La una del migdia, en gairebé vuit minuts,
el que passa que jo no sé si els convidats que ara ens acompanyen
són conscients realment de l'hora que és
o realment pateixen una certa desorientació horària.
Jo anava a oferir-los un cafè quan els he vist,
però estic temptada a oferir-los més aviat un caldet,
perquè fan una cara de veritat.
Si jo fos la meva mare, la seva mare estaria preocupada.
Són un grup de joves de Tarragona que tornen a plantejar
per quarta vegada consecutiva unes festes de Santa Tecla
diferent, com una competició, com una gincana.
S'han dividit en dos grups i han puntuat tots els actes
i s'han marcat diferents reptes.
Saludem l'Albert i la Regina.
Albert, Regina, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Feu una careta de veritat, de son.
Heu dormit aquesta nit o encara no?
Sí.
Bueno, sí, cada dia, però un poquet.
Pastilles de potassa, sisplau, per l'Albert.
Pobre.
Són un equip.
L'altre equip el representa l'Albert,
l'Enric, perdona, amb el Lluís.
El Lluís no ha pogut venir?
No, no ha pogut venir.
No portes cap justificació ni noteta?
No, no ha pogut al·ludir les seves responsabilitats laborals.
Crec que això també s'hauria de tenir.
Que a sobre treballa.
I això puntua o no?
No, no, no, no.
Com que no puntua?
És problema seu, això.
Oh, serà fàcil.
Treballem els dos.
No, no, treballem als quants.
No, no.
A veure.
A nosaltres tenim vacances.
Però no fer vacances i treballar, a més de seguir els actes,
no té un plus?
A nosaltres no ens el van donar quan ells estudiaven
i nosaltres treballàvem, vull dir.
Aleshores, és a dir, és allò com la llei,
la retroactivitat de la llei més favorable, no?
Efectivament.
Molt bé.
A veure, això va sorgir fa quatre anys,
una mica buscant l'excusa de com aguantar totes les festes
i no morir en l'intent.
Bueno, va ser una conya, no?
Perquè ens trobàvem a tot arreu.
O sigui, feia anys i ens uneixíem,
ells som quatre anys més petits que n'altres,
i sempre ens deien,
vinga, aneu a dormir avis, aneu a dormir avis.
Que dolent.
I clar, bueno,
doncs nosaltres ens vam picar, no?
I ens vam...
Anàvem tornant a tot arreu
i al final va arribar un moment que vam dir,
anem a controlar qui se'n va a dormir aviat,
més aviat.
Si els avis o els nens petits.
O els nens.
I bueno, vam guanyar els avis,
però de païssa.
El primer any vau guanyar vosaltres?
Sí, sí.
L'experiència, que és un grau.
I les vacances, tots a dir.
No, aquell any no estàvem de vacances.
Treballàveu?
Sí.
I l'edat vols dir que no hauria de ser tan bé un plus?
Quatre anys, són quatre anys, eh?
Sí, no, la veritat és que has d'admirar, eh?
Perquè realment acaben les festes en un estat lamentable.
El primer any vau guanyar vosaltres.
Sí.
El segon?
Nosaltres.
Vosaltres.
El tercer?
Nosaltres.
I com està la cosa ara?
Doncs anem empatats.
A l'entrar per la porta,
però em sembla que tenen una sorpresa aquí en directe.
No, no, no, ara ja arribarà.
De moment aneu empatats.
A veure,
sou equips de dues persones,
però darrere teniu una intendència, diguem-ne,
i una cleca que us anima,
que us dona suport i que us acompanya.
Però el problema és que no aguanten el nostre ritme.
Ens donen suport fins a certa hora.
Després ja t'hi quedes tot sol davant del perill.
Que és quan més necessitem el suport.
I escolteu una cosa,
a banda de la satisfacció de guanyar els més grans o els més joves,
teniu algun premi?
Heu buscat alguna química, alguna institució que us doni una cosa?
Bé, m'agrada que em facin aquesta pregunta.
Perquè, sí, sí,
normalment el perdedor tenia l'obligació de preparar un sopar i un trofeu a l'altre equip.
Però nosaltres fa un any que estem esperant encara el trofeu de l'any passat.
Però que informals. Demaneu una subvenció o jo què sé.
D'home, doncs seria el moment des d'aquí fer una crida a totes les entitats o empreses privades també.
Sí, sí, estaria bé.
Home, no està malament fer equips d'aguantar la festa d'una manera allò organitzada?
Déu-n'hi-do.
Comenceu a ser coneguts a Tarragona?
Sí, sí.
En aquest sentit.
Sí, sí, tristament.
Us pregunta la gent alguna cosa, quan saben, té nom cada equip, la competició en si?
Anem a conèixer més detalls.
La competició no, però sí que almenys el nostre equip té nom, que som els Juràssics, no?
I de fet l'any passat quan guanyàvem, quan érem matemàticament campions, vam fer una samarreta amb dos dinosaures.
I vosaltres allà, aguantant el tipus.
Sí, i ells són els nenes, vull dir, els nenes petits, i és el seu equip.
La competició en què consisteix?
Ho dit d'una altra manera, què és el que fa puntuar i que tingueu més punts?
Bé, fins ara, enguany, hem fet unes petites modificacions en el sistema de puntuacions.
Tot ho tenim recollit a la Convenció de la Ginebra, que està escrita.
Existeix, existeix.
Anem canviant, anem canviant cada any.
Molt bé, la Convenció de la Ginebra, que pot modificar les bases i les normes, lògicament, en funció del contingut del vot, sobretot.
I del programa, també.
Normalment les posem abans de començar les festes, quedem una horeta abans del primer acte.
I en funció del programa, doncs ja elaboreu allò, les particularitats.
Hi ha coses que puntuen, però l'any que ve s'han desaparegut o ho trobem massa fàcil.
Enguany, per exemple, mirem les normes d'enguany.
Enguany hem canviat una miqueta el sistema de puntuació.
Enguany, cada dia hi ha tres punts en joc.
Dos punts que són directament per l'equip, que se'n va a dormir més tard.
Però assistint a algun acte.
Sí, clar.
És punteria, no?
Ho comprovem mitjançant trucades perdudes amb el mòbil.
Aquí es pot fer trampes perquè pot deixar o tu el mòbil a una mica.
Però és que fa quatre anys que anem, llavors ja ens coneixem.
El primer any sí que ens quedàvem dormint i ens anàvem despertant quan ens trucavam.
Fins que vam ficar punts de control.
Si tu et penses que algú està dormint, li dius d'aquí 15 minuts aquí.
I si no apareix...
Doncs ja saps que trampa, es guanya.
A més, com que sempre estem junts als mateixos llocs, vull dir, tampoc al final ja no ha calgut.
El primer any potser sí que anàvem més per separat els dos equips, però ara ja sortim junts
i és fins que un dels dos equips irlandès diu, bueno, va, em vaig a dormir...
Ja dius, és igual l'orgull per terra, però jo tinc son.
Jo tinc son i d'anar a treball.
Els primers dies encara, però els últims és quan s'està...
Els últims és ja quan arriba l'esclat de la festa i que dius, déu-n'hi-do.
Perquè, per exemple, divendres, vau anar a veure aquí la Payón, vau estar a la tronada,
heu anat a alguna inauguració d'exposició, què és el que heu fet?
Sí, a totes.
A totes les inauguracions d'exposicions.
A totes?
És un punt, és un punt, és el primer punt que està en joc sempre i s'ha de començar bé.
I van començar a les set de la tarda.
Sí, amb el toc de crida i després la ruta de les inauguracions.
Rasquets, com a roses.
I les van fer totes.
Després vam anar a sopar i les vam fer.
I s'ha de brindar amb cava, eh, cada inauguració, si no, tampoc no...
És a dir, que clar, també vas...
És dur, eh?
És un desgast important.
Sí, perquè no sempre és de bona qualitat, tampoc, això, depèn d'on vagis, no?
Si és de l'Ajuntament, sempre el fiquem a la col·leta.
Sí, és bo, és bo.
L'assaig a...
L'assaig us de les colles, també passeu o no?
No, no ens donem.
Rebelles?
Sí, rebelles cada nit, sí.
Una miqueta a part de les granotes, pujant, anem a les barraques.
Sí, vam estar a barraques el divendres.
Que, per cert, molt bé, eh?
Molt bé.
Molt bon ambient, que hi havia, és veritat, sí, sí.
Què més heu fet?
Vau tastar el pastís de Santa Tecla?
Sí, això també és punt.
La valdenada.
Això també és punt.
Valdenada el dissabte.
Valdenada i sabte.
La valdenada d'en Palmada, eh?
La valdenada, a la valdenada sí d'anada d'en Palmada, si no...
Val, i la caïmada gallega al cap damunt de la Rambla, això no puntuava en guany.
No.
No, clar, el do de la ubiquitat no el teniu encara, eh? Malgrat que...
Bueno, ho podríem fer, perquè com som dos...
Val, val, si us repartiu.
Normalment aneu per parelles o us podeu repartir en actes?
Anem als quatre, normalment.
Sí.
Clar, us vigileu els uns als altres.
No, a més, quan va començar tot això, fa tres, quatre anys, doncs, bueno,
érem tota una colla, era molta gent, et trobaves a tothom,
però ara arriba un moment que ja no coneixem a ningú,
som les velles glòries de les festes,
a veure'ns ja ha arribat un punt que sortim als quatre junts i...
Jo d'entrada diria a les entitats de Tarragona que organitzen inauguracions i actes
que els enviessin una invitació nominal perquè s'ho mereixen,
perquè hi ha tants actes que a vegades un pot patir per no tenir públic.
Si els envien la invitació, ells aniran al seu acte,
vull dir, garanteixen un mínim de quatre persones en l'acte, per tant...
Jo crec que els regidors ens ho haurien d'agrair perquè estàvem allà aplaudint els discursos...
A més sou entusiasta.
Jo me'n recordo de les matinades de Molnars, de l'any passat...
També aneu a les matinades?
Sí, és punt, és punt.
Nari, en un matís, anar a les matinades d'Empalmada són dos punts
i anar a les matinades amb despertador és un punt.
Hi ha hagut moments que ens fiquem al despertador.
Però els grallers us deuen estimar tant?
No, perquè en guany no hem arribat a masses,
però l'any passat vam estar al Molnars, que es van quedar flipats,
perquè no havia anat ningú.
Vau manar els grallers amb un nas al top de granyes?
Sí, sí, perquè no és mosal de fulla, el bufet al top.
I aprofitant.
I els del Molnars estava flipant perquè no havia anat mai ningú.
És que qui ha d'anar a les set del matí amb un nas a sentir les granyes?
Era la primera vegada que no tenien públic hostil,
perquè normalment és públic hostil que des darrere les persianes els diuen coses lletges.
La Marta bé...
Jo recordo que vam parlar un any amb l'Albert
i a banda d'assistir als actes
hi havia coses que puntuaven d'una manera una mica extraordinària.
Bueno, sí, en guany no té tot això escrit l'Enric.
No us ho sé de memòria encara.
Però els podem una mica...
Això es pot explicar?
Sí, sí, sí.
A banda d'assistir als actes?
No hi ha problemes, sí.
Mira, com us dèiem, cada dia hi ha tres punts en joc.
Avui, per exemple, què teniu?
Avui el punt extra seria...
La beguda convidada?
No, no, sortir a la plaça Friqui.
Surt que treguin de voluntari a la plaça Friqui.
No és fàcil, perquè, clar, hi ha molta gent.
Per això puntua, si no...
I a vegades, fixeu-se, tu es poses allà, treus el pis perquè et treguin
i no et treuen precisament perquè et fas el solo.
El pis és una mica de sort, però bueno, si t'estàs aquí a les tres hores...
Però aquest és difícil, eh?
Aquest és difícil, és un repte important.
Jo crec que el punt més fric és el d'ahir,
que era anar a la taula rodona sobre el vall de Sarrallonga
i opinar.
I vau opinar?
Bueno, doncs és el que estem intentant comprovar.
És el que estem intentant comprovar.
Sabem que algú va anar, vull dir, però...
Jo vaig anar.
I vas opinar?
No.
Però si teníem la pregunta preparada i tot.
Ja, ja.
Però no et vas atrevir, Regina.
Això és molt seriós, molt respectuós
i encara es pensaran que vingui aquí a prendre el pèl algú.
No, però és que a més la pregunta era boníssima.
Es pot dir ara, es pot dir ara, la pregunta?
Sí, la pregunta era, tenint en compte que el vall de Sarrallonga
demana permís d'armes per participar,
era si ens plantejàvem fer un vall de Sarrallonga petit,
perquè, clar, no li donaran...
Tots tens raó.
I, clar, era...
No és cap paginada, eh?
Segurament, bueno, no ho sé si es podrà fer o no,
perquè, bueno, per aquestes coses.
Per això li volia preguntar.
Era una bona pregunta.
Per tant, aquest punt, ni mig punt per anar-hi.
Bueno, home, ja hem anat...
No, no, no, perdona.
A veure, a veure, a veure, a veure...
Vosaltres teniu algun àrbitre o us resoleu així a bufetades?
Entrenades, encàlces.
Sí, el que passa és que, bueno, hi ha gent que té por de perdre
i a aquestes alçades només estem a dimarts i ja veu que no...
Per tant, aquesta no la doneu per mai?
No, no, ni molt menys.
Llavors, crec que ara mateix anem empatats.
Què hi ha per avui, com a repte?
Per avui, doncs això que dèiem, sortir de voluntari...
A la plaça friqui.
A la plaça friqui.
I això, hi ha dos punts per l'equip que vagi a dormir més tard.
Bé, demà què hi ha?
Demà és la beguda convidada i el punt extra seria
prendre cinc unitats de la beguda convidada.
I després una mamareta també, no?
Sí, que tenint en compte que és aigua ardent,
doncs també serà un punt complicat.
Ningú ha dit que sigui fàcil.
Per això teniu algun amic metge al costat?
Ells fan com els Rolings i porten un geriàtric,
un geriàtre, tota la Santa Técla van amb un geriàtre al costat.
Més punts extres, va, fem una miqueta de Rolings.
Després en guany, el mític que és portar l'Àliga...
Aquest algun any l'hem fet.
Us coneixen els portadors de l'Àliga?
Ostres, doncs us haureu de presentar les amicades.
El dia de la baixada a l'Àliga, més d'una vegada hem aconseguit aquest punt.
Cada any és més difícil.
Però cada any és més difícil.
No, nosaltres sí que ens coneixen, eh?
I des d'aquí donar les gràcies a la Leo,
que l'any passat, gràcies a ella, vam entrar a apuntar.
Leo ha enrotllat, que és un punt per a aquests...
Sí, sí, jo no li dono les gràcies,
perquè a Leo també és amiga meva.
I us ho deixen d'ells.
Donar les gràcies a la Leo també és un punt?
Perquè veig que ja no cal?
No, no, no, això és totalment espontània.
Això és educació, pura educació.
És currar-nos, que ens deixin demà un altre cop a l'Àliga és preparar el terreny.
Però falten dos dies encara.
I en guany hem afegit així uns puntets extras,
que serien el punt solidari, que és anar a donar sang.
Però ja ha passat, no?
Era missat.
I era un punt per bossa, era un punt per unitat de sang que donessis.
Sí, es podia guanyar aquell dia al concurs.
Tenim el punt místic, que seria anar a la missa major i quedar-s'hi.
Alguna vegada?
Sí, sí, sí.
I jo l'he fet un set.
Sí, l'hem fet junts, l'hem fet junts.
I l'any passat...
Sempre ho podeu escoltar per Tarragona Ràdio.
No, no, m'agrada que diguis això.
Això ho vaig fer ja.
Un any va trucar a ella amb la ràdio a tope.
Jo no cal que hi vagis, m'heu de la ràdio i cola.
Sí, sí.
I amb el mòvio al costat de la ràdio, allà.
Estem a missa.
I van parlar amb Bruxet i s'ho van creure.
I van anar corrents cap allà.
La van colar, eh?
Sí, sí.
L'any passat ells porten el track de Sant Roc, vull dir, es pensaven que ja havien guanyat aquest punt,
fins que vaig arribar jo amb el diani i, bueno, van pactar que no calia, vull dir...
No calia anar a missa.
Si no guanya ningú no passa res.
Ah, bé bé.
Un moment divertit també és quan han acabat les festes i llavors doncs quedem un dia per prendre alguna cosa i tal.
ens expliquem els uns i els altres totes les trampes, totes les artimanyes que hem fet per apuntar-nos punts que no eren punts.
Quines són les trampes més grosses que heu fet?
No enguany, eh?
Enguany, diguem que partim de zero en edicions anteriors.
Jo recordo l'Enric que estava dormint a casa i va venir, no?
Un any que estaves dormint, t'havien fet trucades perdudes i et van fer un punt de control i vas dir, doncs me'n canvio i vinc.
Sí, sí, sí. Picar-nos el despertador a les 5 i vestir-nos i això fa anys i això ja els últims, els dos últims anys ja...
Ja, el primer any sí.
No és bé, l'altre dia em va reconèixer que l'any passat el braç de Santa Tèca, el pastís, no va fer la cua necessària.
Es va colar?
Sí, sí.
No, no, no, no, se va trobar a unes amigues de setmana...
I li van donar el pastís.
Sí, i li van donar pastís.
Home, el punt era fer la cua o menjar-ne?
Ah, ah, quin era el punt?
Sí, home, aconseguir-lo, no, en realitat no és...
No és trampa, però no té l'esperit del punt.
L'interessant és que estiguéssiu ben identificats, perquè jo crec que rebríeu molt de suport dels tarragonins i dels festers.
És un suport que moltes vegades es gira en contra nostre, perquè ja ens passa.
Home, és el concurs, va, us convido a una canya.
I clar, quan te'n trobes 7 o 8 d'aquell, dius, hòstia, ja no pots.
Tu vols que perdi, no?
Que ens convidin a cafetons, això sí, ens aniria bé, no?
Quin és l'últim acte? Quina és l'última activitat que dóna punts?
Doncs l'última...
Jo recordo que un any havíeu de fer alguna cosa el dia de la processó i no sé si la cosa va...
Sortim les autoritats.
Sortim les autoritats.
Sí, disfressar-nos.
En guany no dóna punts, però jo sempre he pensat que va ser divertit.
Un dia tenies frases d'autoritat, o sigui, vas amb el tratge.
Com si fos una autoritat haver-se...
T'hi fiques una banda i com venen els de les ciutats germenades, segur que no s'entén ningú.
Podria colar, no?
Jo crec que sí, amb tratge i corbata i ens hi fiquem.
A veure, normalment la gent que ve és bastant trampada, ho sabem, perquè en algun any, a les no del dematí,
ens hem posat a parlar amb algun i...
Potser de lateria, Albert al barrilet, anar amb tratge, corbata i al barrilet penjant, potser de lateria.
És el que hi ha, però bueno, si ho fem mai, ens ho amagarem.
Jo tinc la sensació que no ho faré, no ho faré perquè no ho he pogut preparar, però a la propera us ho prepararé.
Que si fes una mena d'examen de test de les festes aprovaríeu.
Tipo, què fan a les 7 de la tarda a la plaça de la Font al dia de no sé què?
Bueno...
Provo?
Avui no, aquest en guany no.
Provo o no?
Doncs no sé, prova, igual va bé o no.
No, no, però a veure, mira...
Potser per a les no, però digues ara.
Però no busco cosa rara.
A veure, quin dia és aquest?
Poso el dit aquí, és fàcil.
A la plaça de la Font, la tanda d'alluïment del seguici popular, la culminació de què?
De la tornada de què?
Fàcil, aquesta.
A la tornada d'ofici.
Us ho prepararé bé, perquè això tampoc no hi ha un estic gaire.
Dia 23 a la una de la tarda.
A veure, què fan demà dimecres a dos quarts d'onze de la nit a la catedral?
El retaula.
El retaula.
Què hi ha aquesta tarda?
El seguici petit.
El seguici petit.
El dijous és el dia de què?
Uns riquis.
L'arrencada de Jègens i la baixada de l'àliga.
I el pregó.
I el pregó, també.
Bé, ja no ho pregunto més perquè us ho sabeu.
És que hi ha un munt de...
Escolta, heu parlat d'un desempat, aquí?
No, no, al final...
Al final no?
No vaig intervenir.
Anaven de farol.
Era el tema del ball de Serrallonga.
Escolteu, jo, com que nosaltres poc o molt estem presents, jo diria més molt que poc,
no arribem al vostre nivell, és impossible, sou els mestres, però bé, estem a diferents llocs
i diàriament.
Si ens veieu de tant en tant, expliqueu-nos com va la cosa.
Com l'equip dels nens i dels juràssics, ja sigui als programes de matí o tarda, ens agradaria molt saber-ho.
Ja ho volem fer perquè cada intervenció dona un punt, vull dir, en un mitjà de telecomunicació.
Avui hem guanyat un punt que...
Aquesta també va ser una trampa bona, Albert.
Un any, això, des del segon any...
Un any va venir només l'Albert, vosaltres no vau venir?
Sí, l'Enric, enric.
Ai, l'Enric, perdona.
I el Lluís, ja vam venir nosaltres dos.
Però un any, el primer any que vam introduir això del punt aquest dels mitjans,
l'Albert va sortir al Diari de Tarragona en una foto d'arxiu de l'any de la perra,
a una notícia, i no tenia res a veure amb les festes,
i ens ho van intentar colar com a punt.
No, perquè vam picar un...
Fotomontatges.
No, no, no.
No, vam posar un castell.
Vam picar un castell, però no vam picar el castell d'aquell any,
m'havien picat el castell d'un altre any perquè estava jo,
i ella no era de la colla castellera, de la que era.
I va colar, va colar.
I es veia allà el capassonet de l'Albert.
Sí, però l'any passat havíem de sortir,
o sigui, a l'entrevista ens van avisar cinc minuts abans,
perquè no arribéssim a temps, a la Santa de Rambla,
i així guanya el punt ells.
Ells van pactar l'entrevista i ens van dir
d'aquí cinc minuts sortim a la ràdio.
És a dir, que enganyen, també.
Sí, sí, sí.
Penso jo que hi ha unes bases de la Convenció de la Ginebra,
però que també permet aquestes trampes.
Sí, la pica és que és important.
I pactes també.
Recordo un dia de nit, que el dia següent hi havia a la Valdenada,
fa anys, que estàvem allà al carrer Merceria,
i vam pactar, se n'anem tots a dormir,
i l'endemà quedem a la Valdenada.
És que també s'ha de vigilar la salut.
Albert, Regina, Enric, i el Lluís,
que no ha pogut venir perquè està treballant.
Esperem trobar-vos aquesta Santa Tecla moltes vegades.
Jo diria allò de que guanyi el millor,
però aquestes alçades bons són tots dos equips.
Sí que deu empatats bé, així us...
I sobretot, busqueu una subvenció de la química o alguna cosa.
Que us pagui el sopar aquest.
És que cada any aguanta pitjor.
Vull dir, jo m'estic plantejant la retirada...
Estic plantejant la retirada en plan Harlem Glover Trotters,
només fer...
Exhibició.
Una miqueta d'anar a les entrevistes de ràdio
i buscar un equip.
Igual que fan la Santa Tecla Petita,
busqueu un relleu per aquest concurs.
No el trobem.
No, ara sembla que hi ha gent que despunta.
Però la generació que ens havia de substituir en altres,
que va fallar, va fallar totalment.
I ens hem hagut de quedar al mig.
No està tot perdut,
sempre hi ha temps de recuperar aquests nous equips.
Moltíssimes gràcies per venir de debò
i que tingueu, malgrat tot, una bona Santa Tecla.
Adéu-siau.
Adéu.