Ara són a tres quarts de dotze del migdia
i un minut.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
que a mida les dotze del migdia ens desplacem fins a la Rambla Nova.
Avui fa tot just dos mesos de l'explosió de gas
d'aquesta via principal de la ciutat
que va provocar la mort de cinc persones.
Els dos establiments comercials més afectats
han pogut recuperar en part la normalitat
i per això avui ens hem desplaçat amb la unitat mòbil
en companyia d'en Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
doncs efectivament hem volgut venir fins a aquest punt
de la Rambla Nova dos mesos després
de produir aquest esfundament
per veure com estan les coses.
Parlarem de qui no és el nom responsable de General Òptica.
Podrem escoltar la conversa amb Daniel Ferencino
però ara som just aquí davant del Café Bar Regina
per parlar també amb la seva responsable.
Recordem que aquest bar va estar tancat
durant un període de temps.
Després de l'esfundament va poder obrir portes
al cap d'alguns dies.
Ara ens ho explicarà la seva responsable.
Regina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vau estar tancats durant un temps, no?
Amb incertesa, no sabíeu com aniria la cosa,
no sabíeu si podríeu obrir, si no podríeu obrir.
En fi, un final del 2005 una mica accidentat en aquest sentit, no?
Sí, des de l'ego.
Nosaltres vam tindre tancat un mes i quatre dies.
Vam obrir el 14 de desembre.
Però ara ja vam tornar quasi a la normalitat
i, bueno, vull dir, tirar endavant i anar seguint.
Vull dir, no sé què més dir-te.
La part més afectada va ser la terrassa de davant, no?
Doncs que hi havia el tendall que va quedar totalment,
pràcticament, en fi, ensorrat per la runa, no?
Sí.
Bueno, sí, la terrassa ens la van enfonsar totalment,
s'ha de... s'està fent tota nova,
encara tardarem un mes i mig o així
partint un altre cop la terrassa muntada amb els toldos i tot això,
i el de dins s'ha hagut de pintar i netejar tot,
però, bueno, ja estem treballant normal ara.
Ja hem tornat a la normalitat, que ja ens convenia.
Quan una veu, en fi, una cosa d'aquestes característiques,
evidentment els anys materials,
al costat de pèrdues humanes no són res, no?
Però suposo que no s'explica, no?
Per què? Per què ha passat? En fi, no sé.
Bueno, des d'Oleg, nosaltres no ens podem queixar,
perquè gràcies a Déu a nosaltres no ens ha passat res, no?
La pobra família d'aquí al costat.
Aquestos sí que realment pobres ja no hi són.
I no ens podem queixar.
Realment esperem que aquest any 2006
comencem amb bon peu i tot ens vagi bé a tots, no?
Ara al bar, normalitat absoluta,
abans hem pogut entrar i, en fi,
la clientela habitual, que torna, no?
En fi, gent nova també.
Sí, bueno, ha costat una mica que la gent
se'n tornés assabentada que tenim obert,
però, bueno, abans de Nadal ja la gent ha anat tornant
i, bueno, realment estem contents amb la gent de Tarragona
perquè han tornat, quasi tots, eh?
Vull dir, estem contents, de veritat.
Com s'ha portat el plegat?
S'ha fet pinya?
Tothom, en fi, totes les persones afectades,
s'ha fet pinya?
S'ha anat endavant?
Tot segona?
Sí, des d'Oleg, jo no em puc queixar.
Vull dir, els de l'Ajuntament m'han ajudat molt,
els arquitectes de l'Ajuntament,
vull dir, el meu gestor, el del Seguro, el Pèrit...
Vull dir, realment tots ens han ajudat.
Vull dir, el problema que teníem, que hi havia l'enseguretat per obrir, no?
Però que tothom s'ha portat molt bé nosaltres,
vull dir, jo no em puc queixar de ningú, és la veritat, vull dir.
Estar al bar paret en paret amb l'edifici,
doncs clar, hi havia la incertesa de saber si hi hauria filtracions,
en fi, com aniria la cosa?
Sí, ara diuen que el que han de fer és protegir el lateral
perquè quan plogui tot això no ens hi hagi aigua
perquè es podria colar l'aigua per sota
i suposo que això deu estar pendent, vull dir,
ja ho anirem fent, vull dir, de mica en mica,
tornarem a la normalitat.
La terrassa he vist també que ja està habilitada,
falta tan all, però en fi, hi ha les cadires i les taules fora, no?
Sí, bueno, ho hem posat perquè la gent vegi que tinguem obert,
perquè es vegi una mica de taules amb cadires i això,
perquè es vegi que realment està obert, no?
Els primers dies, encara que no s'hi assenta ningú, evidentment,
però perquè, doncs, quan tu véns,
com que encara hi ha aquella mica d'andaló
al costat de la casa,
doncs fins que no arribes, quasi no veus si tenim obert o no.
I per això hem posat les cadires, perquè es vegi alguna cosa, mira,
i anem treballant.
Què penseu vostè quan passa per aquí davant i veu l'edifici,
en fi, que amb el temps, dos mesos després...
A mi em fa tristor,
perquè realment el nosaltres general òptica,
aquí al costat, ens donava vida, vull dir, això és així.
Ara, al vespre, durant el dia, encara,
que hi ha influència de gent i tot això,
però al vespre és que queda molt fos, vull dir,
encara que de seguida l'Ajuntament ens va posar les faroles trencades
i ho va solucionar tot de seguida,
es veu trist, perquè realment falta l'escaparat
i tota l'il·luminació de general òptica.
Però, bueno, vull dir, no s'hi pot fer res, vull dir,
ja anirem, quan facin l'edifici, suposo que ja es veurà una mica més animat,
però ara aquesta part està una mica trista.
Està una mica trista.
Hem passat l'any, hem passat dos mesos,
en fi, tenim un any de 2006 per davant,
un any, per cert, no em puc estar a preguntar-li,
amb una nova llei, una llei antitabac,
no sé vostè com la veu, aquesta llei, per cert,
per fi tu ja l'habitantesa.
Home, no ho sé.
Jo penso que tothom és lliure, no?,
que el que vulgui fumar, que fumi.
Ara, sense molestar els altres, vull dir,
si tu tens un cafè i el teu cafè es posa fora,
que poden entrar els fumadors,
doncs el que no vulgui fum,
hi ha altres cafeteries que no deixen fumar, vull dir,
jo crec que hi ha d'haver per tots,
ni castigar tant amb uns i tants els altres, vull dir,
que ha de ser repartit els postos pels que fumen
i els perquè no fumen, que tothom té dret, vull dir,
ja ho veig d'aquesta manera.
També hem volgut parlar amb els responsables
de l'altra botica que va resultar afectada
per l'esfundament a General Òptica.
Ens acompanya el seu gerent, Daniel Francino, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com està la situació dos mesos després?
Doncs mira, ara, dos mesos després,
comencem a veure ja els resultats
de tota la planificació urgent que hem digut que anar fent,
i si Déu vol, doncs, el dia 26 d'aquest mes
ja inaugurarem un nou establiment a Tarragona,
just enfront d'on estàvem, a la mateixa Rambla,
en el número 75 de la Rambla Nova, per ser més exactes.
Si tots compleixen, que crec que es compliran perfectament
tots els plaços que ens han donat,
el dia 26 estarem en condicions d'inaugurar ja.
En aquests moments hi ha operaris treballant
i en aquest local que era l'antiga Txinxilla,
la botiga de fotografia Txinxilla.
Sí, exacte, és aquest mateix local,
i si ara estan treballant a marxes forçades,
ja portem gairebé un mes, un mes i escacs,
treballant, i sí, sí, s'està treballant força
per poder obrir amb total condicions el dia 26.
Com serà aquest local, aquest local nou?
Bueno, aquest local, per les persones que coneixien el local antic,
és un local també típic de la Rambla Nova de Tarragona,
és un local d'aquests estrets i llarg,
doncs que ens permetrà tindre una gran exposició de muntures,
més gran fins i tot que la que teníem en l'altre local,
i mantindre, doncs, el mateix potencial de venda que teníem allà.
Perdem una mica d'espai a el que és part d'operacions internes nostres,
el que és taller de muntatge, i també estarem una mica més estrets,
però, bueno, el que és tot l'espai d'atenció al públic,
es quedarà un espai bonic.
Mentre ara no arriba aquest dia, es continua atenent els clients des d'aquí,
som al carrer Ixar, cantonada a Rambla Nova, en aquest local provisional.
Sí, sí, en aquest local que amablement ens va cedir
la Confederació Empresarial de Tarragona.
Aquí vull agrair des d'aquí una vegada més tot el suport que ens ha donat,
i, doncs, bueno, aquí estem atenent, fent tot el que podem,
que és limitat, evidentment, perquè no hi ha exposició de muntures ni res,
però, bueno, totes les reparacions urgents, substitucions de vidres,
tota una sèrie de coses que podem anar fent
que, bueno, ens ha permès estar al costat del nostre client de Tarragona.
General òptica va poder recuperar en bona mesura
pràcticament tot el contingut del que hi havia en aquesta botiga
de la Rambla Nova de l'edifici Esfondrat.
Malauradament no es va poder salvar un mural
que hi havia al seu interior.
Crec que encara hi deu ser un mural de sobirats.
No, bueno, ara ja no, perquè realment, vull dir,
ja no existeix la botiga, està tot enderrocat.
Sí, no es va poder salvar degut a la pressió que hi havia
de totes les ruptes dels envants,
que feia pressionar aquestes pedres, aquestes làmines de pedra,
que són molt delicades ja de per si,
i es trencaven amb molta facilitat al treure-ho.
M'imagino que amb el traspass d'any
ja es veuen les coses d'una altra manera, no?,
amb més perspectiva, en fi.
Realment sí, realment sí.
Realment es veuen d'una altra manera.
Hem passat un final d'any una miqueta dur,
però, bueno, ara es veuen amb optimisme, com ha de ser.
Finalment, ja de cara als subidors,
que siguin clients de General Òptica,
podem venir aquí, ja ho saben,
que Richard Cantona de Rambla Nova, quin horari?
Sí, ara aquí estem en un horari,
no en horari comercial, sinó en horari d'oficina.
Estem de dilluns a divendres de 9 i mitja a 1 i mitja,
i de 4 a 7 de la tarda.
Llavors, a divendres, a partir de les dues,
ja tanquem, tanca aquest edifici
i ja no torna a obrir fins dilluns.
Però, bueno, ens queden dues setmanetes i escacs
per poder tornar a el que és un horari comercial
d'atenció al client.
Daniel Francino, gràcies per atendre's.
Micròfons de Tarragona Ràdio, que vaixi bé.
Esperen que pugui obrir ben aviat aquesta nova botiga
aquí a la Rambla Nova.
Gràcies, gràcies a vosaltres.
Paraules a Daniel Francino,
que és la realitat que viuen els responsables
d'aquest restreure d'aliment.
d'una banda regina i també general d'òptica.
L'altra realitat és la que hi ha justament aquí,
davant del número 72, de la Rambla Nova.
D'una banda, el testimoni del que encara en queda en peu
d'aquest edifici, la part noble,
que està com a testimoni del que va succeir
ara fa dos mesos.
De l'altra banda, també,
el sentiment d'escenes tarragonins i tarragonines
que encara dediquen en el seu dia a dia,
en el seu trajecte quotidià,
alguns minuts, segons,
per aturar-se just aquí al davant
i per deixar en forma d'objectes
també el seu condol,
la seva mostra de dol,
de consternació per aquestes pèrdues humanes.
Hi ha una alta habilitat just al davant
d'aquest número 72
on veiem tota mena d'objectes,
com dèiem, de record
per aquestes pèrdues de vides
que van marcar al final, pràcticament,
d'aquest any 2005,
que hem pogut deixar darrere.
Això és tot el que us podem explicar
des de la ramba nova número 72
on dos mesos després
encara no s'ha oblidat.
Gràcies, Josep Sunyer.
Com deies, en directe des de la ramba nova
de la ciutat,
quatre minuts i mig
i seran les dotze del migdia.
Gràcies.