El que fem és bàsicament celebrar precisament els 100 anys
de l'origen d'aquest moviment cultural, artístic, estètic,
que anomenem noucentisme,
que va tenir una transcendència fonamental
en la configuració de la Catalunya contemporània
i que, doncs, entre les seves diverses expressions
hi ha també la de caràcter artístic.
Per tant, bé, i més concretament,
el punt de partida és, o un dels punts de partida del noucentisme
és una columna periodística de l'Eugeni d'Ors,
anomenada el Glossari,
que es va començar a publicar l'any 6.
Per tant, agafem aquest fet,
com a la celebració d'aquest fet
i la celebració d'aquest centenari,
com a pretext per mostrar una tria representativa
d'art noucentista al voltant de la figura de la benplantada,
que és, potser, un dels seus símbols més arquetípics.
I, bàsicament, el que trobarà el visitant
és una tria d'obres dels anys...
de les primeres dècades del segle XX,
obres dels artistes més representatius del noucentisme,
obres també d'alguns dels artistes de la vanguarda,
el Picasso, el Dario, el Miró,
que tenen connexions clares amb el noucentisme,
i fins i tot també obra d'alguns artistes europeus coetanis,
com el Cezanne, com el Derenc, com el Matís,
que també, doncs, tenen punts de contacte amb el noucentisme.
I que, per altra banda, doncs, també Cezanne, aquest any,
el pare de la pintura moderna, doncs, de Cezanne,
s'escau també el centenari de la seva mort.
Pels caçadors de curiositats,
que sempre n'hi ha alguna obra singular, inèdita,
curiosa o particular...
Jo, subratllaria, a veure, en primer lloc,
per exemple, això que comentàvem,
el retrat de la senyora Teresa Mestre
amb tota la seva història.
El dia 18 es farà una conferència
explicant, precisament, doncs, aquesta història,
els detalls, els intríngulis d'aquesta història,
doncs, de la senyora Mestre,
que són, doncs, per ells mateix, molt sucosos.
Val la pena d'observar-ho.
La presència d'una peça de Cezanne,
com a homenatge, doncs, també,
que dèiem al centenari de la mort de Cezanne.
La presència dels artistes tarragonins,
també en l'exposició,
Julio Antonio, amb la seva Venus Mediterrània,
molt representativa a l'estètica noucentista.
o la presència, també,
d'una peça del Salvador Martorell,
un altre artista tarragoní,
i, per descomptat, també assenyalaria
la presència en el conjunt de l'exposició
d'una tria molt rellevant
d'un nombre de peces significatius
procedents de la col·lecció
del mateix Eugeni Dors.
És a dir, hem pogut reunir
moltes de les peces que l'Eugeni Dors
tenia en el seu estudi,
tenia en el seu taller,
regal dels seus amics artistes,
i que, doncs bé, gràcies als seus hereus
hem pogut reunir i mostrar
en alguns casos per primera vegada al públic.