Aquí seguim amb tots vostès en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Passa un minut i mig d'un quart de doze del migdia,
segona jornada de la vaga de metges convocada arreu de Catalunya.
D'aquí uns moments copsarem l'opinió d'alguns usuaris
des d'un centre d'atenció primària
fins on s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil aquests dies
des que va iniciar-se la mobilització.
Ja estem parlant amb diferents parts implicades.
Avui tenim a l'altre costat del fil telefònic
el president del Col·legi de Metges,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Doctor Soler Poblet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Primer que tot, caldria recordar que els col·legis de metges
de totes les demarcacions catalanes
des del primer moment s'han adherit a aquesta mobilització, no?
Bé, del primer moment qui es va adherir va ser el Col·legi de Tarragona
i el reste s'han apuntat després.
Diuen que no es recorda una vaga amb tanta repercussió en el sector
des de fa molt de temps, no?
Jo porto 35 anys d'exercici professional i no la recordo.
Mai havia vostè assistit com a...
Com, d'aquest nivell cap.
I amb aquesta incidència que els convocants calculen al voltant del 88%?
Mira, jo el que li puc dir, jo no puc parlar per tot Catalunya,
però puc parlar per les demarcacions de Tarragona i Terres...
Les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre,
que és la meva presidència i la meva responsabilitat,
i li puc dir que la incidència en aquests moments...
És a dir, ahir a les 6 de la tarda,
contactat centre per centre de tota la província,
era d'un 90 i pico per cent.
I aquest dematí, a les 10,
li puc anunciar que era una mica més alta la incidència encara.
És a dir, que la participació és absolutament,
extraordinàriament massiva.
I jo crec que això el que demostra
és que el malestar que existeix entre els professionals,
entre els metges,
perquè això dels professionals no m'agrada gens,
perquè una cosa és ser professional i l'altra ser metge.
Són dos problemes i dues situacions ben diferents.
I doncs el desencís, per dir-ho d'alguna forma,
dels metges que m'interessaria molt
i deixar molt clar que no és un tema salarial,
que també, però que no és un tema salarial,
sinó que és un tema estructural.
És a dir, el poder, el metge, treballar amb dignitat.
És a dir, el digne exercici de la professió.
Sempre, o ja fa molts anys,
que es parla de totes les dificultats
que hi ha per tirar endavant el sistema sanitari públic,
i que el fet que ara vostè comentava
que en tots els anys que porta exercint
mai havíem assistit a una mobilització d'aquestes característiques,
és que ja ha arribat a un punt que no es pot més?
És que jo crec que és insostenible la situació.
A veure, tenim un sistema de salut que és molt bo,
és molt bo,
i a Catalunya fins i tot havia sigut extraordinàriament bo,
això ha anat a la baixa,
però anant a la baixa no en el servei,
que el servei s'ha mantingut,
però s'ha mantingut mercès dels esforços dels professionals.
Clar, en aquest cas dic professionals intencionadament
perquè parlo de metges i infermeres,
i de més gent que treballa en els centres de salut
i en els hospitals, no?
I, esclar, això agota la paciència,
però també agota la persona físicament, no?
I arriba un moment que dius,
bueno, estem en una situació que és insostenible,
i ara com ara tenim poc clar
que això hagi de canviar,
o de canviar molt de la forma
que nosaltres creiem que ha de ser,
doncs, escolti, arriba un moment
que el límit de la paciència s'acaba, clar,
i s'ha de comprendre que això és així.
Hi ha molts casos de la feina quotidiana dels metges,
però allò, podríem traçar un patró,
un perfil de com és una jornada laboral
d'un metge d'assistència primària, per exemple?
Doncs, miri, és enormement llarga,
perquè generalment empalmen un dia amb el següent
i al mig han fet guàrdia, saps?
I, esclar, això és una situació que és bastant insostenible.
No tenen una jornada de vuit hores,
coses d'aquestes...
No, el metge té una jornada teòrica de sis hores,
han de fer, malauradament,
els domicilis fora de l'horari de treball,
ho han de fer amb el seu mitjà de transport,
si estan de guàrdia s'han de portar la fi en breda
amb el seu dinar o amb el seu sopar,
en fi, en unes situacions que són bastant inversemblants.
I això s'ha denunciat durant molt de temps
i, evidentment, no hi ha hagut millores.
I no sols això, el problema és que el problema
és que en aquest moment que ens trobem,
malgrat que ara, efectivament,
i 48 hores abans de començar la vaga,
la consellera enviava notícies d'una inversió forta
en els recursos humans
i que, posteriorment, a la vaga farem un pacte
en què els col·legis també intervindrem
en l'anàlisi de la situació de recursos humans,
doncs, fins a...
En aquest moment no hi havia expectativa
de cap clàsser de solució.
És clar, això comprendrà que és bastant insostenible,
però hi ha greus i és pitjor.
És a dir, al metge
li imposen unes visites
i un número de visites
sense que ell pugui participar
en la gestió d'aquesta agenda
que, a vegades, és inversemblant, no?
Amb sobrecargues puntuals, també.
Hem de recordar que, per exemple,
en el Cap Muralles de Tarragona
van tindre una incidència d'unes 140 visites diàries
a aquests metges
durant la saposada epidèmia de grip, no?
Vull dir que la situació era bastant...
No era bastant, és bastant dura.
Si parlem de les especialitats,
el panorama no és millor?
No, el panorama és...
Escolta, on hi ha les especialitats
ens trobem les llistes d'espera més llargues.
Entre la cirurgia,
les proves complementàries i tot això.
Però això no és responsabilitat del metge.
Però el metge sí que ha de suportar la pressió
que el disgust de l'usuari manifesta, no?
Que tampoc li toca, no?
I, esclar, tot això ajuda
que les situacions se'ns compliquin.
El metge ja fa mans i mànigues
per ajudar a escurçar les llistes d'espera.
Però, bueno, som persones
i tenim les nostres pròpies limitacions.
I això és inevitable.
I, evidentment, nosaltres seguim considerant
que segueixen faltant metges en el sistema.
I, des de lloc,
la solució no és anar a contractar-los a Cuba, eh?
Però, bueno,
jo crec que la situació...
A veure, tenim el compromís ferm
que quan, en el nostre territori,
que és el que és la meva responsabilitat,
i ho dic amb sinceritat,
i, a més,
i ho agraeixo al director de Salut
del nostre demarcació,
que quan acabi la vaga
posarem a marxar una reunió,
quasi bé una taula permanent
per poder anar analitzant les situacions
i a veure com ho podem anar endreçant.
Clar, vostè esmentava els problemes estructurals
del propi sistema sanitari,
que, evidentment, d'un dia per l'altre,
amb l'augment dels recursos humans,
no se solucionarà.
Parlant també de la demanda
que hi ha de professionals,
s'apunta que va ser una falta de previsió
en el seu dia
que les nostres universitats
generessin professionals
que, després de realitzar els seus estudis,
que no és un període curt, precisament,
poguessin accedir a un lloc de treball digne
i no marxar fora,
que també s'està donant aquest fenomen.
Però és que el que s'ha d'analitzar
és el per què han hagut de marxar fora.
Doncs, miri, han hagut de marxar fora
per dos motius, bàsicament.
Primer, perquè no se'ls donava la fenya
i si se'ls donava era de forma interina.
I segona, perquè se'ls ha pagat
infinitament millor fora d'aquí.
És clar, ara a mi que em diguin
que hem de parlar amb les universitats
perquè aixequin els números clausos,
que, per cert, no han existit mai,
perquè no hi ha cap universitat
a l'estat espanyol
i menys a Catalunya
que tinguin números clausos.
Números clausos vol dir
que tenen limitat
el número de llicenciats
que acaben la carrera.
Això no és així.
Hi ha una nota de tall
i el que es demana
és un nivell de formació,
de formació preuniversitària
per poder-hi accedir.
Però això no són números clausos.
Però si vostè analitza
el número de metges que fabriquem,
resulta que som el país de la Unió Europea
que té més metges per habitant
de la Unió Europea.
I, paradoxalment,
resulta que és el sistema
en què tenim menys metges del país
perquè ens estan marxant fora.
home, jo crec que és per meditar-ho.
I ho he dit moltes vegades
i he de seguir insistint
que el problema està
en el finançament del sistema.
És a dir,
mentre anem posant draps calents
i fent parxes
no arreglarem mai res.
D'una vegada per totes
hi ha d'haver una inversió
semblant a la que fan
la mitjana dels països europeus.
I quan parlo dels països europeus
parlo dels 15.
Perquè si parlem dels 25
llavors, esclar,
estem molt bé
i molt ben situats
però això no val.
nosaltres tenim un nivell
equivalent
als dels 15 membres
de la Unió Antiga, diguéssim.
Hi ha molta diferència
en proporció
d'aquests països punters
de la Unió Europea
quan a inversió sanitària?
No, jo no parlo dels portents.
Fixi-s'hi que parlo de la mitjana.
De la mitjana.
La mitjana de la inversió en PIB
que fa l'estat espanyol
és un punt i mig
per sota de la mitjana europea.
Si ens comparem ja
amb Noruega, Suècia i tot això
ja no podem ni parlar.
Esclar,
comprendrà vostè
que quan l'estat
fa una inversió determinada
quan arriba a Catalunya
aquest percentatge
ja ve limitat també.
I aquí,
home,
jo he de dir
que els consellers
que jo he hagut fins ara
i la pròpia consellera
en aquest moment
també fan virgueries
per mantindre
un sistema
de barra lliure
que jo crec sincerament
que serà insostenible
a no gaire a llarg termini.
Les previsions apunten
que hi haurà més demanda
encara en el sistema sanitari públic.
Però això és evident
perquè a més la tecnologia
avança cada dia
d'una forma extraordinària
cada dia
i els ciutadans
tenen dret
a tindre el millor sempre.
I això a mi em sembla lògic
i jo també ho voldria per mi, no?
I clar,
la inversió
cada vegada
és més forta
i llavors
o crearem
sanitats
de diferents nivells
en el territori
o no podrem donar
cobertura
a tot amb les prestacions
que hi ha ara
si no hi ha una millor,
una més gran inversió.
Doctor Soler,
quan es fa una vaga
en sectors
que tenen molt a veure
amb la vida quotidiana
de les persones
aquestes
no són gaire
ben acollides
per la ciutadania.
Vostè creu
que s'està entenent
entre els usuaris
aquesta vaga de metges?
Perquè fora interessant
que ho entengués
i no que coneixessin els motius.
Ahir el vespre
em vaig dedicar
a parlar
amb els caps
de servei
d'urgències
dels hospitals.
Tots van manifestar
que l'afluència
a urgències
havia disminuït.
La qual cosa
em fa creure
que la gent
entenia la situació.
Però a veure,
també he d'entendre
que molesti
i jo lamento
les molesties
que causem
a la pròpia societat,
als pròpios
conciutadans.
Això també
ho hem d'entendre
i és més,
en els metges
tots tenim,
ens ha costat
tant fer una vegada
perquè sempre
que es convoca
una vaga
hi ha un dubte moral
si ho podem fer o no.
El nostre codi ètic
d'alguna forma
ens dificulta
prendre una decisió
d'aquest tipus.
Però,
per altra banda,
quina vaga
no molesta
l'usuari?
Totes les vagues
repercuteixen
sobre l'usuari
i després,
en última instància,
s'ha de reconèixer
que la Constitució espanyola
sí consagra
el dret
de vaga
per totes les persones.
Pensa que,
més enllà
del que és
aquest fet
puntual
d'aquestes tres jornades
de vaga,
la comprensió
de la ciutadania
també li comentava
en el sentit
que probablement
no es coneix
o no s'entén
aquesta problemàtica.
Vostès diguem
que són els caps
visibles del sistema
perquè són els que
tenen la distància
curta amb l'usuari
que injustament
els responsabilitza
vostès
de molts problemes.
D'això me n'he queixat
moltes vegades.
Vostè
n'ha segut
testimonis.
és a dir,
sí.
És a dir,
jo entenc que,
com li deia abans,
nosaltres tenim
un sistema
de salut
molt bo.
És un sistema
molt bo
que evidentment
no és perfecte
perquè la perfecció
no existeix
i en segon lloc
perquè ha de ser
millorable
dia a dia
perquè,
com he dit abans,
la tecnologia,
les noves tècniques,
les noves exploracions,
tot avança
de forma
gegantina
i per tant
s'ha de posar
el dia a un
cada dia.
Per això fem
la formació
continuada
els metges
sense parar mai.
Llavors,
esclar,
aquest és un sistema
que és difícil
que no tingui
fissures.
Però, esclar,
el lògic
és que la gent
hauria d'entendre
que justament
l'únic
que no és responsable
de les mancances
d'aquest sistema
és el metge,
que el que està fent
és un esforç
quotidià
per poder tirar endavant
aquest sistema.
I jo crec
que el que haurien
és al revés.
Se li hauria de reconèixer
aquest esforç
que està constantment.
A mi em consta
que la pròpia
consellera
això ho reconeix
i ho ha dit
moltes vegades.
Però, fixi's vostè
que hi ha una cosa
que a la vida social
els sociòlegs
això ho han d'analitzar.
És a dir,
si fan enquestes
de satisfacció
la professió mèdica
és de les més ben...
de les millors
reconegudes
de totes les professions
si no la millor
de les més reconegudes
i alhora
en el tracte diari
doncs el metge
se'l responsabilitza
i se l'agradeix
entre cometes
i de forma
últimament
molt millor
que en aquests
darrers temps.
Això ha baixat
molt la pressió
però se'l segueix
agredint responsabilitzant-lo
d'allò que no li toca.
És a dir,
el metge no pot
i el metge familiar
per exemple
quina responsabilitat té
sobre que hi hagi
una llista d'espera
per fer-se
una radiografia
d'estómac.
Cap.
Ni una.
Ni una.
I això ho hauria d'entendre
la gent.
I al mateix temps
la gent també
seria bo
que la societat
fes una
recapacités
i es donés compte
de l'ús que fem
del servei
o del sistema.
Que a vegades
també ens passem
una mica
i ens n'aprofitem
una mica massa.
Hem d'entendre
que això
és com una gran empresa
que és propietat
de la ciutadania.
No hi ha cap propietari
d'una empresa
que la malmeti
i que en faci
un ús abusiu
per fer-la,
per destruir-la.
Doncs els ciutadans
han de fer el mateix.
Han de pensar
que el servei de salut
és el seu servei
i que ells també
tenen l'obligació
i la responsabilitat
de cuidar-lo
i per tant
de fer-ne
un ús
molt racional.
És aquella cosa
que penseu moltes vegades
que la cosa pública
és gratis.
I realment
és de les coses
més cares que hi ha.
quan les persones
se barallen
amb el metge
i diuen
que jo pago cada mes
i el metge
li contesta a ell també,
clar,
perquè també ho fa.
Però, vull dir,
hem de saber
que és un sistema
que, home,
a veure,
és un compte corrent
i si sempre treus
acabes trobant
aquesta de zero.
I aquesta és una situació.
Per tant,
jo crec que és important
que tant
l'administració
com els propis professionals,
metges, infermeres,
tots,
fem un exercici
d'educar
la població
en un ús més...
no dic que no el facin
un ús racional,
però dic que l'han de fer
un ús més racional.
Utilitzen aquest mateix
exemple que posava vostè
del compte corrent,
esperem no tenir
números vermells,
i ja per acabar,
doctor Soler Poblet,
tot i que ho ha anat
explicant al llarg
de la conversa breument
després de les tres jornades
de vaga,
què?
Jo espero,
i fins i tot,
vaja,
puc dir ja
que hi ha moviments
des de la pròpia administració,
la pròpia consellera
ja té anunciada
una inversió
de 320 milions,
de 320 milions,
320 milions d'euros
en recursos humans
i que a més a més,
a banda d'això,
es farà una taula
de treball
sobre recursos humans
en el nostre sistema
en el que participarem
els col·legis professionals
també,
a més dels sindicats
que també hi han de ser
i han de fer la seva senya,
no?
Per tant,
doncs jo crec
que acabada la vaga
espero i desitjo
que això es porti a terme
i que comencem
a dialogar
que és possiblement
un dels grans defectes
que ha hi hagut
en aquest moment,
que les coses no es parlen
i quan les coses s'imposen
generalment fan mal.
Molt bé, doctor,
en Josep Maria Soler Poblet,
president del Col·legi de Metges
de la demarcació de Tarragona.
Moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
i molt bon dia.
Gràcies a vostè.
Adéu-siau.
I anem a conèixer
doncs algunes
de les opinions
dels usuaris
perquè ja fa una estona
que la nostra unitat mòbil
s'ha instal·lat
en un punt
on hi ha una afecció
en aquesta mobilització.
Com que tenim la mòbil
aquest matí
que no paren
de fer tons
per Tarragona
de les carreteres
als centres hospitalaris,
saludem en Josep Sunyer
acompanyat de Joan Maria Bertran.
Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Yolanda.
On sou exactament?
Doncs ens trobem davant
de la porta
d'accés a l'Hospital Joan XXIII.
Hem vingut aquí,
ja fa una estona
que som hem pogut parlar.
Es nota que és una jornada
de vaga
i hi ha poc moviment
respecte a altres dies,
tu diries
per l'aspecte
que té l'exterior?
Nosaltres el que hem pogut
sí comprovar,
de fet hem pogut parlar
amb responsables
del comitè de vaga,
fa poca estona
ens han comentat
en fi que
ja ha decretat uns serveis mínims
que s'estan complint,
també ens han comentat
que tenim previst
fer algunes seccions
que avui en principi
estan expectants
estan en atència a veure què passa,
però demà
sí que hi ha previstes
concentracions
davant de la Conselleria de Sanitat
a Barcelona,
també s'habilitaran
autocartes d'aquí a Tarragona
i es planteja la possibilitat
de fer una mena
de manifestació,
concentració conjunta
als hospitals tarragonins
aquí a Tarragona
simultàniament
amb aquest acte
que es farà
a les portes
de la Conselleria de Barcelona.
Pel que fa a l'atenció,
com deien,
hi ha uns serveis mínims,
una mica reiterar
allò que vam explicar ahir,
que ja sí garantida
l'assistència
a través
del que serien
les operacions d'urgències,
també tots aquests serveis
que no poden esperar,
és a dir,
que s'han d'atendre
perquè no hi ha més remei,
tot això es fa.
Podem explicar, però,
el que és l'abans
i el després d'aquesta vaga.
Aquesta vaga començava
justament ahir,
tenim a costat
una persona,
és el Pere,
ella és de Reus,
ella fa alguns dies
que és aquí a l'hospital,
ell no és el pacient,
hem de dir
que és l'acompanyant
del pacient,
però ja fa dies que és aquí,
i per tant ha pogut veure
l'abans i el després
dels passadissos
de l'hospital
i el 23,
és a dir,
del moviment que hi ha
a primera hora del matí,
el que hi havia,
per exemple,
abans d'ahir
i el que hi havia ahir,
ho ha pogut contrastar
i ara li demanem.
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Has notat d'ahir
abans d'ahir
un canvi,
és a dir,
a primera hora del matí,
els passadissos,
l'atenció que hi ha
de metges i infermeres,
hi ha hagut algun canvi?
Has vist alguna cosa significatiu?
Sí, bueno,
el canvi es nota
perquè abans d'ahir,
per exemple,
anava l'enfermera,
el cap d'enfermera
i anaven tot l'equip
de vascular
que és on està la meva mare
i anaven 3-4 metges
sempre
amb la cap d'enfermera
veient les ferides
i tot això
i a partir d'ahir
només que va un metge
que l'enfermera simplement.
És a dir,
que vas notar
que ahir
hi havia menys metges
que del que és habitual
a primera hora del matí
que és quan acostumen
a passar a fer la visita, no?
Sí,
sobre les 9 del matí
que veus
a una banda
el passillo
d'aquí de la planta
de la meva mare
i es veu
una inferioridad
de metges
total
només que es veu
a cada costat
de les plantes.
Es comenta
aquesta vaga
vosaltres que esteu aquí
que pràcticament esteu
m'imagino
que no sé si tot el dia
però pràcticament
es comenta
entre altres usuaris
de l'hospital
el tema de comentari
en el dia a dia
això de la vaga
de les metges
o passa una mica
diguéssim de costat?
No,
la gent tampoc
fa comentaris
perquè com més o menys
van veient un metge
i van atenent
una mica més
més d'això
de cada dia
però bueno
estan atenents
vull dir
tampoc
no podem quixar
perquè tenen
l'atenció mínima.
El Pere
que per cert avui
s'ha trobat
de ple
que abans
es comentava
amb la retenció
perquè hi havia de Reus
i es comentava
abans d'entrar en directe
que s'ha trobat
de ple
aquest matí
amb la retenció
és a dir que has trigat
més del compte
per arribar fins aquí
no, Pere?
Sí, sí
estar com una hora i mitja
per poder arribar aquí
he pogut parlar
amb el metge
però ja m'hi han passat i tot
i vull dir
tampoc he pogut parlar
gaire amb ell.
Pere, gràcies
i que vagi molt bé
que sigui lleu
que vagi bé.
Gràcies a Bartos.
Bé Josep
doncs m'imagino
que segons informacions
que tenim aquí
del Servei Català de Trànsit
aquestes dificultats
a la xarxa viària
continuen
perquè continuen
havent-hi retencions
et sembla que d'aquí
una estoneta
ens retrobem
no per parlar
d'aquesta vaga de metges
però sí de les carreteres
un cop més?
Doncs sí, sí
tornem aquí a una estona
ho farem des d'algun punt
d'aquests conflictius
per explicar-vos
com estaran
aquestes retencions
que tenim ja
des de primera del matí
aquí a la nostra
a la perifèria
de la ciutat de Tarragona.
Doncs intentarem
aquesta nova connexió
abans a les 12 del migdia
gràcies
fins d'aquí una estona
Fins ara.