La Rosa l'hem convidat perquè ens va cridar molt l'atenció
a un estudi que s'ha realitzat.
Estudi obert, com gairebé tots els que es fan,
que sempre es poden incorporar noves informacions
al voltant del paper de la història de les dones
de les Terres de l'Ebre i, en particular,
aquelles dones que treballaven en el cultiu de la Rosa al Delta.
Fa no tant de temps, no, Rosa?
No, no tant de temps.
Algunes d'aquestes dones són vives encara.
I tant, que són vives.
Per això t'ho dic que a vegades sembla que, ui, l'època que les dones
compraven l'arròs.
No, no, no, vull dir, parlem d'uns 50 anys,
és a dir, i menys, i menys d'uns 50 anys, segur, uns 45 anys, posem.
Què impulsar la realització d'aquest estudi així de bon començament?
A veure, de bon començament, impulsar l'estudi,
el que jo sigui també de les Terres de l'Ebre,
concretament de del Tebre, de la Cava,
i llavors haver vist, doncs,
veure que, per exemple, doncs han fet alguns treballs,
allí a la zona, i que sempre he parlat dels amens,
però les dones, com sempre, sempre som allò, silenciades,
és a dir, no surten.
Invisibles.
Invisibles.
I, per tant, bé, un dels objectius fonamentants
és donar la veu a les dones,
perquè realment compten les seves coses.
I entre elles, les del treball de l'arròs,
que era un treball, doncs,
que, bé, en els temps en què no hi havia la mecanització del camp,
com ara, doncs, requeríem moltes mans, no?,
per poder fer la plantada,
per poder després virbar l'arròs,
per poder després cegar-lo, etcètera, etcètera.
Necessitàvem mans.
I, per tant, les mans de les dones,
aleshores, anaven cap als arrossars.
I, doncs, feien les feines igual que un home,
a les mateixes arrossars.
No tenien una feina específica dins del que era tot el procés
del cultiu de l'arròs, és a dir, uns sembraven,
altres recollien, altres virbaran.
Sí, a veure, hi ha una...
O la dona feia tot el procés també al costat de l'home.
Hi ha una classificació, diríem, podríem dir temporal,
i és que a l'hivern, per exemple,
que era quan s'havien de preparar les terres i tal,
bàsicament era una feina masculina.
Però això no vol dir que no hi haguéssim dones que ho fessin.
El que passa és que eren més minoritàries, no?
Diríem que la gran sortida de les dones al camp
era el temps del plantar, no?,
perquè era quan se necessitàvem moltíssimes mans.
I després, totes les altres feines,
diríem que l'arribar al final,
quan ja s'acabava la temporada, la tardor,
doncs aleshores també les dones ja agafaven una altra tasca,
com per exemple cosir els sacs,
deixar preparat tot per a l'any vinent,
i els homes se n'encarregaven, diríem,
d'acabar, diríem, del conreu de la terra,
perquè a partir d'ara diríem que es deixa en repòs fins al mes de gener,
que llavors es tanquen les aigües i seca completament la terra, no?
Diríem que als últims la dona no vol dir que no n'és,
sinó que...
No intervenia directament.
Intervenia, però no de forma massiva.
Massivament anava a la plantada, anava a la birbada i anava a la cegada.
Què podia durar una jornada laboral d'aquestes homes i homes?
Set hores, set hores.
Set, vuit hores.
Tant els homes com les dones?
Tant homes com les dones, excepte els que anaven a estall,
els estallers, que llavors aquesta gent no tenien...
Eren bàsicament homes joves, joves i forts,
perquè, clar, era un ritme de treball molt dur,
i aleshores aquestes no tenien hores de...
O sigui, entraven en una sort i la tenien que acabar i punt, no?
De totes maneres, Rosa, les mans de les dones,
tot i que feien la mateixa jornada laboral,
eren més barates que la de l'homes de Gido, no?
Evidentment, 25% menys.
O sigui, fent la mateixa feina.
Llavors, clar, moltes en l'estudi preguntes a les dones,
i això per què?
Oh, perquè eren homes.
I vosaltres esteu d'acord?
No, però ves com havíem de dir-ho.
Perquè, si ho dèiem, el dia seguent no ens contractaven,
volien que les dones fórem submisses.
I llavors ja ho enteníem ja,
i algunes, doncs, feien el coratge
i veien que adelantaven a tots els homes, no?
Hi havia dones molt valentes
i que tenien molta resistència
i que treballaven moltíssim, no?
Però, com era el que tocava,
doncs era el que tocava.
Elles cobraven molt menys.
Vull dir, si l'home cobrava 200,
elles 150, ai, 170.
No cal anar a mirar enrere.
Si algú alguna vegada ha anat a veramà,
s'haurà adonat que homes i dones,
a vegades les dones porten un ritme que déu-n'hi-do
en tot el que és, sobretot, la recollida de la fruita.
A quina edat, per terme mitjà,
es podia incorporar un home i una dona
a aquestes tasques de març?
Molt joves, és a dir,
es començava als 10, 11, 12 anys.
Bàsicament, per exemple,
doncs primer es començava la feina a la família
i després ja s'anava a la colla.
I a la colla en 13 anys.
O bé per donar garbes de garbero o garbera
i després ja per plantar.
Vull dir que...
Clar, aquestes àvies,
quan veuen els seus nets adolescents ara,
no sé què deuen pensar, no?
No sé.
Justament una de la finalitat de l'estudi
també és una mica recuperar la memòria
de com treballava la gent abans,
en quines edats ho fem i en quines condicions.
Perquè realment,
des de l'alimentació,
que era superprecària,
fins a les jornades de treball,
que anar al treball de l'arròs
és un treball duríssim.
ara fan les festes
de la recuperació del treball de l'arròs
i francament val la pena de comprovar-ho
perquè jo no sé com podien aguantar
aquell món d'hores...
Amb aquell sol.
Amb aquell sol,
a l'aigua, genolls,
i a més a més, clar,
l'aigua en companyia,
que hi havia cotimanyes,
hi havia sangoneres,
hi havia...
Més a l'aigua i aquesta humitat,
jo m'imagino que...
I aquí entrarem també
en un altre tema més endavant
molt interessant,
que és un factor
i és un medi
que facilita determinades patologies,
determinades enfermedades.
Als homes i a les dones.
Sí, sí, sí, general.
Tant a uns com als altres.
A veure,
les malalties
eren per a tothom igual.
L'única cosa
que les dones
tenien més inconvenients
a l'hora d'anar
a treballar l'arròs,
doncs, a veure,
les dones tenim la regla
i el dia de la regla abans
es deia que les dones
no es podien mullar.
Ni tocar les torretes.
Ni tocar les torretes
i no fer allioli
i totes aquestes coses.
Imagina't,
vull dir,
doncs,
tenien que anar igual
i aleshores
i embarassadíssimes,
és a dir,
amb una panxa impressionant
i tot el dia
d'aigua i genòlgia
acotades,
és a dir,
vull dir,
amb l'esquena doblegada,
vull dir,
que arribes a estar baldada.
Elles també feien
la seva doble jornada,
per tant,
després arribaven a...
desatenien els animals,
el petit hort
que tinguessin a casa
i tenir cura de la família
extensa amb gent gran.
Sí, sí, sí,
igual,
igual,
perquè la gent gran
el que feia
era cuidar la canalla,
no?,
perquè els pares
anaven a l'arròs
i, clar,
vull dir,
la dona
tenia que anar a comprar,
tenia que fer el menjar
per al dia anterior,
tenia que cuidar
els animals,
tenia que rentar,
que tenia que estendre
i, a més a més,
abans d'anar a treballar
havia de deixar la casa
endreçada al carrer
a Granat,
que allí és una cosa
molt típica
d'escomprar els carrers
i deixar...
Amb la granera.
Amb la granera
i les torretes ben posades,
perquè, clar,
vull dir,
una dona
ha de ser una dona
encara que treballa al camp,
no?,
se li dispensen coses,
però ha de complir en tot,
no?,
i llavors,
doncs, clar,
aquestes jornades exhaustes
eren...
Home,
també els homes
pencaven igual,
vull dir,
Déu n'hi d'on,
però les dones
amb la feina
de la llar
afegida.
Clar,
a mica en mica
tot va evolucionant,
tot va canviant
i molt ràpidament
passem al moment
en què es comença
a mecanitzar
tot el que és
el cultiu de l'arròs.
M'imagino
que les primeres
persones de les quals
es prescindeix
des del punt de vista
de mà d'obra
és la dona,
lògicament,
tenint en compte
el context de l'època.
Sí, sí,
les dones
i les colles
de valencians
que arribaven al faure.
Aquí hi ha tot
un col·lectiu
de persones
que deixen
d'ingressar
un salari.
A la llar,
tot això
suposa
un canvi
importantíssim,
no a nivell
interfamiliar,
sinó en la societat
del territori,
no?
Sí,
suposo que,
a veure,
la pèrdua
de diners
globals,
diríem,
s'acompensa
en la mecanització
en què
aleshores
els jornals
ja són més cars,
la mà d'obra
és més cara
que no pas la màquina.
I llavors,
en aquest nivell
es fa més producció
i per tant
els ingressos
són iguals.
Ara bé,
quant a la possibilitat
de la dona
de tindre,
encara que sigui
un treball d'esclava,
perquè és un treball
d'esclava,
cal remarcar-ho,
doncs bé,
és un treball,
és un ingrés.
I llavors bé,
això ja no és
ser compensa
en altres coses
que estem pendents
d'estudiar-ne.
això és una investigació
que és un treball acadèmic
però que es podria convertir en un llibre,
si no ho ha fet ja.
És, és.
Ja és un llibre.
Ja és un llibre.
I és que tenien un tipus
de que havia de ser.
Encara no ha nascut.
Però és un llibre.
Vull dir que no s'ha presentat.
No el trobem als aparadors,
com si diguéssim.
No, encara no s'ha batejat
ni fet.
Però serà un llibre material.
i el llibre es dirà...
Bé, ja està fet.
Es diu Aigua i genolls.
Bé, no ha sortit al mercat,
òbviament,
però és Aigua i genolls,
que és l'expressió.
Molt bé hem trobat.
D'aquesta pràctica,
com dèiem,
moltes d'aquestes dones,
ara grans,
segur que tenen patologies
diferents
que podria tenir una dona
que ha passat la seva vida a ciutat,
també ha treballat molt,
o no?
En aquest sentit,
la investigació,
que tu deies
que tindrà continuïtat,
posarà èmfasi en el tema
de la salut de les dones,
perquè a més heu estat treballant
en uns cursos
molt interessants
a les Terres de l'Ebre,
a Deltebre,
concretament,
sobre salut i dones, no?
Sí.
Bé,
ressaltar,
en primer lloc,
que les patologies
que hi havia als arrossars
eren comuns,
eren d'hòmens i dones.
Perquè, clar,
en aquell temps,
doncs,
que les aigües
estaven estancades
i, a més a més,
amb poca quantitat d'aigua
i molt escalfades
i que no hi havia,
doncs,
la lluita,
com pot hi haure,
ara per als mosquits
en què fan
que a Delta hi haguen
menys mosquits
que a Tarragona
que aquí Déu-n'hi-do,
doncs,
feia que
hi haguéssim molts mosquits
i, per tant,
es donava
la quartana,
la malària,
oi?
I, per tant,
doncs,
la gent tenia,
hi havia una
verdadera epidèmia
de malària.
I llavors,
la gent,
malgrat la...
Com resulta que
les febres
són cada tres,
que són tercianes
o quartanes,
doncs,
aleshores,
la gent anava igual
a treballar el dia
que no tocava febre,
en aquells estats físics,
ja,
evidentment,
això en els primers temps
de la malaltia.
I això,
realment,
era per tothom,
embarassades
i no embarassades,
és a dir,
tothom,
homes i dones,
tots amb la quartana,
no?,
amb la malària.
Llavors,
doncs,
després,
a part de la malària,
tenien la leptocirosi,
que és una malaltia
que es contrau
arran,
diríem,
dels pixons
de les rates.
Sí.
Clar,
doncs,
el canvien rates,
per tant,
doncs,
deixen el seu,
l'orina
a la terra
i llavors,
doncs,
la gent
se punxa
i per aquella entrada,
doncs,
hi ha...
Hi ha infecció.
exacte,
agafen allò
que són febres,
també,
bueno,
molt dur,
no?
Després,
hi havia
una cosa
que allí es diu
la punxada trencada,
allà,
que és una herba,
que és una herba
que allí li diuen
matacaveros,
perquè resulta
que se punxaven
agafant estètanes,
no?,
i va hi haurà
una mortalitat
i a més,
era una herba
que no era coneguda allí.
Va ser arran de la guerra,
que en els temps
que es va estar
de guerra,
que no es va conrear
a la terra,
doncs,
quan va arribar la gent
es va trobar
amb aquesta planta,
no?,
i aleshores,
doncs,
això també feia
que la gent
es mories.
Hi havia fongs,
anatant per l'aigua,
picades de cotimanya,
que era una espècie
de, diríem,
de xinxa d'aigua
que picava molt fort
i la gent,
doncs,
allò que cridava
i renegava
cada vegada
que li picava,
perquè no feia mal,
no tenia cap
conseqüència
o malaltia.
hi havia les sangoneres,
etcètera,
etcètera.
Era dur,
era dur.
La duresa de la feina,
doncs,
s'assumava justament
a aquests factors ambientals
i de malaltia,
no?
Sí,
i respecte a les dones,
o sigui,
a la salut de les dones,
diríem,
com a punt,
en aquell,
no hi havia diferència,
ara,
nosaltres,
ara sí,
hem fet un abordatge,
diríem,
de la salut de les dones,
però actualment,
veient què és el que passa ara,
analitzant,
hem fet un curs,
com també dins,
inclús,
des del punt d'organitzatiu,
del Grecxarxa,
que és, diríem,
l'associació del nostre grup d'investigació,
oi?
i després,
doncs,
perquè volem estudiar més
la percepció de la salut de les dones
i, francament,
el curs està molt bé
perquè és d'ampli espectre,
hi ha molts temes a tractar
i, sobretot,
la gran riquesa
han sigut les alumnes,
perquè tenim alumnes
que tenen 80 anys
i en tenim de 22,
amb la qual cosa
podem fer,
inclús,
grups de treball
en què es veuen
la percepció de temes,
com, per exemple,
la menstruació,
com t'ho han dit,
com t'has informat,
com reacciona,
i tal,
i veiem
què és el que passava
a la generació
de les dones
de 80,
80, 70, 60,
que tenim un bon grup,
les de 50
i 40,
les de 30
i fins i tot
les de 20 i 22,
no?
O sigui,
perquè la mitjana d'edat
està en 44,
quasi 45 anys,
oi?
Us heu sorprès, Rosa,
us ha sorprès,
d'entrada,
la participació
que ha tingut
aquest curs,
perquè,
en principi,
algú pot pensar,
home,
la salut és la salut,
com és que hi ha
una salut d'homes
i una salut de dones.
En tot cas,
a banda d'això,
hi ha un tractament
de la salut generalitzada
i poques vegades,
o escases vegades,
s'hi fixa,
no?,
el sistema sanitari global
i la pràctica mèdica
quotidiana
en una salut específica
de dones,
tret del que és
l'especialista,
ginecològia,
o quan hi ha un parc,
però més enllà
del dia a dia,
la salut de les dones,
diguem-ne,
que no hi ha
una mirada particular.
No,
no,
no,
a veure,
sortosament,
sortosament,
ara ha sortit
un grup de dones
que són feministes
i que,
per tant,
han anat estudiant
les trets diferencials
entre el que és
la salut entre homes
i dones,
no?
Per exemple,
doncs,
a nivell farmacològic,
s'han fet estudis
i la dona,
doncs,
estava prohibit
fer estudis
farmacològics
en dones,
oi?
Per allò,
doncs,
el sentit de protecció.
Per tant,
doncs,
molts fàrmacs
dels que tenim
actualment,
doncs,
han estat provats
només amb homes.
Després,
doncs,
són,
evidentment,
se recepten
tant per homes
que per dones,
però,
evidentment,
els homes
i les dones
no som iguals
i no tenim
les mateixes hormones.
Per tant,
efectes secundaris
diferents,
efectes secundaris
diferents,
inclús,
fins i tot
maneres
de presentar
coses,
oi?
Per exemple,
les dones
al tindre la regla
de forma periòdica,
doncs,
també adquireixen
un dintell
de dolor
totalment diferent
del que pots representar
per un altre.
Amb la qual,
doncs,
pot ser
que senti
molt menys
el dolor
o vull dir que...
Tinc una tolerància
més alta.
Tinc una tolerància
totalment diferent
i per això,
doncs,
ara hi ha un grup
de gent
que estem,
doncs,
intentant estudiar
els viajors
per qüestió,
per diferència
de gènere,
no?
Que,
evidentment,
això pot comportar,
doncs,
de simptomatologies
que ens han explicat
a les facultats
com una cosa,
doncs,
que allò era
quasi,
vull dir,
llei,
i veus que ara
hi ha presentacions
diferents
en les dones
amb la qual
has de posar alerta
i, a més a més,
demostrar-ho
científicament
perquè realment
veia que hi ha d'haver-hi
un tracte diferencial.
L'experiència
d'aquest curs
a nivell personal
fins i tot
ha estat magnífica,
em deies,
no, Rosa?
Magnífica.
Hi havia moltes diferències
entre les dones joves,
les no tan joves
i les dones grans?
Te puc dir
que en el cas concret
d'informació
sobre la regla
no hi havia diferències.
És a dir,
m'estàs dient
que una noia
de 25 anys
podia tenir
la mateixa percepció,
no dic només informació,
que també,
sinó percepció
que una dona de 70?
Sí que les tenien,
exactament igual,
sí,
va ser una de les coses
que ens va meravellar
perquè vam pensar
com pot ser
i, a més,
ens va meravellar
en conjunt
a veure
que el que explicaven
les senyores de 80 anys
jo m'ho va explicar
també a una noia
que devia tindre
uns 26,
27 anys,
o sigui que
vam quedar,
no?,
al grup,
diríem,
vam fer treballs a grup
i va ser una cosa
fantàstica,
oi,
no hi ha diferència,
continua sent una cosa
i tot el que fa referència
a la regla
o sexualitat,
doncs una cosa
que ningú se'n vol fer càrrec,
oi?
L'escola diuen
que són els pares
i les coses ja se'n saben.
Pertany a la intimitat
de les persones,
no?
Sí,
a la intimitat
tan íntim
que de vegades
no se sap fins i tot.
Fixa't, Rosa,
ara m'he recordat,
aquest matí
mirant un diari
de Bàs Nacional,
explicaven
que hi ha
una certa alarma
entre la classe mèdica,
determinats col·lectius
de la classe mèdica,
per de quina manera
augmentar el nombre
d'accessàries
que es practiquen
a l'hora del parc,
deien que l'OMS
recomana
doncs entre un 5-10%
com a molt
i que al nostre país
s'estava practicant
un 20%
i les raons
que argumentaven
eren d'una banda
perquè
a partir de
de la
ara ho direm
de la inseminació
del que són
els embarassos assistits
doncs hi ha
més
criatures
tot plegat
però sobretot
que els metges
diuen
no volien problemes
i la mare
diuen
no volia patir.
Solució,
part abdominal
amb tot el que això implica
en la recuperació
etcètera.
Clar,
estem trencant
un tema
jo no sé
perquè aquí ja saps tu
que hi ha defensors
i detractors
però això dius
home,
molt bé no deu anar
quan realment
s'ha encès
la llum d'alarma
no?
El procés
després del parc
i la mare
que ha de fer
la dona
s'interrompeix
i a més
és que francament
vull dir
de passar
no tindre cap ferida
no?
O una
que no
hauria de ser
com és la episiotomia
no hauria de ser
segons
de forma
estandaritzada
la fan sempre
anem als peritoris
i veurem que totes
les dones
estandaritzada
no caldria
només quan
s'ha precisa
i doncs
imagina't tu
que t'obrien la panxa
sense necessitat
perquè evidentment
se la pot
tindre d'una altra forma
com tota la vida
se'n diuen
los crios
que han sigut
per via vaginal
punto
i que bueno
que arribar
a coses tan curioses
com això
que jo
m'acurro
en salut
i per tant
doncs
ja
ja
faig una
necessària
o l'altre
que diu
és que jo
m'agradaria
que el meu nen
nascés
el dia 24
a les 3 de la tarda
i a les hores
ja quasi
és una cosa
a la carta
vull dir
francament
ens n'anem
una mica
sentit comú
allò que diuen
els joves
que ens n'anem
de l'olla
una mica
jo crec que sí
jo diria
que sí
és una mica
seriós
i a més a més
això repercuteix
a la salut
de la dona
perquè primera
mira
el curs
vam parlar
de les epidurals
vam parlar
de tot això
és a dir
si algú
que necessita
un epidural
jo penso
que per alguna cosa
ha evolucionat
l'anestèsia
i per què
se li ha d'oferir
però si algú pot
doncs
acompanyada
doncs
a vèncer
el dolor
que és una cosa
que el vèncer
vull dir
i que després
passa
i a més a més
et dona la satisfacció
com a dona
d'haver-lo passat
i fins i tot
la grandesa
que és
el tindre un dolor
i de cop
que tens el fill
i tens aquell benestar
i aquella alegria
de tindre el fill
penso que això
és una història
una experiència
que s'arrabata
les dones
tenint aquesta
dient
que no
no
perquè total
a veure
et posen anestesi
però tu has de dilatar
perquè és que si no
després t'arren
oxitocina
perquè vagis
a tota pastilla
és a dir
és un tema
absolutament personal
lògicament
però dius
home
val la pena
aturar-se
a pensar
a pensar
i intentar
treure les interferències externes
a pensar
i pensar
per una mateixa
i que ningú t'obliga
a fer allò
que tu no vulguis fer
és a dir
que si tu vols
tindre el part
jo recordo
que havia dit
allí
en el grup
que doncs
amb una persona
que es van agarrar
rotundament
que li posessin
l'anestèsia
l'epidural
i llavors
hi van dir
al metge
em despreci
sarna congosto
no pica
a veure
això no pot dir
un professional
això no pot dir
un professional
però bé
suposo que hi ha
de tot
però vull dir
que ningú
un ha de dir
jo vull arribar aquí
si és que això
és possible
si no és possible
perquè realment
la cosa és greu
llavors evidentment
davant de la gravetat
s'ha de fer
el que toca
però clar
vull dir que
tampoc no cal
trencar processos naturals
que són
enriquidors
en aquest sentit
hi ha alguns
centres de salut
a nivell estatal
alguns que són
l'excepció
que fins i tot
estan incorporant
les cadires peritòries
perquè la dona
quan pareixi
i tria un part
dels anomenats naturals
doncs estigui
en una posició
com a més coherent
amb la gravetat
fins i tot
hi ha metges
que ho assumeixen
que ho accepten
i que a més
ho recomanen
però és un camí
molt lent
sí sí
però bé
en altres països
ho fan tan tranquil·lament
vull dir
el que paria a casa
amb unes certes condicions
evidentment
en Anglaterra
com els països nòrdics
tot això
ho tenen clar
i aquí abans
també
tothom ha nascut a casa
en certes generacions
certes edats
doncs escolten
vull dir
si hi ha risc
molt bé
si són les primípares
molt bé
però si després
doncs se pot fer
d'una altra manera
doncs a la millor
perquè no
és lliure
perquè no
aquestes i altres
realitats
clar
no han passat
desapercebudes
aquest grup
de dones
d'estudioses
grec
en xarxa
de la URB
i es plantegen
fer algun que altre
curs
algun que altre
no sé si fins i tot
postgrau
no sé exactament
com està la cosa rosa
per al quatrimestre proper
el que farem
és que el curs
de dones i salut
que ahir
hem fet
a Deltebre
doncs
el farem
a la universitat
semipresencial
perquè
doncs
hi
abastar
més gent
i que el vulgui fer
i que aleshores
doncs
hem provat
ja el professorat
hem tingut un professorat
excel·lent
i per tant
doncs
continuarem treballant
amb l'assumpte
i a més a més
cada dia
fent més recerca
amb el tema
perquè veiem
que val la pena
fer-la
i difusió
per això et demanem
que a tan bon punt
ho tingueu tot
preparat
passeu per la ràdio
i ens ho expliqueu
Rosa Caral
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies