Tres minuts, un quart d'una del migdia, continuem endavant.
Des del matí de Tarragona Ràdio, ahir al vespre es feia a l'antiga audiència
l'acte de lliurament de prop de 1.400 certificats de català
de diferents nivells dels cursos que s'han dut a terme en el darrer període.
És un acte destacat d'aquest centre perquè, a més,
és el moment també de reconèixer la tasca que fan els voluntaris,
és el moment de reconèixer la iniciativa de moltes persones,
algunes d'elles que tenen nivells elementals en català
però que decideixen participar també en una convocatòria
que ja comença a ser veterana, com el concurs de cartes d'amor i desamor de Sant Jordi.
En fi, que és un dia especial, aquest que tanca un cicle
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
per això hem convidat la seva directora, Rosa Ibars, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs asseguda al lloc on, durant tota la temporada seu, l'Enric Garriga,
avui li han pres el seu quart de català per fer una mica de valoració de tot plegat.
Sí, sí, he prestat una mica malalta, però...
No et farem fer concurs ni res d'això, eh?
Gràcies, gràcies.
Som considerats i també, escolta, no cal que assumeixis aquest paper fins al final.
En fi, bromes a banda, l'acte d'ahir té un caràcter protocolari, òbviament,
però també té un caràcter, diguem-ne, molt personal, no?
Perquè, en definitiva, bona part de la gent que treballa durant tot l'any
s'aplega en un acte únic per reconèixer aquesta tasca.
Sí, és la manera que tenim d'agrair tant als professors,
a tota la gent que treballa al Centre de Normalització Lingüística,
com sobretot als alumnes i als voluntaris, doncs, la feina que han fet al llarg de l'any.
I aprofitem aquest dia, doncs, per fer una mica de balanç,
encara que sempre l'hem de fer provisional, eh?
Però no el podem fer mai definitiu perquè no parem mai.
És el que t'anava a dir, que es tanca un cicle però l'activitat no cesa.
No, no, no. Nosaltres, les dades definitives sempre les podem presentar
quan fem la convocatòria del curs següent, quan fem.
Però ara encara no hem acabat, encara estem fent...
Hem de començar cursos a Tarragona.
El mes de maig i juny vam començar cursos nous també en certs llocs,
perquè sabeu que som fora de Tarragona, també, no només a la ciutat,
sinó en altres llocs, perquè hi ha molta demanda per fer cursos
i aprofitem, doncs, fins a l'últim minut per fer tot el que podem.
Una demanda creixent.
Sí, no s'atura.
No ho sé per què exactament, suposo perquè segueix arribant població
i segueixen instal·lant-se aquí per viure i llavors...
Les campanyes probablement contribueixen, no dic que sigui un fet de decisió,
però sí contribueixen a entendre que bé, que el català és una llengua
que cal aprendre per utilitzar-la, que és una eina quotidiana de comunicació, no?
Exacte, jo penso que, i sobretot els alumnes que tenim dels nivells bàsics,
veuen que sí, que és veritat que necessiten el castellà, naturalment,
però que també necessiten el català si volen optar a certes feines
o a certes relacions socials, laborals o de veïnatge, del tipus que siguin, no?
Perquè, clar, s'utilitzen les dues llengües, per tant, va bé de conèixer-les totes dues.
El camp d'aprenentatge del centre és molt ampli sovint
i en els últims temps parlem sobretot per aquests cursets de nouvinguts,
però no hem d'oblidar que es continuen impartint els nivells més superiors
i que fins al nivell D, vull dir que a vegades ens oblidem d'aquest esperit inicial
i aquests cursos que van ser els primers que es continuen donant, clar.
Aquesta última convocatòria hem hagut de doblar el nivell D.
Jo he dit el nivell D, que no sé si es diu així.
Sí, sí, el nivell D és superior, sí.
A vegades canvia la nomenclatura.
Em sembla que és el que ha canviat menys de nom.
Ara el C és de suficiència, l'altre, el B és l'intermedi,
però bàsicament el D manté nivell superior, nivell D.
I bé, ja l'hem hagut de doblar perquè hi vam haver de buscar un altre espai
perquè ja teníem molts alumnes i no els podíem atendre tots.
I bé, doncs ho vam fer i em sembla que amb bons resultats.
Ja veurem a veure com continua.
Perquè clar, potser sí que som més coneguts ara per tots els cursos que fem
de nouvinguts o per persones que habitualment no parlen la llengua catalana,
però Déu-n'hi-do també tenim, continuem tenint molts alumnes
dels nivells intermedi de suficiència, el B i el C antic i del nivell D.
Parlaves de dades provisionals, et sembla que comentem algun
en quant a nombres de cursos que heu fet, participació?
Aquí a Tarragona, doncs mira, aquí a Tarragona hem fet 78 cursos,
tant presencials com a distància, sabeu que fem de totes dues modalitats,
amb 1.244 inscrits fins al moment d'ara,
a més d'unes 100 persones que han passat pel Centre d'Aprenentatge
de Català, el Centre Obert.
Això aquí a Tarragona.
Si fem un balanç provisional, molt provisional i molt aproximat
de tot el centre, pensem que estarem al voltant de 3.800 inscrits.
Enguany.
I llistes d'espera a vegades, no? Per determinats cursos.
Sí, sí, sí. I llistes d'espera.
Perquè no s'ha pogut donar resposta a la gran demanda que hi ha.
Tot i que va ben guany un increment de dotació econòmica, oi?
La veritat és que a partir del febrer ho vam notar
perquè hem pogut disposar d'una altra plaça aquí a Tarragona.
Ara parlo només de la ciutat de Tarragona.
I clar, això ens permetrà fer 14 cursos més en guany.
Volguis que no es noti.
Es nota, no? Perquè es pot atendre quantitat de gent.
De totes maneres, sempre queda alguna llista d'espera
però s'intenta poder atendre tothom que vingui.
És la prioritat, em sembla, de tothom, tant de les institucions com nostra.
Que la gent no es quedi al carrer, que vinguin i que comencin a estudiar.
Després hi haurà gent que continuï, gent que no,
però almenys és la primera acollida de poder-la fer ràpidament.
Hi ha un altre aspecte molt interessant i que també ha anat creixent,
no diria jo, o no ho sé, al mateix ritme que s'han incrementat els cursos i la demanda,
que és la participació de voluntaris.
Sí, sí.
En aquest aspecte esteu molt satisfets des del centre, no?
Perquè des de la primera convocatòria ara hi ha hagut un increment.
Mira, ara aquí a Tarragona hem fet la cloenda de la sisena convocatòria,
que ja fa quatre anys llarg, perquè sabeu que hem fet més d'un a l'any, no?
És un programa que es tracta que parlin com a mínim deu hores, en deu setmanes.
Per tant, ens dona la possibilitat de fer-ne dues a l'any.
Ara aquí a Tarragona, doncs, hem acabat aproximadament unes 40 parelles,
per tant, són 80 persones,
i en el total del centre, ara quan acabem el curs,
doncs estarem al voltant de 200 parelles llargues.
Però això són moltes, eh?
Són molta gent i molta gent implicada, sí.
I funciona molt bé perquè els voluntaris s'hi posen molt,
posen la banya, no?, que la classe surti bé,
i estem molt, molt, molt contents.
Content en... Sí, digues, digues.
No, no, dic que a vegades sí, et pots trobar el cas,
com que són gent gran, gent adulta, en aquest sentit,
que tenen família, feina, etcètera,
a vegades hi ha problemes d'horaris, sobretot.
Però estem molt contents perquè, pel que és el tracte
entre els voluntaris i els nostres aprenents,
doncs, de moment, la majoria, el 99,9% dels casos,
ha funcionat molt bé.
I es fan grans amistats.
Sí, sí, sí.
No sempre, però a vegades es fan grans amistats, no?
Sí, és veritat, sí, sí.
Jo conec de casos, doncs bé, que van a dinar per Nadal,
que han passat els Nadals, que van a fer excursions,
jo conèixer el territori, doncs, molt bé, molt bé.
En fi, encara hi ha un altre dels aspectes,
que ahir és dels moments aquells esperats,
que és el concurs de cartes d'amor i desamor,
que vau iniciar ja, ja és la setena edició.
La setena edició, és que el temps passa molt de pressa.
Passa molt de pressa.
No, no, sí, va ser que van dir,
mira quina gràcia, convoquen un concurs de cartes d'amor i desamor.
Doncs la gràcia s'ha convertit, que hi ha una participació.
Què va haver-hi més, d'amor o desamor?
Ho preguntem sempre d'amor.
Sí.
Doncs jo, en alguna edició hi ha hagut més de desamor, eh?
Sí, i curiosament sí.
Són més amorosos?
Sí, es veu que sí, que guanyes un bon any.
Que la gent està de bones.
Mira, és una bona notícia,
que hi hagi un sovintejat més les d'amor que les de desamor, eh?
Sí, sí, i molt bé.
No sé si ara ens haurem de plantejar
si no ampliem una mica, no?
Tot d'engraixement aquí al centre, eh?
Déu-n'hi-do.
Del concurs, perquè, clar,
nosaltres el que volem és que participi tothom.
I estem molt contents perquè en guany
una de les persones que ha guanyat és del Bàsic 2.
I l'any passat també vam guanyar una persona
que era del nivell elemental,
que és el que està una mica més amunt del Bàsic,
però que encara no arriba al nivell B d'abans, eh?
Però, clar, volem que participin més,
o sigui, que pugui participar tothom.
I, clar, potser haurem de canviar alguna coseta.
I fer categories, potser.
Sí, sí, ens ho hem de plantejar exactament,
a veure què és el que...
El que volem és que la gent participi,
però a veure com podem fomentar
aquesta participació entre els alumnes.
Doncs queixem, eh?, perquè hi ha hagut moltes cartes,
però ens agradaria que n'hi hagués més.
Van haver de llegir les cartes guanyadores en públic, o...?
Sí, sí, jo comentava després
a una de les persones que érem allà a la taula,
li comentava que era curiós
perquè jo les havia llegit totes
perquè formo part del jurat,
per tant, les havia llegit totes.
I quan les vaig sentir llegir en veu alta,
sempre em sorprèn molt,
perquè sembla una altra carta, no?
El sentiment aquell que posa aquí a l'escrit, eh?
Sí, exacte.
Sí, sí.
Enguany ho va fer el Quico Valls,
el Francesc Valls Calçada,
que és la persona que ho va llegir,
i que també, com que ell havia estat voluntari,
també ens va comentar una mica
la seva experiència com a voluntari lingüístic.
Tenim els guanyadors aquí del concurs,
si es poden dir, és clar.
Sí, sí, clar.
Mira, la millor carta d'amor,
era el lema que portava,
era estimada i mortal,
i la va presentar el Carles Fernández Zamora,
que és un alumne del nivell superior,
del nivell D.
I el Premi a la millor carta de desamor
és la que porta per lema Una nit humida,
i la va presentar la Mònica del Pilar Manriquez Martínez,
que és del nivell bàsic 2.
Per tant, estem molt contents,
perquè hi va haver un de cada extrem,
de l'art que nosaltres tenim per ensenyar català.
I els premis són llibres,
entre els espectacles,
és un premis que s'adiuen molt, no?,
amb el tema de la cultura i de la llengua.
Sí, nosaltres molt culturals sempre, sí.
Modestos i culturals, eh?
Sí, això.
No sé per què sempre va lligada una cosa amb l'altra, eh?
La cultura i la modèstia de mitjans, en general,
en general parlem, eh?
Sí, sí, sí.
En fi, Rosa, perspectives per aquest estiu?
Doncs bé, acabar tot el que tenim entre mans,
que no és poca cosa,
tenim molta cosa,
perquè tots els cursos porten una part administrativa,
que també ha de quedar,
que comporta,
doncs fer una sèrie de paperassa imprescindible,
perquè la cosa pugui tirar endavant,
deixar les coses ja acabar el curs,
i quan tornem de les vacances,
però jo torno una mica abans,
me'n vaig una mica abans i torno una mica abans,
faig el balanç ja definitiu,
el que és el definitiu del curs, 2005-2006,
i ja estem treballant a l'organització de l'altre,
perquè al setembre ja comencem una altra vegada
període d'inscripció.
És a dir, que no parem mai, això ja ho sabeu.
Si hi haurà un increment,
un augment de places tot plegat,
això ja es veurà,
però en principi es manté el que hi ha.
Sí, en principi, durant un any,
podem assegurar que mantenim el que tenim.
Sabeu que de cara a l'any que ve
és tot com una mica més difús,
perquè depèn d'altres instàncies
que no són les nostres.
Això ja no és de la nostra competència, Rosa.
Sí, exacte, exacte.
Fem el que podem.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Per aquesta col·laboració també
que mantenim al llarg de l'any
des d'un quart de català.
La veritat és que aprenem molt
i esperem que els oients també n'aprenguin.
Nosaltres, de la ràdio,
també n'aprenem moltíssim.
I bé, que continua aquesta col·laboració
que ho farà, òbviament.
I en tot cas,
des d'aquí enviem una abraçada a l'Enric Garriga.
Sí, sí, sí.
El mínim que podem fer.
És el mínim que podem fer.
No li agrada gaire anar al metge.
Moltíssimes gràcies, Rosa,
i bones vacances.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.