.
Avui a l'embalat us proposem conèixer la festa major de les Borges del Camp,
una festa on destaca la processó de fanalets cap a l'ermita,
enmig de la foscor de la nit per anar a buscar la mare de la Déu de la Riera.
També la proclamació d'aquesta com a alcaldessa del municipi.
Una festa que, tot i que ja ha viscut alguns actes previs,
els dies forts són a partir de demà i fins a l'11 de setembre.
Ens hi acompanyen?
Anem, doncs, cap a les Borges del Camp,
que enceten la festa amb una tradició molt arrelada,
i és que a la tronada inicial, el primer element sonor de la festa,
l'encenen l'home i la dona més grans del poble.
Tot seguit, després de la tronada,
procuren que la gent dels pobles veïns se n'assabentin que ha començat la festa.
Les encarregades de fer arribar aquest missatge
són les campanes i el seu característic repic.
La Maria Riera, la campana grossa i la Trinitat, la petita,
s'engalanen amb el seu millor toc.
Aquest que escolteu, el toc de festa major.
Tot plegat en una festa que té uns orígens que es remunten a finals del segle XIX,
ho explica el regidor responsable de la comissió de festes, Agustí Pàmies.
La festa major de les Borges del Camp,
la festa major de la Mare Déu de la Riera,
és una festa que remunta a finals del segle XIX,
tal com la coneixem ara.
Havia nascut una romeria que es feia des de les Borges cap a l'ermita,
l'ermita de la Mare Déu de la Riera,
i això esdevingut en una festa major,
tal com la coneixem ara per ara.
Els borgencs ja han gaudit aquesta setmana d'alguns actes prevists a la festa.
Així els gegants, Sarei i Marinada,
que participen de la festa des del 1987 conjuntament amb la Colla de Grellés,
van prendre part en la catorzena trobada de gegants del passat cap de setmana.
També s'ha celebrat ja la vuitena trobada de puntaires
i diferents activitats per a la canalla.
Demà dijous, l'home i la dona més grans del poble seran, com dèiem,
els encarregats d'encendre la tronada a la plaça de l'Església
i un dret que els de Borges anomenen el replà.
Després es farà una peonada popular
i l'actuació dels gegants i dels grellers.
A les 10 de la nit arribarà un dels actes més participatius de la festa,
una llarga filera de vilatants aniran amb processó
a buscar la verge de la Mare de Déu de la Riera.
En aquest processó, ja de tornada cap al poble,
és quan té lloc el tradicional Vall de Diables.
S'arriba al poble pel pont de l'Oriol,
la Mare de Déu de la Riera és nomenada alcaldessa d'honor
per alcalde de la vila,
té lloc una salutació al Parlament de Benvinguda,
que en guany anirà a càrrec del senyor Joan Aregio,
president de la Diputació de Tarragona,
i el cant de la Salve Regina, del mestre Josep Sánchez Marraco,
per part de l'agrupació coral Verge de la Riera i el Corp Parroquial.
La segueix amb el Vall de Diables,
s'arriba al passeig de l'Ordal d'Asca,
un espectacle pirotècnic,
recepció i ves a mans de la Mare de la Riera a l'església,
i s'acaba amb una ballada de sardana
i vall 8 gentistes pel coble Reus Llosa.
L'anar de buscar la Verge plega molta gent del poble,
però també d'altres municipis de la comarca,
que no es volen perdre la màgia d'aquest moment.
Una processó que compta amb els fanalets com a única llum
que il·lumina un camí que es fa amb molta emoció i amb molt de sentiment.
El fet d'anar a buscar la Mare de la Riera,
que durant tot l'any està a la imatge, a la seva ermita,
és un dels actes que hi participa més tant el poble
com els habitants de les poblacions veïnes.
És un acte que ens identifica com a burgencs,
és un acte que hi participem tots.
Anem cap a l'ermita, l'anada cap a l'ermita,
es va amb uns fanalets, durant el camí es forma com un cub multicolor
degut a aquests fanalets i arribem a l'ermita
i aleshores és quan la Mare de Déu és saldada amb una salva,
la salva terguriana, i s'inicia immediatament aquest ball de diable
tan característic del nostre poble.
És una tradició que commou i que representa el sentiment d'un poble
que referma la seva convicció.
El necessari equilibri entre el misticisme i altres tradicions
de caire ben diferent arriba amb un amalfoc enjuarnador
del ball de diables.
Les reminiscències d'aquesta tradició cal trobar-les ja el 1916.
Agustí Pàmies.
Penseu que el ball de diables de les Borges del Camp ha estat un ball de diables
que interrompudament des de l'any 1916 s'ha portat a terme.
Fins i tot durant la dictadura franquista va ser un dels pocs que es van mantenir.
Aquest ball de diables precedeix a la processó, fa tota la davallada cap al poble,
va tirant les seves carretilles, els seus focs, s'arriba a la plaça de Sant Antoni
a través del pont de l'Oriol i allà hi ha l'apoteosi d'aquesta arribada,
d'aquesta vinguda de la Mare Déu de la Riera.
Després del correfoc que arriba a les Borges, un altre dels actes amb més simbolisme
i que segueix amb devució al calendari de la festa major.
Es tracta, com ja esmentàvem anteriorment, del nomenament com a alcaldessa d'honor
a la Mare de Déu de la Riera.
Enguany, aquest acte es fa més d'una forma completament renovat.
És quan l'alcalde l'anomena alcaldessa d'honor durant aquests dies, que és el poble.
Enguany, per primera vegada, precisament, s'utilitzarà una fórmula nova de proclamació d'alcaldessa d'honor.
Enguany, precisament, estem celebrant, si no merro, els 48 anys que s'ha de fer per primera vegada aquesta proclamació
i enguany, repeteixo i insisteixo, es llegirà una nova fórmula de proclamació.
Després, la processó seguirà cap al passeig de l'Hort del Dasca,
on es dispararà un espectacle a la pirotècnic a càrrec de la pirotècnia igual.
Abans d'arribar el dia fort, el dia de la festa major,
l'embalat serà l'espai que acollirà Sardanes i un veí butxantista a càrrec de la colla Rosa Jove.
I amb això tanquem el dijous i ja ens plantem de ple en divendres, el dia de la festa grossa.
La jornada en llançarà amb un cap de setmana tapell d'actes,
entre els quals no hi faltaran els valls, amb la Costa Brava divendres
i amb la Tareica Orquestra o la Cimarrón dissabte.
Després hem d'insistir ja en el dia 8, que és el dia propi de la festa major,
tenim una missa solemne a Sardanes, processó pel poble,
i lògicament el capvespre i nit els clàssics concerts i valls de festa major
amb l'Orquestra Internacional Costa Brava.
El dissabte també tenim exhibicions de twirlings i majorets,
també hi ha una inauguració de la plaça de la Concòrdia,
i el vespre no cal dir, també ball, en aquest cas amb l'orquestra Cimarrón,
i potser el plat fort en guany el que hem de destacar
és el diumenge dia 10, que a partir dels 8 del vespre a l'embalat
tindrem el teatre a l'obra Matar el president amb el Paco Moran i el Joan Pere,
a la que tots, lògicament, hi esteu convidats.
Diumenge, a més d'en Paco Moran i en Joan Pere,
també es farà un partit de futbol entre solters i casats,
i també serà el dia en què es faran els actes institucionals de l'11 de setembre,
i que continuaran l'endemà, Diada Nacional de Catalunya.
I ja que sou a les Borges, no podeu marxar del municipi
sense haver passat per algun dels forns i pastisseries del poble
que tenen una fama més que merescuda arreu.
Ho explica el regidor Agustí Pàmies.
Molt bé, si vosaltres veniu a les Borges del Camp,
i no fa falta que vingueu amb festes, lògicament també,
també sereu ben acollits.
Les Borges del Camp té un esperit molt obert, acull a tothom.
Jo us diria que si veniu a les Borges del Camp,
una de les coses que heu de visitar precisament és l'ermita de la Mare Déu de la Riera.
L'ermita de la Mare Déu de la Riera és una ermita modernista,
del deixeble d'Antoni Gaudí.
També caldria visitar l'església parroquial neoclàssica
i el poli esportiu com a àrea d'esbarjo.
I lògicament, i suposo que tots els que heu passat ja per les Borges del Camp,
no estareu de deixar-vos perdre aquestes pans i aquestes coques
que ens ofereixen les pastisseries locals.
Ja ho sabeu, doncs, no teniu cap pretext, cap excusa,
per no visitar aquests dies el petit poble de les Borges del Camp.
I si encara voleu més activitat, podeu creuar el coll del Forge
i adançar-vos fins al Montseny, on gaudireu,
sense cap mena dubtat d'unes vistes i pandèmiques immillorables.
Molt bona festa major!
Gràcies!
Gràcies!