Ara són dos quarts de dotze del migdia,
sis minuts d'aquelles muntanyes que lluitaven els carlins del general Cabrera.
Nosaltres, justament, fem una mirada al bar
i parlem de literatura imbrincada directament en el mar.
La llibreria nàutica Cal Matías al port de Tarragona
i l'editorial Joventut presentaran demà
el llibre guanyador del desè premi Nostromó, l'aventura marítima.
El llibre en qüestió es titula Mar de fondo en la regata baleares
des de Jordi Illa, que avui ens acompanya.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i enhorabona, primer que tot.
Moltes gràcies.
I ens acompanya també l'Anna va dir, el Matías.
Hola, bon dia.
Matías Leandra, bon dia.
Benvingut. Vosaltres us coneixeu? Fa temps?
Com s'ha donat la circumstància que estigueu junts
en l'aventura de presentar en societat aquest llibre?
Bé, una persona que sigui amant del mar,
que no conegui la llibreria nàutica Cal Matías
i viscant a Tarragona i treure a Tarragona, és difícil.
La conegència ve d'aquí, eh?
I el Jordi que buscava Cal Matías llibres sobre nàutica.
Sí, sí, de client, d'anar a buscar cartes per navegar,
anar a buscar pilots o llibres de zones com anava de viatge amb el barco,
i d'això de client i també d'anar a buscar novel·les nàutiques.
N'hi ha moltes, de novel·les nàutiques.
Déu-n'hi-do.
Sí?
Déu-n'hi-do.
Però potser els lectors que no estan vinculats al món de la mar no se n'adonen, no?
Llegeixen la novel·la, abans comentàvem una altra novel·la d'un conegut autor,
llegeixen la novel·la i no se n'adonen que realment hi ha un component relacionat amb el mar important, no?
Es queden només amb la història i aquest escenari el deixen una mica de banda.
Sí. No, el que passa és que aquí està creixent ara la novel·la nàutica, crec jo.
Abans era més d'autors estrangers, dels anglesos,
i ara actualment des de fa uns quants anys, i també gràcies a això al Premi Nostromo,
coses a això que ho estan tirant endavant,
doncs jo crec que cada vegada hi ha més autors d'aquí que també ens atrevim amb la novel·la nàutica.
Sobretot hi ha un referent important dels autors britànics.
Tots recordem la pel·lícula Master and Commander,
que està basada en una sèrie de novel·les magnífiques d'aventures marítimes,
i aquí sí que hi havia molta tradició, però aquí sembla que no hi havia.
I ara, com dius tu, sí que comença a haver-hi més afició, no?
Sí, jo també, no sé, ho relaciono una mica també amb l'auge que hi ha hagut
als últims anys de la nàutica aquí a Espanya.
Fa poc es veia com una cosa molt elitista, no?
Al navegar, al tindre un vaixell, sobretot a l'esport de la vela,
es veia una cosa com de rics, molt elitista,
i ara actualment hi ha, no sé, jo crec que està a l'abast
de les butxaques de qualsevol persona.
I ara, esclar, a l'haver-se popularitzat molt més,
a poc a poc, tot l'ambient nàutic,
suposo que això també fa que la gent després tingui...
vulgui legir alguna cosa sobre aquest tema.
I ara, esclar, crec que la novel·la nàutica ha anat creixent,
també gràcies a això.
Afortunadament comença a estendre's aquesta idea
que no és elitista, abans ho parlàvem abans d'iniciar la conversa,
que encara hi ha moltes persones que diuen,
perquè això ho sap perfectament el Matías,
que tenim el mar que tenim,
des d'aquesta misura no ens cansem de repetir-ho,
que tenim un mar magnífic que no explotem en el bon sentit de la paraula
en quant a la pràctica d'esports nàutics
i activitats que tenen a veure amb el mar.
Encara t'he penjat el sant benet aquest,
que és una cosa elitista, de gent rica, que és car...
I tu, per la teva experiència, tenint en compte la gent que passa per la teva llibreria,
veus que és cosa de persones amb una economia normalíssima, també, no?
Bé, hi ha de tot, però realment...
Home, també hi ha gent molt rica, només faltaria, no?
Exactament, exactament.
Però no cal tenir un traç atlàntic.
No, no, ni molt menys.
Avui en dia pots agafar i llugar un vaixell per un cap de setmana
i te surt com anar a una família a la neu.
Llavors, no hi ha cap cosa negativa per dir
home, és que necessito un desenvolupament molt important de diners per navegar.
Avui en dia no és això.
Tindre un vaixell costa diners.
Clar.
Suposo que és com tindre un xalet o tindre altres hobbies que són cars.
Però no cal tindre un vaixell per navegar.
Avui en dia pots llugar a tots els ports de Catalunya vaixells.
Jo conec persones que en lloc de pagar una hipoteca
paguen un vaixell i hi viuen.
Que em penso que, no sé si és el de la hipoteca,
però em penso que tu hi vius, en un vaixell, no?
Sí, sí, jo vi que en un vaixell.
I és que conec alguns que dius
escolta, per pagar una hipoteca d'un pis em compro un barquet
i visc allà, no?
I he dit que és més econòmic, primera línia de mar...
Et canvies quan vols la ciutat, no?
Primera línia de mar, piscina privada, del Mediterrani...
Quan fa que vius en un vaixell?
Uns vuit anys.
Vuit anys.
De fet, tu als vuit anys vas començar a navegar,
perquè dius, home, com una persona pot escriure sobre el mar
amb la passió que tu escrius
si no l'has tastat de prop?
I en el teu cas sí que l'has tastat i molt.
Sí, sí, des de petit que vaig començar a navegar,
em van apuntar els meus pares en un curset d'Òptimis
en el marítim de Barcelona
i llavors no he parat.
No podries viure d'una altra manera, segurament, no?
Em costaria molt.
Abans ho diem amb el Matías, que quan pica el mar
ja estàs condemnat per sempre, no ho pots deixar.
Tu has llicenciat en Història,
treballes al Casino de Tarragona,
i et vas presentar aquest premi,
després han d'escriure altres coses,
altre tipus de relat,
però com a novel·la, novel·la és la primera.
Sí, fins ara només m'havia preparat
a el que és narrativa curta.
M'havia presentat a uns quants concursos
de narrativa curta,
majoritàriament també dedicats al tema nàutic,
alguns,
i havia aconseguit alguns premis.
Mai el primer premi, però sí.
Havia aconseguit segons, tercers premis,
i allò que dius, va, anem a preparar una novel·la,
anem a veure...
Doncs has fet Diana, eh?
Doncs, em sembla que sí.
A la primera, res de l'última bala d'Avançuda,
no tu, a la primera,
en desè premi,
Nostromo, un premi important relacionat
amb la novel·la marítima.
Una novel·la que a més fa,
ens proposa tota una sèrie
de misteris, de personatges,
relacionats amb la novel·la negra,
i com a rerefons,
una de les proves més veteranes
de vela del nostre país,
com és la Ruta de la Salt,
que és una prova ja
que es fa des del segle XIX, no?
És una prova de vela.
Sí, exacte.
Sí que es va recuperar fa uns anys,
perquè a principi era això,
era una regata dels vaixells
que anaven a buscar...
La zona de Mallorca, no?
Ara va buscar sal a les Salines,
i aleshores, clar,
el primer que arribava a Barcelona,
li pagaven la sal més cara.
Clar.
Que l'últim que arribava,
doncs clar,
la sal ja tothom ja en tenia.
Clar,
li baixava el preu, no?
I aleshores,
això era el que tu dius,
del segle XIX,
i es va recuperar ara fa uns anys
com a regata de la nàutica d'Esbarjo.
Jo tinc per aquí la convocatòria
de la propera,
que se celebrarà el 8 d'abril de 2007,
i per la informació que hem vist,
hi participen moltíssimes embarcacions,
però estem parlant de centenars, eh?
Sembla que participen...
Ho han hagut de limitar,
o sigui,
han hagut de limitar-ho,
perquè és que si no,
se'ls hi sortia una mica de mare.
I fan dos versions,
una que és la versió nord,
que surt de Barcelona,
i l'altra fan la versió sur.
Sur d'Adènia, aquesta.
Sur d'Adènia, exacte.
I en Cel·la,
no sé si hi ha 150 barcos
per la versió nord
i 150 baixis per la versió sur.
O sigui,
estem parlant de 300 baixis,
Déu-n'hi-do.
Tu l'has fet?
No.
No,
però la coneixes de prop.
La conec de prop,
però no l'he fet mai,
la vull fer,
però sempre,
com tu dius,
treballo al casino
i normalment,
doncs,
cau en Setmana Santa
i en Setmana Santa
normalment tinc bastanta feina
i no he aconseguit fer-la encara.
les vacances
les deus dedicar a navegar.
Sí.
A posar una mica en marxa
l'embarcació.
Sempre, sempre.
Que pobreta
deu tenir ganes
d'estirar-se
quan arriben les vacances.
Sí, sí, sí.
No,
jo les vacances,
sempre el primer dia de vacances,
deixo anar les amarres
i no torno fins a l'últim.
Normalment ho intento.
A veure, Jordi,
per què has optat
per crear una història
de detectius,
una història de misteri?
en aquest...
També pots dir
per què no, no?
Però, vaja,
t'atreu aquest tipus
de gènere,
el mar està claríssim
que és el teu element.
Sí, a mi m'agrada molt
la literatura nàutica.
I aleshores,
aquesta història
que ens has posat aquí,
de què va una mica?
Explica el que puguis explicar,
perquè del que es tracta
és que la llegeixin
els oients.
No ho sé.
Jo, bueno,
jo sempre he llegit molt
el que és Patrick O'Brien,
el que tu parlaves, no?
El Master and Commander.
I em sembla que va sorgir
després,
quan vaig acabar de llegir,
amb el llibre de Jack London,
el de...
El Lobo de Mar.
El Lobo de Mar, exacte.
Que el protagonista,
el Lobo Larsen,
el Lobo Larsen,
és, no sé,
és un personatge
que a mi em sembla
que a la literatura
costa trobar
un personatge tan dolent
i tan...
no ho sé,
jo digueu
que ho he dit així
una mica tan malparit,
encara que s'anima la ment,
com aquell.
Home, així parlant
els mariners de l'esmoni,
les antigues del mar, eh?
És un personatge
i no sé com se'n va ocórrer
dir, escolta,
doncs es podria escriure
alguna cosa
sense una mica de thriller,
allò amb bons i dolents
en el món...
Ja has fet un Lobo Larsen
contemporani,
més o menys?
No, no.
Però la idea
de, no sé,
de bons, dolents,
no sé què,
de thriller,
i a partir d'allà
és quan se'n va començar
a córrer tota la idea.
jo només parlaré
al voltant
de la contraportada
perquè, insistim,
els llibres s'han de llegir.
Aquí hi ha tres mariners,
dos mariners
i una marinera,
que treballen
en valers de luxe,
s'ha mort
un
i decideixen
dedicar-se
al món del xàrter,
que també està
molt generalitzat últimament,
està molt de moda.
Molt de moda.
Compren un balé
de segona mà
i aleshores
es posen a punt
i vinga,
i ho tenen llest
justament per aquesta travessia,
la de la sal.
Exacte.
I a partir d'aquí
hi ha un detectiu
que navega
amb el seu fill
que també és detectiu.
Sí,
hi ha un detectiu
que està mig jubilat,
que està navegant
pel Cantàbric
i hores
quan està
amb el seu fill
i allò
mig jubilat,
mig de vacances
pel Cantàbric,
els avisen
uns amics
del País Basc
que és un industrial
del País Basc
que a la caeta
li ha segrestat la filla.
I la filla
l'han segrestat
just quan anava
a Barcelona
quan anava a embarcar-se
per participar
a la ruta de la sal.
I a partir d'aquí
comença la intriga
i tots els detectius
es dediquen
a investigar
tot això
i a l'altre va
vaixell fent
la ruta de la sal.
Ara t'hauria de preguntar
què passa amb el...
Espera,
el vaixell té nom,
es diu
Ultrella,
què passa amb els navegants
d'Ultrella?
Perquè clar,
els detectius
la segrestada
ui, ui, ui,
aquí...
Aquí hi ha marro.
Aquí hi ha marro.
Aquí hi ha marro.
No ho explica més.
O clar que no.
Matías,
tu l'has llegit.
Sí, tant.
T'ha agradat, eh?
Me'l vaig llegir
d'una tirada.
Sí, sí,
és que jo ja et veig la cara...
Tu anaves posant la cara
que com diguin
alguna cosa més
veuràs tu, eh?
Les novel·les de misteri
no s'ha de esvetllar
res,
més del que hem dit ara.
L'únic que voldria dir
és que a part d'això
que ha dit el Jordi
hi ha una cosa
que no es comenta gaire
que és el tema culinari
que a mi em va impressionar molt
el tema culinari
que hi ha dintre de la novel·la.
Ah, sí?
De cuina marinera
i de plats
que parla molt
de com fer
a Bac de Montalbán,
per exemple.
Sí.
Que parla molt
de cuina.
El seu carballo.
Sempre hi havia
la pinzellada gastronòmica
i que després de llegir el llibre
t'ha quedat gana
de menjar-te
moltes coses
que parlen aquí
que dius
carai,
és que fa olor de mar
aquest llibre.
És que ho té tot, eh?
Pel que expliqueu.
Sí.
Bueno,
si ho dic
jo queda malament.
Home,
jo també que he de dir
que no,
jo no l'he llegit
ho confesso,
me'l llegiré
perquè el tinc aquí
i no us el torno.
Me'l quedo per llegir mal.
És broma,
però me'l llegiré
seguríssim
i escoltiu una cosa,
probablement sigui un bon llibre
per llegir al costat del mar.
I si no és al costat del mar,
roda veritat,
estaràs dintre del mar
quan el llegis.
Aquest premi
és un premi important
dins de la literatura nàutica.
no?
Sí que ho és.
Tu, Matí,
ja escits llibreter
i ja els coneixes.
Porta 10 anys
i la veritat
és que aquest any
potser era una mica
un trencament
perquè volien donar-li
un ressò especial
al desaniversari.
Demà tindrem
l'editor del llibre
que és un dels
que estan dintre
del Premi Nostromo
i llavors
ell ho comentarà
la presentació
i li volien donar
un ressò especial
perquè 10 anys
de Premi
de literatura nàutica
de premiar
literatura nàutica
escrita en castellà
o català
a Espanya
doncs
s'ha de celebrar
perquè no són
ni una ni dos
i com ha dit abans
el Jordi
és molt típic
trobar
a les estanteries
de les llibreries
d'autors
anglesos
o anglo-saxons
com el Patrick O'Brien
Alexander Kent
el Forrest
eren els més famosos
més coneguts
i d'altres clàssics
com el Joseph Conrad
o el Jack London
i d'altres navegants
actuals
però espanyols
i catalans
n'hi ha molt pocs
llibres de narrativa
llibres de navegació
llibres de travessies
importants
autobiogràfics
sí que n'hi ha
però el que és novel·la
novel·la actual
contemporània
amb aquests temes
des d'aquest negoci
que ara està funcionant
molt bé
del xàrter
el tema dels detectius privats
segrets
segrestos
vaja
que posar tots aquests elements
de la quotidianitat
en aquest escenari del mar
doncs és extraordinari
què t'han dit
els teus amics
que m'imagino
a banda del Matías
que l'han llegit
realment
almenys
els amics
que l'han llegit
i a més gent de confiança
que si no els agradés
suposo que m'ho haguessin dit
però a tothom
li ha agradat força
algú fins i tot ha dit
que semblava
que es podria fer una peli
sí
algú m'ha dit
i ho sembla molt
de guió cinematogràfic
dic
no hi havia caigut
però bueno
ara que ho diuen
dic
per on s'ho mira
doncs bé
i a més
li ha agradat molt
que això sí que volia remarcar
una mica
o sigui
amics meus
que no han pujat mai
en un vaixell
o sigui
que del mar
en saben poc
i
clar
és un llibre nàutic
es fa servir
una terminologia
nàutica
que això
algun amic m'ho deia
abans quan ha començat
a dir
escolta
però la terminologia
a mi no farà
que jo perdi el fil
o em tiraran darrere
dic
jo crec que no
i els que seran
legits
gent que no
de baixells
no en sap gaire
doncs caps
no han tingut cap
entrebanc
per seguir la novel·la
perfectament
sense cap mena
de problema
perquè
4 o 5 paraules
que puguin sortir
i que no són accessòries
que tenen el seu paper
la funció del rat
que a vegades
sembla que siguin
un afegit
però a vegades
entren amb tanta naturalitat
que són tan necessàries
per al fil conductor
ara el llibre
demà el presentes
jo sé que a més
tens moltes ganes
de fer la teva aventura
particular
quina és l'aventura
que t'agradaria
doncs
viure
amb la teva embarcació
home
que a ponta
t'agradaria anar-hi
home
tots els navegants
teniu una fita
allò el somni
de la vostra vida
molts llocs
jo ja ho dic
no és l'últim somni
perquè no
n'hi ha més
però jo l'entap
en l'últim somni
però bueno
jo per exemple
a l'Atlàntic
no l'he creuat
no l'has creuat l'Atlàntic
i és una fita
és una cosa que dius
aquí
ho tinc pendent
tinc anar jo
a veure
a veure si
3 o 4 anys
és una travessia
complexa
molt puc
que jo
professionalment
ni tot
m'ho puc
muntar
per fer-ho
a veure
quant de temps
s'ha d'esmerçar
per fer la travessia
de l'Atlàntic
en solitari
la faries?
en principi
sí
després ja veurem
és el més vol sol
que me l'acompanyar
però si et pots acompanyar
millor
no sé
jo quan veig creu
l'Atlàntic
en solitari
tampoc no cal
no cal ser tan
ni lista
escolta
porta't companyia
suposo que anirà a Vela
a Rems
com estan fent ara
no tenim es maties
a acompanyar-lo?
jo no
m'agrada tocar
peus a terra
a mi
demà
tocareu peus a terra
en aquesta presentació
recordem
que serà
a la sala
de conferències
del port de Tarragona
al passeig de l'Escullera
a dos quarts de vuit
i que evidentment
jo m'imagino
que és un acte
obert a tothom
està obert a tothom
i ens agradaria molt
que tothom
que volgués
conèixer el Jordi
i ella
veure
tocar el llibre
i sentir
una miqueta
explicacions de mar
que passi per allà
que esteu tots convidats
pot ser una reunió
magnífica
i serà un acte més
que s'assuma
aquesta estimació
pel mar
que hauríem de tenir
tots
si és que no la tenim ja
que jo crec que sí
que la tenim bastant assumida
la tenim aquí al costat
aquí davant
et de fer una mica més de cas
no?
sí
jo crec que sí
per exemple
ara
jo amb amics
que ho dius
què faràs el cap de setmana que ve?
dic no
me'n vaig a navegar
diu no
per molt fred que fa?
dic sí
i tu què faràs?
diu jo me'n vaig a esquiar
dic pues allà fa més fred encara
més fred encara
i tant
dic aquí s'està millor encara
que allà
o sigui
que el tenim aquí davant
i escolta
aquests dies que ha fet
aquest vent i així
què tal a casa?
bé
bé
no tens més problemes
dels que pot tenir
una altra persona
que viu en un pis
o en una caseta
no
no
tinc més avantatges que ells
li has de venir
i explicar-nos com és això
de viure en un vaixell
perquè tots els que hi viuen
s'hi queden
el mateix que dèiem abans
per tant alguna cosa serà
Jordi Illa
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
per dedicar-nos una part
del teu temps
deixa'ns que et felicitem
una altra vegada
per aquest premi
gràcies a vosaltres
que sigui un èxit
perquè servirà
perquè es estengui
el gust per la lectura
de la narrativa marítima
i Matías
Leandro
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de la llibreria
que el matí
ja ho sabem
fins la propera
adeu-siau
bon dia
gràcies
gràcies
adeu-siau