Quatre minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim endavant, el matí de Tarragona Ràdio,
en aquest dimecres, parlant ara d'un tema d'interès,
d'interès social i relacionat amb el món de la salut i de la sanitat.
L'Hospital John XXIII ha incorporat un nou TAC
que es posarà en marxa ben aviat, es calcula que al mes de març,
i que farà augmentar de manera considerable la cobertura
pels pacients que justament poden utilitzar aquesta nova maquinària.
Avui hem convidat justament el doctor Amadeu Saurí,
radiòleg i responsable de l'Institut de Diagnòstic per a la Imatge de l'Hospital John XXIII,
perquè justament ens expliqui i ens doni més dades d'aquest nou TAC.
Doctor Saurí, bon dia.
Bon dia.
En què consisteix primer que res un TAC,
tot i que molta gent acostumeu a utilitzar aquesta paraula?
Bé, el TAC cadascú en diu de manera diferent.
Uns en diuen TAC, altres en diuen escàners,
les paraules és tomografia axial computeritzada.
tomografia perquè fa unes imatges que són talls de la zona que estem estudiant,
axial perquè és el tipus de projecció que fa,
i computeritzada perquè utilitza la informàtica
com a element bàsic de reconstrucció de les imatges.
Qualsevol dels tres sistemes és correcte.
És una maquinaria molt important per veure,
en fi, per fer anàlisis de molts pacients amb diferents tipologies.
Sí, sobretot molts pacients i sobretot qualsevol part de l'organisme.
Aquesta és una màquina o un tipus de tecnologia que es va començar als anys 60 o 70 als Estats Units,
que estava molt limitada al crani, al TAC.
A mesura que vam anar millorant la tecnologia,
ens va permetre poder estudiar altres zones del cos,
com el tòrax, com l'abdomen o qualsevol altra banda.
O sigui, aquí hem anat una mica a cavall d'una cosa que va començar per estudiar el crani,
bàsicament, la patologia craneal,
que és una estructura molt tancada que els radiòlegs tenien molt problema,
perquè, esclar, hi ha una estructura òssea externa que ens ho privava.
El TAC es va inventar, bàsicament, per fer el crani.
El que passa és que, amb la modificació i nova informàtica,
ens va permetre que en aquest moment el tòrax i l'abdomen,
per exemple, que són les altres parts importants de l'organisme,
es pugui estudiar amb el TAC.
A l'Hospital Joan XXIII n'hi havia fins ara un TAC
i ara el que fan és incorporar-ne un segon.
Per quins motius? Per quines raons?
Exactament. Des d'aquí a Tarragona tenim ja fa gairebé 20 anys.
Vam ser un dels primers llocs on es va tenir aquest tipus de tecnologia.
Fa pràcticament 20 anys s'han canviat ja dues vegades.
En aquest moment hi ha una màquina molt bona,
si bé que té 9 anys, amb tecnologia que sense ser punta és molt correcta.
Ara bé, per les característiques de l'hospital,
que és un hospital de referència per a moltes patologies,
com les neurocirurgies, les UCIs, el vascular, etcètera,
en alguns moments les màquines s'espatllen.
I per tant hem de tenir un recanvi
perquè aquests pacients no estiguin mancats d'aquest tipus de tecnologia.
I penso sobretot, a l'estiu, per exemple,
ens ha passat alguna vegada que un divendres a la tarda
s'espatllen les màquines, com si toca.
Aleshores això comportava una sèrie de problemes importants.
Aquest és un dels nivells o d'importants
que han fet que es plantegés a partir del Institut de Diagnòstic per l'Imatge
la instal·lació d'aquest segon TAC.
No és l'única.
L'altra quina és?
Hi ha unes aportacions de nova tecnologia
que permet amb més rapidesa i més qualitat
arribar a fer el diagnòstic.
Aquesta és una altra de les premisses
per les quals s'ha fet aquesta instal·lació.
No únicament aquesta.
O sigui, tindríem una primera, no quedar-se sense cobertura,
millorar en qualitat i en prestacions,
i després una tercera, que en aquest cas és petita,
que és disminuir o fer desaparèixer pràcticament les vistes d'espera,
que no són molt importants, afortunadament,
amb aquest tipus de tecnologia en el nostre hospital.
Aquest TAC, doncs, és igual, tecnològicament parlant,
que el que ja n'hi havia o és millor?
Ui, no, no té res a veure.
Per això millora les prestacions.
Això és com si passéssim d'un cotxe de quatre marxes
a un cotxe de sis marxes.
En aquest moment, jo el que li puc dir és que
en quant a tecnologia de hospitals públics de Catalunya,
no diré que és el primer, sinó el segon,
perquè l'hospital de la Vall d'Hebron
l'han instal·lat aquesta setmana.
O sigui, en aquest moment, hospitals públics,
nosaltres estarem al cap de venters
i amb tecnologia, doncs, que durant sis, vuit anys
hem de tenir perfectament coberta.
El TAC quan estarà a punt? El març?
Març, sí, març.
Està dins ja de la instal·lació, ja està dins.
El que passa és que, com que és un aparell gran
que es va haver d'entrar, doncs, amb una grua,
s'ha d'entrar i després tancar, perquè si no, no podríem, no?
O sigui, que calculem, perquè, esclar,
això és una remodelació de tota una unitat
en la qual no únicament hi va un TAC,
hi va un TAC, hi va una geografia d'altres prestacions,
un densitòmetre,
juntament amb una unitat que ja funciona,
que hi ha la ressonància magnètica.
Clar, això són les obres que valen tants diners,
les obres, com gairebé les mateixes aparells, eh?
Vull dir, és una remodelació important
que fa, doncs, que l'hospital
tingui cobertes amb una gran mida
i durant forces anys
totes les necessitats de diagnòstic per l'imatge.
Parlen, ara que anomenava els diners,
ara que parlava de pressupostos,
quant costa en general tota la reordenació?
I també, per curiositat,
quant costa una maquinària,
un TAC d'aquestes característiques?
A veure,
el que costa o el que val,
o el que fan pagar,
hauríem de discutir-ho.
Diguem que per aquest,
l'hospital ha pagat uns 700.000 euros,
només per la màquina en si.
Després, aquí implica
la remodelació d'obres,
que és molt important,
l'ecògraf que valen
més de 120.000 euros,
etcètera, etcètera.
I, després, un altre apartat
que és molt important,
perquè sempre diem
quant val aquest cotxe,
però, escolti, aquest cotxe no va sol.
Necessita un xòfer
i necessita benzina.
Aquests TACs necessiten
de gent molt especialitzada,
tant pel que fa de metges
com de tècnics,
que s'han de contractar.
Això suposa una plantilla
de gent especialitzada,
molt especialitzada,
perquè se li tregui el rendiment.
Si tenim una màquina molt bona,
hem de tenir els maquinistes
millors, també, del món,
si podem.
Aleshores, això implica
una dotació de personal
de 10 persones més,
que al cap de l'any
són diners.
O sigui que és una inversió
primera,
però després hi ha
un manteniment,
hi ha uns gastos
determinats fungibles,
i després, sobretot,
hi ha una plantilla important
que s'ha de donar
a la cobertura.
Per tant,
hi haurà incorporació
de nous professionals.
Exactament.
I a més, molt qualificats.
Molt qualificats
i molt concrets.
No val...
O sigui, han de ser especialistes
en radiodiagnòstic,
però, a més a més,
especialistes
amb unes tècniques determinades,
que puguin treure
el rendiment màxim
d'unes màquines excel·lents,
però que a soles
no ens serviríem
absolutament per res.
Quants pacients,
a hores d'ara,
a l'any,
utilitzen el TACA
a Joan XXIII?
A Joan XXIII,
entre les de consultes externes,
que seria el pacient ambulant,
i el ingressat,
en aquests moments,
uns 9.000.
Les previsions
que tenim
per pràcticament
fer desaparèixer
la llista d'espera,
que ho faríem
entre les dues unitats,
naturalment,
l'antiga,
no desapareixerà,
perquè és una bona màquina,
servirà per unes determinades coses,
hem de calcular
sobre els 12-13.000 anuals.
I amb això
pràcticament
desapareixerien
les llistes d'espera
que diu
que són bastant curtes.
Exactament.
I a més a més,
amb això
ens cobrim
que un creixement
a uns anys vista
el podem assumir
perfectament
sense que les llistes d'espera
passin del mes
que és el que ens interessa.
Quan parlem de la llista d'espera,
jo volia concretar
per tranquil·litzar
sobretot la gent
hi ha llista d'espera,
però d'aquells pacients
i d'aquelles patologies
que no són certament
greus
o importants
o que impliquen
comportaments
que puguin fer
variar el tractament.
Vull dir que
pacient
amb una possible
patologia tumoral,
inflamatòria,
fins i tot coses socials,
etcètera,
aquests estan dintre
d'un protocol
de diagnòstic ràpid
en el qual
24-36 hores màxim
queden resolt.
Vull dir que
estem parlant
d'aquests retrasos
al pacient
que potser
fa sis mesos
que té mal de cap
i que s'ho vol mirar,
aquest estaria dintre...
Ara,
hi ha unes prioritats
que evidentment
es personalitza
a cada pacient.
Perquè patologies,
com comentava,
n'hi ha moltíssimes.
Moltíssimes,
esclar.
Sempre hi ha
una ordre de gravetat,
hi ha una ordre de preferència
i això és el que es fa
amb cada pacient,
es tracta
d'una forma personalitzada
en funció
d'unes característiques
del tipus de pacient,
del tipus de patologia,
de la implicació
que això pot tenir
en el tractament.
Si tenim un pacient
que té un tumor
i evidentment
hem de començar
amb algun tractament,
doncs aquest pacient
hem de passar al davant,
que no pas aquell
que fa vuit mesos
amb tots els respectes
i amb tot l'interès
que li fa mal
una mica el genoll
i que hem de mirar
què fa.
Escolti,
ho farem tot,
però primer passarà
lògicament
al pacient
que té...
El diagnòstic
pot comportar
un canvi
en el tractament.
La reordenació
més àmplia
que comentava abans
de l'espai
de l'Institut
de Diagnòstic
per a la Imatge
s'està acabant de fer,
es farà
al llarg d'aquest 2006.
En quin moment
es troba?
La reordenació
més àmplia
de l'espai.
En principi,
el març,
dintre de mitjans de març,
això ha d'acabar
i per tant
aquesta reordenació
ja ha de quedar enllestida
i quedarà una unitat
que juntament
amb el que hi ha existent
farà que tinguem
una unitat
ja, diguem,
molt integrada
amb el TAC
Eco i Resonància
perquè la radiologia,
el diagnòstic
per a la Imatge
ja va una mica
per aquí.
Fins ara
estàvem acostumats
una mica a dir
és que jo vull
que em facin un TAC.
No, miri,
en funció
de la seva patologia,
el professional,
resoldre-li el seu problema.
O sigui,
aquí és bàsic
l'element
i la connexió
entre el clínic
i el radiòleg.
Però diguem
que la modificació
de tot l'espai,
diguem,
dintre del mes de març
doncs ha de quedar.
A veure,
aquests hospitals
mai queden tancats
i mai queden parats.
Sempre ens caldrà.
L'altre dia
el doctor Domènech,
que és el gerent,
anunciava
que s'havia de comprar
una nova sala
d'hemodinàmica
per als pacients
amb cardíacs,
pels infarts
i totes aquestes coses.
Això vol dir
que l'hospital
sempre té una dinàmica
de coses noves
en les quals
s'ha de fer remodelacions.
Ara,
en principi,
el dia on estic
per l'imatge,
dintre d'aquest mes de març
l'hauríem de tenir
enllestit.
Tota aquesta reordenació,
la incorporació
d'aquest nou TAC,
d'aquest segon TAC,
situen
l'Hospital John XXIII,
l'àrea hospitalària
del centre de John XXIII,
al capdavant de Catalunya,
en aquest aspecte?
En quant a maquinària,
sí.
Ara,
els professionals
hem d'aconseguir
que, a més a més,
amb qualitat,
eficiència i eficàcia,
també ho sigui.
Però, en principi,
amb tecnologia,
que és un punt important,
estarem al davant,
evidentment.
És,
sens dubte,
una incorporació
de gran interès,
en fi,
que donarà més servei
a molts pacients.
Es calcula que fins a 12.000 pacients
a l'any
amb la incorporació
d'aquest nou TAC
i d'aquestes altres millores
que hem comentat.
Doctor,
home,
ha de ser un felicitats
per la incorporació,
perquè això és un abans
important,
i en fi,
que puguin donar això
millor servei
a tots els pacients
de l'Hospital Juan XXIII.
Gràcies a vostè.
Adéu-siau,
bon dia.
Bon dia.