Dos minuts seran tres quarts de dotze del migdia.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Abans de les dotze anirem fins al nou estadi,
en un nou episodi del futbolí.
Allà es troba a Quim Pons.
A veure què ens doni l'última hora
i com es prepara el partit davant del Recreativo de Huelva.
Nosaltres ara el que farem serà sortir a l'exterior,
però no per parlar de futbol,
sinó per visitar un dels establiments de tota la vida,
la ciutat de Tarragona,
un dels establiments que forma part de la Via T,
els establiments de confiança de proximitat.
La nostra unitat mòbil avui s'ha aturat
al centre de la ciutat de Tarragona
i ha anat a la recerca d'un establiment conegut.
Això què vol dir?
Que el joc de pistes és molt fàcil,
donarem una sèrie de pistes
i si saben en quin establiment es troba la unitat mòbil,
doncs guanyen un premi.
Això sí, han de dir el nom exacte de l'establiment.
Ni l'adreça, a veure si saben l'adreça,
el telèfon i tot, perfecte,
però sobretot el nom exacte de l'establiment.
Saludem ja Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Jovanda, què tal? Bon dia.
Ai, que content que estàs.
Sí, sí, sí.
Sí, estem contents avui, mira.
Està content, doncs ben fet.
A veure...
Vigues, digues.
No, no, si el que intento és a veure el so ambiental,
a veure si hi ha alguna pista.
A veure, mira, mira, escolta, escolta.
Més veus de fons, eh?
Oh, sembla que estigui en un balneari, eh?
Moltes veus de fons, eh?
Jo saps per què et deia el so ambiental,
perquè el carrer on sou sospitava,
perquè no fa gaire, tres o quatre setmanes,
vam anar a aquest carrer i hi havia una sorollada de mà.
Sí, però és el carrer de dalt, és l'altre carrer,
és a dir, el que travessa per aquí dalt.
En aquest sí que ja obres, eh?
Està tot en l'aire, eh?
Per això dic a veure si això ens pot indicar una miqueta
on sou. Sou al centre de Tarragona, com deia?
Sou al carrer, sí, al carrer d'Un Sant, eh?
Com sempre.
Al carrer d'Un Sant.
Un Sant molt sant, com tots els Sants, lògicament.
Un Sant molt conegut.
Una botiga molt antiga.
Molt antiga.
Per això no vol dir que no estigui al dia.
I un telèfon.
Quin telèfon?
El 977-24-4767, no és el d'aquí, eh?
Sí, però, escolta, de pistes ni una.
Estàs garrepo avui, eh?
Que truquin, que truquin.
A veure, Josep, primera pista.
Jo crec que tu, coneixent el teu caràcter i com ets,
no et podries comprar res aquí per tu.
Per mi no.
Però sí que podries comprar.
O sí, espera, espera, espera.
No ho sé.
Perquè jo et conec.
Tothom té la seva part més íntima i més oculta.
Em podria comprar alguna coseta, eh?
Què dius, sí?
Sí, sí, sí.
Després t'ho explicaré.
Però...
Encara descobrirem la cara amagada del Josep Soñé.
No, la majoria de productes no són per mi, ja t'ho dic ara.
Ara, el que sí que podries fer és un regal a la dona de la teva vida.
Mira, estem escoltant de fons.
A veure, a veure.
A veure si serveix de pista el que parlen.
La Iona?
Sigues indiscret, sigues indiscret.
Posa, posa el meu.
Calleu, calleu, calleu.
Escolta'm una cosa, és molt antiga aquesta botiga, eh?
De fet, hi ha uns vitralls aquí a l'entrada que només dient això,
crec que qui ha vingut ja ho sap on som, eh?
Tenim una trucada?
Home, és que jo crec que està, insisteixo, estàs garrepo, eh?
Uns vitralls, què li passa als vitralls?
Vinga.
No, que són molt macos, eh?
Són molt bonics, eh?
En fi, uns plomates així horitzontals.
I no dic res més, ja.
És que si no...
A veure, aquesta botiga van, òbviament, homes i dones.
Generalment, els homes van per comprar un regal a les dones.
I no sempre, però a vegades s'han de deixar assessorar
perquè això de les mides i les talles no controlen gaire, no, Josep?
Sí, sí.
Amb això ja estem dient el tipus de producte.
Estem parlant d'un tipus de producte molt concret,
un establiment molt veterà de la ciutat de Tarragona.
Majoritàriament comprem peces femenines.
A més, a més, està en una zona envoltada d'aquestes obres
que estan fent a la ciutat de Tarragona i som al centre.
Per tant, pistes, eh?
Les hem d'adonar.
Del que passa que així resumides, doncs, sembla que fan més petxoca.
Jo crec que el vitrall és fonamental, eh?
Sí?
Aquest vitrall, sí, sí.
Mira, anem a donar pas a aquesta primera trucada, a veure si hi ha sort.
Recordin que ens han de dir el nom exacte, eh?
Si no, no val.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Pili.
Pili, què més?
Castro.
Què tal, Pili?
Doncs bé, una mica despistada.
Despistada.
Doncs, a veure, intenta centrar-te.
A veure, suposo que esteu pel carrer d'Agustí.
Oh, molt bé, molt bé.
Suposo que per aquí.
Sí, però clar, ara ja...
El tipus de...
Però tu has sentit el que dèiem, que jo trobaria més coses per mi...
Perdona, no?
Però estic amb un o l'altre.
Sí, que no passa el Josep.
El Josep diu que ell també ja ens dirà el què, però vaja, jo crec que és més fàcil que trobessis tu o jo alguna peça que ens interessés que no passa el Josep.
Que no passa el Josep, no?
Sí.
A veure, pot ser, no sé, és que me sembla que són les mitges, però no ho sé.
Les?
Mitges.
No, no, llàstima, Pili.
Truca'ns una altra... Digues, digues.
No, perquè l'hora ja...
Festa al principi.
Sí, ara que dius-ho de la...
És que m'he despistat una mica.
Josep, tu deixo en mans de tu i la Rosa Mari, eh?
No, no, aquí hem trencat les normes, eh?
Pili.
Què digues?
Què més? Com et dius de condom, Pili?
Pilar Castro.
Castro, escolta'm, trencat les normes avui, eh?
Sí, no sé quines són les normes.
Podem concursar una resposta, eh?
Una.
Sí, clar, però...
Però és que, clar, és que...
Per a la segona que ha dit és la...
Espera't, preguntem-li a la Rosa Mari.
La Rosa Mari que decideix.
La Rosa Mari, tu què dius? Que sí o bon dia, Rosa Mari?
Sí, que sí, que sí.
Que sí, que sí.
Home, ha donat el nom ràpidament.
Pili, que sí, que la Rosa Mari.
Ai, la Rosa Mari és molta Rosa Mari.
Sí.
T'ha dit que sí.
Us podeu saludar, eh?
Sí, una mica, perquè no me'n recordava que també estava més avall del carrer Sant Agustí.
Home, doncs ja fa molts anys, eh, que hi és.
Sí, ja ho sé, ja ho sé.
A més a més hi ha roba molt maca.
Exacte.
Hi ha roba molt maca i molt bonica.
D'interior, molt bonic, sí.
De dona, sí.
Sí, molt maca.
A més sempre hi ha dona, no?
A la Prago.
Sí.
Sí, sempre.
D'home, em sembla que n'hi he vist mai.
D'home no, és que no, no.
No en teniu.
A més tenim algun detall per home, un mitjonet, un pijama, allò tonto.
Per fer la dona, fer el regalo a l'home.
Ho veus?
Molt bé.
Els mitjons per mi, eh?
Els mitjons, els mitjons.
Rosa Mari, en tot cas, la Pili, que passi per aquí i s'identifiqui i tindreu un detallet, no?
I tant.
Molt bé.
Sí, sí.
Pili, moltes gràcies, eh?
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau, bon dia, Rosa Mari.
Sí, digue'm.
Aviam, què t'hem de dir?
Què ens has de dir tu?
Perquè, clar, parlar d'aquest establiment de vella aquí a Tarragona, doncs, és un establiment prou conegut.
Deia abans el Josep dels Antics dels Veterans, però que esteu al dia.
Sí, home, només faltaria, sí, sí, molt, molt, molt procurem amb marques i amb models i molt, molt juvenil i de tot.
Quines són les...
I amb molta qualitat.
Això sempre, i això és molt important, eh?
Perquè a vegades em val la pena allò amb engastar una miqueta més del que teníem previst, però portar una peça que ens durarà fins que l'avorrem.
Sí, això en aquests temps em costa una mica fer-los entendre la joventut, eh?
Però a la llarga tornen, eh?
Vull dir que és una cosa que primer és d'una manera i després veuen que a la llarga, al cap de tres rentades, allò no va, i llavors, doncs, venen.
I a més a més, molt assessorats, arreglem el que s'hagi d'arreglar, una pinça estranya, de tota la vida, vaja.
Com estan les tendències per aquesta temporada, amb colors i amb models, Rosa Mari?
Amb colors, doncs, mira, colors molt pistatxos, molts taronges, molt estampat, pijames amb flors que sembla que entrem a l'estiu en vez de l'hivern.
Refixa, per alegrar-nos la vida.
Sí, i, doncs, molt estampat, molta camisola damunt del sostenet per fer de samarreta, boníssim, boníssim.
Aneu passant pels aparadors i ja ho veureu perquè els canviem molt sovint.
De tot una mica. En quant a roba interior també hi ha moltíssims dissenys diferents, el cul, l'hoc, les calces, el tanga, avui dia hi ha de tot, no?
Sí, ara sí, hi ha de tot, sí. Per portar amb el pantalón, que es noti més, que es noti menys, que agafi, és terrible, és horrorós. Hi ha un molt.
Josep, has virat bé l'aparador?
L'estam muntant, eh?
Ah, l'estam muntant, molt bé.
Ja està acabat, però ja està.
Cada setmana el canviem, cada setmana.
I a mi m'agrada molt la atenció aquests vitralls d'aquí dalt, que abans m'ho deia la Rosa Maria, que són uns vitralls molt antics, aquests que hi ha aquí a sobre de l'aparador.
Sí, sí.
Potser hauríem d'haver arreglat posar-ho més modern, però sap tant de greu perquè hi dona molta categoria, molt de prestigi.
I ens sap greu treure una cosa així, molt maco.
Jo crec que tots estaríem d'acord que no ho ha de treure, eh, Rosa Mari?
Sí, nosaltres també, però esclar, s'hi voldríem posar més al dia, però això ens sap molt de greu, perquè som macos i donen molt de prestigi al carrer i a la ciutat.
Jo aquí he vist per aquí, Jolanda, clientes, en l'estona que he estat abans de contactar en directe, de tota la vida.
Hi havia una clienta per aquí que m'ha deixat fa una estona i deia, diu, dieu que tot ho tenim bo aquí, tot ho tenim bo, eh?
Però una clienta de vint i pico d'anys, eh, que fa el que ve aquesta botiga, i que ja et tracta de tu a tu, no?
Que et tracta d'assessorament, de consells, no?
Sí, saps què passa? Que som tres germanes, la qual ho portem, i una nena que ja fa 25 anys que la tenim, i l'uns per als altres, doncs qui entra aquí, doncs és com a la família, som molt coneguts, intentem atendre tot el que puguem.
Hi ha la Lleona, que és per aquí a la vora, i també la Mari Pepa, eh, a banda de la Rosa Mari, és a dir, que són les tres germanes que estan aquí en aquesta botiga, i que tenen coses molt boniques.
A vegades ensenyava, doncs, alguna de les peces que tenen per aquí, amb aquests colors que diu que veien ara, doncs, com a la pistatge o el vermell, i combinacions molt boniques.
I, oh, i a la noia que li he tocat, li fem un regaló molt xulo, eh?
A la Pili, doncs, mira, estarà contenta.
Molt mono.
Escolta una cosa, Rosa Mari, ja hem deixat de banda fa temps la faixa i tot allò tan horrorós, no?
Sí, no sé, no sé el dia de demà a les esquenes com estaran, perquè jo sóc la corsetera, la que feia les faixes, amiga.
No sé com quedaran les esquenes el dia de demà. De moment, de faixa no en vol ningú, no sé què passarà.
La faixa no, i cotilla tampoc, però la cotilla fa temps que es va deixar de fer.
Ara anem més corpinyos per a les nòvies, just aquell dia, i s'ha acabat. I tot ben suelto.
Però tu creus que anava bé, allò ben fet, eh?
No de qualsevol manera.
Jo crec que per les esquenes...
Per les esquenes, allò, per portar-les rectes.
Sí, crec que sort que ara ja hi ha molta gent que fa massatges i de tot,
però m'assembla que ho trobarem a faltar, això, a la llarga, eh?
La nostra generació, em penso que totes anem molt tiesos i no sé com acabarà aquesta.
Sí que és veritat, ara, que ho dius, eh?
Que hi ha com una cosa, un posadi, un caminar, que es nota la presència d'aquestes peces interiors.
Clar, sí, sí.
Ara tot és ben diferent i també jo m'imagino, Rosa Mari, que has assistit a un canvi
del que és el món de la lanceria, en el sentit que ara ja no és una peça que compren les dones,
sinó que també es regala, que és un caprici a banda de peces necessàries,
també són boniques, regalar-les, rebre un regal d'aquest tipus, no?
Sí, però això ja tota la vida, hi ha hagut senyors que els hi ha agradat
vindre a comprar la roba interior per la senyora.
En saben una mica més, detalles i tot això, o encara anaven bé?
No, potser sí, potser en saben una mica més, ara.
Bueno, anem millorant, eh?
Sí, potser sí, l'home avui està una mica més al dia.
Sí, però no res, una roba molt bonica, molt juvenil i uns colors que jo estigui
aquí davant de tot un colorido, en veritat, pistatxos, taronges, boníssim.
Sembla que en vez d'estar amb roba interior estiguis en una roba exterior,
anant cap a l'estiu en vez de cap a l'estiu.
Sé que ara hi ha roba d'aquesta que es deixa veure, eh?
A través de la brusa o la samarreta perquè és bonic també.
D'això es tracta, eh?
D'anar, jo crec que si un va amb roba interior ben posat,
el que et poses al damunt exterior s'enta d'una altra manera
o almenys tu et notes més important.
Això que dius, Rosa Mari, és ben cert,
un se sent com a molt més segur.
Autèntics professionals, autèntiques professionals,
la ciutat de Tarragona, la botiga avillada,
el carrer Sant Agustí número 12, no deixin de passar pel seu aparador.
Nosaltres avui hem dedicat uns minuts de la via T
i naturalment ha estat un plaer.
Rosa Mari, gràcies per obrir les portes de l'establiment a Tarragona Ràdio.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Josep, fins després.
Fins ara, fins ara.
Què compraràs al final, els mitjons o el pijama?
Estava pensant la feina que porta una cotilla, eh?
Quina feinada, no?
No que encompris una, home, que ja no es porten.
No, no?
No.
Però vinga.
Tens problemes d'esquena?
No, no, però estava pensant que em porta molta feina.
Ai, ai, ai, vinga, ja ens veurem després.
Adéu, adéu.
Fins ara.