Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i canviem completament d'equació.
Sempre recordin, però, en aquest marc de propostes
per al cap de setmana, de gaire ben diferent,
hem estat parlant d'informàtica,
hem estat parlant de la tecnologia del futur
i d'un futur ben proper.
Aquestes meravelles que podrem fer a través de les nostres televisions
i, sobretot, a través del nostre telèfon mòbil,
prenguin nota perquè acabarem sent esclaus
de la tecnologia via telèfon mòbil.
I ara volem parlar d'una qüestió de gaire ben diferent.
Volem parlar-los d'una jornada que tindrà lloc aquest diumenge.
Serà al Palau de Congressos de la Ciutat.
El col·lectiu d'afectats i simpatitzants de l'obesitat mòrbida de Catalunya
organitza la primera jornada del Dia Internacional de l'Obesitat.
Per parlar d'aquesta equació,
hem reunit avui a l'estudiu de Tarragona Ràdio.
Diferents, ja podríem dir, companyes del programa,
perquè en els últims mesos hem tingut l'oportunitat
de saludar-les de bon grat per parlar
i per conèixer de ben a prop aquesta malaltia
i totes les qüestions que hi ha relacionades.
Saludem la Maria Dolores Marín.
Maria Dolores, bon dia, bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya la Maria Teresa Marín.
Maria Teresa, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Maria Isabel Ozanó.
Maria Isabel, també, benvinguda.
Bon dia.
Primer que tot, recordem, per què s'ha dut a terme aquesta jornada?
S'ha dut a terme perquè, com fica com a certitud de la conferència,
l'obesitat és un problema de salut pública.
Crec que interessa a tothom,
a tothom, tothom coneix algú que tingui aquest problema.
Llavors, és una manera de donar-nos a conèixer que sàpiguen que assistim
i que hi ha dues maneres d'afrontar aquest problema.
Una, que les persones que no estiguin d'acord amb el seu cos sàpiguen que hi ha una solució.
i unes altres, que sí que estiguin a gust,
que no per tindre uns quiles de més no s'ha d'estar a la moda.
Perquè després fem una desfilada i, bé, es reivindiquen això,
que encara que pots tindre uns quiles de més,
doncs pot ser guapa, pot ser eixerida i pot ser estar molt a gust i molt bé.
Aquesta jornada té, doncs, aquesta doble vessant.
D'una banda, hi ha una conferència.
A les 6 es dona el tret de sortida al Palau de Congressos
i participaran el doctor Jordi Sales i el doctor Daniel del Castillo,
que ja ens va acompanyar en aquest mateix programa,
i després hi ha aquesta desfilada.
En qualsevol cas, tu mateixa, Maria Dolores,
ets el millor exemple, podríem dir-ho,
de totes aquestes qüestions que comentàvem.
Quants quilos t'has aprimat recentment, Maria Dolores?
65.
65 quilos, en quant de temps?
9 mesos.
En 9 mesos.
La Maria Dolores, que l'hem tingut l'oportunitat de veure nosaltres físicament,
això ràdio, òbviament, al mitjà té les seves limitacions,
doncs realment el canvi és impressionant.
Com et trobes?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
I el teu entorn?
Doncs és una passada.
Bueno, estic treballant,
ja no tinc problemes per comprar-me roba,
no tinc problemes a l'hora de caminar
o de l'esforç físic,
m'ha canviat la vida totalment.
Però totalment.
Tu creies o no?
Doncs no, encara no.
Jo encara me'n recordo del primer dia que vaig sortir de quiròfons que plorava
perquè jo deia que no m'havien fet res.
Que no podia ser que no m'havien fet res perquè jo no m'hi trobava gens estrany,
no m'hi trobava.
I han passat 9 mesos justets i són 65 quilos.
Com has d'arribar a pesar marido?
158.
Entenguin vostès, doncs, que...
95 quilos pes mare.
Amb aquestes magnituds,
doncs, òbviament n'hi ha per estar contents i molt contents.
Encara hi ha prou que...
Vosaltres reivindiqueu que l'obesitat és una malaltia,
ho vam explicar, té les seves complicacions,
té els seus orígens.
Hi ha molta gent, això, que encara avui en dia no ho entén.
A veure, és que l'obesitat no és un defecte físic,
és una malaltia, és una malaltia.
Això no...
A veure, es pot agreujar perquè mengis més,
perquè deixis i mengis més,
però no comença una persona a estar gorda perquè vol,
sinó per problemes de medicacions,
com són corticoides, per embarassos, per tiroides,
per un munt de coses externes a lo que és l'alimentari.
A veure, a part que tenim malos hàbits alimentaris.
No, no, a veure, aquí hi ha una frontera, no?
Òbviament que si no ens cuidem, si no tenim cura de nosaltres,
doncs, òbviament, ens engreixarem,
però ens podem engreixar fins a cert punt.
En el moment en què estem entrant,
moltes vegades en aquests quilos,
en els quals fèiem referència,
aquí hi ha aquest altre component,
que és aquesta malaltia.
És aquí on apareix l'obesitat mòrbida.
El problema de les persones que sufreixen l'obesitat mòrbida
són les limitacions.
Mentre una persona no té limitacions,
no es planteja la idea de passar per quiròfan,
perquè no és agradable.
És la solució definitiva,
però no és agradable.
Llavors, hi ha gent que es troba molt a gust amb el seu cos.
I gràcies a Déu, avui dia tenim molts medis
per vestir-nos i per fer moltes coses
que abans no podíem fer.
Abans la gent s'acusia la roba a casa
i ara, doncs,
les persones que volen agreixar aquest problema
tenen la cirurgia
i les que no, doncs tenen més opcions
per anar a la moda i sentir-se bé en si mateix.
Anar a la moda, no anar a la moda.
És fàcil anar a la moda quan peses més de 100 quilos,
per exemple?
No és fàcil, per a nada.
El típico que llevas a una tienda
i el primer que et diuen antes d'entrar
no tenemos de tuta ya.
Ya te tienes que dar la vuelta, ya no...
I això en un món en què s'imposa que la moda és important,
que s'ha d'anar a la moda,
l'esclavitud de les marques,
això pot produir certa frustració, és comprensible.
Pues sí, depressiones, muchos problemas crean la persona
perquè fins i tot...
No sé, te da vergüenza d'ir a els sitius
perquè no vas a la altura de els altres.
I no, més que la ropa,
són les limitacions que té una persona
tant per a limpieza,
tant per a...
És que no llegues a segun que situs
per a fer-te-te-tus-cos-s.
I els problemes en tot
ni te cogen per a treballar,
ni te...
Per a moltes coses.
Moltes limitacions.
Una persona obesa
no puede, hoy en día, vivir.
O te deprimes y te hundes
o lo que es salir a flote no sales.
Hi ha opcions de canvi,
però no tengo que aquesta tendencia
de mica a mica se s'invertir.
Porque hay personas que,
como decíais antes,
pues puede ser por un mal hábito alimenticio,
pero también son cosas de genética, a veces.
Que no sabes por qué,
porque a lo mejor en la misma casa
comen todos exactamente igual
y hay una persona obesa.
Y a lo mejor lo trae,
que son sus padres,
son sus de genética también.
Porque yo mismo,
yo no comía para pesar 120 kilos
como pesaba.
Y ahora me he quedado pues en 60.
Con el bypass este intestinal
que me hicieron.
També fas petxoca, eh?
Que també fas molt de goig, vull dir.
De goig.
Contenta, sí,
por la movilidad
y por todo.
A ver,
más que el aspecto físico,
porque yo ya tengo mi edad,
tengo 48 años
y no soy tan joven,
a lo mejor no me importa tanto la...
Que también me importa, no?
Ya está trabajando seis meses en Por Aventura,
que eso no lo aguanta cualquiera, eh?
He estado seis meses en Por Aventura,
que ha sido una ilusión para mí,
porque no me cogían tampoco,
porque claro,
te ven ya gorda y dices,
joder,
¿esta qué va a hacer?
Si no puedes ni con su alma.
Pero no, no,
yo he estado ahí a la altura
de chicos de 20 años
y de chicas,
y otros que lo han dejado
porque no podían,
con el trabajo.
me siento muy contenta.
Per això,
per reivindicar,
totes aquestes qüestions
heu organitzat
aquesta desfilada.
Sí, sí,
se lo agradecemos a los médicos
que nos han...
Es verdad,
tanto el cirujano
como el de nutrición,
muy encima nuestro que han estado.
Demà, diumenge,
podremos escoltar
las explicaciones del doctor Sala.
Sí, sí, merece la pena
porque saldrá hasta una operación
en directo allí.
I del doctor del Castillo.
Però deixem parlar
ara uns instants
d'aquesta desfilada.
Per què heu decidit
organitzar-la?
A ver,
hemos decidido
para darnos a conocer
para poder ayudar
a personas
que quieran información.
Luego también queremos
que nos ayuden
porque solo
operan a 19 personas
al año.
Dejan operar
a 19 personas.
Esta operación
vale mucho dinero
y no está a la altura
de todos los bolsillos.
entonces queríamos
a ver si nos ayudaran
para que fuéramos
un colectivo mayor
para ver si operan
a más gente.
Porque es que 19 personas,
hay muchas personas,
hay unas listas
de espera
de 7 años.
No es justo.
No es justo.
Entonces queremos
a ver.
7 años
de lista
de espera.
Hi ha
diferents maneres
d'ajudar.
Una manera
pot ser
econòmicament,
una manera
és de reivindicar
a les administracions
i una manera
és,
per exemple,
buscar establiments
on aquestes persones
puguin
trobar roba
a la seva disposició.
Crec que un d'aquests
establiments
és la botiga
Millennium,
corregi-me si m'equivoco,
i tenim la seva responsable,
la Sara Torrico,
a l'altra banda
del fil telefònic.
La saludem.
Sara,
què tal?
Molt bon dia.
Hola,
molt bon dia.
Tothom
que vingui
al seu establiment,
a la seva botiga,
podrà trobar roba
per gairebé
totes les talles?
Doncs jo penso que sí,
perquè tenim
des de la talla 44,
la talla 64,
66.
Per què
aquesta botiga,
aquesta botiga
Millennium
va optar
per especialitzar-se
i per oferir
aquest ventall
de talles
que malauradament
en la majoria
d'establiments
no es troben?
Doncs tot va ser
perquè fa 17 anys
vaig començar
a treballar
en una botiga
de talles grans
aquí mateix
en Salou.
El meu jefe
se va jubilar
i a mi m'agrada
molt vestir
a les senyores
que no és tan fàcil
vestir-les,
m'agrada
que se sentessin
guapes,
no sé,
amb estil,
amb una mica d'estil,
amb una mica
de glamour,
que no fa falta
que sigui la 38
perquè per una dona
sentir-se maca
i bé,
la veritat
penso això
i realment
ens va molt bé
vestir-me
tota classe de dona
des d'una festa,
una cerimònia,
una boda,
per tot anar,
per carrer,
tenim una mica
de tot,
intentem servir
a tothom
i que tothom
vagi content
i bé,
tenim moltes clientes
de fora,
de Lleida,
de Tarragona,
de Girona,
de Saragossa
i estem oberts
tot l'any
que és molt important
i tot va
sobre roda
en aquest moment.
Maria Dolores
és una dona gràcia,
té tot el dret
al món
a sentir-se guapa
i si la roua ajuda
s'ha d'aconseguir
com faci com sigui,
no?
I amb aquesta tent
d'ajuda
i molt,
ajuda moltíssim.
La veritat
és que m'agradaria
convidar des d'aquí
la gent
que s'apropés
i que veies
perquè hem intentat
combinar
diferents estils
alhora de la desfilada
i la nota elegant
la ficà
en la tent
de Millenium
i la Sara,
la veritat
és que des d'aquí
li agraïm moltíssim
tota la col·laboració
i el treball
que ha treballat
cols a cols
amb nosaltres
perquè tot això
es pugui dur
a terme.
Sara,
quantes vegades
has escoltat
que una dona grassa
es posi la roba
que es posi
mai serà guapa?
Perdona?
Quantes vegades
has sentit a dir,
si és que ho has sentit
a dir,
que una persona grassa
es posi la roba
que es posi
mai serà guapa?
Moltíssimes.
Milers de vegades
i és mentira.
Per mi és mentira.
Què els contestes?
Jo,
que vinguin,
que els mostraré
que és mentira,
que les puc
fer sentir
maques
i no sé,
diferents.
Potser és que
m'agrada tant
aquest sector,
me sento tan bé
vestint-les,
si no que
t'ho diguin
elles mateixes
perquè a veure,
elles van vindre
l'altre dia
també
amb cinc noies
i les vaig vestir
i jo penso
que totes
se van a trobar
molt a gust,
molt maques,
molt segures
per passar la passarel·la.
Bueno,
ja ho veureu
altres,
que allí
les he vestit
a totes.
N'hi ha 17 models
que passaran
i penso
que totes
són més maques.
I sabe
darle la gracia
a cada...
y ponerle
los complementos
adequados
y todo muy bien.
En qualsevol cas,
aquesta botiga
Millenium,
aquest establiment,
és un dels establiments
especialitzats
que hi ha
a les comarques
tarragonines
en talles grans.
No és l'únic,
són pocs,
però no és l'únic,
cada vegada
van proliferant més,
però si en parlant
majoritàriament
serà de botigues
especialitzades.
Tu creus
que el camí
és aquest,
que hi hagi
botigues
especialitzades
per a talles grans
o creus
que la majoria
de franquícies
i la majoria
d'establiments
haurien d'ampliar
el seu ventall
de talles?
Jo penso
que totes
tindrien que tindre
totes les talles.
Penso
que la meva neboda,
per exemple,
té 19 anys,
fa una talla 46,
que és una talla
molt normal
i va
amb un mango,
va amb un zara,
va amb moltes botigues
aquestes aixís
i no ha trobat
per vestir-se
de la seva edat
i amb la seva talla.
és una noia
que me deix
metro 80,
molt maqueta,
però no troba
on vestir-se.
Amb 19 anys?
Amb 19 anys.
No trobar talles
per tu
ha de ser un problema
important.
Molt gran,
que és una talla 46,
que ja no parlem
amb una talla 54,
que tindrien
que tindre
el mateix dret.
I més
amb una edat,
amb els 19 anys,
per exemple,
que la roba,
els amics
influeixen moltíssim,
les amigues
influeixen moltíssim,
anar de compres,
anar de botigues,
és gairebé una cultura,
és una activitat
a fer d'oci
els dissabtes
de la tarda
i no poder
comprar-te roba
per tu
ha de ser un problema.
I acaba sortint
sense les...
Anem de compres?
No, no,
jo no vaig,
perquè se troba
malament,
malament en el sentit
que dius
totes se compren roba
menys jo.
I per què creus,
Sara,
que aquests establiments
posen tant impediments
per oferir talles grans?
Penso que tot ve
de la televisió,
de cossos de nones,
de tot,
de què ser perfecta
i la gent
que no pot ser tan perfecta,
que té algun problema
o de medicació
o del seu cos
que no pot tindre
la talla 38
ni la talla 40.
Jo penso que...
No ho sé,
no ho sé,
la veritat és que...
No ho sé.
Penso que està molt mal fet tot.
Fiquen pels ulls
sempre
que s'han de ser simpàtics,
guapos
i dius
Bueno,
i qui té la cara lletja
que se te cooperó,
que no te pit
que se te quesica més,
doncs cada un és com és,
que pots millorar.
Sí, i tant,
però per favor,
que em pugui vestir,
que em pugui calçar,
que em pugui sentir dona,
guapa.
Salato Rico,
responsable de la botiga Millenium,
recorda'ns
a tots aquests ullents
que ho siguin escoltant ara,
qui vulguin adreçar-se
al seu establiment,
a on poden dirigir-se,
a quina és l'adreça?
Mira,
la nostra adreça
és la via Roma
número 8 de Salou.
Estem justament
al costat del mercat municipal.
Perquè la gent se situï,
ja estem situats.
Sara,
moltes gràcies,
felicitats per la iniciativa,
celebrem que sí,
tot un èxit
i ja tenim ganes
de veure diumenge
els models que has preparat.
Moltíssimes gràcies a vostès.
A reveure.
Adeu, bon dia.
Mentre estava parlant la Sara,
vosaltres tres anàveu totes
sentint dient que sí,
dient que sí.
Suposo, Maria Olores,
tu t'hi has trobat
amb el problema d'aquesta noia
de 19 anys, no?
Però és més incrementat encara.
Perquè això és com
quan suspens ara l'examen
de conduir
que si falles per un fallo
te fa més ràbia
que si falles per 5.
Estava acostumada
perquè jo no tenia una 46,
ni una 48,
ni una 50.
Però és aquesta noia
de dir una talla
i llavors és
quan comencen els problemes.
comences a primar-te una talla
i comences a veure
que pots trobar roba
i comences a obsessionar-te
en què t'has d'aprimar
perquè a mi mateixa
ara mateix
estic obsessionada.
O sigui, porto 60 quilos
i hauria d'estar molt contenta.
No, però encara vull més.
Encara vull perdre més.
I perquè em trobo
que tot són beneficis,
que no hi ha cap problema.
Doncs això és el que porten
les anorexies,
el que porten les bulímies,
el que porten tot això.
En qualsevol cas,
l'objectiu per la teva constitució,
per la malaltia que tens,
que has tingut,
no és estabilitzar-se
amb 55 quilos.
Òbviament per la teva constitució
no podràs arribar a tenir 55 quilos
i això se n'ha de ser conscient.
Però trobes que
l'únic que trobes són beneficis
i que quan més prima estàs
millor.
Llavors, doncs vols més,
si vols,
i el meu cas no és l'únic.
O sigui,
te trobes molts casos.
I és el principi
de tots aquests problemes.
Doncs aquesta vessant
més intel·lectual,
podríem dir-ho,
més científica,
l'explicació
de què és exactament
l'obesitat mórbida,
de com es pot curar,
els problemes de les llistes d'esperes,
dels quals abans
hem fet referència
i també n'hem fet referència
en programes anteriors,
aquestes llistes d'esperes
de gairebé 7 anys
per una operació
que és molt cara
i que la seguretat social
doncs ara
doncs comptabilitza
amb compte gotes
i després aquesta vessant més lúdica
que la gent gaudeixi
d'aquesta desfilada
d'aquests models
de la botiga Millennium
i d'altres establiments
ho podran contemplar
tot pregat aquest diumenge,
recordem-ho a partir de les 6,
Palau de Congressos,
entrada gratuïta, suposo.
Sí, sí, sí.
Tothom qui vulgui,
doncs,
les portes obertes
a disfrutar
i a passar-s'ho bé,
que això és el més important.
Maria Dolores,
Maria Teresa,
Maria Isabel,
moltes gràcies a les tres
per acompanyar-nos
una vegada més
al matí de Tarragona Ràdio
per explicar-vos
el vostre cas particular
i també perquè segurament
els ciutadans
també agraeixen
aquest tipus de testimonis
i segurament s'hi poden veure
gratament reflectits.
Gràcies a les tres de nou
i esperem que diumenge
us ho passeu molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per eixar-nos una mano.
A veure el dia.
Vale.