Passant set minuts de dos cors d'una,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho hem comentat durant diferents ocasions
al llarg d'aquest matí, a partir de demà o de setembre,
sobre el període de matriculació per als cursos de dansa
que promou la ballarina tarragonina Artemis a plaja.
Precisament la tenim amb ella, a l'altra banda del fil telefònic.
Artemis, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Què tal, com va tot?
Bé, doncs mirem els preparatius per obrir demà.
Amb les llistes buides i esperant demà
començar a omplir-les de gom a gom, no?
Exacte.
Quines són les novetats? Què oferiu per enguany?
Doncs novetat, cap ni una.
O sigui, només fem el que hem fet sempre,
la dansa clàssica, la contemporània i l'espanyola.
Amb l'especialitat que tenim,
que ja sabeu que oferim poder-se atreure la titulació oficial
amb aquestes tres especialitats,
i si no, doncs vindre simplement per hobby, no?
Deia, cap novetat, cap ni una,
però amb aquestes tres vessants que porteu de feina
no us en falta gens ni mica.
No, no, tenim molta per això.
O sigui, no podem aparcar a fer hip-hop o baix de saló,
totes aquestes coses,
doncs nosaltres no podem aparcar
perquè ja serien massa hores i massa professorat
i no podem fer tanta cosa.
Fa uns, algunes vegades, en diferents ocasions,
que anem parlant de dansa,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
sempre la gent té la sensació
que una altra vegada la dansa experimenta una mena d'auge,
sobretot la dansa més contemporània.
Ho noteu vosaltres?
Home, sí.
A veure, les sèries televisives que estan fent últimament,
que hi ha molta dansa,
doncs això sempre fa que la gent s'adoni
que existeix la dansa,
que poden fer dansa,
que la poden fer,
tinguin o no tinguin qualitats,
perquè és una cosa que et pots dedicar professionalment
o t'hi pots dedicar per passar una bona estona
alguns dies a la setmana,
i això sempre fa molta propaganda,
aquest tipus de sèries.
I la gent, però, s'encamina només veient això,
les sèries d'aquest Estat de Bíblos,
cap a la branca més contemporània,
més moderna,
o també cap a la dansa clàssica,
no va perdent adeptes?
No, més aviat va cap a la cosa més moderna.
Vull dir, el clàssic és una cosa, doncs,
que, bueno, l'has de conèixer una mica
i t'hi has de tindre una mica d'afició,
o que per part, doncs, dels pares,
doncs també ells ho coneguin
i vulguin, doncs, que el fill o la filla faci dansa clàssica.
Però això és una cosa més tradicional
que existeix des de sempre.
El que promouen les sèries
i tot això és més aviat la dansa moderna,
que és el contemporani, el hip-hop, el jazz,
que és tot el moviment de dansa, doncs,
que és més a l'actualitat, no?
Amb aquestes sèries, amb aquest boom televisiu cinematogràfic,
fins i tot en algunes ocasions que he experimentat la dansa,
tu com a professional ho valores positivament
o creus que pot oferir una imatge distorsionada?
Home, a veure,
el que et posen a la tele és molt bonic
perquè són escoles, doncs, totes,
doncs, molt grans i molt maques,
amb professors, doncs,
també, doncs, molt professionals
i els nois que hi van, doncs,
també tenen un perfil, doncs,
que tots tenen, doncs,
hi ha unes nocions de dansa
i sembla que hagin de començar de zero
i en quatre dies ja els hi surti,
o sigui, sempre enganya una miqueta,
perquè, clar, la tele sempre té tendència
a que tot sigui ben bonic,
però, però, bueno, no sé,
tampoc està malament, no?
Les pel·lícules ja ho són així, no?
Que un té un problema,
li arriba una persona,
li arregla i tot és de color de res o després,
doncs, bueno, per què no amb la dansa, també?
Abans comentava que no fa falta
que tothom que vulgui fer dansa
ho vulgui fer des d'una perspectiva professional.
La dansa pot arribar a convertir-se
com un hobby més,
com una afició
i no fa falta, tampoc,
convertir-se en una obsessió.
Recomanaries la pràctica de la dansa
a la gent en general?
Clar, clar que sí.
A veure, la dansa té les dos vessants,
o sigui, tu pots dedicar-te professionalment,
llavors, doncs, has de treure una titulació,
has de tenir una sèrie d'experiències,
has de treballar professionalment
i després t'hi dediques, doncs,
a ballar o a donar classe
o a coreografia o el que vols.
i després tens l'altra part,
que és la part de lúdica, no?,
la d'un hobby,
i és, doncs, tan maco tindre el hobby de la dansa,
doncs, com pot ser tindre el del futbol
o tindre el de col·leccionar-segells.
I la dansa és el que he dit abans,
o sigui, no cal tindre unes condicions fantàstiques
ni tindre un cos maco per ballar,
només s'han de tindre ganes
i tindre una mica de passió per ballar, no?,
i només te posen la música i t'ho bellugues
i no has de mirar si ho fas millor o pitjor que el del costat,
simplement ho fas, ho fas bé
i per divertir-te.
Quina franja d'edat tindran els alumnes del nou curs?
Els agafem a partir dels 3 anys
i sense límit d'edat, però, clar,
amb la dansa ja se sap que arriba un moment
que hi ha el cos, doncs, potser ja diu que prou, no?
Però, en principi, com que tenim la dansa espanyola
i la dansa espanyola sempre es pot fer fins més gran,
doncs, també tenim gent gran fent flamenco.
Hi ha gent que us arriba molt, molt petita, nens,
i que tenen clar que la dansa és la seva passió,
o hi ha un moment quan ets més gran que fas aquest canvi de xip
i dius, escolta, no, vull dedicar-hi moltes hores?
Bé, hi ha de tot, sí que hi ha nenes que han vingut aquí
amb 3 anyets o 4 i sempre han dit
jo vull ser ballarina i s'han fet grans
i ara mateix estan ballant.
i després n'hi ha les que venen i diuen
no, no, jo vull ser veterinari.
I dius, bueno, doncs, molt bé,
perquè m'agraden molt els animalets, perfecte.
I passen 5, passen 6 anys,
continua aquí, li va agradant, li va agradant
i acaba sent ballarina també,
o sigui que hi ha de tot, no?
Hi ha qui veus que té moltes possibilitats de ballar,
però perquè té condicions i té sentit del ritme
i és artista,
però després, doncs, potser també és un món
una mica, doncs, molt dur,
però vaja, com tot suposo, no?
I llavors arriben que diuen
no, no, això jo he d'estar massa hores aquí
sacrificant el no poder, doncs, veure els amics
o no poder, doncs, fer un altre tipus d'activitat
i llavors s'ho acaben deixant.
I és molt variat, hi ha de tot.
Hi ha la que ho té clar des del començament,
la que de mica en mica es va encrescant
i la que a vegades també es dona compte tard, no?
Ja et vénen aquí, ja tenen 18 anys,
ai, que jo volia ballar.
Bueno, doncs, potser encara farem el que podrem
i potser farem alguna cosa, no?
En qualsevol cas, Artemis,
assegureu que no nomineu a ningú
i no envieu sistema de votacions
amb un telèfon mòbil, no?
Perdona?
No, no, que en referència abans
a aquells productes televisius,
en què, més a la que molta gent s'hi fixa,
aquí la realitat del dia a dia és molt diferent.
Oh, i tant, sí, sí, sí.
Però bueno, també ens ho passem bé
i també s'aprèn molt, eh?
Però clar, no va tan ràpid.
El problema de la tele és que tot va molt ràpid.
Llavors la gent tot ho vol fer molt ràpid.
Volen aprendre molt ràpid a ballar
i volen ballar bé molt ràpid.
I això realment no és així,
o sigui, s'ha de dedicar moltes hores.
La gent que a partir de demà vulgui matricular-se,
com ho ha de fer?
On s'ha de dirigir?
Doncs nosaltres estem aquí al Passaje Cobos,
que està al costat de la plaça del Mercat,
i l'horari és a la tarda,
des de les 5 de la tarda fins a les 9.
El Passatge Cobos número 5, als baixos.
Exacte.
Aquesta és la veritat, exacte.
Artemis Plaja,
moltíssimes gràcies per atendre'ns uns minuts
i esperem que aquest nou curs,
2006-2007,
sigui tot un èxit.
Moltes gràcies.
A reveure, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies.