Aquesta nit, a dos quarts de 10, al Teatre Metropol,
serà l'escenari de la representació del Comte Arnau.
Un espectacle dirigit per Antonio Calvo
és una adaptació d'un text de José María de Sagarra
que recull la llegenda del Comte Arnau,
un dels personatges fonamentals de la mitologia catalana.
L'únic actor d'aquest espectacle és en Lluís Soler.
Aquí podem saludar via telefònica.
Lluís Soler, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Es tracta d'una adaptació, com dèiem, de José María de Sagarra.
Segons te n'hi ha entès, tant el director com vostè
van quedar fascinats per l'adaptació de José María de Sagarra
i han optat per fer un espectacle força innovador, no?
No, no, no, a veure, a veure, a veure, m'explicaré.
Vull dir, el text de José María de Sagarra del Comte Arnau
són 10.000 versos dividits en 10 cants.
I vostès n'han agafat una part.
I nosaltres hem reduït aquests 10.000 versos a uns 1.600
perquè duri una hora l'espectacle,
que és el que creiem que l'orella de l'espectador pot disfrutar
sense haver de patir per tants versos i per la història que se li explica.
O sigui, aquest seria el... És a dir, en aquest sentit,
l'adaptació fonamentalment, que estaria bé el que dius,
seria encaminada només en aquesta selecció de versos,
no a canviar en cap moment ni cap vers, ni l'ordre dels versos, ni res.
És senzillament això.
És reduir la història i centrar-la en els tres personatges claus,
que són el Comte Arnau, la seva muller, l'Elvira,
i l'abadesa Adelaïs, que és l'abadesa del Convent de Sant Joan.
Tres personatges i un únic actor.
Per què s'ha escollit per aquesta fórmula?
No bé, perquè el Comte Arnau no és una obra de teatre,
és un cant poètic que, per tant, l'únic que hi ha és un narrador,
no... els personatges estan escrits com a personatges,
però és un narrador que explica la història,
és a dir, no és una obra de teatre,
ni té res que s'hi pugui assemblar,
és senzillament un poema èpic i poètic
que, doncs, hi ha d'haver una persona que el recita
i que, evidentment, que jo quan faig els personatges
procuro acostar-me tant com puc
i donar-los-hi tant el to
com la veu que jo, des de la meva veu,
els hi puc donar
i, a partir d'aquí, doncs, és explicar
tota aquesta història, és una mica com fer
com antigament podien explicar-se les històries
i transmetre's dels uns als altres.
Aquesta duplicitat, aquesta multiplicitat de papers,
podríem dir-ho, de rols o de personatges,
suposa un plus d'exigència per a l'actor?
Evidentment, vull dir, aquí és allà on...
és una opció que jo he triat
perquè em sembla que és més agradable per a l'espectador
quan fas un personatge que el pugui identificar
ràpidament i pugui saber qui diu aquelles paraules
en un poema com aquest,
que no pas, doncs, dir tot el poema de la mateixa manera
i en moments, doncs, no fer-lo potser tan acolorit com amb diferents veus i amb jocs
on els personatges, doncs, puguin dir com són a través de la veu i de l'actor que el representa.
El mite del Compte Arnau és un dels mites fonamentals de les llegendes de Catalunya,
potser sobretot més a les comarques de Girona a causa de la proximitat geogràfica,
segurament aquí a les comarques tarragonines no és tan conegut,
però en qualsevol cas és un personatge fonamental.
És un personatge, però, les llegendes, doncs, molt confús,
en què hi ha diferents versions i fins i tot Josep Maria de Sagarra,
doncs, s'en fa resó, no?, d'aquestes diferents versions
que circulen de les aventures del Compte Arnau.
No, bé, hi ha la llegenda del Compte Arnau, que és un can,
una cançó que explica, doncs, com el Compte Arnau s'apareix a la seva muller després de mort
i on fa una mica de reflexió sobre la vida que ha tingut, etcètera.
És una cançó molt breu de fa 400 o 500 anys,
i a partir d'aquí, doncs, jo penso que la majoria dels poetes d'aquest país,
dels grans poetes d'aquest país, doncs, s'hi han acostat i l'han tastat
i l'han interpretat de la seva manera, és a dir, doncs, Maragalls, Sagarra, Verdaguer, Carné,
tothom ha tocat d'una manera o d'una altra el mite del Compte Arnau.
En aquest cas, en Sagarra, en Josep Maria de Sagarra, doncs, hi va tenir una predilecció especial
i va dedicar sis anys de la seva vida a escriure aquest text,
quan ell normalment era capaç d'escriure en quinze dies o tres setmanes tot una obra de teatre,
i en canvi aquí, doncs, hi va dedicar sis anys de la seva vida
i va escriure un poema on jo penso que ell li evoca, doncs,
no només tota la seva saviesa a l'hora d'escriure el vers
i la seva facilitat a l'hora d'escriure el vers,
sinó també tota la seva sabidoria teatral a partir de tots els Shakespeare's que havia traduït
i de totes les obres dramàtiques que havia escrit ell,
és a dir, és un compendi, cada cant, si el volguéssim representar tot ens duraria 13 o 14 hores
i hi trobaríem exemples o hi trobaríem passatges que en recordarien moltes obres,
doncs, de Sagarra, de Shakespeare, etcètera, etcètera,
molts de Goet, etcètera, és a dir, tot el que de la Divina Comèdia,
és a dir, una mica de Dante, no ho sé, és un...
i en Sagarra, en aquest sentit, va fer una cosa que la va fer amb el cor
i, en aquest sentit, aquí ell només hi buscava, doncs,
explicar la història del Compte Arnau de la manera que ell la volia explicar
i amb els versos que ells dominava més, que era el de Cassíl·lab,
i a partir d'aquí, doncs, li va sortir aquesta tirallonga
que ell en diu una professora de Cassíl·l·labs de 10.000 versos.
En un temps en què predominen les obres amb un eminament caràcter espectacular,
en què sempre es busquen missatges relativament senzills, fàcils,
per atrapar el més fàcil possible l'espectador o el públic,
una obra com aquesta, amb un plantejament tan honest,
però possiblement poc atractiu, entre cometes, pels cànons, avui en dia.
Com és que encara té èxit una oferta d'aquest tipus?
Home, perquè hi ha tot un públic que m'imagino que se sent atret
per una proposta d'aquest tipus.
Vull dir, són un tipus de textos que són immortals
per la grandesa que tenen i per tot el que guarden de la llengua del país
i per tot, i per tant, sempre hi ha un públic que, de veritat,
que és molt entusiasta en aquest sentit i que va escoltar aquests versos.
A més, jo l'únic que penso és que sempre el que has de fer
és procurar pensar en l'espectador d'avui dia
i oferir-li, doncs, d'una manera que se li faci entenedor, agradable
i que al mateix temps, doncs, pugui, aquella hora pugui disfrutar
amb la paraula, vull dir, tant.
I parlo, doncs, no només de gent d'edat o més gran,
sinó de gent absolutament joveníssima.
El mite del Compte Arnau s'ha basat en aquesta cançó
en la qual en Lluís Soleil feia referència fa uns instants.
És una cançó, doncs, que s'ha adaptat en múltiples ocasions.
Tots els, vaja, els grans noms de les lletres catalanes s'hi han referit.
Per què un text o una aventura o una llegenda d'aquest tipus
ha perdurat durant tants anys dins de l'imaginari col·lectiu?
Home, m'imagino que per la importància que té per aquest imaginari col·lectiu,
jo penso que, en aquest sentit, una obra es converteix en clàssica,
doncs, quan el que fa és senzillament suportar la selecció natural
que el temps implica, és a dir, que el temps ell va fent,
però la societat, doncs, va per selecció natural eliminant tot el que no li interessa
i només queden, en aquest sentit, si parlem de textos,
queden els textos que realment li interessen com a societat
perquè li diuen alguna cosa.
En aquest sentit, doncs, el Comte Arnau, doncs, ha aguantat
perquè, doncs, té a veure amb la nostra societat,
sobretot amb el nostre país.
En aquest cas, en Sagarra, doncs, fa una descripció del país,
doncs, que és meravellosa, doncs, amb la persona del Comte Arnau,
amb qui és el Comte Arnau, amb el joc d'un triangle amorós
que és un fet, doncs, que es pot donar molt fàcilment
en la nostra societat, amb això, vull dir, amb el sentit
que pot buscar una persona a la vida.
El Comte Arnau és una persona, doncs, que en aquest sentit, doncs,
és absolutament desmesurada en el seu sentir cap a la natura
i cap a tot això.
No ho sé, és això.
Però, senzillament, és un text que guarda unes coses
que han interessat els humans i que, per tant, doncs,
les van, se les van transmetent i les van aguantant
a través del temps.
Lluís Soler, moltíssimes gràcies per atendre novament
la trucada de Tarragona a ràdio.
Per cert, que en els últims temps, en els últims mesos,
hem tingut l'oportunitat de parlar en diferents ocasions amb vostè,
per exemple, quan va venir a Tarragona al metro de Gromholm,
quan va venir Nausica, fa força poc.
És un home a vostè que gairebé es podria buscar a un pis a Tarragona
perquè hi ve força a subir.
Bueno, ja hi havia viscut, quan era molt jove, uns anys,
perquè vaig estudiar a la Universitat Laboral.
Que, per cert, ara està celebrant el seu 50 aniversari.
Potser rep una invitació que se sap repenant actes.
Sí, no, no, ja l'he rebut, i ja hi penso ser, si puc,
vull dir, evidentment, que fer els impossibles per ser-hi,
però, vull dir, sempre és una mica casa més i quan...
El més agradable del teatre és que quan has pogut anar
unes quantes vegades a un lloc,
estableixes una relació efectiva amb aquest lloc,
amb la gent d'aquest lloc, amb el teatre,
i això és realment el que és impagable, aquesta feina.
Lluís Soler, gràcies novament. A veure, bon dia.
A vosaltres i fins aviat.