4 minuts i seran 3 quarts d'11.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Fa uns incens conversàvem amb l'alcalde de la Canonja,
amb en Rocco Muñoz.
Ara volem canviar completament de qüestió.
Volem parlar dels treballadors del Tadis,
perquè aquest cap de setmana es celebren amb una mica de retard,
un retard habitual als últims anys, la seva festivitat,
la de Santa Rosa.
Però, a més a més, aquesta celebració té en guany
un component especial, perquè serà l'última
abans del tancament definitiu de la planta del Tadis de Tarragona,
previst, com ja saben, per al primer trimestre de l'any vinent,
segurament al març de 2007.
Per parlar d'aquestes qüestions, avui ens acompanyen
3 treballadors, ex-treballadors del Tadis.
Ens acompanyen, en primer lloc, la Natàlia Andreu.
Natàlia, bon dia, bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya en Victoriano Garcia.
Victoriano, què tal? Bon dia.
Bon dia, bona hora.
I en Xavier Morato, també, al Salon Xavier. Bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, Natàlia, si et sembla,
les podries explicar quina és la celebració que dureu a terme
aquest cap de setmana?
Doncs sí, bueno, el que portem a terme cau cada any, no?
Fem la celebració de la nostra patrona, Santa Rosa,
i ho portem a terme a la ciutat residencial,
que és avui en dia a la ciutat de vacances i repòs, no?
De repòs i vacances.
De repòs i vacances.
Bé, doncs nosaltres portem a terme, fem la missa,
en honor de la nostra patrona,
després fem una entrega d'unes medalles commemoratives,
a la gent, sempre ho hem fet això, durant molts anys,
a la gent que s'han jubilat durant l'any, no?
Però en guany és una miqueta especial,
perquè vam acordar que fossin tots els que s'han jubilat
durant l'any 2006,
i a més a més donarem els prejubilats,
perquè, clar, no tindran l'opció,
o el grup d'empresa no tindrà l'opció
de poder-los oferir la dita medalla,
perquè, clar, nosaltres pleguem ara, ja,
i suposo que trigaran uns anys
a estar a l'hora de jubilars,
i perquè almenys tinguin un record,
els hi donarem també aquesta medalla,
els prejubilats i els actius,
o sigui que tots tindran almenys un record
d'haver estat el grup d'empresa,
a part dels records que tenen de les vivències, no?
Però almenys una miqueta, doncs, és això,
un aperitiu i, doncs, i s'ha acabat la festa.
La Natàlia ara comentava, Victoriano,
que nosaltres pleguem, aquest nosaltres és aquest grup d'empresa.
Què és exactament aquest grup?
Aquest grup d'empresa té un munt d'activitats.
Han tingut des de futbol sala, futbol, front tenis, tenis,
excursionisme, han fet un centí d'activitats.
I és això que ha portat més que res per fer una miqueta de germanor
entre els companys de treball.
Han fet triangulars en diferents empreses, duals...
Ha estat un treball molt bo per la unió dels treballadors,
tant d'aquestes empreses com d'altres.
Ha estat un grup, disculpa, format per treballadors i ex-treballadors,
i per exemple vinculat a la fàbrica del Tadis.
Un grup molt veterà, bona 60 anys, aquesta entitat, aquesta associació...
59 anys.
59 anys, exactament, per fer pinya, no?
Sí, sí, sí. Ha estat una cosa, ja dic, portada pel mateix treballador
i amb un esperit de germanor, més que ara de germanor
entre els mateixos treballadors.
I per què, Natàlia, ara, home, òbviament hi ha la data aquesta
del tancament de la fàbrica, us havíeu plantejat la possibilitat
de continuar amb aquest grup un cop la fàbrica estigués tancada
o ho heu decidit?
No, no, no. Vull dir, no hi ha cap grup d'empresa.
Totes les tabaqueres han tingut quasi tots els grups d'empresa, no?
Això es va formar, doncs, ja fa molts anys.
I quan han tancat la fàbrica, s'ha acabat el grup d'empresa, també.
Per diferents motius.
Primera, sempre hem tingut una petita subvenció de la companyia,
a part de la quota que pagàvem els socis per mantindre totes les activitats.
i després, doncs, la sede social, que és la mateixa fàbrica.
Llavors, clar, si no hi ha fàbrica, no hi és.
I després, bueno, la gent se desvincula totalment.
Vull dir, ara costa molt de posar-se en contacte amb la gent jubilada i tot.
Vull dir, això, el plantejament ja era aquest, eh?
Que quan tanqués la fàbrica, doncs s'acabaria el grup.
No sé quants anys fa que en Xavier treballa a l'empresa.
Bueno, jo a l'empresa farà 28 anys que treballo,
però es pot dir que tota la vida s'ha anat a la calera,
perquè jo soc fill de treballador.
O sigui, jo he viscut la vessant del grup d'empresa
com beneficiari de fill de treballador
i després, doncs, com a treballador, no?
Tota l'empresa, per tant, tota la vida.
Tota la vida.
Hi ha més companys que estan en la mateixa situació.
A veure, la història del grup d'empresa,
quan neix l'any 47,
per una agrupació, és un moment
on no existeixen televisions,
on no hi ha cotxes,
on no hi ha la febre de les parcel·les
i es fa l'associacionisme, no?
Allí es munta un grup de teatre,
un grup de rondalles,
els equips de futbol comencen a funcionar,
inclús nefem un de hockey,
que arriba a arribar a un campionat important,
reforçat per jugadors del reus esportiu.
Això combina cada any amb unes grans barbenes
que es feien a l'antic camp de l'hòquei del gimnàstic,
després se va fer a la pista de bàsquet del gimnàstic
aquí a l'Avinguda Catalunya,
últimament se feien a la plaça de Braus,
es van fer llevar a les piscines Tàrraco
i els últims anys es venien fent a la fàbrica.
El que passa és que la gent s'anava fent gran,
anava deixant i va ser una altra activitat
que van haver de deixar de fer,
les rebelles de Santa Rosa,
perquè resulta que l'assistència cada vegada
era més petita.
Això que ha agreujat
que ha hagut les sortides de personal
amb diferents eros,
han anat marxant personal,
la gent s'ha anat perdent,
ha arribat el moment
que amb el tancament
és inviable el mantindre el grup d'empreses.
Podria constituir una associació d'antics treballadors,
però això és inviable
perquè tothom,
el que no està amb l'associació de veïns
de Sant Pere i Sant Pau,
està amb la Unió de Jubilats de no sé on,
o està, i llavors és impossible de...
No descartem que potser en un futur
hi hagi algun grup de gent
que vulgui fer alguna cosa,
però en principi el grup d'empreses,
la seva activitat,
ho veurà oficialment el 31 de desembre d'aquest any,
però pràcticament el diumenge que ve.
Aquest cap de setmana, per tant,
serà especial,
perquè no deixa de ser,
posar punt i final en certa manera
aquests 59 anys de vinculació
amb la fàbrica
i també fora de la fàbrica,
que és la reunió de la mateixa gent
amb qui es veieu cada dia a la feina,
també us veieu als vespres,
als caps de setmana,
organitzant altres activitats.
Sí, o sigui, això és la trista realitat,
o sigui,
de fet,
ja s'ha anat perdent el contacte
amb molta gent,
perquè les vas veient com aquell qui diu,
d'any a any,
i ara, malaurament,
com aquell qui diu,
els veus els enterraments
de companys que es van morint per l'edat,
si no, no tens altres...
Es va perdent molt el vincle
i la comunicació entre els treballadors
d'altadis.
Ja saben vostès,
els nostres ullents,
doncs,
vaja,
la situació d'altadis,
de l'antiga tabacalera a Tarragona.
De fet,
els tres companys
que ens acompanyen avui a la taula
tenen situacions diferents.
la Natàlia,
si no ha gerrat,
ja està jubilada,
el Victoriano està prejubilat
i el Xavier
és l'únic dels tres
que encara continua treballant.
I tant.
Sí,
bueno,
a veure,
la meva situació,
la meva situació,
encara que avui no és el moment
de parlar del tema aquest,
això,
no tenim cap inconvenient
en parlar amb altres
a qualsevol altre moment,
ara no és el moment
de parlar de la situació,
però la meva situació,
doncs,
afortunadament,
també queda solucionada
a partir del març,
dels que es quedem prejubilats,
no així,
els altres 25 companys
que quedem en aquests moments,
que la seva situació
és difícil encara,
però ja et dic,
no vull parlar d'aquest tema
en aquest moment
perquè parlem del grup d'empresa,
en properes dies o setmanes,
si voleu,
no tinc cap inconvenient
en parlar d'aquestes temes.
Ara estàvem comentant,
quants treballadors
queden actualment
però treballant a...
En aquests moments
som 92 treballadors.
92 treballadors,
és l'últim grup.
L'últim grup de treballadors
que està aquí
per acabar
de fer complir
el pacte,
si es pot dir així,
que el desembre
marxaran
al voltant
d'uns 40
i escaig,
i el marx,
la resta.
El Victoriano
ha estat
una d'aquestes persones
prejubilades
ara amb la distància temporal.
Com veu aquesta situació
quan mira una mica enrere
i també quan intenta
entreveure el futur?
Home, jo estava molt a gust
treballant a la fàbrica.
A nosaltres
en cap moment
volíem plegar,
però clar,
per tant la situació
de tindre que traslladar
a l'Ogroño
o en un altre lloc
arrastrant la família,
això a nosaltres
es comportava
unes despeses
molt importants.
Llavors,
a l'hora de sopesar
el quedar-te
o marxar,
amb molt disgust
hem tingut
que marxar.
Sí que ens queden
uns dinerers
que mira,
t'has d'acostumar
a el que et va quedant.
Però vamos,
jo amb altres ganes
no,
ja veia,
va haver un moment
que hi havia
a la fàbrica de l'Ogroño
que ells volien
tindre els mateixos tractes
que n'altros
i n'altros
ens van demanar
no,
n'altros si voleu plegar
ja quedarem n'altros en marxa
deixat ara una en marxa
i plegueu n'altros
perquè n'altros volíem
continuar treballant.
Però clar,
s'han trobat d'aquesta manera
que llavors també tenim
com a treballador
25 persones
que dius
vaja un problema
que els hi queda al damunt
perquè naltros també
el podíem haver patit
si no s'arriba
amb aquest acord
que es va arribar
naltros també
havien d'haver marxat
cap a l'Ogroño
i a aquesta gent
que els hi queda
doncs naltros
estem molt apenats
per ells
perquè a veure
si hi havia alguna forma
d'aquest
se'ls pogués arreglar el problema.
Natàlia,
escoltant aquests testimonis
escoltant també
l'experiència
d'aquest grup d'empresa
dona la sensació
que els treballadors
de tabacalireu
han estat com una gran família
al llarg de tots aquests anys
és així?
Tu també ho consideres
de la teva segona família?
Home,
a mi sempre he dit
jo que ha sigut
una de les coses
més bé
de la meva vida
de poder haver treballat
a la tabacalera
perquè he viscut
moments
boníssims
dintre de la fàbrica
treballant
a fora
amb excursions
amb activitats
deportives
de tota manera
amb amics
impressionants
que he tingut
i vull dir
és una cosa
que ho sentim moltíssim
nosaltres
ho sentim molt
i després també
volia fer el comentari
que clar
arriba un moment
en aquestes activitats
que quasi sempre
som els mateixos
la gent
la gent no vol
els mateixos
els que es tiren del carro
els que es tiren del carro
últimament
estàvem una miqueta cansats
nosaltres
els dos junta
perquè clar
vull dir
ja no
no pots estirar
perquè la gent
no et segueix
potser nosaltres
ja no tenim
unes idees
tan clares
la manera
de fer els grans
però clar
tothom diu
ja està bé
ja esteu bé
ja està bé
clar
portem una sèrie d'anys
que ens ha pesat bastant
però bueno
no volíem deixar-ho
que fóssim nosaltres
sinó que fos l'empresa
que digués prou
m'entens
i en aquest cas
quasi ens ha forçat
ens força l'empresa
i per una altra banda
a nosaltres
ens ha estat molt de greu
estar en aquest moment
al frent
del grup d'empresa
per dir
adeu
m'entens
adeu
amb la situació
de dir
mira jo me'n vaig
i al meu posto
queda un altre
no no
se n'anem
però segur l'últim
i en aquest cas
Natali seràs l'última presidenta
del grup d'empresa
de l'any 89
que ho soc
vull dir que ja
ja són anys
i llavors
clar
dius
home
una miqueta més
una miqueta més
però arriba un moment
que dius
bueno prou
però clar
ara els dos últims anys
ja m'han anat aguantant
és a dir
esperem
ara parlant victoriano
d'aquest caràcter
de gran família
és molt complicat
perquè si és cert
que en totes les empreses
pot haver-hi
més o menys amistat
entre la gent
òbviament hi haurà
algú amb qui et portaràs millor
o et portaràs pitjor
doncs poder traslladar
aquesta bona relació
dins de la fàbrica
fora de la fàbrica
no es fa això
en totes les empreses
hi ha algú
què hi ha hagut d'especial
entre els treballadors
de tabacalera
per
durant tot aquest conflicte
que hi hagués
i espalpès
aquesta solidaritat
poder transmetre-ho
també a la ciutat
aquest bon rotllo
dins i fora
de la fàbrica
quin vincle
tan especial
l'Osonia Victoriana
bueno pues allí
nosaltres el treball
només el fet de treball
a l'hora de trobar-se
un turno amb l'altre
era una harmonia
molt bonica
ja et dic
i a l'hora de trobar-se
a sortides
nosaltres fèiem sortides
per exemple
a l'última hora
d'excursionisme
i amb els companys
i és una meravella
i allí la fàbrica
el mateix
el treball
a part que treballaves
molt a gust
però t'has molts anys
treballant amb unes persones
coneixes els seus defectes
les seves coses bones
i les doentes
i clar
arriba el moment
que estàs tantes hores
amb aquestes persones
que és que
es passa a ser
una persona
amb conegut
passa pràcticament
amb un familiar
quan li passa
amb una cosa
a aquesta persona
ja ho sents
al damunt
com si et passés a tu
i clar
és que és inexplicable
perquè a nosaltres
ha hagut una cosa
molt bona
una germana molt maca
és que
això és degut
a una cosa
penseu que
la fàbrica de tabacs
no va ser la primera
però sí la més important
que es va implantar
a Tarragona
llavors
se pot dir que és una empresa
quasi
de gaire familiar
o sigui
hi ha famílies
que han passat
tres generacions
vull dir
amb la qual cosa
el vincle aquest familiar
i després
vincles
que s'han format
dins
ha fet
que sigui
una gran família
llavors
això
ha contribuit
a poder tenir
un clima
harmònic
dins
amb aquest grup
d'empresa
i que la gent
estigués
molt vinculat
al grup d'empresa
col·laborés
i aquest gran clima
que no es poden donar
als altres grups
d'empresa
primera
però són empreses
que s'han instal·lat
més tard
que ha vingut gent
de tot
l'estat
aquí
bàsicament
tres dels últims
vint anys
tothom era gent
de Tarragona
i quasi tothom
era família
o sigui
hi ha cosins
germans
de tot
això és
potser aquest és el secret
d'aquesta unió
dins el grup d'empresa
un grup d'empresa
que es dissoldrà
oficialment
a finals d'any
però que tindrà
aquest cap de setmana
coincidint
amb la festivitat
de Santa Rosa
coincidint
amb la celebració
d'aquesta festivitat
la patrona
de tabac
d'aquestes fàbriques
doncs
amb el seu últim
acte important
Natàlia
Victoria
Xavier
moltes gràcies
per haver-nos
acompanyat avui
tenim pendent
aquesta conversa
amb en Xavier
per fer el seguiment
de les vències
d'aquests últims
treballadors
que continuen
doncs
encara pencant
dia a dia
a la fàbrica
i també per
per seguida
ben a prop
al seu futur laboral
senyors
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i en tornem a parlar
adeu bon dia
moltes gràcies
a la fàbrica
a la fàbrica
a la fàbrica