Al matí de Tarragona Ràdio saludem en Roser Barberà,
cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esport.
Roser, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I arribarem al bon temps en el moment que anunciarem
de forma oportuna totes les activitats que es presenten
a cara, sobretot, a l'estiu.
Però avui ens acompanyes per un motiu diferent,
no perquè organitzeu coses aquí, sinó que aneu fora,
sortiu a l'exterior perquè una vegada més
participeu en els llocs juvenils de Ciutats Germanades.
En aquesta ocasió se celebren a Siena del 21 al 24 d'abril
amb una participació important de joves tarragonins, no?
Sí, la veritat és que és una activitat una mica especial
per nosaltres i atípica, és cada dos anys.
I és una activitat on sí que porta feina,
una mica d'organització, però és una activitat
on tu no portes la responsabilitat de l'organització,
sinó que vas a un lloc on altres ho estan organitzant per tu,
en aquest cas, per la ciutat de Tarragona i altres ciutats.
Ens desplacem a la ciutat de Siena amb una selecció de 50 persones
que són de diferents esports, bàsquet, voleibol en quant a conjunt,
en quant a individual, tenim el tenis, tenis taula, el judo, l'atletisme.
Són esports que ja estan, diguéssim,
hi ha una comissió europea de Ciutats Germanes
que decideix els esports que es fan
i intenten fer esports que totes les ciutats que són germanes entre si
puguin jugar i puguin participar.
Aquesta és ja la 18a edició.
La 18a edició va començar l'any 72,
això va ser una idea de Tortosa i Avignon, que són germanes,
i Avignon va pensar que seria bo que totes les seves germanes,
perquè Avignon és la mare,
poguessin participar en uns jocs,
se li diuen jocs juvenils de ciutats germanes,
juvenils perquè són per nanos de 15 i 16 anys, nens i nenes,
però també perquè es fan esport
i mescla una mica d'esport, cultura i convivència
entre nanos de diferents ciutats, encara que tots siguin europeus.
Quant fa que participa a Tarragona, que tu tinguis coneixement?
A veure, des del primer any.
Des del primer any, ja, no?
Sí, Avignon va fer una crida a totes les seves ciutats germanes
i Tarragona, de fet, amb tots aquests anys,
l'ha organitzat dues vegades i d'aquí a quatre anys ens toca per tercera vegada.
És a dir, que d'aquí a quatre anys rebrem,
serem els anfitrions de tot aquest grup de jocs.
Exactament, sí, s'agrupen ben bé uns 500 nanos d'aquestes edats
per passar dos o tres dies a Tarragona,
o la ciutat que toqui en aquest cas,
i llavors la ciutat està obligada, a part d'allotjar-los,
a organitzar-los una sèrie d'events esportius
i també visites culturals, jocs de convivència, etcètera.
O sigui, perquè passin tres dies inobvidables.
Abans esmentaves les diferents disciplines,
els diferents esports que configuren
tota la programació de jocs juvenils,
que es van ampliant o reduint en funció de l'oferta que hi ha,
de la pràctica que hi ha a cadascuna de la ciutat de la Germanada?
En un principi, abans, amb els primers jocs que vaig participar,
que va ser a Tortosa el 92,
cada ciutat posava més o menys els esports que li interessaven
o que ell pensava que podien fer.
A partir d'aquí, en vista que hi havia moltes ciutats
que quan anaven a un altre, hi havia esports
en els que no podien participar.
Per exemple, a Itàlia, a Ciena, solia posar esgrima.
Bé, d'esgrima anaven els inglesos i ells, però ningú més.
A partir d'aquí, es va fer una reunió amb totes les ciutats germanes
per instaurar una sèrie d'estatuts, una sèrie de coses.
D'entre elles, es van posar uns esports estàndard.
Jo no volia dir que un consulta amb les altres ciutats,
si una ciutat volia posar un esport especial,
doncs ho podia fer, com són els esports per diminuïts,
que fins ara no n'havien.
Llavors, hi ha ciutats que es posen i ciutats que no,
depenen de la ciutat.
Llavors, fins ara també hi havia, fins aquest any,
hi havia la gimnàstica esportiva,
a la qual, per exemple, nosaltres no podíem participar
i Ciena tampoc participava.
Les altres ciutats sí, perquè en tenien.
Llavors, per exemple, Ciena, com ja no en té, ja no l'ha posat.
Però els esports, per exemple, el bascet, vòleybol, és estàndard.
L'atletisme i la natació també és estàndard.
El tenis, el tenis taula també, perquè totes les ciutats en tenen.
Llavors, a partir d'aquí, poden posar-ne un de més,
com era la gimnàstica esportiva,
o poden treure-ho, com ha fet Ciena i l'ha tret.
Molt bé, i d'aquí al final, quines esportistes,
quines pràctiques fan els esportistes tarragonins
que aniran a Ciena?
Doncs totes les que hi ha.
Totes aquestes.
De fet, portem un equip masculí de bàsquet,
composat per nanos dels tres equips principals de Tarragona,
que són el CBT, la DT i el bàsquet de Tarragona.
Després, també portem una selecció de nenes de vòleybol.
Ha sigut més difícil, perquè nenes de vòleybol a Tarragona en tenen poques.
Tenim un gran equip de vòleybol masculí.
Però, en quant a nenes, hi ha algun problema.
Hem buscat nenes dels diferents col·legis i instituts a la ciutat.
Al final, tenim un bon equip de vòleybol.
Després, també, l'atletisme, també el conformen els dos equips de la ciutat,
el gimnàstic i l'atletisme a Tarragona.
Després, natació, només tenim un, són nanos del Tàrraco.
De tenis, són nanos de diferents clubs.
I de tenis taula, igualment, de tots els clubs de la ciutat,
que són el gimnàstic i el Tàrraco.
O sigui, el que busquem és buscar una representació de nanos.
Evidentment, no poden anar tot.
Hi ha molts nanos a Tarragona que s'ho mereixerien.
Això, més que res, és quan parlarem amb els clubs...
Que es fa per donar amb un criteri esportiu, exclusivament, o hi ha altres...?
No, no, no. Busquem un seleccionador, cada any una persona diferent,
que sigui una mica objectiva,
que no sigui un entrenador d'un esport, d'un club en concret.
Clar, que això és dificilíssim.
Per exemple, en bàsquet, l'entrenador és un dels entrenadors de l'ADT.
I ja està, i no es pot fer res més, perquè és impossible.
No som tants, no?
Però realment es pot dir que els criteris dels seleccionadors
són, primer, parlar amb els clubs,
i els clubs decideixen una mica quins jugadors aporten.
No es tracta dels millors jugadors,
sinó que es tracta de buscar uns jugadors
que s'ho mereixin, sortir a Siena és com un premi.
Però, a més, l'actitud d'esforç, també.
L'actitud d'esforç que no passa els resultats.
Això no vol dir que el millor de l'equip
sigui una persona que s'esforci i que realment s'ho mereixi.
Vull dir que, evidentment,
una cosa no ho porta a l'altra.
O inclús persones, com per exemple, amb el tenis taula,
que encara que tenen poca competició,
i tal, però, per exemple, els nanos millors de tenis taula
no podran vindre perquè estan de selecció amb la selecció espanyola.
Llavors, ha coincidit i no podem vindre.
Doncs vindran altres que segurament també s'ho mereixen.
Hi ha molts esportistes en aquesta edat
que s'ho mereixen, aquests premis.
No cal dir que són competicions,
per tant, hi ha guanyadors,
i bé, alguna vegada, o més d'una vegada,
a Tarragona, Déu ni del paper que ha fet, eh?
Sí, a veure, nosaltres solim quedar
sempre sobre tercers o quarts,
però val a dir, per exemple,
que portem dos o tres anys guanyant en bascet
d'una manera absoluta.
Per això.
I depèn dels esports,
hi ha esports que anem més forts,
amb natació també anem molt forts sempre.
Depèn dels esports,
anem menys forts, per exemple, amb el tenis taula,
però, bueno, aquí a Tarragona també el tenis taula
és més minoritari.
Llavors, doncs, bueno,
sí que hi ha competició,
però, realment, l'ambient que hi ha allà
no és d'una competició...
A més, la competició es tracta d'una manera
molt de passada.
Es fa sol un dia,
es fa perquè els nanos,
doncs bé, ja que tots són esportistes,
doncs que practiquen el seu esport i ho facin,
però les ciutats no li donen gaire importància
a les competicions esportives,
evidentment, després hi ha una classificació
i la ciutat guanyadora és tal.
Però, des que els alemans ho van instaurar una mica,
es dediquen més al tema cultural
i al tema de convivència.
Per exemple, tot el domenç es fa,
ja es va fer a Alemanya,
com una mena de workshop que li diuen
que és tallers a ciutat,
però el que fan és fer grups,
és com una gincana, diríem nosaltres,
per tota la ciutat,
es dediquen a fer grups interracials,
podríem dir,
que hi ha un ingles, un alemán, un francès,
un tarragoní, un tartosí,
o sigui, que entre ells se facin grups,
s'entenguin i treballin diferents coses.
Home, jo recordo algunes experiències
d'aquests llocs que després van venir
els nois i noies protagonistes a la ràdio
i, escolta, es van fer grans amistats,
que jo no sé si han perdurat tant el temps.
Bé, com ara amb el correu electrònic
hi ha molta facilitat.
D'aquelles com a més especials també,
perquè és l'edat, no?
Exacte, s'escriuen de tant en tant
i alguna nena que s'ha anat plorant
i totes les que passen,
però bé, és una edat preciosa
i aquestes coses passen en aquestes edats.
La veritat és que els nanos ho passen molt bé,
coneixen molta gent,
és una bona experiència per ells.
És una experiència magnífica
que has durat terme del 21 al 24.
Se'n va anar, si n'has dit, uns 50 aproximadament.
Sí, en total, entre entrenadors...
O sigui, la selecció esportiva són 48,
llavors estem parlant
que també van els entrenadors corresponents
de cada esport
i també uns responsables de Tarragona,
que normalment som dues persones
del patronat municipal d'esports
i quatre persones com a representació oficial,
perquè, evidentment, a nivell oficial i municipal
també es fan una sèrie d'activitats
per als representants oficials
que solen ser els consellers.
Ja sabeu una miqueta
quin serà el programa d'activitats
que us han preparat?
Sí, sí, sí.
Ja ens estan esperant el divendres dia 21
sobre les quatre
i el primer que fan és la reunió esportiva.
A part, deixen que els nanos
vagin als hotels, s'acomoden i tal.
I després ja de sortida
ja anem a la desfilada,
que són desfilades que solen fer per la ciutat,
amb abanderats i tal.
I després de l'esfilada
hi ha els parlaments típics
i la presentació de l'activitat
i després el sopar.
I ens undemem
totes activitats esportives, matí i tarda.
I el diumenge
tot és...
Hi ha una part dels tallers
que deien culturals,
una altra part lliure
perquè vegin Siena
i puguin anar a voltant una mica
i per la nit
la festa final
que sol ser ball
i xauxa per tothom.
Aquesta ja, bé,
aquesta ja, millor no explicar-la,
eh?
Ja quan tornin, en tot cas,
ja ens ho explicaran
els mateixos protagonistes.
Perquè queda pendent,
aquesta és la prèvia
que queda pendent
que de tornada
passeu pel matí de Tarragona Ràdio
i ens expliqueu
com ha anat l'experiència,
sobretot d'aquests joves
que són els protagonistes
i que participen
en la divuetena edició
dels Jocs Juvenils
de les ciutats
en Germanes.
Se celebren a Siena
i amb Roser Barberà,
la cap d'activitats
del Patronat d'Esports,
avui hem volgut conèixer
alguns detalls.
Roser, gràcies.
Gràcies a vosaltres
i esperem que poguéssim
tornar a moure
amb algun d'aquests nanos
que puguin explicar a la ràdio
i veure la seva experiència
i explicar una miqueta
com ha anat tot.
Doncs a veure si és possible.
Bon viatge.