.
Ara són a tres quarts de dotze del migdia, un minut.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Déu n'hi do, quina taula més ben parada
que ens ha deixat el francès Lledó del Quim i Quim.
Ja ens desitjàvem bones festes perquè per la propera setmana
i coincidirà amb el dijous, ja els aportarem més detalls.
Com és habitual, preparem un programa singular,
un programa especial, tot just abans de Nadal.
És una tradició d'aquesta casa, que tingui una miqueta de música,
que sigui un programa desenfadat i un escenari diferent,
que no sigui el de Tarragona Ràdio.
Ja en parlarem, de moment ho deixem aquí,
però ja l'acomiadàvem al francès Lledó per aquesta qüestió.
Saludem la nostra unitat mòbil,
millor dit als companys que estan en la unitat mòbil,
Joan Maria Bertran, Josep Soñé, bon dia.
Hola, Jovanda, bon dia, com estem?
Molt bé, des de l'última vegada que ens hem vist, cap canvi, eh?
Cap canvi, tot igual.
Cap canvi negatiu, tot en positiu.
Bé, tu tens una taula ben parada, eh, però...
Molt ben parada.
Virtual, eh?
Virtual.
Virtual.
Només tinc gots de cafè buits.
Doncs jo tinc un aparador real i molt ben parat, també, eh?
El que passa que ha millorat l'entorn, no?
Respecte a l'última vegada que vau visitar aquest cèntric carrer,
encara les obres estan enllestit de talls,
però de moment jo crec que ja no teniu excavadora.
Mira, recordo que l'última vegada ens estava escoltant l'home de la retroescavadora.
Sí, senyor.
L'home de la retroescavadora escoltava Tarragona Ràdio.
Sí, sí, sí.
Ho recordo perfectament.
Era, mira, doncs molt a bo.
Aquí tenim una bona pista, eh?
Molt bé.
Vostès se'n recorden quan la nostra unitat mòbil a l'Aviatí va anar a l'establiment
que el senyor de l'excavadora el saludava?
Aquí.
Bona pista.
Al costat.
Deixa'm recordar que és el concurs de l'Aviatí,
que és el concurs dels establiments de confiança de la ciutat de Tarragona de proximitat
i que vostès, si encerten l'establiment on es troba la nostra unitat mòbil,
tenen un premi, guanyen un premi.
Comencem a donar algunes pistes, però primer també ens agrada recordar diàriament
que el nom de l'establiment han de dir l'exacte, el correcte.
Recordo un dels casos, va ser una cafeteria de la Rambla Vella
que van trucar no sé quantes persones, ni ho recordo, potser vuit persones.
Sí.
Totes sabien de què parlaven, totes deien el lloc, però no deien el nom.
Efectivament.
Per tant, vam dir, no pot ser, ha de ser el nom, exacte.
I deixa'm que recordis, o recordes tu, el telèfon t'ha trucat?
Com vulguis, si et fa il·lusió.
Va, on cadu, va, 977.
Així ens equivocarem, eh?
Pep, que quan fem experiments...
Vinga, tu has dit 977, 24.
47.
67.
977.
24.
47.
67.
Molt bé.
Ui, bé.
He vist com ha fet bé, això.
Molt bé.
Tenim el futur assegurat.
No sé on, però el tenim assegurat.
A veure, Pep, a mi m'agrada molt que avui el nom de l'establiment
està tematitzat amb allò que venen.
Perquè a vegades diuen...
I aquí és l'establiment, el tipus d'establiment que és,
i el nom té molt a veure.
Té una relació directa, eh?
Exacte.
El nom, sí, és que és directament el que es pot fer amb el que es ven aquí.
Només cal seguir la pista, les empremtes que trobem al terra.
Correcte.
No cal dir res més, eh?
Jo crec que ja...
Home, no cal dir res més, no cal dir res més.
Tu, clar, com estàs davant i allà i amb la responsable...
Mira, mira, diré que hi ha un producte del Nàstic aquí, en venda.
Tampoc no em serveix gaire com a pista.
Fer fiable, fer fiable.
És a dir, és un dels molts productes del Nàstic que es venen i que aquí el poden aconseguir.
A veure, en aquest carrer hem visitat un establiment on es podia...
Mira, a veure, hi ha un efecte.
Allò era, Lluís, Lluís, posa-hi.
Ei, pista sonora magnífica.
Lluís sempre ens guanya la partida, ara, i les seves pistes són les bones.
Doncs sí, sí.
Aquesta pista l'han sentit, sí?
Vale.
En aquest carrer, el senyor de la retroexcavadora ens escoltava.
En aquest carrer, molt al costat, vam anar a un establiment que oferien xocolata amb xurros.
Sí.
Te'n recordes?
Sí, sí.
15-20 metres d'on som ara, més o menys, aproximadament.
És un carrer molt cèntric, està envoltat.
De fet, és una zona peatonal de la ciutat de Tarragona.
Ja fa molts anys que no hi passen cotxes.
I durant moltes i moltes setmanes han patit molt aquests comerciants soferts.
Mira, venen un producte que per la canalla, per exemple, saps?
Els nens, sobretot els més estrelers, doncs aquí et garanteixen que durin una miqueta.
Ui!
Ja està.
N'hi ha canalla que ni un mes els hi duren.
Amb això de la pilota i de jugar i de pujar i enfilar-se.
Aquí després te'n explicaré com són un dels que hi ha i ja veuràs com si garanteixen que durin una mica més del que, diguéssim...
Però, Pep, no només hi ha coses d'aquestes per la canalla,
hi ha també per senyores i per noies i per adolescents.
Efectivament, sí, sí.
I és una només de les dues botigues que hi ha a la ciutat,
perquè n'hi ha una altra que és una mica més amunt, amb una Rambla que no és pas nova.
Sí, senyor, no és la nova, és la més vella.
I et diré una cosa més.
Les persones que hi ha en aquesta botiga són amabilíssimes.
Ara ho comprovarem.
Ara ho comprovarem.
Comprovem ara si saben de quin establiment es tracta,
perquè tenim una trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Dora.
Què tal, Dora?
Però mira, molt de parlar, però sí que tinc una meitat perduda.
A veure, d'entrada en tens la ràdio una miqueta a prop.
Vinga, que et volem escoltar molt clarament a veure si l'encertes.
A veure, espera't una mica, a veure.
Saps de quin tipus de negoci estem parlant?
De quin tipus de botiga?
Jo podria ser una sabateria.
Sí, senyora, molt bé.
Això era fàcil, eh?
Ara falta que ens diguis el nom.
Sí, això de la pilota i la sabata i tot això.
Ah, hi ha la pista sonora que ens ha posat el Lluís.
Sí, els tacons, no?
Pim-pom, pim-pom.
Ai, ai, ai.
A veure, a veure.
A veure.
Saps en quin carrer podríem estar?
Jo penso que és el carrer August, no?
A veure, Dora, et falta l'últim ja.
Culmines el triomf, eh?
Hi ha una sabateria que fa cantonada, que són les Amèriques.
No és aquesta.
No.
Ah, Dora.
Ai, ai.
Ai.
Bueno, no passa res.
Un altre dia a participar, que t'esperem.
No passa res.
Gràcies per trucar, Dora.
Adéu-siau.
I val a dir que la Dora, com aquell oient o aquella oient que truca al primer i no l'encerta,
sempre li deixa el caminet, eh?
Molt llizet, el següent oient.
Som al carrer August i parlem d'una sabateria.
I no és una sabateria que faci cantonada.
De quina sabateria es tracta?
El nom?
Exacte, eh?
No per aproximacions.
Ara que ve allò de la loteria.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Montse.
Montse, què més?
Portuny.
Què tal, Montse?
Molt bé.
Ai, que contenta.
Sempre està contenta la Montse.
Dona gust, eh?
Que bé.
T'agraden Nadal, a tu, les festes de Nadal?
Molt.
El que passa és que, com que les passo treballant, pues bueno.
Treballes les festes de Nadal, Montse?
Totes?
Totes.
El dia de Nadal també?
No.
És el dia que faig festa.
Clar, només faltaria això, ja.
Només faltaria, eh?
Coses pitjors s'han vist, però vaja.
Home, sí.
Els dies del voltant treballes.
Home, ja que treballen, eh, el dia de Nadal.
I tant, que treballen.
I molts.
Montse, digue'ns el nom de la sabateria.
Pot ser la papallona o la mariposa?
No.
No.
Ai, Montse, continua contenta, eh?
Vale, sí, sí.
Alegra.
No ho perdis mai, aquesta alegria.
Joanda, Joanda, Joanda.
Jo m'estava preguntant què té a veure la papallona amb les sabates.
Ai, ai, ai.
Montse, gràcies.
Ja m'hi és, ja m'hi és.
Ja ha penjat la Montse.
A veure, si la Dora havia donat facilitats a la Montse,
perquè, clar, hi ha unes quantes sabateries en aquest carrer.
I per eliminació, al final...
Recordem això que és important,
que el nom d'aquest establiment té una relació directa...
Molt directa.
És que jo ja ho he dit,
dic, que com que hi ha més d'una sabateria,
ajudem una miqueta més els oients.
I és que, clar, dius,
si jo mai posés una sabateria,
que tranquils els propietaris que no farem la competència,
si mai posés una sabateria, com li diria?
Li diria així?
És que té nom de sabateria.
Bon dia.
No tenim aquesta trucada que esperàvem?
Hola.
Hola, amb qui parlem?
Soc la Montse Leandro.
Què tal, Montse?
Hola, Iolanda, molt bé.
També contenta?
Molt contenta.
Sí, estem venent molt de peix aquests dies.
A la meva va guanyar on estic,
això és molt important, eh?
I escolta, i què farem a Donosti?
Què farem a Donosti?
Home, jo no hi puc anar, eh?
No pots anar.
No, no puc anar.
Escolta, Tarragona Ràdio, dona.
Sí, home, hi ha la ràdio, el Quimpons, bueno.
Cap problema.
Oi, jo, el Quimpons, ja de seguida.
Iolanda, perdona, perdona,
abans que li preguntis a la Montse,
ja et dic jo que l'encertarà.
Sí.
És que m'heu donat una data molt important,
m'heu dit que eren amabilíssimes.
Sí.
I jo conec una noia que es diu Sònia.
Sí.
I una altra noia que es diu Rosa.
Sí.
Que estan amb aquesta sabateria.
I la sabateria es diu...
I la sabateria es diu Passa Passa.
Perfecte!
Molt bé.
Escolta, Montse,
has pensat mai dedicar-te a la ràdio?
Perquè, escolt, déu-n'hi-do, eh?
L'expectació que ha creat la Montse.
No, bueno, si tenen una bona oferta,
no tinc cap problema, eh?
Bé, bé, ja en parlarem, ja en parlarem.
Ja en parlarem, vull dir,
no sé si és la Sònia o la Rosa qui acompanya el Pep.
La Rosa, la Rosa.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs si vols saludar la Montse.
Montse.
Hola, Rosa.
Hola, xata.
Saps qui soc, no?
Sí.
Hola, guapa.
T'he sentit la veu.
És que m'han donat aquí la pista.
Molt bé.
Doncs, Montse, ja quedes d'acord amb la Rosa
per anar a buscar el teu obsequi.
Molt bé.
Saps perfectament que és la sabateria Passa Pass
del carrer August número 18.
Molt bé.
Montse, entesos, gràcies per trucar-nos.
Adeu, guapa.
Adeu, guapa tu.
I que tingui molta sort al nàstic, eh?
Que no pateixis gaire, diumenge.
Bueno, un dia aniré a Santa Tecla, eh?
Perdona?
Amb el cotxet aquell que hem fet nou,
que hem tot agafat els lesionats,
i això, home,
hauran de portar a Santa Tecla directe.
Vols dir que estarà...
Tinc aquesta taquicàrdia, dia.
Ai, pobra.
Doncs, escolta, no val la pena, tampoc, eh?
Sí, val la pena, sí.
Sí, però les taquicàrdies no, eh?
La salut ni tocar-la.
Bueno, adéu, guapa.
Gràcies, Montse, una abraçada.
Adéu, siau.
Rosa.
Hola, bon dia.
Tens, teniu una reputació,
no només de la qualitat de la sabata,
sinó de la qualitat de l'atenció,
que Déu-n'hi-do, eh?
Home, és que això és l'important,
que el client marxi content.
Tu ja has vist, eh,
que una de les pistes que hem dit
són molt amables, i és veritat,
no ens ho hem inventat,
perquè això no ve a la fitxa del concurs,
com si diguéssim.
Això ho sabem perquè us hem tractat
i sabem que sou persones molt amables
i molt atentes amb el client,
i això cada cop els clients ho busquem més, no?
Sí, doncs sí.
A vegades ho agraeixen molt.
El Josep parlava d'unes sabates
per als nens, per a les nenes,
que destrossen tantes sabates
que teniu aquí, així molt particulars.
Podem parlar-ne?
Sí, bé, és una marca
que potser no és molt coneguda,
però la sabata la fa molt bé,
molt reforçadeta,
després té un preu molt competent,
i de moment a les mares els està agradant molt.
Jo el que he vist, Joana,
d'aquestes sabates,
que m'ha quedat molt d'atenció,
és que la part de baix està cosida,
saps què vull dir?
Sí, sí, no enganxada.
La sola està cosida
perquè la canalla,
sobretot és que són més estrelers,
que al final acaba la sola
anant per davant de la sabata.
Aquí està cosida, llavors és reforçada.
Però també tenen botes per mares.
Aquí crec que és infantil.
O no, mares, no cal ser mare
per posar-se les botes.
Com que no?
És veritat, és veritat.
Sí, sí, per dones.
Les dones que no siguin mares
han d'anar descalces, Pep,
ja no dic res més.
Rosa, té el micròfon.
Explica'ns com són aquestes botes,
que en veig de molts colors,
moltes varietats, eh, Rosa?
Bueno, hi ha una miqueta de tot, eh?
Des de la joveneta,
mitjana edat, més gran...
Vull dir, tenim una miqueta
per tots els públics.
Però no cal ser mare, no, Rosa?
No, no cal ser mare, no,
per descomptat.
No, la veritat és que en guany,
a més, el que crida més l'atenció
és que el disseny
amb el qual ens arriba el calçat
és molt variat.
Hi ha punta rodona,
punta més llarga,
taló més alt, taló més primet.
En guany, vull dir que la moda
dona facilitats a tothom.
Sí, estem en un moment
que es porta tot, com si diguéssim.
És igual que sigui punta,
que rodó, que quadrat,
tot es porta.
Potser no és habitual,
però, escolta,
el tema del calçat i la sabata,
avui dia,
que a banda de ser una peça necessària,
que també és una peça de moda,
podria ser també un bon regal
per Nadal, per festes?
Oh, i tant.
Eh que sí?
Sí, sí.
A més, hi ha molts que sembli estrany,
hi ha molts nois que venen,
mira, aquella sabata que em va dir
que li agradava,
o aquella bota,
i sí, sí.
Molt bé.
Sí, perquè val a dir
que teniu calçat femení,
fonamentalment,
i per la canalla.
Sí.
Calçat masculí aquí,
en aquest establim del carrer August,
no.
No, no, no.
També tenim espardanyetes,
per tots els altres.
Amb molta fantasia, no?
Sí, sí, diferents.
Doncs, Rosa, escolta,
encantats de saludar-vos,
i a les obres espero que acabin aviat,
no, perquè heu patit molt,
els comerciants d'aquest carrer.
Sí, la veritat és que s'ha notat moltíssim,
i encara ho estem sofrint,
i és...
En fi, mira,
cara a les festes,
sembla que s'anima una mica
el panorama, no?
A veure, a veure si s'anima.
La sabateria Pass a Pass del carrer August,
número 18,
una altra dels establiments
integrats a la via TEM
dels establiments de confiança
de la ciutat de Tarragona.
Rosa, moltíssimes gràcies
per obrir les portes de Pass a Pass
i bones festes.
Vale, igualment, Yolanda, gràcies.
Adeu, Josep, fins després.
Escolta, per cert, per cert,
quan vingui la Montse Leandra
se li posaran els suïts com a plaça,
perquè hi ha sabatilles del Nàstic aquí.
Home, ja, quan has dit lo del Nàstic...
Jo és que ja m'imagino
que la Montse les deu tenir, eh?
La Montse deu tenir tot lo del Nàstic.
Segur que l'esté, segur que l'esté.
Parlant de Nàstic,
ens espera el Quim Pons, el futbolí.
Adeu, Josep, fins després.
Adeu, siau, adeu.