Ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio
Carme Borbonés, directora de Càritas
diossacena de Tarragona. Carme, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Benvinguda.
Càritas diossacena, ja saben vostès que anualment
presenta l'informe de tota la tasca
que han dut a terme al llarg de l'any
i en aquesta ocasió que ara a finalitzar
el mes de desembre
de 2006, Càritas
ha presentat la memòria de l'any
2005, on reflecteix a tota
la gestió que s'ha dut a terme
i darrere de les xifres hi ha
moltíssimes persones, professionals i
voluntàries que estan treballant
i per tant, val la pena que fem una
mirada, una mirada superficial
perquè l'acció
de l'Assemblea de diossacena de Càritas
és àmplia i
esteu treballant en molts camps, no?
Doncs efectivament, hi ha moltíssima gent treballant
tant voluntaris com a professionals
jo voldria que diguéssim
aprofitar aquest matí ara per també fer
un reconeixement públic a les que
hi hagi més de 900 persones que tenim
com a voluntàries a tota la diòcesi
i també els 40 o 50 llars de professionals
que amb diferents aportacions des del punt
de vista de la seva especialitat
doncs ens ajuden a resoldre aquests temes
que la nostra societat demana un ajut
molt més desinteressat, un ajut molt
més proper, com més se'ls fa des de Càritas
D'alguna manera Càritas actua
com a observatori social, no?
També, també
Perquè va detectant aquells punts febles
de la nostra societat i aquells col·lectius
més desfavorits.
Càritas volem deixar també clara
aquesta doble vessant com tu apuntaves
per una part la intervenció directa
en aquells casos que es faci necessari
però sobretot també nosaltres pensem
que la ciutat canvia moltíssim
i que allò que és significatiu i important
és que nosaltres puguem anar detectant
noves situacions de feblesa
i llavors anar visant a les administracions
a la ciutat en general
i anar apuntant ja que s'estan obrint uns camins
que si no s'hi té cura aviat
pot portar molta gent a la marginalitat.
Hi ha dades que aniran sorgint
al llarg dels propers dies
perquè quan s'acaba l'any
és quan es presenten molts informes
però de totes maneres
si et sembla
podríem fer una mirada
a les diferents accions
que fa Càritas
des dels nadons
en programes d'atenció als nadons
programes d'atenció laboral
a les dones
la gent gran
els transeons
et sembla que fem una miqueta d'inventari?
Carme?
Això mateixa.
Per on et sembla
que podríem començar?
Per on vulguis
tenim un gran ventall
d'activitats
i de projectes
que tirem endavant
que es poden
aglutinar
en uns grans programes
nosaltres
tenim un programa
a l'atenció
a la família
i a l'acollida
de totes aquestes famílies
que a vegades
tenen una problemàtica
difícil de descobrir
però que troben en Càritas
aquest espai
d'acolliment inicial
també tenim programes
específics
dedicats
a la infància
i a la joventut
després també
un tema que ens interessa molt
és el tema
de la formació
i l'ocupació
és a dir
Càritas
el que intentem
en aquests últims anys
és passar
no solament
del terreny assistencial
que també cal fer-ho
quan és necessari
cap a ajudar
les persones
a que sàpiguin reinserir-se
en la societat
trobant un lloc de treball
trobant el seu propi espai vital
perquè siguin persones autònomes
que puguin
diguéssim
governar
i desenvolupar-se
com a persones
amb drets i deures
En aquest sentit
ara que parles
del programa
de formació
i ocupació
jo crec que ja
tots
si no coneixem
hauríem de conèixer
el programa
filigrana
perquè ja fa un quant temps
que funciona
Efectivament
A la plaça del Fòrum
tenim una de les botigues
Una de les 8
que tenim
a la diòcesis
i una altra
la tenim
a Torrefort
és a dir
als barris de Ponent
i llavors
diguéssim aquí
i a la resta
n'hi ha Constantí
n'hi ha Montblanc
n'hi ha Reus
en fi
n'hi ha l'Arbós
n'hi ha el Vendrell
i llavors també
n'hi ha Montblanc
i a Valls
no m'hi voldré
deixar cap
això és important
però penseu que això
té una doble vessant
és el concepte
de roba social
és a dir
que les persones
que tenen necessitats
de tindre roba
poden anar allà
a buscar-la
la poden triar
perquè això
els hi volem respectar molt
per tant aquest concepte
puguin triar
la roba que necessiten
amb una aportació
molt testimonial
perquè també
entenguin el valor
perquè també cal educar
d'alguna manera
doncs
aquesta capacitat
de saber
que totes les coses
costen una mica
i cal fer-li un esforç
amb aquesta petita
aportació
que fan les persones
usuaris
d'aquestes robes socials
llavors
amb això
muntem unes beques
que donen lloc
a que nois
i noies
poden començar
a fer un programa
de reinserció
sociolaboral
perquè així llavors
ells aprenen
a administrar
aquest magatzem
a preparar la roba
anar-la a recollir
a rentar-la
a deixar-la
a dir
fixeu-vos que aquest programa
té aquestes dos vessants
posar a la base
de la gent
que té pocs recursos
una
diguéssim
tota la que és
roba
no solament personal
si també
estris de la llar
i alhora també
amb aquesta petita aportació
que es pugui fer
llavors
això
fer aquestes beques
perquè uns altres
puguin trobar aquí
un espai
d'inserció sociolaboral
i s'han creat
llocs de treball
més i més no
preparar-los
perquè puguin anar
per exemple
fer el planxat de la roba
fer la classificació
aprendre que hi ha uns horaris
tot això és molt important
perquè hi ha persones
que no tenen aquests hàbits
i així els poden aquí
practicar
els poden adquirir
i després poden trobar
lloc a la societat
en aquest sentit
Caritas també
altres localitats
té programes
per exemple
de servei de recollida
i recuperació
de mobles
i electrodomèstics
efectivament
el Vendrell
en penso que és
que es desenvolupa
aquest programa
i aquí Reus també
efectivament
i també per exemple
pos de juguets
que també és veritat
destris per anadons
el que són els cotxets
els llits dels infants
els bressols
etcètera
i es treballa molt
en el tema
del projecte
de llet i farinetes
tot aquest material
per anadons
va parar
en part
justament també
aquest programa
exactament
aquest programa
té un programa
molt interessant
perquè a més
s'ensenya també
a les mares
aquelles mares
que potser
s'incorporen
a la societat
relativament joves
sense pocs recursos
d'hàbits
i habilitats
per cuidar
a un infant
se'ls ensenya
tot allò
tot allò
tot allò que és necessari
per ajudar

tenen aquesta voluntat
és a dir
fer més prevenció
que no intervenció
és a dir
preveure situacions
de risc
per tant
amb els joves

els estudis
perquè inclús
no troben
ni un espai
domèstic
adequat
a Càritas
per exemple
i aquí
citaria el cas
de Càritas Reus
per exemple
allà tenen
uns espais
amb unes taules
amb uns professionals
que els ajuden
que són voluntaris
tots
que els ajuden
amb aquestes
infants
a fer les activitats
de deures
a preparar alguna cosa
per l'endemà
que han d'anar a l'escola
i ja tenen aquest suport
que d'altra manera
no tindrien
i arribarien molt més
per dir-ho així
mancats
de recursos
intel·lectuals
l'endemà al matí
a l'escola
cada cop
teniu a Càritas
més demanda
de persones
que us demanen
el suport
i el recolzament
la nova immigració
és en part
un col·lectiu
molt ampli
al qual esteu donant
suport
en la mesura
que us és possible
efectivament
des de fa molts anys
ja la comissió
diocesana d'immigració
treballa
per ser també
aquesta porta
d'acollida
a moltes persones
que venen
a casa nostra
a demanar
tot tipus
d'assessorament
d'orientació
inicialment pot ser això
trobar aquella porta
i saben que
ells seran escoltats
si serà identificada
la seva situació personal
llavors
si ells
se'ls va adreixant
se'ls va acompanyant
perquè puguin
incorporar-se
amb dignitat
a la nostra societat
treballeu amb toxicòmens
també
no falta
col·lectiu
i treballeu
amb la gent gran
que probablement
sigui un dels col·lectius
bastant oblidats
a la nostra societat
sobretot
persones grans
que viuen
soles
a vegades
que ni els veïns
saben que hi viuen
efectivament
i en aquest sentit
ja fa en quant
deus que esteu fent
un treball de camp
fa bastant
si hi ha un compromís
que ja ve de lluny
i és
fer un seguiment
una identificació
de tots aquests col·lectius
i d'aquestes persones
que com dius molt bé
a vegades
en el seu entorn més proper
té consciència
que té una sèrie
de necessitats
o que està en una
situació de solitud extrema
que cal pal·liar
que cal acompanyar
que cal
d'alguna manera
posar la seva disposició
uns recursos
que d'altra manera
els seria
molt difícil
que poguessin sobreviure
però jo això
insisteixo
com sabeu
que a l'hora ja fa molt temps
que ho treballi
en totes les seves càrites
ja siguin les càrites
de les ciutats grans
com puguin ser
Tarragona i Reus
Tarragona concretament
ja es va fer un estudi
i ara se'n tornarà
a fer un altre
per identificar
l'envolum
de totes aquestes persones
que estan en una situació
de feblesa
i que són persones grans
que poden estar
en un risc
d'una certa situació
de cronificar
la seva feblesa
llavors això
se farà un estudi
seriós
que en el seu moment
també ja us presentarem
també s'intenta fer
posar Reus
i amb altres localitats
de la nostra diòcesi
la casa de Transeuns
que és
prou coneguda
a la ciutat de Tarragona
i que sembla
que hi haurà
bones perspectives
per un futur
a veure
la casa de Transeuns
a més té un compromís
que va més enllà
del Transeuns en si
sinó que és donar
més que de Transeuns
que també
és el que vol ser
és un espai
perquè aquelles persones
que hem determinat
no tinguin un sostre
no tinguin
un eixoplum
no tinguin un raser
sàpiguin que hi ha
una casa oberta
on poden trobar-li resposta
en aquella situació puntual
perquè la nostra societat
malauradament
es passa molt de pressa
d'una situació
podríem dir-ne
d'una certa normalitat
a no tenir res
sapiguin doncs
que la casa del Transeuns
té aquesta vocació
de ser la casa gran
per acollir
a totes aquelles persones
d'una situació puntualitat
de la seva vida
necessiten
tindre allò
una casa
i que pel que sigui
l'han perduda
Caritas
és una de les organitzacions
al nostre país
que sempre
ha volgut
deixar els comptes clars
entre altres coses
perquè en part
es nodreixi
de les aportacions
de persones
que volen col·laborar
que pensen
que han de repartir
aquella riquesa
que tenen
i en aquest sentit
vull dir
us podeu considerar
dins dels raonables
satisfets
de les aportacions
que heu anat rebent
dels particulars
però també
podria ser
d'institucions
i entitats
efectivament
nosaltres tenim
dues vies
per finançar
tots els nostres
projectes
que són
les aportacions directes
que ens puguin fer
les persones
a través
de donatius
a les parròquies
a les col·lectes
específiques
als socis
etcètera
però també
voldríem dir
que també rebem
una part
de subvencions
i d'ajuts
mitjançant
la signatura
de convenis
ja sigui
de la Generalitat
ja sigui
a nivell
de l'Estat
i també
dels ajuntaments
i d'altres entitats
podríem dir
un poix
de caràcter
financer
sigui com sigui
i segur
que els oients
estarien d'acord
és de les organitzacions
que té
més bona reputació
dins
de l'àmbit
del treball social
gràcies
per què ens has dit
és un fet
és un referent
no les persones
que siguin
de confessió
catòlica
perquè dins
dels voluntaris
hi ha moltes
persones
que no es consideren
catòliques
elles mateixes
però que també
col·laboren
amb vosaltres
sí
efectivament
nosaltres aquí
també volen tindre
molta cura
de continuar
mantenint
la confiança
de tota la societat
per això
tenim aquest costum
que a vegades
ens costa
acabar de presentar
els números
com tenim avui
perquè estem a final
del 2006
i ara presentem
els del 2005
però vols ser
molt curosos
volem que la societat
conegui
amb tota transparència
quins són els diners
que rebem
d'on ho rebem
i cap a un destinem
per tant
insisteixo
això ens demana
un treball
molt acurat
però també
nosaltres volem
mantenir
aquest compromís
públic
amb la societat
que ens fa confiança
nosaltres els volem
explicar en tot detall
en què invertim
els recursos
que ells ens fan
dipositaris
un detall
de quotidianitat
un detall simple
que pot ser
una anècdota
quan es fa
el canvi d'armari
tothom
no, no
això ho portaré
a Càritas
per exemple
ningú se li acut
que aquella roba
o aquells gestits
que estan en bon estat
els pugui portar
a un altre lloc
i parlo d'una anècdota
que a Càritas
ja sabem
i ho hem explicat
que és molt més
però això podia ser
un indicatiu
del coneixement
que té la societat
de la vostra institució
efectivament
i això
volíem mantenir-ho
però
això mantenir-ho
per poder anar més enllà
perquè les persones
se'ns fan confiança
i s'estableix
aquest diàleg
de mútua confiança
també pensem
que la societat
també ens ajudarà
a denunciar
a evidenciar
a tots plegats
reconèixer situacions
d'injustícia
situacions
d'afeblege
molt radical
que es presenta
en la nostra societat
i que nosaltres
també els hi volem explicar
perquè la societat
igual que ens fa confiança
en els seus béns materials
també ens els faci
en alguna mesura
i puguem compartir
aquesta sensació
i aquest canvi d'actituds
perquè el món
sigui cada vegada més just
programes
acció directa
i comunicació
programes de sensibilització
perquè al final
un cop s'ha posat
el plat a taula
aquest plat s'acaba
es treu de la taula
però el problema
continua
efectivament
per això us comentava abans
que nosaltres
ara hem anat passant
del que abans
inicialment
va ser
una càrita
és evidentment assistencial
perquè les característiques
de la nostra societat
era la que era
ara el que intentem
doncs és això
que podem treballar
en doble vessant
en posar a l'abast
de les persones
recursos
estructurals
i funcionals
perquè siguin capaços
de cercar una sortida
a la seva situació
de feblege
però alhora també
volem conscienciar
les persones
per això fem campanyes
de sensibilització
perquè tots plegats
també podem ajudar
a que la nostra societat
sigui menys agressiva
sigui menys competitiva
en un sentit radical
de la paraula
i tots plegats
si posem el nostre
gran de d'això
rebeureu
que podem fer
una ciutat
més inclusiva
nosaltres volem
també treballar
amb aquesta acció
de sensibilització
perquè pensem
que la nostra societat
no expulsi
en excés
massa persones
cap a la situació
de la marginalitat
que no sigui una ciutat
solament per la gent d'èxit
sinó que l'èxit
de la nostra societat
serà
que cada vegada
sigui més inclusiva
i que totes les persones
siguin quines siguin
les seves possibilitats
la seva
diguéssim
capacitat
de desenvolupar
si tinguin un lloc
i el puguin viure
en dignitat
però vaja
no vull semblar
demagògica
en cap moment
però a vegades
dius
home
una societat
que és capaç
d'escandalitzar-se
per alguna cosa
que ha fet una folclòrica
que no coneix de res
i no s'escandalitza
amb el darrer informe
que ha fet
en el qual
ha col·laborat
naturalment
Caritas
que diu
que
Espanya
és el país
que té
més nens
en la pobresa
de tota la Unió Europea
i davant d'aquesta
dada
no ens escandalitzem
quan som capaços
d'escandalitzar-nos
per qualsevol altra
vaginada
no sé què vols que et digui
és que efectivament
aquí està el tema
i aquesta és una de les missions
de Caritas
és el país
que té el nombre
de nens
de menors
més pobres
de la Unió Europea
i som 15 països
si no m'equivoco
efectivament
som a la cua
efectivament
i parlem de nens
de menors
no sé
a mi
jo llegia aquesta informació
aquests dies
i em quedava
de veritat
boca a vegada
efectivament
i això és el que nosaltres
tractem de fer
amb aquestes campanyes
de sensibilització
de dir que a vegades
som una miqueta hipòcrates
la societat com a tal
ens és molt més còmode
com deies tu molt bé
Iolanda
escandalitzar-nos
de segons què
però clar
parlar d'aquests infants
que estan en aquesta situació
de pobresa
de desemparament
és que és una pobresa
a vegades
que no és aquella pobresa
tan pobresa
que estem acostumats
a pensar de temps passat
del segle XIX
parlant de persones
que potser viuen a prop nostre
i la pobresa que tenen
és que no tenen
una persona a prop
que tingui cura d'ells
que tingui
prou d'assistència
que els doni aquest suport afectiu
i emocional
tan important
que realment
els faci sentir
estimats
i els faci sentir
que formen part
d'una societat
com deia abans
inclusiva
Podria semblar
un conte de Dickens
com deies
però no ho és
canalla
que a l'hivern passa fred
que a l'estiu passa calor
que pot passar un dia sencer
sense menjar
gaire aliment
és a dir
estem parlant
d'aquestes situacions
al nostre país
i que aparentment
poden anar pel carrer
i tu no pensaràs
que aquella criatura
no ha menjat
el que ha de menjar
i potser no ha tingut
aquesta atenció
que estàvem parlant
i això
i això queda molt a prop nostre
això també es pot donar
a la nostra escala
si m'ho deixis dir
això és el trist
i el difícil
i el que Caritas
vol posar davant
de la societat
és dir
escolti'm
mirem el nostre entorn
més proper
que hi ha moltes situacions
el que diuen nosaltres
en diem les noves pobres
i aquí
hi podem comprometre tots
com a persones
que vulguem
dir-se
tirar endavant
una societat
com et deia
molt més justa
molt més integradora
molt més acollidora
no
no
no
no
no
no
ens inventem res
és un informe seriós
és un informe
que fins i tot
doncs
determinades institucions
i determinats agents socials
hauran d'estudiar
i analitzar
ens consta
que
que ho volen fer
ja veurem
si entre tots
posen
o posem
solució a aquest aspecte
en fi Carme
que no ens agradaria
quedar-nos
amb aquesta imatge
negativa
del món
que ens envolta
sinó tot el contrari
amb la imatge
que et sembla
dels treballadors
professionals
formats, perquè són temes prou seriosos
perquè hi hagi persones ben formades
i voluntaris. Ens quedem amb la feina d'aquests
voluntaris, si et sembla, per acabar amb un to
més optimista, no? Efectivament, penseu
que el gran capital de Càritas, hi ha
aquí uns professionals molt compromisos
i amb un gran nivell professional, els quins
sincerament, jo també aprofito
la vinentaja per manifestar
les nostres gràcies més expressives, perquè ho fan
molt bé i amb molt compromís, però també
deixeu-me dir que hi ha, no us compteu,
900 persones a la diòcesi de Tarragona
que dediquen hores de la seva
vida a treballar al costat de les persones
més febles o per tirar endavant
aquests projectes. Compteu el que són al cap
de l'any, 900 persones
fent una feina. Si féssim
una anàlisi des del punt de vista laboral,
veuríem que són moltes hores i que és un capital
humà molt important i que aquí
també aprofito la vinentaja, si em permés, i Holanda,
és a dir, que la gent s'animesi voluntari,
que això no vol dir que hi hagi un compromís continuat
i molt llarg i molt feixuc, sinó que
a vegades aquesta aportació voluntària
pot ser ajudar-nos a tirar endavant
la incorporació d'un programa
informàtic amb una Càritas d'una parròquia
i això també és voluntariat. Sí, sí.
És a dir, moltes avui dia la gent encara
potser ens veu massa el voluntari de Càritas
amb un compromís a llarg termini
que això a vegades no s'ho pot permetre.
No, no, escolteu, voluntari de Càritas
pot ser una persona que digui, mira, jo una vegada a l'any
podré vindre una setmana perquè em dispojo.
Què us puc ajudar? I soc un professional d'això.
Necessitem molts professionals.
Des de fer una mudança fins a classificar
quatre capses o un programa informàtic.
Deixeu-m'ho dir, és que clar, avui dia hi ha molta gent jove
o gent, diguéssim, doncs ja adulta
que té una experiència professional
que ens falta i aquí aprofito
i torno a insistir que tots aquells professionals
que tinguin voluntat de ser voluntaris de Càritas
i parlaria aquí a tots els col·legis professionals
abogats, metges, sanitats, llicenciats, economistes, etcètera
poden ser voluntaris, ens poden fer molts serveis.
Poden trobar un economista que ens ajudi
per dir-ho així a fer algun anàlisi o algun estudi
i ens digui, mira, jo cap de l'any els faré aquest estudi
o els faré aquest informe
o un arquitecte o el col·legi d'aparelladors
que quan haguem de fer alguna cosa ens pugui ajudar.
I això ho tenim, ja en tenim alguns.
Però, de veritat, que pensin els professionals
que poden dedicar unes hores de voluntariat
i que, sincerament, això val la pena
perquè així farem molt millor.
I, senzillament, és adreçar-se a Càritas mateix
o a alguna de les parròquies i, escolti, jo vull ser voluntari
o voluntària, què he de fer?
Efectivament.
I ja està, no té més.
Amb cada parròquia trobareu una persona de Càritas
que us acollirà i llavors, segons les característiques
i les vostres possibilitats, les persones que ens estiguin escoltant
saben que nosaltres trobaran l'oportunitat
de ser solidaris i de poder ajudar els altres.
Ja saps que s'acosta a l'edat aquella dels bons propòsits
que no complim mai, que és el començament de l'any nou,
però, en fi, intentarem complir-los cara a l'any viure
i fer un contracte amb nosaltres mateixos.
Efectivament.
Carme Borbonés, directora de Càritas dius a Sena de Tarragona,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.