logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

3 minuts serà un quart d'una del migdia amb un cert retard a 30 minuts.
Només iniciem avui, excepcionalment a aquesta hora, el concurs de la Via T,
aquest concurs adreçat a passejar-nos i a recordar aquells noms propis del comerç de la ciutat de Tarragona.
La nostra unitat mòbil abandonat la Rambla Nova s'ha situat en una altra via cèntrica de la ciutat,
justament per començar a facilitar-nos tot un seguit de pistes que poden ajudar els oients a esbrinar de quin establiment es tracta.
Si saben el nom exacte de l'establiment, ens truquen al 977-2447-67
i guanyen un obsequi, que és gentilesa, del mateix establiment que avui ens acull.
Saludem novament els companys que estan a la unitat mòbil, Joan Maria, Bertran, Josep Soñé, bon dia de nou.
Hola, Jovanda, bon dia.
Has escoltat quins oients tenim, quin nivell?
Déu n'hi do, eh?
Que ens han explicat tot allò del cilindre i els diaris i les monedes i tot plegat.
Jo ho he preguntat per allà també, l'acabat l'acte ho he preguntat i m'han explicat també més o menys el que he dit aquest ullet.
Molt bé.
Per aquí va la cosa.
I puc confirmar que efectivament hi hem posat un exemplar d'un diari a l'interior d'aquesta urna de Matarquilat
i diferents monedes i també algun bitllet, eh?
És a dir, la moneda de l'època...
Mira, dir que han posat un cèntim d'euro o han posat allò un bitlletet de cinc...
Un de cinc, mira, un de cinc, un de cinc he vist, eh?
Un de cinc i alguna moneda d'euro, segurament.
I alguna moneda d'euro també i després el diari del dia perquè, doncs, si el dia demà algú ho troba,
no estiguin més referències per saber, doncs, quan es va fer, quan es va posar la primera pedra aquell edifici.
Magnífic, doncs, mira, m'ha après una cosa més i moltes més coses que aprenem aquí al matí de Tarragona Ràdio.
El que passa és que en lloc on estem avui, jo crec que, aviam, dependre, ens poden ensenyar moltes coses del seu gremi.
És un nom d'insent del sector, jo diria, fonamental a la ciutat de Tarragona.
És un referent, abans parlaves de noms propis i justament en aquest establiment n'hi ha, doncs, noms propis en aquest terreny,
concretament que estem trepitjant del que en parlarem després, quan algú ho endevini.
i és un lloc que, mira, si posés una pista sonora, seria evident on som, eh?, però no el posarem.
No, no, és que si poses una pista sonora ja de seguida.
De calaix, eh? No, però et diré, mira, per exemple, que estem situats, la botiga està situada a l'únic prat asfaltat que hi ha a la ciutat.
Ai, cada dia m'ho posa, cada dia m'ho posa més complicat.
Un prat, un prat amb asfalt, eh?, passant cotxes i tot.
Un prat. Mira, jo et poso ara també amb una mica de pista sonora, però, espera, Lluís, parem, eh?, quan comencin a cantar.
Ja!
Què?
Ui!
Una mica més, una mica més, vinga, va!
Què?
Sí, sí, sí.
Eh?
Claríssim, claríssim.
Bé, la deixem aquí reservada per si la cosa es posa difícil, difícil, extremadament difícil.
A veure, el tema del prat, com que una mica ha pillat, eh?
No, però és la situació, no, però és la situació del carrer, eh?, per si que bàsicament...
No, anaves pel nom del carrer, però trobo que...
Prat, prats, sí.
Prat asfaltat.
Un prat amb asfalt, a l'interior de la ciutat...
No es refereix a la cosa, diguem-ne...
El nom, el nom del carrer.
...de natura, sinó més aviat un personatge.
Sí, sí.
És una de les vies principals de la ciutat que van de plaça a plaça.
Sí, sí, sí, plaça...
L'hem visitat altres vegades, dins de la via T.
Unes quantes, eh?, diria jo, sí.
I bé, ja més o menys jo crec que el carrer està situat.
Prat, alguna cosa més, de plaça a plaça, el carrer ja hi és.
Mira, aquí, evident, en aquest establiment que pots trobar el que s'hi ven,
des d'un preu molt raonable, és a dir que estaríem parlant de poca quantitat,
més o menys, més o menys, fins a preus que superarien els 6.000 euros.
Superarien amb escreix, eh?
Sí, sí, aquí em veig un, mira, 7.569.
Per cert, recordem que en dissabte entra el carnet per punts.
Algú, molt mal fet si no ho ha fet encara,
hauria de fer una visita a aquesta botiga.
Ja diguem res més.
Ja està tot dit, eh?
Tenim una trucada.
Recordo que m'han de dir el nom exacte de l'establiment,
si no, no val i Déu ni Déu com està de gent.
Tenim sentint molt de soroll d'ambient.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Montse Leandro.
Què tal, Montse?
Aquí m'has desconcentrat, ara m'ho comentava al final.
Ai, t'he desconcentrat?
Concentra't, dona, concentra't un altre cop.
Has dit que algú del carnet per punts?
Sí, però no ho penso tornar a repetir.
Vale, vale, vale.
No, bueno, me val no sentir-ho.
A veure.
A veure.
Qui te'n va rodar, eh?
Te'n va rodar.
Jo penso que esteu al carrer Prat de la Riba.
Molt bé, sí.
Prat de la Riba.
I que té alguna cosa a veure amb els cotxes.
M'educció.
També, segons com, també, eh?
Segons com, sí.
És que...
I la cançó no l'has sentit?
No, la cançó no l'he sentit.
Posem una miqueta, Lluís.
I ara entraven a cantar, però no.
No, no, no.
Ostres, ostres.
I aquella cançó del Pere Tàpies, no la teniu?
La del Pere Tàpies no la tinc disponible.
Jo soc més moderna que tu, Josep.
La del Pere Tàpies, ostres, maçó.
No, molt, molt moderna, tampoc.
De la del Pere Tàpies també tenia una que parlava d'això.
Sí, jo l'han decim molt...
No, el footing no era, eh?
No, no era aquella del footing, eh?
No.
Ja vaig fer un footing, no.
No.
El Pere Tàpies en tenia una.
Los Bravos, que són el grup aquest dels anys 60 que escoltàvem, en tenien una altra que va ser molt famosa.
No?
No pot ser, això.
Montse, ho deixen per un altre dia?
Sí, perquè anava a dir a l'autoescola Sabat, però...
No, també està al carrer Prat de la Riba, però no era el cas.
Sí, és que no, no, mai, ja no sé.
Truca'ns un altre dia, Montse.
Vinga, adé.
Gràcies, adéu.
977 24 47 67.
Nan, nan, nan, nan, era aquesta que deies, no?
Sí, sí, sí, sí.
Tenim una altra trucada.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Anna Gullet.
Què tal, Anna?
Bé, molt bé.
A veure, necessites alguna pista?
Bé, me'n llenço ja i us ho dic.
Vinga, me'n llenço.
Motos esport busquets, potser?
A veure, a veure.
Que, Josep, motos esport busquets.
A més, m'ha dit motos busquets.
No, no, ha dit el nom exacte.
Ho ha dit perfectament, eh?
Ho ha dit perfectament, eh?
Podem parlar, que la saludarà en aquests moments, el gerent de motos esports busquets, Àlex Busquets.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Que em veies, que em veies?
En tot cas, si l'Àlex hi vol saludar l'Anna.
Hola, Anna.
Hola, bon dia.
Com estem?
Bé, molt bé.
Bé.
Bé.
Que sàpigues que tens un obsequi aquí a la botiga, que passis quan vulguis, et presentes i ja et farem un obsequi.
Ja ho saps, Anna, eh? Gràcies. Adéu.
Per cert, jo aquí tinc cada regal. Àlex, doneu una Harley Davidson amb motorista inclòs.
És una broma o és veritat?
Sí, sí, que passi per aquí.
És veritat, no li doneu una Harley amb el motorista.
Ja l'ensenyarem, ja l'ensenyarem, perfecte.
No, mira, escolta, jo crec que serà que no, eh?
Ja has trencat l'il·lusió.
Potser sí, mira, no, em diu que sí l'Àlex, em diu que sí, però ja ho veurem, ja ho veurem, eh?
Bé, bé, bé.
Ja veurem com a dir la cosa.
Escolta, estem veient unes motos per aquí, Jolanda?
A tu que t'agraden tant les motos, Josep.
M'estan ensenyant l'Àlex una, ara fa un moment, que és una novetat, una moto que acaba d'arribar pràcticament de la fàbrica i que és, no sé, impressionant.
Sí, bueno, és de la fàbrica Derbi, que ha estat un model molt nou, que ha guanyat molts premis a salons de motos de Milán, de París,
perquè és un disseny completament nou.
És un motor de sis i mig i, bueno, és un concepte diferent de tot el que hem vist fins ara.
Es diu Derbi Mulecent i, bueno, que poden passar per aquí a veure-la i els ensenyarem.
Una moto d'alçada, eh?, com aquesta.
I abans feies referència, Jolanda, a aquesta saga familiar, amb molts noms que han fet història en el món del motor, no, Àlex?
Bé, o sigui, mon pare va començar corrent amb motos, suposo que la gent de Tarragona el coneix,
i, bueno, a partir d'aquí, quan va tindre una mica de calarons, va muntar una botigueta, molt petiteta al principi,
i, mira, a base de treball, doncs, va aconseguir anar creixent i anar muntant el que ha aconseguit ara.
La botigueta era la que havia aquí al costat mateix, que ara està a les Gavarres, no?
Sí, no, primer va començar amb la botiga de motos, que és aquesta botigueta petita que hi ha aquí, on estan els cascos ara.
Va créixer i després va aconseguir la concessió de BMW, que és el que s'ha allogat a les Gavarres ara.
On estem ara és on va començar i on segueix aquesta botiga de motos.
Mira, nosaltres per arribar aquí hem tingut algun probleme allà d'última hora, perquè hi ha molt de trànsit, tu,
i entre semàfors, trànsit i tal, anem amb un cotxe aquest que veus aquí davant, i això és un problema.
Des que es va fer aquest canvi que es pot conduir amb el carnet de cotxe, motos de 125, ho heu notat moltíssim, això?
A veure, sí, s'ha notat molt perquè la gent, la solució per al tràfic i l'aparcament, doncs, ha vist que és la moto.
La gent que viu a les afores o dins mateix de Tarragona no pot aparcar i no pot circular pràcticament,
llavors la solució és anar amb moto.
Per això demano també a l'Ajuntament que ens faciliti una mica, que ens ajudi una mica per trobar llocs d'aparcament per motos,
i, bueno, no ser tan rígids amb les normes de circulació, d'aparcament, perquè, bueno, jo crec que les motos és la solució al tràfic i Tarragona.
Les motos que, en fi, hi ha vegades no es pot aparcar, hi ha una aparca sobre la cera, en fi, habilitar espais, no?
Sí, sí, perquè, a veure, hi ha voreres que, bueno, potser tenen 6 metres, no té sentit que posin una multa si no em molestes a ningú.
Quin panorama tenim, a l'Àlex, amb aquesta cilindrada 125?
D'entrada, crec que no totes es poden conduir amb el carnet de cotxe, no?
És a dir, hi ha algunes a partir de certa potència que no es poden conduir. Quines serien?
A veure, les que estan permeses amb el carnet de conduir de cotxe són les que van fins a 15 cavalls,
que majoritàriament són motos o scooters o motos de 120 i 74 temps.
Les motos esportives de 125 que arriben fins a 32 o 34 cavalls, doncs ja no està permès.
S'ha de treure el carnet específic per a aquesta moto.
I una mica els fabricants s'han posat a les piles d'aquest canvi?
És a dir, han impulsat més aquestes motos d'aquesta cilindrada?
A veure, els fabricants han vist que és un gran negoci.
La majoria de motos que es venen són 125.
Llavors, el que han fet és treure més models, més gamma, hi ha molta més competència,
llavors els preus baixen i el client final és el que es troba amb el bon preu.
Arriba també aquestes motos, crec que són coreanes, no?
Que han fet que han arribat a uns preus, no sé, una moto, per exemple,
que va al voltant de 2.000 euros, no?
N'hi ha algunes que no arriben.
Sí, sí. A veure, hi ha motos molt barates.
El que passa és que jo aconsello al client que, a veure,
pot haver una marca que sigui molt barata però que pensi en el servei postventa,
que sigui una marca que té un servei després que pot assolir una garantia
o pot assolir un problema que tingui la motocicleta.
perquè hi ha moltes motos que arriben aquí i, doncs, no tenen gaire les garanties.
És a dir, que també és important després el manteniment de la moto aquí.
Vosaltres feu manteniment, no?, tot el seguiment, les revisions...
Sí, a veure, amb la garantia, doncs, el client està obligat a fer un manteniment,
unes revisions per poder demostrar que el client, doncs, ha cuidat la moto
i qualsevol cosa que es trenqui el fabricant es farà càrrec.
Llavors, aquest servei, nosaltres el donem, és un concessionari de 8 marques
i de totes aquestes marques, doncs, donem el servei i la garantia.
De 125 què es ven més, l'Scooter o la de carretera?
O la Shopper, no es diu?
La Custom.
La Custom.
No, a veure, de 125 es comença a vendre una mica de tot.
Va començar molt amb l'Scooter perquè és el més pràctic, la gent de la ciutat,
però ara també hi ha molta gent, doncs, que, ostres, la meva il·lusió és tindre una moto
i fins ara no tenia carnet.
Doncs a mi m'agraden les Customs.
Doncs cada vegada es venen més, una mica més de tot.
Customs de carretera, en marxes i de tot.
Comencen a la 125 i després s'engresca i la val més gran, eh?
Aquí està, aquí està el tema.
Vostè que llavors ja s'han de treure el carnet i, bueno, és una mica més d'esforç.
Què és ara per aquí, Àlex, el més gran que tens en potència?
Què seria, 1.100?
A veure, el més gran que tenim aquí ara és una Suzuki 1000,
que, bueno, és una moto esportiva amb 170 cavalls i pesa i 170 quilos,
vol dir que tenim un cavall per quilo.
I, bueno, és una de les motos més competitives del seu sector,
bo, que està a molt bon preu, que està rebaixada a 1.000 euros,
vull dir que si a algú li interessa que pot passar per aquí.
1.100?
No, està rebaixada a 1.000 euros.
Valia 13.600 i ara està a 12.600.
Ah, però la cilindrada, que has dit 1.100?
1.000, 1.000, 1.000.
Cilindrada en 1.000 centímetres.
I aquesta moto es posa tranquil·lament a...
En fi, al que vulgui.
300 quilòmetres per hora.
Bé, però això és per als circuits, eh?
Per la carretera s'ha de complir amb les normes de circulació i no fer bogeries.
Els casques, hi ha un així també model revolucionari, de què es fan ara?
Com són?
Han canviat molt respecte a...
Abans, aquesta botiga té 40 anys, abans m'imagino que els casques res a veure
amb els que tenim ara i el que les motos, no?
Home, els casques abans eren de plàstic i amb unes vigeres que es ratllaven de seguida
i es posaven grogues amb el sol.
Ara ja són cars que, bé, que el més car pot arribar a uns 600 o 700 euros
i són de fibra i molt resistents i, bé, que et donen molta qualitat, comoditat
i no fan soroll, van molt bé.
Doncs aquí, com podeu comprovar, hi ha molt d'ambient perquè és que no para d'entrar...
M'imagino que aquí no para d'entrar persones a mirar...
Doncs hi ha, a més, un aparador, Àlex, que està molt ben pensat
perquè tu vas entrant i vas veient les motos, no?
Sí, a més, aquest aparador l'hem aprofitat i l'hem posat del nàstic,
hem posat totes les motos vermelles i decorat amb el nàstic
que, ara que ha pujat a primera, doncs hem estat amb ell.
Abans em comentaves, em parlaves d'aquesta molt decent com a novetat.
Què més tenim així, que sigui l'últim crit, a part d'aquesta més cilindrada,
però per qui vulgui alguna coseta més petitona, què tenim així?
A veure, Suzuki ara el que ha fet és renovar la seva Burman.
La Burman és l'escúltera per excel·lències, la primera que es va fer,
i la Burman 400, doncs ara l'han renovat, han fet un motor nou,
han posat frements de disc de davant amb doble disc, l'han renovat bastant.
Aquest és el model així estrella que tenim ara d'escúlter.
Ja es deu vendre bastant, no? L'escúlter?
Sí, l'escúlter es veu molt, perquè és una moto molt pràctica,
perquè pots posar sota el seient, pots fins i tot anar a fer la compra, si vols.
Vull dir, tenen espai sota el seient molt gran i són molt còmodes.
I aquesta filera que veiem aquí al costat, aquesta renguera de custom, què tal, aquestes?
Aquestes són tota la gama Suzuki de custom, que estan des de 125 fins a 800 centímetres cúbics.
És un altre estil, és per la gent que li agrada custom.
Gent que li agrada viatjar, no? Que allò no tranquil, a la moto, carteres d'aquelles americanes llargues, no?
Bé, aquí de carteres americanes llargues no hi ha masses, no?
Però a veure, es pot anar per tot arreu, la moto.
Quines marques toqueu aquí, Àlex?
Jo en veig per aquí algunes, en fi, en part del Suzuki, també veig per allà la derbi, no?
Una de les clàssiques, no? De tota la vida.
Ara, derbi és la primera que va començar amb un pare, que va començar a córrer amb ella.
I després, doncs, va tindre Suzuki, després va tindre Peugeot,
també ara tenim d'Elim, que és una marca coreana de les que parlàvem, que té molt bon servei.
Tenim Aprilia, tenim Piaggio, tenim Gilera, bé, una mica de tot.
Aquesta marca que deies del coreana, aquesta ha fet les tres versions, eh?
La custom, la carretera i l'escúter, eh?
És a dir, que van per totes, eh?
Sí, sí, el que es tracta és d'assolir tota la gama de motos per tindre una moto a cada sector.
Llavors, tindrà ventes a tot arreu.
Hi ha altres marques també que han fet models semblants, eh?
Aquestes d'Elim, models en paral·lel també, una mica més assequibles,
altres marques potser més conegudes, no?
També ho han fet, no?
Que s'han apuntat al carro.
Per exemple, no sé, Yamaha, tot i que aquesta no la toqueu.
A veure, Yamaha no la toquem, però Yamaha és una marca que té molta gama.
Vull dir, i totes aquestes que fa d'Elim, doncs, Yamaha també les té.
I Suzuki també, ja vull dir, totes les marques intenten fer tota la gama de motos per tot el públic.
Perquè, Àlex, teniu de tant en tant també una moto de segona mà, no?
És a dir, que també teniu un mercat de segona mà.
Sí, clar, nosaltres, quan es fa una compra d'una moto nova,
si el client té una moto que ens interessi i que la puguem agafar,
doncs l'agafem i després la venem nosaltres.
Donant una garantia d'un any, com per llei, és obligatori.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Moto nova, moto de segona mà, moto com aquella que parlàvem abans,
7.000 centímetres còmics de cilindrada,
és a dir, això és una Ford de sèrie, o aquella mola fent, una moto d'alçada.
I moltes més, eh? Aquí, a Motos Sport Busquets.
Doncs moltíssimes gràcies, en Josep Sonyer, en Joan Maria Bertran,
i moltíssimes gràcies, naturalment, a l'Àlex Busquets,
gerent de Motos Sport Busquets, protagonista avui al concurs de la VIA T.
Un minut, en dos quarts d'una, fem una pausa i canviem radicalment de tema.
Gràcies.