Seguim el matí de Tarragona Ràdio,
quan passen tres minuts a dos quarts d'onze.
Ara sí, saludant el president de la CEPTA,
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona,
el senyor Sebastià Cabré, aquí als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Cabré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb ell, una miqueta més tard del que us havíem anunciat,
però amb ell podem repassar durant els propers minuts
diferents temes d'actualitat, d'actualitat política i econòmica,
perquè les dues qüestions es barregen en aquestes setmanes prèvies,
per exemple, a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre.
De fet, la Confederació d'Empresaris està parlant aquests dies
amb els candidats a la presidència de la Generalitat.
Ahir mateix van tenir com a convidat el candidat d'Esquerra Republicana,
Josep Iuscarot Rovira.
Fa uns dies també va venir aquí a Tarragona
el candidat del Partit Popular, Josep Piqué.
I suposo, senyor Cabré, que els propers dies tindran els altres candidats.
En fi, amb quin objectiu aquesta ronda de converses?
Nosaltres ara ja fa tres anys,
tres hauria sigut quatre, sí que ha sigut un procés legislatiu normal,
fa tres anys, en els partits que es presentaven a les eleccions.
Vam redactar una sèrie de prioritats pel camp de Tarragona
que nosaltres pensàvem necessàries
perquè les empreses tinguessin aquells mitjans i instruments
que les fes més competitives amb aquest mercat en el que treballem.
I hem tornat a fer el mateix.
vam fer una avaluació en el final del procés.
Abans de l'estiu vam presentar el que nosaltres pensàvem
que havia estat l'acció de govern sobre les propostes
que havíem presentat fa tres anys.
I ara tornem a fer la mateixa acció.
Pensem que hi ha tota una sèrie de prioritats i necessitats
en el camp de Tarragona i aquestes prioritats
se'ls ha de comunicar als polítics i als presidenciables
a la Generalitat de Catalunya perquè en els pròxims anys d'acció de govern
també les tinguin com a prioritats de govern.
Quines són, sintèticament, doncs aquestes prioritats per a vostès?
Què els estan explicant els candidats a la presidència de la Generalitat?
Ho definim amb tota una sèrie de grups de treball, d'àrees d'acció
i la primera és la d'acció territorial.
Necessitem, nosaltres ja fa molts mesos que l'estem demanant,
jo diria ja que algun any que altre que l'estem demanant,
que és el pla territorial parcial del camp de Tarragona.
Tenim que tindre consciència que avui en dia
les coses igual que les empreses es fan planejant.
Tenim que saber el que vol que sigui aquest territori,
tant el govern com els ciutadans del camp, els propers 20 anys.
Per tant, necessitem una eina de planejament
que es digui on van les inversions en logística,
on van les inversions en turisme,
on van les inversions industrials del camp
i el model econòmic que la Generalitat té pensat
pel sur de Catalunya.
Però també tenim, perquè això és una àrea,
i l'hi diuen la segona àrea metropolitana de Catalunya,
bastant densament poblada,
el que té de ser el pla urbanístic del nucli central
del camp de Tarragona.
Com s'ordenen Tarragona, Reus,
i els 5, 6, 10 municipis que hi ha en aquest entorn
perquè el creixement sigui ordenat
i el creixement no sigui desendreçat urbanísticament.
Però amb aquest conjunt de mesures urbanístiques
i de territori,
sempre les nostres prioritats, en primer lloc,
han estat les infraestructures.
Les infraestructures, que les anem parlant amb pressupostos,
que les anem parlant amb acció de govern,
encara segueixen sent assignatura pendent
del govern de la Generalitat i del govern de l'Estat
en aquest territori.
conjuntament amb això pensem que els dos recursos més importants
pels propers anys, per les empreses d'aquí,
seran els recursos hidràulics i els recursos de l'energia,
de l'electricitat.
Són temes que també mantem que es tenen que emplaçar
i els fem una sèrie de propostes per emplaçar-los.
I a la vegada definim el que nosaltres pensem
que té de ser un model industrial de competitivitat,
de productivitat,
una mena d'ordre dintre de les conselleries
perquè es puguin aplicar diferents instruments,
però també els diem quin és el model turístic
que nosaltres voldríem pel Camp de Tarragona,
l'especialització que ens deia ahir el Carot,
la diferenciació d'altres territoris de la resta del món
on competim
i després hi ha amb altres mesures,
a nivell de comerç, a nivell de transport.
Penso que és una feina que l'encignatitzem
en un document amb 14 pàgines
i en aquestes 14 pàgines hi ha propostes d'instruments
que nosaltres pensem que es poden aplicar
i després propostes sobre infraestructures
i altres mesures que pensem que són
de necessitat immediata i imminent pel camp.
De moment hem parlat amb Josep Piqué
i amb Josep Lluís Carot Rovira
que els han dit sintèticament
accepten les seves propostes,
són receptius?
És que no són propostes que no es puguin acceptar,
són propostes que evidentment s'accepten.
Cots els partits polítics jo crec que ens diran que sí,
són propostes que tenen una acollida
perquè no són irracionals,
és el que el territori demanda.
Una altra cosa són els recursos econòmics
que tingui el govern per aplicar.
En alguna mesura, aquests recursos econòmics
no tan sols són del govern de Catalunya,
sinó del govern de l'Estat.
Per tant, es necessita una negociació,
una estratègia de negociació
per fer front d'una manera comú
amb aquestes necessitats.
Però els hi posem
amb una mena de capítols d'urgència,
de l'1 fins al 10,
a veure amb quina ordre es poden resoldre.
No voldríem que es resolgués la 10
sense que es pogués resoldre la 1.
I aquestes són les prioritats que marquem.
En Piqué i en Carot,
tots dos ens van dir que sí,
com no podia ser d'altra manera,
com ens imaginem que ens diran
Mas, Montilla i Saura.
El que succeeix és que una vegada dit
té de vindre el compromís,
i el compromís damunt d'un calendari,
que és el que nosaltres els demanarem
després del dia 1 de novembre,
després de les eleccions.
Aquesta ronda de contactes,
vostè ho deia al principi de l'entrevista,
ja la van mantenir ara fa 3 anys,
abans de les últimes eleccions
al Parlament de Catalunya.
Ara que la legislatura s'acaba,
abans del previst,
perquè serà una legislatura curta
de només 3 anys,
des del món empresarial,
l'accepta quin balanç fa
d'aquest període de 3 anys?
Fem un balanç positiu,
el que passa que ha sigut
un balanç més legislatiu de govern
que no pas d'execució d'accions.
Per què?
Perquè han estat 3 anys
negociant la Carta Magna de Catalunya,
l'Estatut, no?
Això ha pres en el govern,
ha pres en el govern
la possibilitat
de materialitzar accions concretes
amb altres camps i altres territoris.
Totes les conselleries
s'han esmerzat
per tindre glans plans nacionals
sobre cadascuna
de les seves àrees
que poguessin reflectir l'Estatut.
Nosaltres en som conscients d'això,
som conscients
que es necessitava una etapa,
som conscients
que una vegada acabat el document
també es tenien que convocar
a les eleccions perquè així ho diu
després del referèndum
i el que és cert
és que ara ve una altra nova etapa legislativa
i ara ja és hora
de concretar aquelles accions necessàries.
No volem ser...
Els dolents de la pel·lícula
no volem ser
aquells que
condemnen una situació
que ara mateix no és condemnable
perquè buscàvem un millor finançament
per Catalunya
que crec que
a l'Estatut ens pot donar
i el que necessitem és
que ara aquest millor finançament
per Catalunya
pugui materialitzar-se
amb les accions concretes
que vàrem demanar
ja fa quatre anys.
Algunes d'aquelles accions
han entrat en lectura del govern,
s'han estat planejant
i ara és l'època de l'execució.
És a dir,
qualsevol de les mesures
que nosaltres proposem
hi ha etapes, no?
Que primer és l'estudi
que la viabilitat de la mesura
sigui possible,
després el projecte
per realitzar la mesura
i després l'execució.
Moltes d'elles
han estat en planejament i en projecte
i per tant ara ja falta
l'execució.
En el calendari
d'aquelles
que estaven pendents
dèiem que un 90%
han estat estimades
però un 99%
no han estat executades.
Amb el que
estem satisfets d'una banda
per l'acollida que han tingut
però insatisfets
en el nivell d'execució
però que som conscients
que l'Estatut ha pres
molt d'aquest temps polític
que ens han ocupat
aquests tres anys.
Per després de l'1 de novembre
què esperen o què desitgen?
Tenint en compte
que el món econòmic
i els empresaris
sempre en general
demanen estabilitat política.
Què creuen
que aniria bé
per Catalunya
després de l'1 de novembre?
Estabilitat i confiança.
Necessitem un govern
que tingui capacitat
de transmetre
a la resta de l'Estat
que els catalans
no volem prendre res
de l'Estat
sinó que ho volem aportar.
Els empresaris
fem negocis
a la resta de l'Estat.
Tradicionalment
Catalunya havia estat
la fàbrica d'Espanya
on la resta de l'Estat
ens comprava
els nostres productes
i allò que deien
que era la solidaritat
després ho retornàvem
amb aportació
en els pressupostos
generals de l'Estat
a través de la recaptació
dels nostres impostos.
Els hi veníem
cobràvem
i ho retornàvem
a l'Estat.
Aquesta imatge
de negociació dura
de l'Estat
d'aquests darrers 3 anys
ha fet canviar
aquesta imatge.
El que necessitem
és que recobrar
la imatge de serietat
del poble català
dels empresaris
catalans
i que quan un català
viatja
per la resta de l'Espanya
que és el que en fem
molts dels empresaris
d'aquest territori
tingui el reconeixement
la confiança
que tenia
abans d'iniciar
aquest procés
d'ara fa 3 anys.
Aquesta vegada
les eleccions
al Parlament
la campanya
i la precampanya
es barrejaran
d'alguna manera
amb el debat
sobre els pressupostos
generals de l'Estat.
La setmana passada
el vicepresident econòmic
del govern espanyol
Pedro Solvés
anunciava la proposta
de pressupostos.
Aquests dies
en aquest programa
estem parlant
amb els diferents diputats
per Tarragona
al Congrés de Madrid
sobre les postures
i les opinions
que mantenen
sobre els projectes
sobretot d'inversions
que és el que
estàvem parlant ara
també
amb el president
de la Confederació
d'Empresaris
de les infraestructures
necessàries
al territori.
Primera vista
a la CEPTA
i al seu president
què li sembla
la proposta
de pressupostos
pel que fa a Tarragona
de cara a l'any vinent?
Jo crec que es tindrien
que fer dues valoracions
d'això.
Una primera
que és aquest 18,8%
compromès
en l'Estatut
i que ve materialitzat
a nivell
d'inversions
en infraestructures
des del Ministeri de Foment
i des del Ministeri
de Medi Ambient
amb recursos hidràulics
i amb el que són
el port,
l'aeroport
i el tren
d'alta velocitat.
Pensem que no podia ser
d'altra manera.
són els tres recursos
amb infraestructures
més potents
que hi ha
en aquest territori
i que els tenim
que modernitzar
per seguir sent
potents,
però ens falta,
penso que hi ha
un dèficit
en el pressupost
viari.
Necessitem
que les carreteres
compromeses,
que la sortida
cap a la
Vall de l'Ebre,
que l'antiga
Nacional
240,
ara
A7,
doncs tingui,
perdó,
A7,
no li recordo el nom,
la Nacional
240,
la que va per entendre
és de Tarragona
Montblanc,
Tarragona Montblanc,
Lleida,
Sant Sebastià,
que aquesta sigui
una autovia
materialitzada,
no tan sols
una autovia
projectada
fins al Morell,
sinó una autovia
amb vies d'execució
fins a Montblanc.
Ahir estava
amb un dinar
a Foment Nacional
del Treball
amb el conseller
Quim Nadal
i ens deia
que un dels
parcs logístics
importants
de Catalunya
en els propers
anys
i pensen
que el més
important
se situarà
a Montblanc
amb a prop
de 500 hectàrees
de dinamització
molt privada,
no ha estat situat
allí pel Govern
de la Generalitat
sinó inversions
de diferents
operadors logístics
fan que s'acabi
situant allí.
És necessària
una carretera
que vinculi
Tarragona
a Montblanc
i hi ha.
Això és
la immediata
necessitat.
Però després
n'hi ha una
que és la turística
que és la de la costa
que és el tercer carril
de l'autopista
i el desdoblament
d'aquí
aquesta vegada
sí la set
l'antiga
340
no?
Aquestes
tenen deficiències
en els pressupostos
no estan
en el nivell
que nosaltres
voldríem
el desdoblament
en el pas
per la ciutat
l'execució
ja d'aquesta
d'aquesta obra
en el 2007
encara anem una mica
retreçats
i el que és
el tercer carril
ja ens van dir
que no podria
entrar en funcionament
fins al 2008
2009
si hi ha infraestructures
tan potents
com el Port de Tarragona
o l'estació
d'alta velocitat
tenim que tindre
infraestructures viàries
que tinguin connexió
amb aquestes infraestructures
i els pressupostos
en l'apartat viari
que no n'hi ha
el ferroviari
ni el portuari
ni l'aeroportuari
pensem que els altres
tres han estat
ben solucionats
però el viari
té
molts suspensos
parlant d'obres
i d'infraestructures
el Ministeri de Foment
anunciava ahir mateix
l'adjudicació
de les obres
de la plataforma
del tram
de ferroviari
entre Constantí
i Parafort
que formarien part
de la connexió
ferroviària
del corredor
del Mediterrani
amb la futura
línia d'alta velocitat
recordem als oients
que a finals de desembre
es posaran en marxa
la línia d'alta velocitat
cap a Lleida
Saragossa i Madrid
que entrarà en servei
la nova estació
de Parafort
la Secuita
i ara hi ha
aquest nou pas
de connexió ferroviària
de l'alta velocitat
amb el corredor
del Mediterrani
aquesta adjudicació
d'obres
posa en qüestió
una cosa
que vostès havien dit
fa uns dies
no sé si la posa en qüestió
en tot cas
li pregunto ara a vostè
vostès han posat en dubte
que hi hagi realment
la intenció
d'acabar construint
l'estació
intermodal
que connecti
l'aeroport de Reus
amb el corredor
ferroviari
del Mediterrani
què en pensa
després de l'adjudicació
d'aquestes obres
perquè el diputat
Francesc Vallès del PSC
ja els ha dit
que vostès no tenen raó
a veure
no vull entrar
en un conflicte dialèctic
amb ell
i menys ara
en campanya electoral
perquè a vegades
es diuen coses
que després són difícilment
sostenibles
però es tenen
es tenen que
dir
que en un pressupost
hi hagi la partida
no vol dir
que s'acabi
ejecutant aquesta partida
és l'únic
que li voldria dir
al senyor Vallès
el que no és coherent
i això ja li diu
un empresari
amb la mentalitat
d'inversió
empresarial
és que a 8 quilòmetres
d'una inversió
de 30 milions d'euros
se'n situï un altre
de 28 milions d'euros
no és passat
en cap lloc del món
si passa a Tarragona
serem molt afortunats
ahir el mateix
Carot Rovira
en la compareixença
que va fer
el nostre emplaçament
també ens ho deia
que difícilment
aquesta estació
es podria situar
amb la
tal com la van planejant
al camp
que fos l'estació central
del camp de Tarragona
la connexió
de l'alta velocitat
amb el corredor
del Mediterrani
una altra cosa
és que si acabi situant
una estació llançadera
cap a altres indrets
cap a Barcelona
cap a Madrid
cap a l'enllaç
del corredor
del Mediterrani
amb la xarxa
d'alta velocitat
però en cap cas
en cap cas
i ja li dic
i això ja és
un plantejament
nostre
com a organització
i amb la seriositat
que això sí que li voldria dir
al senyor Vallès
nosaltres
quan fem estudis
no ens els inventem
els documentem
i els diem
si en cap lloc del món
a 8 quilòmetres
s'han realitzat
dues estacions
de l'embargadura
de les que hi ha
planejades
aquí
difícilment
es situaran
en aquest país
que no li dic
que no sigui possible
el que passa
que dintre de les possibilitats
veix bastant
que desitjar
el percentatge
que en podem
arribar
a tenir
però si és
benvinguda sigui
nosaltres ja la
donem per benvinguda
a l'estació de Perefort
i així ho dèiem
en la nostra
presentació
de l'arribada
del tren
d'alta velocitat
pensem
que ja estem satisfets
ja hi ha una estació
molt ben planejada
a Perefort
i l'únic que diem
és que no estàvem d'acord
amb el plantejament inicial
tot el territori
es va posar d'acord
amb una única estació
en el Camp de Tarragona
i recordo
el que ens van dir
els plantejaments
amb inversions
fa 3 anys
que el de Perefort
era un baixador
ara és una estació
i ja la tenim
i no volem una altra
ja tenim
la que tenim
l'únic que deia
llavors
és que
tot el territori
amb el Consorci del Camp
com a primera gran mesura
ens van posar d'acord
amb el consens
de tots
el 100%
dels alcaldes
de tot el territori
d'organitzacions empresarials
cambres de comerç
i sindicats
amb aquesta estació
jo li dic que segons
els plantejaments
del mateix operador ferroviari
de Renfe
de DIF
que és el gestor
d'infraestructures ferroviàries
i de la ministra
de Foment
perquè aquí
fer unes declaracions
a tal efecte
sembla que sigui
bastant difícil
de situar l'altre
però sí
els pressupostos
segueixen mantenint-la
però els pressupostos
durant 4 anys
el desdoblament
de la 340
ha anat sortint
en els pressupostos
encara no s'ha executat
és la mateixa partida
que es va traslladant
d'any en bany
no vol dir
que estigui recollida
que s'afagi
el que vol dir
és que té
moltes més possibilitats
de fer-se
però algun any
s'acaba suspenent
aquesta partida
i utilitzant
els diners
amb altres recursos
només li volia això
però sense voler entrar
en cap dialèctica
preelectoral
deixem aquestes qüestions
relacionades amb trens
i carreteres
amb línies ferroviàries
i carreteres i autopistes
parlem d'una altra qüestió
que preocupa molt
sobretot
a determinats empresaris
de Tarragona
3 setmanes després
dels aiguats
del temporal de pluges
que van afectar
especialment
la zona del polígon
Patroquí-Mixut
però també
altres zones industrials
com el polígon
de Francolí
quina és la situació
quina és l'avaluació
que fa l'accepta
del que va passar
i de les accions
i de la gestió posterior
que s'ha fet
de fet nosaltres
encara estem acabant
de fer
aquestes valoracions
el que succeeix
és que el que sí que han fet
és arribar a un acord
amb la cambra de comerç
de Reus
i una associació
d'empresaris
de polígons industrials
que hi ha
a Reus
per fer una acció
conjunta
de coordinació
amb aquells empresaris
petits
que hagin causat
que se'ls hagi causat
danys
les tormentes
perquè els aiguats
van ser considerables
la suspensió
de la línia elèctrica
durant pràcticament
tot el dia
també va causar
danys considerables
i el que fem
és
primer fer un anàlisi
segon fer una valoració
i intentar
situar una plataforma
de reclamació
conjunta
pensem
que és la millor manera
perquè siguin ateses
aquestes demandes
d'aquestes empresaris
i sobretot
perquè generi un model
perquè no es torni
a repetir
que es facin
aquelles solucions
tots sabem
que no es pot crear
una infraestructura
per alguna cosa
que passa cada 10, 15
o 20 anys
el que sí que es tenen
que tindre
és uns manteniments
unes conservacions
i uns estats
de les infraestructures
suficients i necessaris
pel que pugui passar
i això és el que nosaltres
voldríem fer
després d'aquesta
reclamació conjunta
la situació
en qualsevol cas
és greu
ha estat greu
per alguns empresaris
petits empresaris
ha estat molt greu
ha estat molt greu
conforme més petit
l'empresari
més greu
era la situació
perquè
molts d'ells
inclús van tindre
problemes
de
avaries de maquinàries
de nivell important
hi ha molta
maquinària
aquesta control numèric
i pujades i baixades
de tensió
o talls
en la línia
en el subministrament
elèctric
fa que la parada
pugui ser de diversos dies
i en algun cas
va ser així
per tant
pensem que això
no es té de tornar a repetir
començàvem l'entrevista
parlant de les eleccions
al Parlament de Catalunya
acabarem parlant
d'unes altres eleccions
que afecten directament
a la Confederació d'Empresaris
n'hi haurà el mes de desembre
comença el procés electoral
doncs ben aviat
el previst
és que
en la pròxima junta
directiva
del 18 d'octubre
siguin convocades
aquestes eleccions
a la nostra
organització
i que la primera setmana
a desembre
pugui haver
les eleccions
tal com ho
recolleixen
els nostres
estatuts
per tant
sí que s'obre
el procés electoral
a casa nostra
es presentarà
es presentarà la reelecció
Sebastià Cabré
jo ja els hi vaig dir
a la meva junta
després d'un procés
de valoració
a l'estiu
que sí que em presentava
nosaltres tenim
un pla estratègic
iniciat el 2005
i que acaba el 2010
penso que dos mandats
en una organització
com la nostra
dona el temps
suficient
per organitzar
l'associació
tal com la volem
i després portar-la
en aquell lloc
que la volem portar
i així ho defineix
el pla estratègic
i vull demanar
la confiança
en els nostres
empresaris
perquè me permetin
acabar aquell pla estratègic
que ens van autoritzar
fa un any i mig
Creu que tindran rivals
a les urnes?
En qualsevol procés
democràtic
i organització democràtica
és molt sa
que hi hagi
rivals
en aquest procés
en els mitjans
de comunicació
l'altre dia
es recollia la possibilitat
que en pogués
haver algun
i això ens ho dirà
després de convocar
el procés electoral
jo estaria satisfet
que n'hi és
de que n'hi hagués
perquè és un procés viu
és un procés
en el que l'organització
té presència
i és interessant
i per tant
volem
que així sigui
una altra cosa
és que al final
se pugui materialitzar
Molt bé
Doncs hi haurà eleccions
per tant la primera setmana
de desembre
Molt bé
Sí, així serà
Eleccions a la Confederació
d'Empresaris
de la província de Tarragona
Avui hem parlat
amb el seu president
durant uns minuts
bàsicament per comentar
l'actualitat política
al voltant de les eleccions
les demandes als empresaris
i per parlar també
d'aquesta proposta
de projecte
de pressupostos generals
de l'Estat
de cara a l'any vinent
Senyor Sebastià Cabre
Gràcies i fins la propera
Bon dia
Moltes gràcies a vostès
Falten gairebé sis minuts
per arribar a les onze del matí
Després de la publicitat
repassem l'agenda cultural
gràcies a wel