llançament.
Caballeros a tapar els Irurzur, que la tocarà amb la dreta.
Chuta amb la dreta Irurzur.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol d'Agnostic.
Gol d'Irurzur, de parar.
13 de la segona, el ciutat de València,
que embogeix amb l'oficial elàstic, Nassi Kunt, a Mercat Iruzzo.
Tarragona Esportiva, camí de primera.
Per una bona neteja, limpieza escosta d'aurada.
Neteja i manteniment de petites i grans superfícies,
locals comercials, naus, apartaments, xalets,
tots els dies de la setmana, inclosos diumenges i festius.
Limpieza escosta d'aurada.
Està autoritzada pel Ministeri de Sanitat
a netejar i desinfectar torres de refrigeració
i circuits d'aigua sanitària i dutxes
a fi d'eliminar la temuda a la junela.
Si vols més informació, truca'ls.
977 55 05 35.
Passa a pas, amb talent, amb constants innovacions.
Més de 45 anys construint llars.
I el més sorprenent de tot és que cada dia aprenem alguna cosa nova,
com ho han fet sempre els bons professionals.
I nosaltres volem ser bons professionals.
Promociones José Luis, Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977 21 79 50.
Promociones José Luis, fent ciutat.
Para, atenció, que t'he de fer unes preguntes.
El nàstic dóna sentit a la teva vida?
Portes el nàstic al cor?
Doncs què fas que no tens encara la teva insígnia del nàstic?
Joieria Santa Gemma posa a la teva disposició tot un ventall d'insígnies fetes d'or i esmalt,
amb l'escut del nàstic.
Porta el teu equip al cor, ves a Joieria Santa Gemma
i demana la teva insígnia, el número 6 del carrer Rovira i Virgili.
I ara, també fent per comanda, jugadors de plata del nàstic.
Joieria Santa Gemma, el número 6 del carrer Rovira i Virgili.
Vagis on vagis, ens ens ha parlat d'oferta dos per un.
Oferta dos per un.
Però vols conèixer una autèntica oferta dos per un?
Telepizza et regala la segona pizza, grana o mitjana,
que vagis a comprar als seus establiments de l'Avinguda Marquès Montoliu a Tarragona
o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca-tele Pizza, 977-22-19-19.
Però què fas cantant?
Estic com un lloc.
Sabes que si eres de Vodafone o Amena i et pares a Movistar,
tens un mòbil Samsung Z 130 des de 0 euros.
Càmera de fotos, videollamades i alta velocitat.
Solo per canviar-te?
Sí, i ademàs tens molts més mòbils des de 0 euros.
Ven a Movistar.
Pàsate per la nostra nova tienda telefònica en Avenida Catalunya 30 de Tarragona.
Encontraràs també la millor oferta en ADSL, Imagenio i Telefonia Fija.
Tarragona Esportiva. Camí de primera.
3 quarts i un minut de 9 de la tarda.
Continuem des d'aquí, des de l'hotel Guadalete, a Jerez de la Florentera,
en lloc de concentració del gimnàstic de Tarragona,
on passarà les hores prèvies al partit de demà,
a 2 quarts de 7 de la tarda,
de Xepin davant de la Xerez.
Si primer parlàvem amb Ismael Irurzun,
ara volem saludar l'entrenador, el nàstic, el Luis César.
Luis, buenas noches.
Hola, buenas noches.
El Luis César també comparteix amb nosaltres aquest estudi
per fer petar una mica la xerrada al voltant d'aquest partit de demà,
a partir de 2 quarts de 7 de la tarda.
En principio, Luis, el miércoles confirmaste alineación.
¿Mantenemos la misma alineación para mañana?
Sí, mañana, si no hay ningún contratiempo que espero y deseo que no ocurra,
pues saldrán a jugar los mismos que jugaron, salen de principio la semana anterior.
Mañana, este mediodía, en la sala de prensa del Nàstic,
hablabas de que es el partido más importante de tu trayectoria deportiva.
Claro, estamos ante la posibilidad real y manifiesta de subir a primera división
y yo nunca he tenido esa posibilidad, ni de jugador, ni de entrenador.
Entonces, yo creo que es un día emocionante
porque se trata de un gran acontecimiento que no ocurre todos los días.
¿Cinco años de entrenador o seis?
Seis años de entrenador.
Seis años de entrenador.
Yo he traído un gol de l'Ismael y tú un año de entrenar.
Ya, pero yo no voy a firmar, yo a veces le n'aba tirant.
No, no, vale, vale.
Con seis años de entrenador, un ascenso a segunda, ¿no?, con el raci de Ferron?
Sí, he entrado en este oficio ya en segunda A, he estado pues tres años en segunda A en Ferror,
uno en segunda B y ahora estos dos en Tarragona.
Tú eres una persona muy realista, intentas quizás huir un poco de las emociones
o por lo menos quieres que no te se vean, no sé si es la palabra.
No, no, eso no es así, yo no trato de ocultar nada, ¿no?
Yo soy una persona que no me...
Cuando las cosas van bien, pues van bien y ahí no hay que descuidarse para que sigan yendo bien.
Cuando las cosas van mal no hay que volverse loco y pensar que todo es un desastre
porque la semana que viene van a seguir yendo mal, en definitiva, pues no me gusta
cuando las cosas van fantásticos sacar pecho ni cuando las cosas van mal que todo sea un funeral
y todo sea un fiasco, ¿no? Esa es la intención.
Mañana cuando Arcas Piqueras a eso de las 8 y 20, 8 y 25, pita el final del partido
y el Nasti como mínimo haya empatado, ¿qué es lo primero que va a pensar Luis César?
Pues mañana si ocurre eso, que ojalá ocurra, va a ser el día deportivamente más feliz de mi vida.
Eso es lo que va a ocurrir mañana, entonces pues estoy preparándome para eso.
Primero hay que conseguir ese punto para no estar pendiente de lo que haga el día siguiente
entre el Lleida y el Lleida en Norca y el Levante en Eibar
y nuestra mano está pues hacer todo lo posible para no depender de los demás
y que mañana pues el Nasti de Tarragona a las 8 y 20 de la tarde, pues sea ya definitivamente
un equipo de primera división.
Mister, cuando te dejen, ¿la primera trucada al móvil a qué le harás?
Bueno, la primera llamada siempre va a ser para mi familia.
Lo que pasa es que mañana va a ser un día duro, no sé si tendré tiempo y batería para poder hablar con alguien.
Mañana vivirás un partido además diferente, ¿no?, a los demás.
No sé si con la tensión del partido mañana preferirías vivirlo en tu situación habitual, en la banda,
dando mucha energía desde la banda y no tener que estar sentado detrás, supongo, sin poder gesticular mucho ni moverte.
Exactamente, mañana pues me toca estar lejos del banquillo y va a ser un día diferente.
y va a ser el día pues que el Nasti tiene la primera bala para acertar y ser equipo de primera división
y me toca pues bueno, estar en la tribuna, ¿no?, merecidamente porque el que siempre atormenta recoge tempestades
y yo siempre, pues, conflictos muchas veces con los árbitros y con el cuarto árbitro y me castigan
y con justicia mañana estoy en la tribuna.
Ja et dic ara que això que l'he seguit durant 39 partits que portem ja des de la banda,
més tota la temporada passada l'he seguit al seu costat a la banda,
demà Luis César patirà no molt, no, moltíssim, perquè no poder cridar, no poder esprintar,
no poder seguir els contratacs, no poder donar ordres al pobre lateral esquerre o al pobre lateral dret
que li toqui, depenent de quina part, no poder esbroncar els pobres mig centres a qui li toqui,
al Merino, a l'Abel, a qui li toqui, no poder fotre-li el crit de rigor que li fot,
no poder donar la bronca a la defensa, no poder situar la línia defensiva,
que a Luis César durant tot el partit es passa marcant la línia defensiva,
no poder parlar amb l'assistent, no poder dialogar amb els seus amics que són els quart àrbitres,
tot això des de la grada, jo, a qui compadeixo de veritat, és el que li toqui al costat de Luis César demà.
Pues sí, pues mañana...
¿Has pensat qui tindràs al costat?
Mañana me toca, pues...
Que sigui molt amic teu, eh, Luis, el que estigui al costat, perquè si no, no torna a parlar la vida.
Sí, mañana me tengo que sufrir, en los partidos pues trato de anticiparme unos segundos
en lo que pueda ocurrir y estar recordando cosas a mis futbolistas y mañana pues no,
eso no lo voy a poder hacer.
Pero bueno, otras veces me ha ocurrido, ¿no?
Cuando me expulsaron este año en Almería pues a la semana siguiente no pude estar,
el año pasado pues en Alche también tuve que estar en la tribuna y en definitiva pues ya conozco la tribuna.
Cada año voy a la tribuna una o dos veces y este año pues por primera vez, pues por segunda vez.
Este año por segunda vez pues me toca Jerez.
Pero ¿le has dado muchas vueltas a lo largo de la semana, hombre?
Porque no todos los días se sube con un equipo a primera división para tener que perderte eso
y tener que estar en la grada y más.
Que ahora mismo me acordaba que cuando viste la cuarta tarjeta amarilla dijiste un día en sala de prensa
me he puesto con vosotros lo que queráis que no la veo hasta el 2006.
Claro, todo el mundo pensaba, justito va a llegar a enero y has llegado a finales del mes de mayo.
Sí, cuando uno tiene pocas tarjetas pues va un poco alegre.
y yo voy un poco alegre. Cuando llego a tres ya ya empiezo a pensar pues en la quinta.
Y ahora he llegado a la cuarta y he tenido cuidado un poco con este tema.
Pero esta semana, pues esta semana, el partido anterior pues era un partido muy importante,
de mucha tensión y tocava un trio arbitral pues especial y me cazaron.
Me cazaron con justicia, tengo que reconocer con justicia.
A mi Iglesias Villanueva, a part d'una amistad que yo no sé per on la veus, tens alguna cosa?
Bueno, pues Iglesias Villanueva es ferrolano y lo conozco, lo conozco muchísimo.
Y mi época de ferrol venía pues a curarse a mis fisios en el estadio de la Malata y lo veía pues todos los días.
Pero tiene un estilo de arbitraje peculiar que a veces pues bueno, pues a mí me saca de quicio y bueno,
él hace su trabajo lo mejor que sabe y yo defiendo mis intereses lo mejor que puedo
y a veces pues hay confrontación de intereses y este año creo que me ha sacado de cinco a tres.
Iglesias Villanueva, creo que el día del recre, creo que en Lorca y ya está.
Es que por eso lo deía, porque el árbitro que me estaría enseñado,
a més durant el partit, un detall significativo, Luis César dient-li a Pinilla
no lo cabrés, no lo cabrés.
Esta fue la frase hacia Pinilla cuando le iba a discutir una jugada, creo.
Claro, porque es un árbitro que se deja llevar por las emociones muchas veces
y si lo cabrías quiere decir que la siguiente, si tiene dudas sobre ti, no te la señalará a favor.
Y el de la Mar, que es piquera, es aquel?
Bien, es un árbitro con mucha experiencia, es un árbitro que ha debutado en segunda división,
creo que como yo, en el año 2000 y está tratando de ascender todos los años.
Es un árbitro ya veterano en la categoría y yo lo considero un buen árbitro.
Además este año no nos podemos quejar con él, Nastic 3, Murcia 1, Numancia 0, Nastic 1
y Nastic 4, Albacete 1.
No, bien, bien.
Muy bien, no hay queja, no hay queja.
Luis, cuando arrancó la temporada, en algún momento, en pretemporada,
cuando ya se puso de largo la temporada, preveías llegar a este final, a conseguir el ascenso?
Siempre tienes la ilusión, pero realmente si dijese que faltan otras semanas
veía a mi equipo prácticamente en primera, no lo creería.
O sea, si dijese que pensaba eso, estaría mintiendo, ¿no?
Cuando empiece la liga, pues, como en todos los clubs, mejora lo anterior.
Entonces, el año pasado pusimos el listón altísimo, quedamos de séptimo,
si mejora lo anterior significa ya hacer grandes cosas.
Pero desde el primer día hemos trabajado duro para ser un buen equipo
y hemos pasado etapas difíciles, desagradables, no complicadas,
porque yo creo que es complicadas, no lo hemos pasado nunca,
aunque a veces queremos creer que estamos en una situación vertiginosa hacia abajo.
y, en definitiva, hemos mejorado el año anterior y hoy podemos presumir
que somos el mejor equipo de segunda división, faltan otras jornadas,
porque somos el primero y llegamos dos puntos al que no siguen.
Mister, això és el passat més recent del Nàstic,
demà viurem el present, que serà aquest ascens a primera divisió.
El futur segueix amb un interrogant massa gran, potser a hores d'ara?
No te entendía ahora.
Esto era el pasado más reciente del Nàstic, mañana viviremos el presente,
que va a ser el ascenso a primera.
¿El futuro sigue con un interrogante demasiado grande en estos momentos?
¿Pero por qué? ¿Por qué sigue un futuro...?
¿Por la posible continuidad a uno del míster en el banquillo?
Bueno, yo creo que...
Y para preparar el proyecto de la temporada que viene.
Lo más importante, yo creo que son los objetivos que consiguen los clubs
y los clubs siguen adelante con unas personas, con otras personas
y, en definitiva, lo más importante es que el Nàstic el año que viene
milite en primera división.
Y cuando el Nàstic consigue matemáticamente eso, pues se verá si Luis César continúa o no continúa.
Y si continúa Luis César, pues fantástico, estaré muy a gusto.
Y si, por cualquier circunstancia, Luis César no sigue, pues seguirá el Nàstic
con otro entrenador.
Ves tú, los entrenadores son las personas que menos influencia tenemos en los clubs.
Los clubs caminan con un entrenador, con otro.
Y, en definitiva, pues los entrenadores tenemos una oficina que tenemos que saber
que no somos funcionarios y que vamos a estar toda la vida en ese club, en ese club,
porque o bien nos echan cuando las cosas van mal o bien cambias de aires.
Me ha sonado a ayayay, ¿eh?
No, no, en absoluto, no, para nada.
Yo lo he dicho muchas veces y reitero hoy que yo quiero quedarme en el Nàstic de Tarragona
y ojalá me pueda quedar.
Si te sacas la etiqueta de eres Luis César, ponte ahora en la piel de Jordi Blanc, por ejemplo,
¿entenderías que un club decidiera no contar con el técnico que ha subido al equipo a primera?
Es que parecía algo muy raro, ¿no?
Bueno, pues que el club quiere contar conmigo.
Eso es lo que ha dicho el presidente y me lo ha dicho a mí en privado.
Pues te lo hago al revés.
¿Entenderías que el entrenador que ha subido al equipo a primera no quisiera seguir?
Es que hay que estar en las situaciones y Luis César subió a la redacción de Ferrol a segunda y no siguió en la redacción de Ferrol.
Hay que estar en el contexto de las situaciones y, en definitiva, yo creo que las cosas van a ir por buen camino
y cuando el Nàstic de Tarragona esté en primera división, que espero que sea mañana,
a partir de ahí ya se va a hablar de lo siguiente.
Y lo siguiente es tratar de solucionar las cosas para la campaña venidera.
O sea, podríamos decir que la semana que viene, si mañana se sube, Luis César decidirá su futuro.
Bueno, si mañana se sube, supongo que para la semana que viene habrá noticias nuevas con respecto a este tema.
Pero ahora yo creo que lo más importante, es que no es que yo lo crea, es que es la realidad.
O sea, lo más importante al día de hoy es que el Nástic se va a primera, no quien lo entrena el año que viene.
Esa es la realidad y es así de cruda y así de real y yo creo que es un comunicado sincero lo que acabo de decir.
Lo más importante es que el Nástic se va a primera, no quien juegue en el Nástic el año que viene ni quien no lo tenga.
Lo más importante es que Tarragona, su ciudad, tenga un club en primera división que hace casi 60 años que no lo tiene.
De todas formas, parece un poco raro el hecho de que, o un poco extraño que no se haya llegado ya a un acuerdo,
cuando hace mucho tiempo el presidente dijo que se le había ofrecido la renovación a Luis
y tú habías dicho que también estabas de acuerdo en continuar en el club.
Y después todo tuvo un... separó todo, ¿no?
Separa todo porque estamos metidos en una espiral, que es una lucha por subir a primera división.
Entonces, ¿para qué vamos a hablar de unas cosas que son secundarias?
O sea, aquí estamos hablando de que tenemos que vencer cada semana para seguir en esta pelea de subir a primera división.
Entonces, lo demás yo creo que es superfluo y es distraer la atención y no conduce a nada.
Si hay tiempo de sobra, cuando acabe la liga o cuando consigamos nuestro objetivo para charlar de esto.
Y yo el año pasado, si cuando renové por el Nástic, te puedo asegurar que yo si el año pasado estamos en lucha
por subir a primera división como este año, lo hubiese dejado para el final como esta vez.
Mister, mañana habrá mucho tiempo para hablar de esto.
Yo creo que va a ser la pregunta que más te van a hacer cuando acabe el partido.
Cuando acabe el partido y para la semana te cuento yo.
Toda la semana te vamos a preguntar esto.
Entonces, ¿por qué vamos a quemar la noticia?
Claro, muy originales tampoco somos.
No quememos la noticia.
Todos vamos a preguntar lo mismo.
¿Se va a seguir? ¿No va a seguir?
Con el equipo ya en primera que deba aparecer.
Pero ahora yo creo que hay bastante gente en Tarragona escuchando la radio.
El preside estará escuchando la radio.
¿Qué les dirías a toda esta gente que ahora está escuchando la radio en Tarragona,
al mismo preside, a la gente que va a bajar mañana a Jerez?
¿Qué es lo que les diría Luis César a muy poquito, muy poquito ya,
para jugar un partido que puede volver a Nástica primera?
Pues a la gente le tengo que decir que disfrute del momento en el que está.
que me hace mucho que no está el Nástica en esta situación,
que disfrute las 24 horas previas del partido,
que mañana es un día emocionante,
es un acontecimiento deportivo importante para Tarragona
y que esperamos y deseamos,
y los que estamos aquí trataremos por todos los medios
y no escatimaremos ni una gota de sudor
para conseguir que el Nástica de Tarragona mañana,
a última hora de la tarde, sea equipo de primera división.
Antes Jordi te decía que si se caracteriza por algo Luis César
es por su serenidad, tranquilidad,
excepto con los cuartos árbitros,
lo pongo aquí también.
Sí, sí, sí.
¿Mañana con el ascenso nos va a sorprender con algo?
No lo sé.
Yo creo que hay que llegar al momento y ver cómo uno se siente.
Pero no tengo preparado nada.
La verdad es que es eso, no tengo preparado nada.
Si dijese que tengo preparado algo estaría mintiendo.
Lo que sí es que, como he dicho antes,
mañana es un día muy importante para mí,
a nivel profesional, muy importante.
Mañana puede ser un entrenador que haya colaborado
con un club a subir a primera división.
Entonces, eso no te pasa todos los días.
Eso no ocurre.
Eso hay que trabajar mucho y tener mucha suerte.
y ojalá me pase mañana
y mañana no sé cómo me voy a sentir.
Sé que voy a estar muy feliz, muy contento,
pero a nivel facial o a nivel gesticular,
no sé, igual doy volteretas o no sé.
Y hablaremos por la noche, a ver qué nos cuentas.
Por la noche, no sé.
No te escondas en la habitación
a cualquier partido de la liga francesa.
No, mañana no toca fútbol.
Pues el Nastic mañana puede hacer historia
porque hace 59 años que no celebra un ascenso,
tan solo ha celebrado uno.
Yo creo que en Tarragona hay poca gente que lo vivió,
desgraciadamente, porque los años han ido pasando
y tenemos la oportunidad de 56 años después
volver a estar en primera división.
Y eso, sin lugar a dudas, es un reto muy importante.
Hombre, tú imagínate la cantidad de personas
que en este tramo de tiempo hayan nacido
y por desgracia se hayan muerto.
Es que estamos hablando de muchos años.
Es que miramos la edad que tenemos nosotros,
los que estamos aquí hoy,
y miramos ese tramo de tiempo
y te da tiempo a crecer, a envejecer
y por desgracia morirte.
Entonces, mañana puede ser un día muy importante.
Muy importante porque no ocurre esto todos los días.
Vosotros sois de Tarragona,
lleváis más años que yo cerca del Nastic
y habéis estado en muchos lugares.
Yo llevo dos años solamente
y realmente a veces viene bien echar un poco la mirada hacia atrás.
O sea, hoy el Nastic es un equipo considerado en segunda división
y que tiene en su mano subir y enfrentarse a los grandes clubes de primera división.
De primera división, de la mejor liga de Europa.
No es primera división,
es enfrentarte a los mejores del mundo,
al Ronaldinho, al Ronaldo, al Pablito Aymar,
a todos estos futbolistas que los veíamos en la tele
y que dentro de poquito se van a poder ver en el nuevo estadio.
Ahora mismo son las 9 y 2 minutos en 24 horas.
Cierras los ojos y quedes en el vestuario del Nastic.
Bueno, voy a ver...
Mucho cava.
Mucho cava y mucha alegría, mucha euforia, mucha satisfacción
y la verdad un sueño que todos hubiésemos deseado meses atrás.
Pero nos queda un asalto.
O sea, el asalto es vencer al Serec
si no podemos vencer, empatar con ellos
y no hay que vender la piel de luego hasta que realmente lo has cazado.
Pues Luis, que mañana hablamos
y seguramente será ya en primera división.
Ojalá que sí. Muchas gracias.
Muchas gracias, Luis.
Vale.
Doncs l'entrenador del gimnàstia de Tarragona, el Luis Tésar,
també compartim programa aquí en directe des de l'hotel a Guadalete,
des d'aquesta sala de juntas,
l'hotel de concentració del gimnàstia de Tarragona,
a les 9 del vespre i 5 minuts.
Fem una pausa, tornem d'aquí una estona amb el Luis Codina.
Finalment farà la centrada, la farà mateix el punt de penal,
a nou, cop de yell, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El cop de cap de Pinilla,
la centrada de David Cuellar,
el segon pel Pinilla, el gol del Nascik.
Illa, Illa, Illa Pinilla, meravilla, крida Castalia.
Precisament ho farà a Bel M buyingADS en la cama esquerra,
ten coaster el llançament de Bel M buyingADS la pilota a punt de penal.
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
El cop de cap de Pinilla, que la penjinada l'ha pilotat al fons de la xarxa.
Atenció, Merino, sal davant del set, la deixa per Pinilla, sota Pinilla, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Pinilla!
Quina jugada!
Merino Pinilla!
Vinilla, Vinilla, Vinilla, Vinilla, Vinilla!
Finalment la pilota acaba sortint per Pinilla...
El resulte de Pinilla! Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Al 5 de la primera, Pinilla no s'ho ha pensat.
L'ha engaltada, l'ha picat amb força
i l'ha posat a rebentar la porteria de Valerio!
Atenció a Béluádes es llançament a la cama esquerra,
la pilota directe a Pinilla! Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
Illa, Illa, Illa, pirilla meravella!
Illa, Illa, Illa, pirilla meravella!
Illa, Illa, Illa, pirilla meravella!
Tota l'emoció del futbol en directe al 96.7 i al 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El nàstic es viu a Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Amb el suport de Bayer. Ciència para una vida mejor.
Tarragona Ràdio et presenta l'equip que canviarà la decoració de la teva llar.
Mantes, edredons, draps de cuina, tovaioles, fundes nòrdiques, cortines...
Tot i més, en noves col·leccions i complements per a la llar.
Roba de casa Jaume i Albert, Carrer Sant Francesc 12, telèfon 977 24 94 70.
Roba de casa, sempre amb el nàstic.
¿Quiere dejar de comprar i almacenar agua embotellada?
¿Quiere ducharse con agua sin cal y alargar la vida de sus electrodomésticos?
Y si, además, desea recuperar el sabor del agua y el de los alimentos cocinados...
...Aquarroc se lo proporciona sin incrementar su gasto mensual.
Aquarroc, Sistemas de Tratamiento del Agua Doméstica por Descalcificación y Osmosis Inversa...
...le realiza un estudio gratuito del agua de su casa.
Aproveche, estamos en su zona.
Llame al 93 457 1161 y un técnico acudirá a su domicilio.
93 457 1161.
Passa a pas, amb talent, amb constants innovacions.
Més de 45 anys construint llars.
I el més sorprenent de tot és que cada dia aprenem alguna cosa nova,
com ho han fet sempre els bons professionals.
I nosaltres volem ser bons professionals.
Promociones José Luis, Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977 21 79 50.
Promociones José Luis, fent ciutat.
Para, atenció, que t'he de fer unes preguntes.
El nàstic dóna sentit a la teva vida?
Portes el nàstic al cor.
Doncs què fas que no tens encara la teva insígnia del nàstic?
Jolleria Santa Gemma posa a la teva disposició tot un ventall d'insígnies fetes d'or i esmalt,
amb l'escut del nàstic.
Porta el teu equip al cor.
Ves a Jolleria Santa Gemma i demana la teva insígnia,
el número 6 del carrer Rovira i Virgili.
I ara, també fem per comanda jugadors de plata del nàstic.
Jolleria Santa Gemma, el número 6 del carrer Rovira i Virgili.
Tarragona Esportiva, camí de primera.
Cent minuts seran un quart de deu del vespre.
Continuem endavant en aquesta Tarragona Esportiva Especial,
aquest camí de primera de la gimnastia de Tarragona
des d'aquest Hotel Guadalete a Jerez de la Fronter.
Hem parlat amb l'Ismael Irurzun, hem parlat amb el Lluís César
i ara volem parlar amb el Lluís Codina.
Lluís, bona nit.
Bona nit.
El Lluís és el jugador que té més ascensos al llarg de la seva carrera.
Fins a quatre ascensos, tres a segona A, si no estic equivocat,
una primera, primera amb l'Alavès, a segona A,
un també amb l'Alavès i dos amb el nàstic.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, la veritat és que...
A la tercera va l'avançuda.
Hem comptat malament els dos primers cops, però quedem comptat bé.
La veritat és que no em puc queixar,
que la meva carrera esportiva està associada a l'èxit dels equips col·lectius
i la veritat és que, bueno, encantat i esperem demà que segur que celebrem l'ascens del nàstic
i en el meu cas, doncs, el cinquè ascens.
Quants consells has donat aquesta setmana, Lluís?
No, la veritat és que no n'he donat cap.
Per exemple, a Nano no et ve i pregunta com ha sigut d'un ascens a primera edició?
No, no, la veritat és que no és que ha sigut aquesta setmana especial,
sinó que s'ha fet comentaris i cadascú, doncs, ha opinat i ha explicat la seva experiència
doncs els viatges anteriors i les sopars que hem tingut, no?
Ha sigut una cosa que, doncs, s'ha fet progressiva, no?
Ha sigut una cosa que aquesta setmana, doncs, s'hagin desbordat.
Sí que li has explicat a Rubén Pérez com és això de celebracions a la plaça de la Font,
perquè ho veiem al diari de Tarragona ahir.
Sí, sí, sí, no, això sí, doncs, ens va agafar el Miqui i vam anar allà
i la veritat és que sí que li vaig poder comentar, no?,
que sobretot, doncs, t'impressiona tot,
però sobretot quan surts des de dalt, doncs, del balcó de l'Ajuntament,
allà, doncs, compta de la importància, doncs, de l'èxit, no?
La foto de la portada era Photoshop o vau saltar de veritat?
No, no ho vam saltar de veritat.
I es va enganxar just al salt?
Just al salt i no ho vam repetir-la.
La veritat és que podem dir que, a la més, vam passar molta vergonya
i puc dir que a mi no em feia gràcia, doncs, de la una al migdia
fer una foto a la plaça Font i, a més, hi havia bastanta gent a les terraces.
I ja mirant tots, no?, suposo.
Clar, miraven i després, doncs, amb una bandera vam la far
i, clar, la veritat és que no...
S'ha de respectar també, doncs, la Font, no?, en aquest cas de la plaça d'Ajuntament.
El que s'ha de fer, no?, perquè aquesta setmana jo crec que ho he fet de tot,
per sortir a les fotografies, els reportatges, no sé quantes entrevistes de ràdio...
Sí, la veritat és que sí, que en aquest sentit sí que és una setmana atípica, no?,
perquè pràcticament a tothom el reclama, doncs, per tots els mitjans,
però la veritat és que estem encantats, doncs, que així passi, no?,
i esperem que a partir de demà, doncs, de les vuit i mitja,
doncs, puguem... tinguem més feina en aquest sentit.
La setmana passada, Lluís, ens deies, quan acabava el partit,
he plorat, quan anava cap al vestidor, m'ha costat augmentar les llàgrimes.
Sí.
Demà ja, vaja, preparem els mocadors tots, no?,
perquè crec que plorarem tots ja demà.
És que no ho sé, és que sempre ho dic, és que no ho sé,
la veritat és que cadascú no sap com respondrà i com es trobarà.
Jo l'altre dia, quan va acabar el partit, doncs, molt content,
i quan ja entrava cap al prop del vestuari, doncs, sí, em va caure d'empregar allà.
La veritat és que, doncs, de donar-te compte que, bueno,
que quasi ja ho has escollit, no?, ja és solit.
Hi ha molt poca gent que pugui dir que ha pujat a primera divisió
amb els dos equips que porta el cor de Lluís Codina.
No, a veure, no hem d'esbatllar.
La meitat és grana i l'altra meitat blanquiblau de l'Alabés.
Sí, sí.
Has pujat a primera divisió amb els dos equips que portes el cor, eh?
Això molt poquet, la gent ho pot dir.
Sí, no, la veritat és que sí, que ha coincidit una mica, doncs,
som trajectòries molt semblants, no?
Vam començar a segona B i el primer any que vaig arribar al club,
doncs, vam pujar a segona A una mica, doncs, els dos casos ha passat i ho mateix
i a cap dels anys, sense ser un objectiu molt concret,
doncs, s'ha solit pujar a primera divisió.
Vull dir que, la veritat, sembla que la història l'hagi repetit, sí.
Tot i que el Nascim necessita un punt matemàticament per ser equip de primera,
tu ara recordaves...
No, no, però li volia preguntar perquè l'altre dia parlàvem de l'emoció
i és que, clar, la gent estem dient, bueno, és que queda un punt, pujarem,
però, a veure, jo suposo que en aquell moment Lluís Codina i la resta
és conscient quan Iglesias Villanueva xiula al final del partit
que el Nàstic està ja a primera, no matemàticament, sí virtualment,
perquè el Nàstic, per no estar a primera, hauria de perdre aquests tres partits
i que els altres ho guanyessin tot i, a més a més,
segons en quines situacions encara el Nàstic podia pujar.
Per tant, doneu que en aquell moment sou equip de primera, ja.
Sí, jo crec que sí, que el dia que vam sortir, sobretot de Castelló,
donar el pas de guanyar Castelló, va suposar que teníem les coses molt ben encarrilades.
I una mica l'altre dia, doncs una mica l'alegria,
doncs al final va ser una mica, sobretot per la importància del partit
i també perquè ens va costar molt guanyar, no?, una mica.
I ara som conscients que no se'ns pot escapar.
Amb aquest estudi que tenim avui aquí de Tarlana Ràdio,
ara la seqüència ha estat maca perquè ve cap aquí,
l'Àngel García, el nostre comentarista.
Àngel, bona tarda, bona nit.
Hola, bona tarda, bona nit.
Ha vingut cap aquí, ha agafat la cadira, se n'ha vingut cap aquí.
L'Àngel García, un mite vivent del Nàstic,
ens acompanyarà tot aquest cap de setmana
també amb aquesta retransmissió, amb aquests programes especials
des d'aquí, des de Jerez de la frontera,
però el Quim ja volia que...
No, perquè l'espai és gran, perquè si no, mira,
un, dos, tres, quatre, cinc, som sis aquí,
perquè també hi ha el Ricard Lóz aquí al nostre costat
i el Lluís Comas que ara va fent fotografies a tot el que veu,
però vaja, menys mal que l'Hotel Guadalé
ens ha deixat dir un espai força gran
perquè senyor semblaria ben bé el camaró dels germans Marc.
L'Àngel, sens dubte, ha estat un dels jugadors històrics
d'aquest gimnàstic de Tarragona,
però que malgradament no va poder viure un ascens de primera.
Avui recordàvem que vau estar per allà,
a la zona alta, a tercers quarts,
però que vau tenir un partit, una temporada definitiva allà avant,
que no vau guanyar i que allò es va,
potser, privar de l'ascens, no?
T'imagines el que estan vivint ara mateix el Lluís
i la resta de membres del vestidor?
Bé, tens raó el que dius, no?
La veritat és que jo no he estat en la situació
que estan ara a l'equip i Lluís,
en concret, que està aquí ara a nosaltres.
El que sí que ve a viure és un ascens a segona A,
en el qual també fèiem 25 anys
que l'entitat estava a tercera divisió.
En compte, pots imaginar,
va ser també un acte espectacular, no?
Home, aquí no he de cap que ara
assolir un ascens a primera divisió,
però això se multiplica per 30.000 vegades més, no?
I llavors, clar, vull dir, jo tinc una enveja,
però, a veure, entre cometes, relativa i esportiva, no?
Perquè m'agradaria estar al lloc que està en ells
i haver assolit una fita tan important com aquesta
per Tarragona, que realment és la...
Allí on va néixer jo i realment és el meu club
i realment estic contentíssim que això demà esclati
i que realment assolim aquest punt que ens queda
per realment celebrar ja i estar ja...
Perquè ja portem moltes setmanes dient
ja toca, ja toca,
i descarregar aquesta mica d'atenció que tenim al sobre
i dir, ara sí que ja estem dalt
i ara anem a disfrutar de veritat.
Lluís, trobes algun paral·lelisme
entre els dos ascensos que ja has viscut a segona A,
la temporada de Noguers i la temporada de Vinyals,
amb la temporada que ha fet el Nàstic?
Home, no.
No, la veritat és que en aquest sentit
els altres dos sí que una mica sí que podien ser paral·lels,
però aquest jo crec que és totalment diferent.
Primer, i crec que és fonamental,
l'objectiu que el club es posa,
i en aquest cas l'objectiu d'aquí era una mica,
igualar una mica si podia superar alguna cosa
la classificació de l'any anterior.
I en canvi els altres dos ascensos
l'objectiu era bastant clar
i no es va enganyar ningú
i tots els jugadors que vam venir aquí
teníem clar quin era l'objectiu,
que era pujar.
I aquest any la gent que ha vingut també tenia l'objectiu.
L'important dels clubs és que hi hagi un projecte,
que hi hagi un objectiu,
i els jugadors que vinguin,
entrenadors i els aficionats,
sàpiguen quin és, i lluitar tots junts per aconseguir-ho.
I crec que és una mica, aquest no ha sigut el cas,
però quan ha arribat el punt i ens l'hem proposat,
doncs tots estem conscienciats i ens hem mentalitzat per aconseguir-ho.
I Lluís està preparat per jugar la propera temporada
amb el Nàstic a primera divisió?
Jo sí, home, jo estic preparat per jugar a futbol.
I si pot ser a primera divisió,
i amb el Nàstic, que juntament,
doncs com deia el Quim,
amb l'Alabé són els meus dos equips que porto al cor,
doncs la veritat és que no puc demanar més.
Ja m'ho has dit, crec que fa un temps,
el tema nena aquest any no toca, no Lluís?
No, no, està descartat.
Portàvem nena per acents, dic no sé si...
però hem deixat el relleu
i en aquest cas l'Abel en pocs dies, doncs...
És veritat, és veritat.
Doncs tindrà un nen i també Joan,
doncs aquesta temporada també va ser para,
a la pretemporada, vull dir que en aquest cas,
o és que sempre arriba,
sempre hi ha algun nen que ve
i podrà viure'l, no?
Quin dia aquell, el Joan marxant corrent de l'estàs
allà dalt de la Sobrigarola perquè neixia...
L'Adri es diu el nen, es va dir?
L'Adrià, no es va dir?
Sí, en aquest cas, veus,
un va ser al principi de temporada
i l'altre serà just al final,
vull dir que hem fet una mica, doncs,
el trajecte dels 10 mesos
de néixer un i acabar amb un altre naixement.
Això vol dir, els nens del Nàstic
venen sempre amb un ascens sota el braç,
que sempre és positiu, no?
Sempre.
Escolta, tenim al costat també el Ricard L'Oz,
ja presentàvem abans.
Ricard, bona nit.
Bona nit.
De nou, eh?
Perquè ens estaves allà explicant els espaguetis
i l'arròs a la cubana i no sé què menjar.
Aròs a la cubana, supereu,
ja saps el que sopeu o no?
I peix.
El que no sé és el poc...
Les pocs no ho sé encara.
No, ho sé perquè heu menjat tot l'any.
No tot l'any.
Home, però normalment...
Porto 12 anys menjant, sopant el mateix.
És a dir que en aquest cas no ens sorprèn.
Tu, Àngel, saps que soparàs ja o no?
No, encara no, no?
Jo encara no, però sopar bé, eh?
Ah, anem, anem.
No ho treu per donar, avui.
Escolta'm...
Prendrem un finito, no?
Una manzanilla.
Aquesta setmana també és molt especial
per Tarragona Ràdio,
perquè, com podeu comprovar,
estem a l'Hotel Guadalete fent aquest programa.
Ja passen 20 minuts de les 9 del vespre,
però tenim prevarat, Ricard,
crec que un especial per tot el cap de setmana.
Ens faràs treballar una estona, no?
Doncs sí, us faré treballar
i, de fet, treballarem tots.
I amb alegria.
I, vaja, intentem portar
tot el que passi en un cap de setmana,
que jo crec que...
Que bé, no sé si parlo amb el nom del Jordi,
també pot parlar si vol, eh?
Però, ostres, que pot ser impressionant, eh, Jordi?
Jo crec que demà hi haurà moments
que ens podem quedar sense veu,
sense poder explicar el que pot passar
i, com el Lluís la setmana passada,
tirant de clínex, eh, una mica.
Segurament, encara que l'adjectiu
estigui ja massa subat,
serà un cap de setmana històric
i, de fet, el dispositiu,
en fi, tota la cobertura informativa
i tota la programació especial de Tarragona Ràdio,
en fi, serà, jo també diria,
un dels principals reptes
que ha tingut l'emissora en aquests 20 anys,
que justament celebra aquest 2006,
perquè, en fi,
ja hem començat la programació especial aquest vespre,
ja fa dies que fem programes, en fi,
parlant i analitzant aquest moment
tan feliç del gimnàstic de Tarragona
i aquest cap de setmana,
doncs, tindrem una programació especial,
ara d'aquí uns minuts
acomiadarem el programa,
però demà tornarem a partir de les 10,
des d'aquí, des de l'hotel Guadalete de Gerès,
però també des dels carrers de la ciutat de Tarragona,
perquè imagino, Lluís,
tu que coneixes la ciutat,
que l'ambient demà a la ciutat,
hi haurà nervis,
hi haurà ansietat,
en fi,
baixaran malauradament pocs aficionats,
hi ha molta distància,
però els milers que es quedin a Tarragona
demà també serà un dia una mica especial,
al matí i al migdia, no?
Sí,
a part,
quan passen aquestes coses
que no es pot desprestar a la gent,
el més bonic
és que entre les penyes,
entre amics,
famílies,
tots s'ajuntaran per veure el nàstic,
sigui on sigui,
tothom s'ajuntarà
i la veritat que des d'aquí,
els jugadors,
doncs,
ens recordem,
recordarem això,
que estaran junts
i, bueno,
suposo que quan acabi el partit,
doncs,
a celebrar-ho.
Nosaltres, doncs,
com dèiem,
farem aquesta programació especial
des de les 10 del matí
fins a les 2 de la tarda,
també des d'aquí,
des de l'hotel Guadalete,
després ja a partir de dos quarts de 5
estarem a Chapín,
és a dir,
dues hores abans
de l'inici del partit
i, en fi,
el que volem,
també, Lluís,
és que el programa duri
fins a molt tard.
Molt d'hora,
o molt d'hora,
segons com...
No,
jo el que vull és que guanyem
i ho puguem celebrar
i la veritat és que,
que, bueno,
que ho puguem viure tots
i la festa que es pugui fer després,
doncs,
això, doncs,
que els aficionats
també la puguin viure
i que estiguem entre...
Encara que hi hagi molts quilòmetres,
però hi hagi aquest contacte,
no?,
entre uns i els altres,
sapiguem el que fan ells
i el que fem nosaltres.
Demà baixa la família,
no, Lluís?
No, al final no baixa.
No.
Ostres.
No,
heu baixat alguna
i altres,
doncs,
no han pogut baixar,
no?
Ara podria dir,
podria fer de Joan Andreu
aquella secció,
el que no es pot dir,
perquè la dona del Lluís Codina
té el mateix problema
que té el Quim.
Sí.
El pànic als avions?
Sí.
Ai, ai, ai.
I la veritat és que,
home,
li feia il·lusió d'això,
però, bueno,
a vegades els pànics,
doncs, mira,
tampoc s'ha de forçar
les situacions i...
Hi ha unes pastilletes,
ja parlaré jo amb la Bea,
que hi ha unes pastilletes que...
Jo no sé,
a veure si la...
No sé,
tu que et passa igual,
li pots convèncer.
Ja li agafaré unes pastilletes.
Encara,
potser podria agafar demà el vol
a primera hora.
Encara, sí,
es xerca les 6 del mig del matí
i se'n va al nou estadi
i agafa el xarter,
però, bueno,
són coses que tampoc pots forçar
i s'ha de tenir total respecte,
doncs,
que té pànic
i, bueno,
també hi ha les dues nenes
i podíem combinar-ho,
però, bueno,
no passa res,
perquè arribarem el diumenge
i al final estarem allà tots
per disfrutar-ho.
En fi,
la programació,
com deia,
pot arribar fins a les tantes
de la matinada,
hi haurà molts convidats,
ja us ho podem avançar,
moltes sorpreses a més,
esperem que a més
totes siguin molt divertides
i molt agradables
per alguns dels protagonistes
de l'ascens del Nàstica Primera,
com poden ser
els jugadors
de la plantilla.
Mirarem de buscar
reaccions
i felicitacions
allà on calgui,
al llarg de la nit
i de la matinada
i després la programació
continuarà el diumenge
perquè és previst
que els jugadors
tots plegats
arribem a quarts de 12
al Prat
i, per tant,
a la una del migdia
arribarem a Tarragona.
Tot això ho explicarem
a partir de les 11 del matí
de diumenge,
programació especial
també diumenge
al migdia
entre les 11 del matí
i les dues a la tarda
i després la gran traca final
que si tot va bé
serà per tant el diumenge,
si demà s'aconseguís
com a mínim aquest empat,
serà aquest diumenge
a partir de dos quarts
avui del veig
preferem tot el recorregut
de la rua
amb l'arribada
de l'Ajuntament,
la recepció,
els parlaments al balcó.
Què diràs, Lluís?
No ho sé.
No ho he preparat mai
i tampoc ho penso preparar.
El que surti,
la veritat,
s'ha de ser espontàni
i els protagonismes
del d'agafar el micròfon
doncs sorgeixen, no?
No saps,
n'hi ha un igual
que sembla més tímid
i aquell dia
doncs es deixa anar, no?
Vull dir que
al final ho veurem.
Doncs ho escoltarem també
a la ràdio
en directe
a través de la ràdio
per a aquells
que no puguin anar
a la plaça La Font
perquè jo crec que molta gent
realment no us podrà anar a veure
perquè estic convençut
que a la plaça La Font
aquest any
es quedarà com a espai
es quedarà petit
per celebrar l'ascens
i molta gent, en fi,
sí que us podrà veure per la Rambla
en recorregut de la rua
però, en fi,
tot això ho explicarem
com dèiem
en aquesta programació especial
de dissabte i de diumenge.
Ja sé que és divendres
que queda molt per diumenge
però dos quarts de dotze
no hem dit
l'arribada de l'equip
al Prat més o menys?
Aproximadament.
Ho dic perquè la gent
es quedi en aquesta hora, eh?
Dos quarts de dotze
diumenge
l'equip arriba al Prat
11.30.
Jo crec que des d'aquí
Quim ja podem fer una crida
a tots els que ens estiguin escoltant
que si demà
realment
ja l'ascens matemàtic
s'ha d'anar a buscar
l'equip al Prat.
I baixem Caravana
fins a Tarragona.
Què volia ser, Lluís?
Seria espectacular.
Això ja seria...
Seria...
T'imagines?
La veritat és que...
Bueno, crec que entre uns
i els altres
ens ho mereixeríem tots, no?
I que es faci notar
el Nàstic
i que, bueno,
que és un equip més
que està a primera divisió
i, bueno,
la veritat que el nom de Tarragona
doncs sigui per tot arreu.
Hi ha alguna sorpresa preparada,
ja t'ho dic, eh?
Vull dir que algú hi haurà
al Prat segur.
ara que algú hi haurà al Prat.
Jo fins aquí vull llegir,
no llegiré més.
Home, jo no sé,
però hi ha persones
que no he parlat a més
però crec que els veuré.
Saps?
Hi ha aficionats
que estic convençut que hi seran.
No dic noms ni res
però se'm posen la imatge
i crec que n'hi ha uns quants
que segur que hi són.
A l'aeroport del Prat,
recordo, eh?
Dos quarts de 12, per si acas.
Dos ascensos a primera divisió,
tres a segona,
sens dubte,
un colofó ideal
a un currículum, no?
Sí, home,
la veritat és que
o és tenir ambició,
ganes
i després tenir la sort
i encertar
d'estar en un lloc
on tinguis l'oportunitat
d'aconseguir aquests objectius.
I la veritat és que
una mica la combinació
s'ha pogut donar
i la veritat és que
estic molt content, no?
Perquè a més he participat molt,
aquest any una mica menys,
però he participat en tots, no?
I això és el més important.
Molt bé, Lluís,
que demà tornaràs a estar primera.
Molt bé, gràcies.
Gràcies, bona nit.
Doncs el Lluís Codina,
el tercer protagonista també
en aquest estudi
de Tarragona Ràdio
aquí a l'hotel Guadalete
de Jerez de la Frontera,
on és el quartier general
de la gimnàstia de Tarragona.
Cic minuts,
dos quarts de l'edro al vespre,
fem una pausa per la publicitat
i encetem la recta final del programa.
Gol de Nàstic!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 24 de la primera,
el xunt de Carlos Merino
li ha fet un efecte òptic
diferent a Valerio,
ha donat la passeta endavant,
se l'han passada
al porter de l'Almeria,
el gol de Carlos Merino,
el 24 de la primera,
a l'estàdio del Mediterrani,
Almeria guanya el Nàstic,
gol de Merino,
ha marcat bolo,
per fi ha marcat bolo,
per fi ha marcat bolo,
14 de la jornada,
la centrada en safata de Diego Reyes,
el cop de cap de bolo
i la pilota que es cola a l'esquerra
de Javi Muñoz.
Com farà ara mateix
la pilota tancada al punt de penal,
Surt aquí, que tens un gol. Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gol de Diego Torres a la sortida del corna.
El gol del nàstic. El sisè de Diego Torres.
Els afisionats del nàstic no mirant. Atenció a Belboades. Sota pels càlquies. Els xiuleja a la condomina.
Atenció al llançament de Bel. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic! Gol, gol, gol, gol, gol!
38 a la segona! El gol de Bel! Gol del Nàstic!
Lupídeo és qui intenta fer el retall.
Lupídeo s'està sentint còmode amb aquest partit.
Atenció, Lupídeo, que intenta fer el retall cap dintre.
Atenció, Lupídeo, que se'n va cap a l'afrontal, la deixaran curt.
Busca Diego Torres i Islaria!
El tocó, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
El gol de Diego!
El color Esperanza!
El nou estadi!
L'esperança de la primera divisió!
L'havia de posar el pichichi!
Tarragona Esportiva, camí de primera.
Continuem endavant en aquest Tarragona Esportiva.
Des d'aquest hotel a Guadaleta de Jerez de la Frontera,
el quartier general del gimnàs de Tarragona,
la previa d'aquest partit davant de la Xerez.
Un Xerez nàstic que començarà demà a dos quarts de set de la tarda a Chapini,
com puntet li donaria a l'equip de Luis César.
matemàticament l'ascens a primera divisió.
Dos quarts de set també es juga el Tenerifells
i el Sporting Racing del Ferrol,
a les vuit del vespre al Ciutat de Múrcia,
a Múrcia, diumenge a les dotze del migdia
al Numància Recreativo.
A partir de les sis de la tarda,
Hèrcules Albacete, Valladolid Poli-Ejido,
a les sete Iberllevant i Almeria Real Madrid-Castilla,
i a partir de les vuit al Castelló Màlaga
i a l'Orca Lleida.
El que volem fer ara mateix és saludar
el company d'Ondacero,
aquí a Jerez, l'Isidro Díaz.
Isidro, buenas noches.
Hola, ¿qué tal? Buenas noches, compañeros.
¿Qué tal el Rocío?
Hola.
Pues sembla que s'ha trencat la comunicació
que teníem amb l'Isidro Díaz,
el company d'Ondacero que venia...
Ahora parece que sí.
Sí, ahora sí, eh.
Te decía que qué tal el Rocío.
Bien, hombre, bien.
Mucho calor, sobre todo en estas últimas jornadas.
Oye, ¿qué Jerez se encontrarà mañana
en Nàstic, en Chapín?
Bueno, pues un Jerez que en esta semana
ha estado pendiente de todos menos del partido
de este sábado,
de este partido que puede ser histórico
para el Nàstic de Tarragón en una semana
con bastantes líos, con protagonistas,
sobre todo en las personas de Lucas Alcaraz,
entrenador del Jerez Deportivo
y de Antonio Fernández,
el nuevo director deportivo de la entidad Azulina.
Y sobre todo se ha hablado de Lucas Alcaraz,
un Lucas Alcaraz quien, al parecer,
habría pedido a principios de semana
en una reunión con el presidente
que le liberara del segundo año
que tiene de contrato con el Jerez Deportivo.
Y la verdad es que ha sido la noticia
que ha marcado la semana.
Y es curioso, en un partido en el que el rival
se juega tanto el de mañana,
pues se ha hablado bastante poco
a lo largo y ancho de la semana
de lo que es el partido en sí.
Y se está trabajando ya en el Jerez
de la próxima temporada, ¿no?
Sí, porque el Jerez Deportivo,
después de haber realizado
una grandísima primera vuelta,
una primera vuelta sin ninguna duda histórica,
después de haber tenido
una amplia renta de puntos
y de haber soñado con el ascenso
a la primera división del fútbol español,
pues ha pinchado,
y de qué manera,
en la segunda vuelta y tras quedarse
en las últimas jornadas
sin opciones de ascenso,
ya se piensa,
y de qué manera,
en la próxima temporada,
porque es que,
entre otras cosas,
ya no le queda otra al conjunto azulino.
¿Desilusión sería la palabra
que ahora mismo envuelve a este Jerez?
Sin ninguna duda,
desilusión,
decepción,
y mañana se va a notar
en el feudo azulino.
Habitualmente,
pues han venido
cuando las cosas iban bien,
acudiendo unos 10.000,
11.000,
12.000 espectadores.
Mañana,
entre la meteorología
que va a hacer
el Mundial Indoor
que tenemos también
en Jerez,
de la frontera,
con figuras como Maradona,
y las playitas
que pillan muy cerca,
si superamos
los 6.000 espectadores
mañana en Chapin,
muchos son.
Pues muy bien,
Isidro Díaz,
compañero de Onda Cero,
muchas gracias.
Muchas gracias a ustedes,
un fuerte abrazo.
Buenas noches.
Doncs l'Isidro Díaz
explicant-nos una mica
les misèries
potser d'aquest Jerez Deportivo
en aquesta recta final
de temporada,
la desilusió
de l'equip
i aquests canvis
que sembla que hi pot haver
per començar
des de la Secretaría Técnica
i sembla la marxa
més que segura
de Lucas Alcaraz.
Un Lucas Alcaraz
que diuen
que ho té fet
amb el Màlaga
per la propera temporada.
Diuen que
amb el Màlaga
ho pot tenir,
a veure si apinem
una mica la veu.
La veu que es va perdent.
Vas malament ja,
i el partit encara
falten quasi
20 hores pel partit,
o 22 hores.
I queda tot demà.
Aleshores,
anem en aquesta recta final
d'aquí una estona
saludarem
a la persona
que s'ha portat
aquesta samarreta
que sortegem
aquesta setmana,
però m'agradaria
que per anar posant
el punt final
ho fes l'Àngel García
explicant-nos una mica
què és el que veurem demà
sobre la gespa
de Chapin,
un nàstic
que ve a buscar
com sigui aquest punt
per ja sentenciar
definitivament la sens
i un xeret
que ara escoltàvem
amb l'Òscar,
amb l'Isidro Díaz,
perdó,
que sembla que
està ja preparant
el que és la propera temporada.
Sí,
per el que he sentit
des del costat
desanimat,
desil·lusionat,
perquè ells tenien
un objectiu
d'assolir
la primera divisió
i que realment
després de la primera volta
que van fer
com aquell que diu jo
tenien gol avall,
passa que després
les temporades
duren 38 partits
i realment
aquesta segona volta
ha sigut desastrosa,
no?
Per part del gimnàstic
jo diria
que hauria de sortir
com aquests últims partits
no anar a buscar el punt
perquè si vas a buscar
un punt
segur que perds,
ha d'anar
amb la valentia,
amb les ganes,
amb l'il·lusió
i que et donen
el que el sapiguer
que si aconsegueix
és un punt
que estàs a la primera divisió
i hi ha de totes per totes,
no?
Tampoc ha de sortir
i dir,
doncs bueno,
tots a l'ataque
i intentar guanyar
el partit
dels primers minuts
sinó
amb criteri,
amb ganes,
amb il·lusió
i estar concentrats
totalment
amb el partit,
no?
Jo crec que si el gimnàstic
surt amb aquesta mentalitat,
vull dir,
doncs,
com a mínim,
com a mínim,
un punt
l'assolirà
i amb això
vindrà
aconseguit
de l'assolirà
de l'assolirà.
Al llarg de la jornada
demà tindrem temps
per parlar
i en la prèvia
del partit,
Àngel,
però la pressió
davant d'un partit
tan transcendental
com aquest
pot passar factura
o no?
Jo crec que la pressió
ja ha passat,
eh?
La pressió ja ha passat.
La pressió,
doncs,
va començar,
jo diria,
des del partit
de recreativa
de Volva
cap aquí.
Jo pensava
que l'equip
l'acusaria
molt més
del que ha acusat
que per mi
ho ha sabut
suportar molt bé
i que realment
demà
no és un partit
per estar pressionats.
L'altre dia sentia
unes declaracions
de Pinilla
que deia
que ells estan concentrats
en el partit,
que no estan pensant
que si perd
el castell
el llevant
o si perd
els altres equips
que tenim darrere,
sinó que estan pensant
només en el treball
que han de fer
i que saben
que realment
guanyen un punt
que ja està assolit,
no?
Jo crec que la pressió
està deixada darrere,
jo crec que demà
sortirà mentalitat
com ho han fet
aquests darrers partits
i que realment
saben
que en un punt
no ho tenen assolit,
jo crec que
això
el gimnàstic
ho assolirà demà.
Doncs, Àngel,
que ens escoltem
al llarg de tota la jornada
demà, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Doncs, l'Àngel García
que també ens acompanya
i anem tancant
aquest Tarragona Esportiva Especial
que començàvem
a les 8 del vespre
i que estem a punt
d'acabar
parlant encara
d'alguns mails
que ens han arribat, no?
Un flash ràpid
per acabar.
Dic que demà
sempre a nàstic
arroba a tarragonaradio.com
sempre a nàstic
arroba a tarragonaradio.com
el que vulgueu, eh?
El que sentiu en aquell moment,
el que penseu que passarà,
si esteu eufòrics
de la celebració
i també sms
5588
la paraula nàstic
un espai
i, vaja,
el que us passi pel cap.
5588
la paraula nàstic
un espai
i el que vulgueu.
Demà llegim els mails
que ja ens han arribat avui
perquè se'ns tira el temps a sobre, Jordi,
i ho deixaríem aquí.
I a tots aquells
que vulgueu seguir vivint
el que ha estat
aquesta temporada esplèndida,
meravellosa
del gimnàstia de Tarragona,
www.tarragonaradio.com
millors moments de la temporada
i allà podeu escoltar
els àudios
de tots els millors moments
d'aquesta temporada.
Acabem donant
la samarreta
del gimnàstia de Tarragona
que havíem promès
al llarg de tota la setmana.
M'ha tocat o no?
No, crec que no, eh?
Crec que no,
perquè crec que en qui
li he tocat
és a la Montse Barceló.
Montse, bona nit.
Hola, bona nit.
Enhorabona, eh?
Oi, gràcies.
Felicitats.
T'emportes la samarreta
del gimnàstia de Tarragona
signada per tots els jugadors
en el moment de l'ascens, eh?
Sí, de la realitat, eh?
Doncs escolta,
que tindràs una samarreta històrica.
I tant, i tant.
Moltes gràcies, Montse.
Vinga, gràcies.
Gràcies, bona nit.
Doncs la Montse Barceló
que s'emporta aquesta samarreta,
nosaltres ho deixem aquí.
Ara mateix són
dos quarts i cinc minuts
de deu del vespre.
Tanquem paradeta,
demà hi tornem
a partir de les deu del matí.
Gràcies per la seva atenció.
Fins demà, bona nit.
Tarragona Esportiva,
camí de primera.