logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquest divendres a la nit,
al nou recinte del Palau Firal i de Congressos de Tarragona,
just davant de la sessió de tren,
serà l'escenari d'un sopar organitzat
per la Conselleria de Medi Ambient de la Ciutat
per celebrar el 15è aniversari de la creació d'aquesta conselleria.
Sota el lema 15 anys d'il·lusió i un futur de sentiment,
prop de 1.200 persones es reuniran en aquest recinte
del Palau Firal i de Congressos per fer balanç
i per celebrar, en certa manera,
els 15 anys de la creació d'aquesta àrea
per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Per celebrar, per comentar aquesta efeméride
i, sobretot, per fer balanç del que han estat
aquests 15 anys a la regidoria de Medi Ambient de Tarragona,
saludem a l'estudio de Tarragona Ràdio
el seu responsable, el tinent d'alcalde
de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona
i responsable de què seria en aquests 15 anys
el senyor Agustí Mallol.
Senyor Mallol, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què la Burg s'organitza aquest sopar?
Quin és l'objectiu d'aquest sopar d'aquest divendres?
Bé, l'objectiu és reconèixer
i fer un homenatge a la ciutat de Tarragona,
als seus ciutadans en el seu conjunt
i a persones i entitats
que al llarg d'aquests 15 anys
i de la pròpia vida de les entitats i de les persones
han fet possible que la ciutat de Tarragona
sigui una ciutat cohesionada,
sosteniblement parlant,
i ho diu el lema, no?,
una ciutat 15 anys d'il·lusió i de futur de sentiment,
que crec que la ciutat de Tarragona,
si algú ha aconseguit,
és que els ciutadans tenen una estimació,
tenen un sentiment.
I quan un poble té aquestes connotacions
que surten de la pròpia naturalesa,
el que fa és el poble tindre una força immillorable.
Jo sempre dic que Tarragona
ha de ser el que vulguin els ciutadans de Tarragona,
ni des de Barcelona,
ni des de Madrid,
ni des de Brussel·les,
ens tenen a dir quin és el futur de la nostra ciutat.
Avui Tarragona és una ciutat potent
que s'envolta al costat de la seva projecció econòmica,
social, esportiva, cultural i sobretot humana
i de sensibilitat de futur.
I això és una cosa que ho hem treballat entre tots
i aquest és el reconeixement que farem a entitats.
Un sopar en què hi haurà això,
reconeixements i hi haurà diversos premiats.
Sí, nosaltres el que hem volgut és fer un anàlisi,
per exemple, qui ha defensat la Terra en aquests moments?
Per l'Unió de Pagesos.
L'Unió de Pagesos, amb les seues crítiques constructives,
els governs, els d'ara, els d'abans,
defensant la terra del nostre país
i de la nostra Tarragona,
fem un reconeixement perquè s'ho mereixen.
Qui és el que defensa la mar?
Doncs els pescadors, no?
També fem un reconeixement a la Federació
de Cofredies de Pescadors,
Metges sense Frontera,
una organització a nivell mundial
que està donant una solidaritat
a aquest món injust
d'una part rica i d'una part pobra.
A la Fundació, a l'Onze,
també donem a un gran periodista,
en Xavier Pedrol,
que el se'l sigui bé, la seva senyora,
que va treballar molt
perquè la ciutat tingués aquesta força
que té i un gran tarragoní.
També donem a l'Oriol,
que és un actor de Tarragona...
L'Oriol Grau.
L'Oriol Grau,
que porta el nom de Tarragona allà on va.
Jo li agraeixo,
perquè ell pot vindre,
que està en directe en un programa,
vindran els seus pares.
També hi ha l'associació de Setmana Santa,
l'agrupació, que també fan
que la ciutat sigui projectada a nivell mundial.
També donem un altre guardó,
sincerament, a dos indústries químiques
per les inversions que fan,
Repsol Química, pel tema Dolors,
que ha fet una inversió
en bassetes de més de 500 milions.
També donem a Joan Grinyó,
que treballa amb la recollida
i amb el tractament, diríem,
dels plàstics,
que és una empresa totalment familiar.
També donem també a una altra entitat,
que és una entitat nostra,
que són els portants de l'aigua de Sant Magí.
I després, evidentment,
també donem, sincerament,
al Club Gignàstic,
per la seva passió
i la seva cohesió a la ciutat,
envers un projecte de futur
i un projecte de primera,
com la ciutat és.
Si li sembla,
ara tenim intenció
d'anar desgranant diferents qüestions,
però així,
en àmbit genèric,
quin balanç en fa
d'aquests 15 anys
a la Conselleria Medi Ambient?
Positiu.
Jo ho no he provat,
perquè seria molt pedulant
que diguis,
escolti, sobresalient,
Ciutadans de Tarragona creuen
que hi ha un departament
totalment obert,
una Conselleria Medi Ambient,
que abans que el govern,
el nostre govern,
el nostre pis de la Generalitat,
no existia,
ni el Ministeri Medi Ambient,
nosaltres ja l'havíem creat.
El Joan Miquel Nadal,
l'any 91,
va dir,
hosti,
s'ha de crear una Conselleria,
seràs el responsable,
la veritat.
Em vaig quedar una mica sorprès,
com un tècnic de la indústria química
podia tindre
la responsabilitat
tan important
dels temes de Medi Ambient
i Protecció Civil.
Em vaig trobar
amb dos atemptats d'ETA,
amb una psicòsis de terror
amb els ciutadans de Tarragona,
que clar,
un atemptat
en un altre lloc,
que no va ser el rac
del pantalà,
que ha sigut
l'atemptat,
que ha sigut una,
diríem,
l'accident
ha provocat,
hauria pogut tindre
conseqüències molt series,
i després me vaig trobar
l'any 90,
que ho hem de dir sincerament,
amb una manifestació
a la Rambla
contra la indústria química,
indústria química
més seguretat,
clar,
em trobo
amb un hàndicap
sociològicament parlant,
difícil,
però jo sempre he dit
que quan tu obres les portes,
quan tu fas participar
els ciutadans,
el moviment veïnal,
els sindicats,
la indústria,
i comences a treballar,
són tantes i tantes hores
que avui podem dir
que la indústria química
forma part,
ja diríem,
del teixit social
de la nostra societat.
És una de les coses
de les quals
se sent més satisfet,
per dir-ho d'alguna manera,
que els ciutadans
ja no manifestin
un rebuig obert
a la indústria química
i petroquímica
de la ciutat.
Aquest,
són moltes les satisfaccions,
aquesta és una
de les satisfaccions,
una altra satisfacció,
com l'he dit abans,
és que he intentat
a través de,
que els tarragonins
tinguin una personalitat
nacionalista tarragonina,
jo parlo
del nacionalisme tarragoní,
no parlo
del nacionalisme,
li diré el per què.
Però,
estem parlant
de medi ambient,
eh,
senyor Mallol?
Sí, sí,
de medi ambient,
a nosaltres,
és molt important
que els ciutadans
de Tarragona
defensin
la seva ciutat.
Jo el que no m'imagino,
jo quan surto
de Tarragona,
o ara vaig donar
una conferència
a París,
he donat conferències
a Itàlia,
surto a Argentina,
i quan dono
una conferència
sempre parlo bé,
de la meva ciutat,
del meu país
i de l'Estat.
Jo sempre dic
que tenim
un gran president,
sempre dic
que tinc
un president
de la Generalitat
coherent,
i sempre dic
que tinc
un bon alcalde.
Jo crec
que aquest
és el missatge
i això ho aconseguim,
no?
Quan parlem
els tarragonins
avui,
aquesta força
que tenim
a través
de totes
les campanyes
que han fet
del medi ambient,
la gent
o les persones
no s'han donat
compte,
però totes
les campanyes
que puc dir
que als 15 anys
han sigut
més de 500
campanyes
a les escoles,
totes portaven
aquest apartat
de valorar
i de sentiment
tarragoní.
Avui,
si vostè es veu
al camp del Nàstic,
com pot ser
que avui
la joventut
i parlo
en tema
de medi ambient
vol dir la vida,
vol dir la societat,
vol dir conviure
amb la natura.
Aquest
algú ha fet
el Departament
de Medi Ambient
perquè els ciutadans
de Tarragona
tinguin aquesta qualitat
de vida
i tinguin
aquesta il·lusió
per la seva ciutat
a través
de les campanyes.
Vostès miren
les campanyes
d'una manera
induïda,
jo ja posava
aquests elements
diríem
de sostenibilitat
compartida
en tots els ciutadans,
la cohesió
dels ciutadans,
col·laborar,
corresponsabilitat,
estimació
per el que fas
i evidentment
jo crec que avui
podem dir
que és un balanç
totalment positiu.
Gràcies, sincerament,
a tantes i tantes persones
i a 300 voluntaris
que estan
a l'entorn
del Departament.
Si parlem
de campanyes,
no entrarem
ara a valorar
el funcionament,
el resultat
que han tingut,
però en qualsevol cas
l'impacte,
recordem per exemple
la celebra campanya
a la televisió
de Tarragona,
aleshores ja
més TV sobre
el reciclatge
o la campanya
que en qualsevol cas,
més enllà
d'altres consideracions,
impacten,
va tenir força.
Sí,
jo crec que
els mitjans de comunicació
sou, diríem,
el vaixell insígnia,
parlem en termes mariners,
el vaixell insígnia
d'arribar
a la societat.
Jo faig
les campanyes,
arribo,
però si vostès,
els mitjans de comunicació,
escrits
i parlats
i visual
no acompanyen
i la veritat
i la veritat
també diuen
la realitat,
jo crec que la crítica
és constructiva,
també és important.
Jo he tingut
al llarg d'aquests 15 anys
crítiques constructives
i has de saber
demanar perdó
si en algun moment
t'has equivocat,
has de saber
agrair
aquelles persones
que venen al departament
i donen alguna idea
i això també
forma part
diríem
d'aquest balanç
positiu
que no deix de ser
el departament
de medi ambient
un fil
conductor
de futur
d'unes pràctiques
i una cultura
diferent.
Situem-nos
de nou a l'any 1991,
abans parlàvem
de les consideracions
sociològiques,
d'aquest malestar,
cert malestar
que hi havia
envers
la indústria química
de la ciutat,
a redor
d'un parell
d'atemptats
que es van patir
a finals de la dècada
dels anys 80,
però si li sembla
parlem de coses
tangibles.
A nivell
de medi ambient,
la ciutat
s'ha anetat
a bruta,
contenidors,
etcètera.
Com estava
la ciutat
l'any 1991?
Bé,
a l'any
89-90
els ciutadans
llençaven
la brossa
al costat
de l'arbre
amb una bossa,
tot junt.
A l'any 91
nosaltres
som la primera
de les primeres
ciutats
de l'Estat
que comencem
amb la recollida
selectiva.
Avui som
una ciutat
que
quasi el 90%
dels ciutadans
saben
que és la recollida
selectiva.
Ho sabem
però ho practiquem
o no?
Sí,
es practica
en aquests moments
quan tu vas pujant
progressivament.
És difícil,
és complicat,
però jo crec
que els ciutadans
cada vegada més
han de tindre
una corresponsabilitat
de cara
que la ciutat
ocupi
un lloc
que li pertoca
dintre
a nivell internacional
amb els teves
mediambientals.
Avui podem dir
que en tema
de paví i cartó
som de les primeres
de Catalunya,
han pujat
amb el vidre,
han pujat amb els plàstics,
amb les andròmines,
tenim una discelleria
fixa
i dues discelleries
mòbils
que
durant
cada setmana
estan en un barri
diferent
i en un lloc
de la ciutat.
Em vaig trobar
en quasi
190
abocadors
incontrolats
a l'any 91.
Sap el que és vostè
tota la llera
del riu Francolí?
El riu Francolí
més de 70 abocadors
a l'any 91,
abocadors
per tot arreu.
Avui,
evidentment,
han millorat
moltíssim
el tema
dels abocadors,
tenim el mapa
acústic,
tenim el control
de les emissions,
tenim el control
de l'aire,
tenim el control
de l'aigua del mar,
tenim el control
de l'aigua
de l'ús de boca,
tenim un laboratori públic
que són dels pocs
que queden
a l'estat espanyol,
mentre altres
ciutats
amb governs progressistes
tanquen els laboratoris
i donen el seu servei
a empreses privades,
nosaltres el que fem
és remodelar,
actualitzar
i tindre un servei públic,
no només
en el camp
mediambiental,
diríem,
industrial
o de qualitat d'aire
o del transport públic,
que això és un tema
important que a nosaltres
10 milions de viatgers
amb les campanyes
que hem fet,
sinó un camp
que a nosaltres
que a vegades
no es valora
és el tema
de l'alimentació.
Nosaltres estem
també controlant
els aliments,
a les escoles,
als bars,
el control de les piscines,
el control dels hotels,
el control de les escoles,
vull dir que nosaltres
tenim una xarxa,
diríem,
tècnica
que avui podem dir
que no hi ha res
que no controlem
perquè la qualitat de vida
sigui cada vegada millor.
Senyor Mallol,
faci autocrítica.
Què ha faltat
o que no s'ha fet bé
o suficientment bé
en aquests 15 anys?
A mi m'agués agradat,
sincerament,
autocrítica.
Home,
és difícil.
Autocrítica
és no tindre
més hores.
Em critico
amb mi mateix,
que tinc poques hores al dia.
jo me dedico,
i ho dic sincerament,
jo em dedico
les 24 hores,
vull dir,
inclús jo quan estic a casa
o estic dormint
i em ve alguna idea,
m'aixeco,
l'apunto,
perquè a vegades
els somnis
quan te despertes
s'obliden.
Però no ens referim
només a la seva
dedicació horària,
sinó pel que fa
a la gestió
seva personalment
i de tot el seu departament,
quines coses
creu que no s'han fet prou?
Home,
jo crec que
hagués tingut
que tindre,
sincerament,
i això és una autocrítica
que ho faig
i no m'haig d'amagar,
hagués tingut
que demanar
més tècnics
al departament,
vull dir,
que a part
de la gestió
que han fet
els meus tècnics,
que són
uns grans professionals,
part de la gestió
ho han fet
tècnics meus,
tant de la universitat
com de la indústria,
com amics meus,
i m'han faltat
algun tècnic
durant.
És una autocrítica
que no he sapigut
de la millor
apartar més
el meu equip de govern
perquè em posessin
dos o tres tècnics més.
Això no vol dir
que no he fet
la feia bé,
però sí que evidentment
si no hagués sigut
no tingués els tècnics
que tinc fora
de l'Ajuntament
que són
a part de la seva vida
professional,
m'ajuden evidentment
moltes de les coses
no les hagués fet.
Aquesta és una autocrítica,
m'ha faltat una mica
diríem
de demanar
més
dos o tres tècnics
més
al departament meu.
Tot i que
de vegades
en els últims anys
s'han recollit
reconeixements
per part d'organismes
independents
com per exemple
l'escombrador
i que des de l'Ajuntament
sempre s'ha defensat
que la ciutat
està neta
alguna vegada
encara és recorrent
i vostè segurament
també ho ha sentit
senyor Mallol
dir gent,
ciutadans de peu
que la ciutat
està bruta.
Jo no estic d'acord
i vostè s'ha de mirar
la ciutat
no, la ciutat
està com està
escolta, mire
a mi em venen
molta gent de fora
han vingut
més de 500.000
a l'història passat
de ciutadans
de fora de Tarragona
a veure
la nostra ciutat
i vam fer una enquesta
on li puc dir
que de 5 punts
4,2
donaven que la ciutat
estava en abdimes
condicions
la ciutat
no estarà més neta
perquè posi més de mitjans
estarà perquè
l'emportem menys
si vostè mira
l'altre dia
i li dic
l'amic Raül
si m'escolta
va vindre
el vicepresident
de l'Almeria
i van estar
tot el diumenge
el dematí
evidentment
va anar a visitar
la catedral
va ser visitat
el senyor Ricardo Martínez
i li va dir
el Raül
que ell m'ho va dir
estem parlant
de Raül Font
el regidor
va estar amb el vicepresident
i va dir
home
que ciutat
més límpia
més bonita
teniu
home
doncs bueno
ara va vindre
ara fa dos mesos
una delegació
de la Cau Roja
de tot Espanya
amb un simpòsium aquí
i evidentment
que hi ha racons
sempre en trobarem
però en el seu conjunt
la ciutat de Tarragona
està en òptimes condicions
però si
els ciutadans
m'ajudessin
una miqueta més
encara estaria
molt més millor
nosaltres
el mes que ve
presentarem
nou màquines més
presentarem
des del mes de febrer
ja estem posant
més personal
manual
a la ciutat
perquè la ciutat
no és una fotografia fixa
la ciutat
des de l'any
ara fa tres anys i mig
que va començar
diríem
el nou contracte
hi ha més carrers
hi ha més ciutadans
hi ha més licències
de restaurants
hi ha més bars
hi ha més activitat
hi ha més indústria
i evidentment
cada vegada
has de donar
un servei
a fer efecte
del servei necessari
perquè tu tinguis
la ciutat
en l'última
en aquesta línia
i ja per acabar
perquè se'ns agotarà
el temps
senyor Mallol
quins són els projectes
de futur
els reptes
que està afrontant
en aquests moments
la Conselleria Medi Ambient
la Conselleria Medi Ambient
primer és continuar treballant
amb la recollida selectiva
amb la mobilitat
de la nostra ciutat
continuar amb el tema
de tindre pràcticament
els abocadors a zero
estem treballant molt
aquesta campanya
que es fa ara
d'una actuació intensiva
de manteniment
no només de neteja
a tota la ciutat
el tema
molt important
per nosaltres
que és la reserva marina
que és el projecte
a part de la façana marítima
més potent
dels pròxims anys
que el Ministeri
de Medi Ambient
el Consell de Ministres
a més de càrrega i l'any
digui que Tarragona
tingui el 90%
de reserva marina
on serem la primera ciutat
del Mediterrà
que tindrem aquí
de reserva
i si l'altre dia
l'alcalde
Jo Miquel
Nadal
vam tenir una reunió
amb el conseller
amb el nou conseller
de Medi Ambient
al qual
li hem d'agrair
la seva
aportació
a l'hora d'anàlisi
quan li vam donar
tot el dossier
de convertir
el fortí
de Sant Jordi
en un centre
d'investigació
són molts milions
però aquest és un repte
projecte enguany
començar les obres
el 2007
i el que sí està clar
que saben vostès
que acaba la legislatura
l'any que ve
però jo tinc
la confiança
jo haig de dir
abans d'acabar
la legislatura
què és el que s'ha fet
en 4 anys
què és el que vaig dir
els primers mesos
i que sàpiguen
els ciutadans de Tarragona
que estigui on estigui
jo continuaré treballant
pel que estimes més
en aquesta vida
que és la família
que és Tarragona
i vull dir
si em dono un minut
i ara sí
que em té
que donar aquest minut
i li demano
li dono 30 segons
30 segons
miri
l'estatut
que anem a aprovar
o que tothom ha apoiat
si hi ha alguna ciutat
a l'estat espanyol
més solidària
i que menys ha rebut
ha sigut Tarragona
l'estatut
és per tots els catalans
però també ha de ser
per Tarragona
a veurem si aquests 5.000 milions
d'euros
que han de vindre
a Tarragona
ens inverteixen
el que ens deuen
i el que toca
jo soc una persona
municipalista
i en aquests moments
haig de dir
que Tarragona
és la ciutat
de tot l'estat espanyol
que m'ha portat més
a Barcelona i a Madrid
i la que menys hem rebut
a veurem si és el moment
i ho dic clarament
i ho diré
el divendres a la nit
quan feia el meu Parlament
se li esgota el temps
Tarragona
els tarragonins
si estem units
demanem
el que ens deuen
i el que ens toquen
perquè nosaltres
també formem part
de Catalunya
ja hi haurà una campanya
electoral
en les properes setmanes
per parlar
de l'estatut
en el referèndum
no, no, no, no
faig de campanya electoral
no, no, jo sé
ja hi haurà temps
per poder explicar
aquests argumentos
li torno a dir les paraules
si em permets
nacionalisme tarragoní
estàvem parlant
de medi ambient
senyor Augusti Mallol
moltes gràcies
per acceptar
la nostra invitació
i esperem que el sopar
d'aquest divendres
vagi molt bé
moltes gràcies