Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tres acordes, aquest és el títol,
provisió en el definitiu.
Ara mateix ho sabrem d'un curtmetratge
que s'està rodant precisament aquests dies
a la ciutat de Tarragona.
Es tracta d'un curtmetratge dirigit pel tarragoní Carles Uriarte
i avui ens acompanyen els seus responsables,
el director, el director artístic, l'actor...
Vaja, tota una colla que ara tot seguit presentem.
Presentem en primer lloc el diré, Carles Uriarte.
Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia, bona hora.
Benvingut.
També ens acompanyen en Nani Blasco, el sotdirector.
Què tal? Benvingut.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el Miquel Villalba, l'actor protagonista.
Miquel, benvingut també.
Bon dia, gràcies.
I el Francis, el director artístic.
Francis, benvingut també.
Hola, bon dia. Gràcies.
Escolta'm, qui m'explica què és Tres acordes?
El director.
Bueno, en principi t'ho explicaré jo mateix,
tot i que podeu intervenir en qualsevol cas.
Bueno, Tres acordes parla...
és una història clàssica d'amor, d'interès i, bueno, de música, evidentment.
per tal de...
i per tal de poder fer enamorar una noia el que fa aquest protagonista,
doncs és aprendre a tocar la guitarra, no?
Més o menys és això.
El protagonista és el Miquel.
Sí, sí.
I tocar la guitarra encara funciona amb les noies o no?
Això ja ho veurem quan acabem el curmetratge.
L'experiència personal et diu alguna cosa al respecte o...?
La meva, dius?
Home, jo, a veure, la guitarra la toco més aviat poc.
Jo el que feia abans era rascar una miqueta el baix
i sempre així amb el volum molt baix
per no fastidiar la resta del grup, o sigui que...
No, no, experiències positives en aquest sentit.
A nivell musical, bueno, no, no gaire, encara.
No gaire, esteu començant a rodar aquests dies.
Si no vaig errar, et vau començar a rodar principis de setmana, dilluns.
Per on us moveu, Nani?
Bueno, hem començat a rodar a la vaqueria.
Vam trobar que era un dels locals emblemàtics
del petit circuit de música que hi ha a la ciutat.
Home, em sembla emblemàtics i fonamental, diríem.
Sí, sí, central, no?
I llavors, sobretot, volem agrair a la Graci
tota l'ajuda que ens ha prestat i la paciència, no?
El rodatge és llarg i ferragós i ell ha estat allà al peu del canó
ajudant-se en tot i deixant-se al seu local maquíssim, no?
I crec que això serà, revertirà molt positivament
amb el producte final del nostre curtmetratge.
Sembla més que aquests dies heu estat enredant
gent com el Paco en la Luna, l'Ària Santa Maria,
un seguit d'amics, suposo que us donen un cop de mà, no?
Exacte, sí.
Amb l'excusa de la temàtica que t'ha explicat el Carles,
una de les possibles intencions és retratar una miqueta
l'ambient musical de Tarragona, no?
I llavors les cançons que aporten i la seva interpretació
ajudarà molt a la història en general de la pel·lícula.
Us reforçarà.
Francis, per on més rodareu aquests dies?
Bé, de principi hem rodat la vaqueria,
tenim pensat rodar en un altre local d'així,
perquè com em deien, el protagonista és un principal
bé, alguna cosa així com un futur cantautor, no?
I rodarem un altre local que encara no tenim molt clar,
rodarem també exterior, rodarem una tenda de música
i rodarem en una casa, no?
Que és una miqueta, doncs, la part central també del curmetratge.
Carles, quina experiència tenies abans?
Quantes ocasions més t'havies ficat darrere de la càmera?
Bé, darrere de la càmera, fent curmetratges caseros,
tenia uns quants, no?
Nocions de càmera, de visió, de tema àudio també,
això sí que en tenia.
Aquest curtmetratge potser és el primer que es roda
amb unes mínimes condicions de qualitat.
I dic mínimes de condicions de qualitat perquè no solament
és l'apropiament càmera que està filmant els personatges,
sinó que a banda tenim un equip de gent que ens ajuda
i estem movem algun tant, doncs, gairebé unes 15-20 persones
entre extras, entre un tècnic de so,
que és molt bo, que és d'aquí de Tarragona,
que està a l'Ajuntament.
També un tècnic d'il·luminació i director de fotografia,
maquillatge també, hem seguit de persones que ens ajuden
i això també a nosaltres ens dona força per poder tirar endavant
i poder continuar en aquest projecte que ja dic,
que per una banda és ambiciós,
perquè volem retratar, com ve apuntava Nani,
l'ambient musical d'aquí a Tarragona
i per una altra, aquesta il·lusió que tenim
de poder-ho arribar a fer.
El món del curtmetratge, però suposo que hi ha molta voluntat
i malauradament pocs mitjans, no?
Sempre per molta il·lusió, per molt temps que s'estigui adonant una idea,
és molt difícil, doncs, poder traslladar tots els projectes
que tu tens al cap, des de tots els nivells, no?
Poder plasmar-los en realitat.
Suposo que dificultats us n'heu trobat malauradament força, no?
Sí, sí, absolutament tot voluntat, com deies, no?
I ha sigut precisament la unió d'aquestes voluntats
el que ha fet sortir el projecte, no?
És un projecte que el Carles tenia a la bossa de feia molt de temps
i jo crec que ha pecat de modèstia ara el dir la seva experiència, no?
Aquest projecte neix d'uns cursos que van fer
al Centre d'Estudis de la Imatge
i del qual ell és el professor de vídeo,
de gravació i d'edició, d'un curs de gravació i d'edició de vídeo.
i arrel d'aquest curs neix fer aquest curtmetratge, no?
Com una extensió d'aquest curs.
I, bueno, és un gran professional, jo soc alumnaceu,
així que...
I d'aquí, no?
Jo vaig encoratjar-lo a fer-lo, no?
Amb l'equip tècnic que va sorgir d'aquest curset petit.
I llavors és tot voluntat de la gent que participava al curs
i hem tirat mà d'amics, familiars.
Llavors s'ha ajuntat un equip tècnic molt maco.
La veritat que la qualitat del curs està sent molt bona, no?
I a més és aquest punt que no som professionals, no?
Però que és un pas de pantalla
de fer una edició de vídeo, doncs, no sé, molt cassera
a alguna cosa que queda bastant professional, no?
És aquest punt que, no sé, jo li dono molta vàlua, no?
Aquest puntet de professional que té aquesta producció que estem fent.
Sobretot també la dificultat que nosaltres tenim
el fet de dir que anem a rodar espais com la vaqueria,
doncs ja no solament és l'equip tècnic,
sinó que també figurants.
I hem d'omplir el local.
I hem d'enganyar amics nostres,
dir-los, vinga, passaràs a la tarda a fer un curs...
Perquè no són 10 minuts a rodar.
I molta gent se pensa que sí, que són uns 10 minuts,
o no, més que 10 minuts, una tarda.
I, bueno, doncs clar, no pot ser una tarda, no, Francis?
Suposo, a més, en Miquel, que d'oportunitats.
Aquí a Tarragona, malauradament, per fer coses cinematogràficament serioses,
i ja ens entenem tots, tampoc n'hi ha tantes, no?
Suposo que per un actor també és important poder participar en produccions d'aquest tipus.
Sí, sí, no, la veritat és que de fer productes així, seriosos,
amb aquest nivell, pràcticament la meva experiència és molt poca.
A veure, jo, més aviat a nivell de teatre,
companyies de teatre, hi ha algunes col·laboracions per a Televisió Local, també,
però a nivell de curtmetratge,
jo dic que aquesta és, diguem, la meva experiència més seriosa,
perquè he vist que hi ha darrere un equip bastant seriós, no?
Hi ha textos d'il·luminació, maquallatge, so,
o sigui, és una cosa que està molt treballada.
Es tracta d'una història d'amor, aquesta pel·lícula,
hi ha una noia per mig,
explica'ns una mica quins són els teus companys i companyes de repartiment.
Ui, mira, ara t'explico una cosa,
mira, jo fa, no fa ni una setmana estava a l'Argentina
amb la companyia de teatre, teatre per emportar, d'aquí a Tarragona.
Sí, que per cert m'han explicat que us va anar força bé, dins del que cap.
Sí, sí.
Va venir una història estranya, però n'hi ha d'anar força bé.
Sí, exactament.
No entrarem ara en detaig.
No entrarem en detaig, un altre dia.
I res, així de cop i volta m'arriba un mail d'aquí del nani
que em diu que estàvem preparant aquest curtmetratge
i que havien pensat en mi per fer el protagonista.
Pum, i vaig arribar cap aquí, a Saco.
Hola, soc el protagonista, què tal, tio?
I francament, a veure, de la història que et puc dir,
jo és que soc molt pragmàtic i poc romàntic,
jo diria que és una història d'encunyament i desencunyament fugàs,
amb una banda sonora de luxe.
Això ja t'ho dic clarament.
I sobre els meus companys de rodatge,
doncs mira, ara mateix l'escena que vam gravar ahir amb els amics,
doncs hi ha el Jan Manel, que també és de la companyia Teatre per Emportar,
hi ha el Fabio Lanza, que és un actor italià,
que allí també fa les seves cosetes, però ha vingut aquí.
Estaré ja invitada.
La noia que fa la protagonista,
jo crec que alguna persona parlaria amb més fidelitat de qui és
i què és el que fa.
M'han dit que és una actriu professional.
S'ha dedicat bàsicament també al teatre, a Barcelona,
es diu Miriam Montlleó,
i llavors s'ha fet el Pinitos al Teatre a Barcelona.
Exactament les companyies no les conec,
però és una bona professional.
Ja van de ser dedicats al món de la publicitat i al màrqueting.
i després de la resta de repartiment per el Carles, no?
Sí, bueno, tenim una professora de guitarra que es diu Lorena,
que també és actriu, ha estat en algunes companyies,
va estar estudiant teatre allà a Londres,
i també tenim el Dani, que també és un altre personatge,
també actor, amater,
i, bueno, de la resta de l'equip,
evidentment els artistes convidats,
els cantants, Ariel Santamaria i Paco,
que ens ajuden en tot el que seria la part més musical,
sobretot el Paco que ens ha donat...
Quasi tota la banda sonora.
Quasi tota la banda, per no dir tota la banda sonora.
Sí, sí, sí.
Gairebé de...
A banda de sortir cantant,
ell també ha composat el tema central de la pel·lícula, no?
I a més que aprofitem el rodatge del nostre curt,
que ell també està fent el seu segon disc,
que presentarà d'aquí a poc,
i llavors part d'aquest disc forma part de la banda sonora, no?
Llavors ens ajudarem mútuament a llançar el producte al mateix temps, no?
També hi ha gent amb voluntat i també d'una actriu molt...
Per mi una de les més importants també, que és la Gisela.
Ah, clar.
Que, bueno, que en aquest sentit,
Francis m'ho apuntava i fa una gran aportació a la pel·lícula.
Escolteu, aquesta setmana també hem estat força cinematogràfics.
El programa Dimecres ens acompanya a dimarts.
En Daniel Pita, un jove realitzador de 25 anys,
que s'ha embarcat ara també en l'aventura de rodar la seva primera pel·lícula.
No sé si el coneixeu.
I ens explicava totes aquestes dificultats, no?
L'hora de buscar diners, tot això,
les dificultats per buscar un equip tècnic.
Realment és tan complicat, Carles,
poder embarcar-se en una aventura d'aquest tipus?
Realment és complicat
i dono gràcies a la gent coneguda i als amics,
perquè el pressupost és pràcticament zero
i podem disposar d'uns mitjans,
potser també gràcies a les col·laboracions,
tant el tècnic de so com el mon germà Gerard,
el Ferran, el Carles,
que són els responsables d'il·luminació,
l'Anna, que és la maquilladora.
En un moment li dius
anem a rodar un curt,
s'ho prenen d'una manera al principi com dient
estàs boig, estàs boig.
Estàs boig, però no, no,
de seguida diuen, ah, pues sí, pues sí.
I no saben ben bé on s'emmarquen.
Una mica com el Miquel,
una mica com el Miquel,
que un dia està argentina
i l'Andamastro la maquilladora.
Sí, i ens vam trobar
en el primer dia de rodatge
amb 50 persones,
amb l'Ariel disfraçat
de senyor Elvis,
amb el Paco La Luna,
amb tot el Sarau
i, clar,
se'ns van donar garabellas
la una del matí,
això el primer dia de rodatge.
i ja vam veure dir,
hòstia...
S'està entrant en una dinàmica perillosa,
per a Déu ens ha ficat.
I a l'endemà
teníem que tornar,
llavors els figurants
ja van baixar,
van ser de...
van passar de 50 a 25.
Tot i la coca de ceba,
de càtering.
Càtering, molt bé.
I, bueno,
i en aquest sentit,
doncs sí, sí,
vam estar fins a les dues del matí
ahir rodant
i ja la gent
ja ha assumit...
Que la cosa va en sèrio, vaja.
Que va en sèrio
i ja no hi ha aquest de
bueno,
a veure què,
no, no,
sinó pla de rodatge,
a veure el següent dia de rodatge
tal dia,
tal hora,
i ja hi ha aquesta responsabilitat.
Perquè l'important,
per mi,
és la il·lusió
que tenen tots plegats
per fer-ho
i fer-se una mica seu
el curt,
no?
És una mica
de tots,
de tots nosaltres.
I a partir d'ara,
quan el curt
estigui rodat,
no sé exactament
quant de temps
hi ha de rodatge,
després hi ha tot
un seguit de postproducció,
hi ha un muntatge,
etcètera.
A partir d'aquí què?
Perquè suposo que tot el temps
aquest és molt important,
Francis,
ara ens ho podràs explicar,
suposo,
i després també
embarcar-se en una altra aventura,
que és
tinc un bon producte
i a partir d'aquí
qui ho vol veure, no?
Sí, sí.
De principi,
bueno,
ara només hem dit
que hem començat,
portant dos dies de rodatge
i encara queda
un munt per fer,
un munt de feina per fer.
I aquesta és la feina,
penso,
més
interessant per naltros,
que tampoc tenim gaire...
Jo personalment no tinc
res més d'experiència
fent un curtmetratge
tan seriós,
no?
I, bueno,
és al·lucinant
la capacitat
de ganes i tard
que tens
per fer les coses,
no?
Ara després vindrà
el xungu,
que és
posar i descartar
les escenes,
mirar,
perquè, clar,
una escena
estàs gravant
hores,
podes estar gravant
una escena,
la d'ahir mateix,
que era una escena
que possiblement
durarà un minut,
un minut i cinc segons
i van estar
pràcticament
tot en la tarda,
no?
I després
què fem això,
no?
Sort que tenim...
Allà tens a rodades
set,
vuit,
nou preses
de cada...
Clar,
quina és la que més t'interessa
i, a més a més,
com fas el muntatge.
Sort que tenim,
com deia el nani,
doncs a Carlos,
aquí que és un...
un crac,
cata-crac,
que, bueno,
després de les baralles
per quina escena posem,
però, bueno...
Carlos,
i després,
quin és el circuit
que hi ha
amb els curtmetratges?
Quines són les sortides
que hi ha?
Jo penso que
el circuit,
més tu podria comentar,
nani,
que és potser
la persona
més vinculada
amb el món del cinema,
tot i que
de circuit
sabem que
n'hi ha diferents festivals,
aquí tenim
el Rec,
de Tarragona,
per exemple,
l'Incur,
també.
Tenim a Vilanovel·les
del Tru,
també,
filmets,
també tenim
l'Incur,
tenim diferents festivals
on podem presentar
el nostre producte
i el nostre curt
i que, bueno,
que gaudeixin,
no?,
perquè nosaltres
simplement
el que volem mostrar
una mica
és aquesta realitat
i la nostra,
no?,
vinculació.
Suposo que el curt
aquest es podrà rodar,
es podrà fer voltar
un món,
no?,
però també depèn
del resultat final,
no?,
saber fins on podem apuntar,
no?,
però sempre intentes
apuntar al màxim
dintre del producte final
que surti,
no?,
jo crec que tenim tots
molta confiança
en el que sortirà,
mira que encara no ho sabem,
no?,
però...
és que m'estàs sota el cap,
tu tens sota el cap,
m'he estat veient
les escenes rodades
i han quedat
bastant bé.
Sí,
tots tenim molta confiança,
llavors com al començament
va quedar pat...
teníem una idea,
potser més petita
del que està esdevenint,
doncs ara jo crec
que ens estem engrescant
i ja anem apuntant
al Goya directament.
Per quan calculeco,
podem ja veure
aquest tres acordes,
quan s'acabarà
i es completarà
tot aquest procés.
Doncs mira,
fins a setembre
acabarem
tot el tema
de rodatge
i de setembre
a desembre
serà tot
el tema
de muntatge,
producció,
postproducció,
àudio
i al voltant de...
Entre Nadals
i Reisos
vindrà el regal.
Sí.
Embolicat.
Embolicat,
evidentment.
Amb una cistell,
amb una caixa,
tot ben maco.
A 20 euros,
la unitat.
I a partir d'aquí
començarà la vostra feina
de fer-lo rodar.
Miquel,
Carles,
Francis,
Nani,
moltes gràcies a tots quatre
per haver-nos acompanyat
aquesta estona.
Felicitats per la iniciativa,
per aquesta empenta,
que també suposo
que és molt important.
No deixa de ser una aventura
i un component de risc econòmic,
potser no tant,
perquè tampoc no és gaire l'abat,
ho he comentat,
però en qualsevol cas
sí que us hi dediqueu
molt temps lliure
i moltes il·lusions,
que això sempre és agradable.
Escolteu,
quan tinguem el gener,
quan tinguem el producte,
quan tingueu aquest fill
sota d'obres,
veniu,
el veiem
i en tornem a parlar d'acord.
Molt bé.
Gràcies.
A veure.
Adéu.