Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts,
segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do, eh?, el bon gust que ens ha deixat l'escolania de Montserrat
amb aquesta referència que hem fet des de l'Espai de Tradicions i Cultura Popular.
Continuem parlant de música.
Demà, ja ho hem explicat, és Santa Cecília, patrona dels músics.
En aquest sentit, l'Escola Municipal de Música de Tarragona
ja fa algun que altre dia que ha començat a desenvolupar
tota una sèrie d'activitats, concerts fonamentalment,
i alguna xerrada per commemorar justament aquest fet
que sigui la patrona de la música.
Per conèixer aquestes activitats,
i jo m'imagino que també per convidar tothom qui vulgui participar
i ens acompanyen la directora de l'Escola, Maria Teresa Montaner.
Bon dia, Maria Teresa.
Hola, bon dia.
Benvinguda, i Roser Oliver és professora de l'Aula d'Instruments Tradicionals.
Sant Roser, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Recordem que l'Aula de Música Tradicional,
diguem que ha estat de creació posterior a l'Escola de Música
i s'ha creat a l'Eixupluc de l'Escola Municipal de Música, no?
Sí, sí, té tres anys.
Aquest és el tercer any i tenim molts alumnes.
Molts alumnes, com l'Escola Municipal, que té molts alumnes també.
Bueno, som els mateixos, però vull dir, tots som una pinya.
Ara ho comentàvem, que teniu en total prop de 400 alumnes.
Sí, sí, ens passem dels 400.
Penso que a part de l'Aula Tradicional també hi ha l'Aula de Música als barris,
que en guany també és el tercer any,
i entre tots els barris ja tenim 101 nens i algun adult que estan fent música,
més els 300 i escaig de l'escola i els 50 de l'Aula Tradicional.
Però hi ha una demanda, ara ho comentàvem,
hi ha una demanda molt important a Tarragona d'estudis musicals, no?
D'un temps cap aquí.
Sí, hi ha diferents escoles i nosaltres ens hi trobem,
que si poguéssim ofertar més places es podria cobrir molta més demanda de la que hi ha.
Per què creieu que hi ha tanta demanda per estudiar música, per fer música?
Home, jo crec perquè a l'escola nostra en principi hi ha perquè ofertem diferents maneres de fer música, no?
Tot el sector d'Aula Tradicional fins ara aquí no s'ho faria.
És una nova proposta, no?
I hi ha molta gent que té interès i aquí a les festes,
bueno, ja saps que hi ha molta moguda, no?, amb el tema de les festes.
El que és a l'escola nostra, doncs, sempre hi ha hagut molta demanda.
De fet, des de fa 10 anys o 11 anys que es va criar l'escola,
hem anat ampliant instruments, hem anat ampliant alguna línia
i jo crec que el tema de la música s'ha fet molt ja a l'abast de tothom.
Abans, antigament, feia música la gent benestant i perquè es pagaven un professor a casa, no?
Però ara hi ha molta oferta, hi ha moltes colònies,
des de ben petits se'ls dona la possibilitat de participar en grup,
de fer orquestra, de fer grupacions i això engresca molt.
I hi ha aquella cosa també de molts joves que volen fer música per xalar,
per passar-s'ho bé, sense cap altra pretensió professional, no?
Sí, sí, de fet, qui ve a l'escola hi haurà qui continuarà després més endavant
amb els estudis, amb el nivell mitjà, amb el grau superior, en un conservatori,
però també hi ha els nens que venen, doncs, perquè els agrada, per passar-s'ho bé
i si més endavant, doncs, tenen un grup i poden seguir gaudint de l'instrument,
doncs, amb un avançant més amateur, també es pot donar aquesta possibilitat.
Pel que fa a l'aula de música tradicional, quins instruments, com funciona?
Bé, tenim els instruments més autòctons d'aquí, que és la gralla,
el timbal de gralla, llavors també hi ha la secció de percussions,
que són panderos, tota la tècnica dels panderos nostres per acompanyar la cançó,
llavors tenim el tenor i el tible, que són, diguéssim, els instruments que estan reglats, reconeguts,
el flaviol, fem el flaviol tradicional, no fem el de coble en un principi,
i llavors l'acordió diatònic i el sac de jamex.
Home, no està malament.
No, no, no està molt bé, molt.
I es podria ampliar?
Ja tenim prou ventall i prou catàleg per ampliar altres instruments en un futur?
A veure, sí, en un principi hi ha la previsió que l'any que ve es faci un instrument de vent,
que és el sacabuig,
i també estaria bé, doncs, havíem pensat la viola de roda,
el que passa que són instruments que encara que per ternir-ne algunes,
has d'estar molts anys perquè te'l construeixin...
Bé, és una mica difícil, però crec que d'aquí uns quants anys ho podrem.
Si no, alguns d'aquests instruments ja es perdrien definitivament, si no...
Home, aquests primers que has esmentat no, però aquests altres que potser no són tan coneguts.
Estan... s'estan recuperant i diguéssim que a escoles on ensenyen violó de roda no n'hi ha enlloc, no?
Llavors, diguéssim que està a la Catalunya Nord hi ha alguna escola
i hi ha algun luthier que fa violes de roda senzilles per nens
i llavors, clar, miraríem d'això portar-ho cap aquí, no?
Són instruments també molt cars i que, bueno, però...
Era un instrument que s'usava, no? Aquí.
I això fa que els professors també hagi d'estar tot el dia posant-vos al dia, no?
I buscant...
I buscant professors que...
Professors perquè, clar...
Especialistes en això, perquè no quant se vulgui a persona ho pot fer,
sinó que han de ser especialistes en la matèria aquesta, no?
Perquè, clar, per aquests instruments no n'hi ha prou en tenir estudis musicals, diguem-ne, convencionals,
no parlo de tradicionals, sinó convencionals, vull dir, s'ha de tenir una tècnica diferent
i un coneixement diferent, el que pot ser aprendre el violi o la guitarra o el piano, no?
Sí, sí, sí, evidentment hi ha, a vegades hi ha gent de l'UE aprendre a tocar la gralla
i diu, ostres, no és el mateix, no?
Evidentment encara és més difícil tocar la gralla bé, fer-la sonar bé, eh?
És un instrument tan rústic, són instruments molt rústics.
No, si tocar-la toquem tots, el problema és fer-la sonar bé, no?
Llavors, no, no, evidentment una persona, o una persona que toca la tenora,
i a vegades es donen casos de gent que és tenorista i ensenya a tocar la gralla
i allò que ensenya, no? Esto que la gralla, no?
S'han de tenir...
Clar, i un altre avantatge que hi ha a l'aula d'instruments tradicionals
és que, a més a més, tot el tema del llenguatge musical
o de les assignatures que puguin fer a banda de l'instrument
les encarem a tot el tema de folclore, és a dir, qui va a l'aula tradicional
realment rep tota aquella informació que com a instrumentista tradicional li servirà,
que no té per què ser la mateixa informació que rebrà un altre nen que estarà fent violí.
Per tant, aquell sistema del llenguatge musical, cant, etcètera,
diguem-ne que està sempre adreçat al llenguatge musical
que pot estudiar un nen o una nena de 8 anys o 14 anys
no és el mateix que estudia un que va a l'aula tradicional.
El tema del llenguatge sí, però potser el tema més a nivell teòric,
de saber quines formacions hi ha, quin tipus de repertori i tot això,
doncs s'encamina molt a tenir la informació pel que fa a la història
d'aquests instruments de l'aula tradicional.
La Roser és una veterana en la música tradicional
i jo m'imagino que quan éreu més joves
i estàveu en el camí de la formació estudiant música
de la manera més convencional trobàveu a faltar aquest suport, no?
I aquest ajut una miqueta.
Éreu autodidactes en aquest sentit?
No, jo vaig tenir la sort que no ho vaig ser autodidacte.
Jo em vaig aprendre, que aquest any fa 25 anys que toco,
em vaig aprendre de molt joveneta
amb un greller vell que quedava al Vendrell.
I llavors jo en aquell moment estudiava guitarra clàssica.
Però no és habitual que trobis algú.
Per això t'ho dic, que el teu cas probablement sigui
fa 25 anys bastant curiós o singular.
Sí, i a més a més d'aquella època és que quedo jo bàsicament tocant.
I a més vaig tenir la sort de no agafar la gralla
com que hagués pogut agafar un altre instrument de carrer,
sinó que vaig tenir la sort d'aprendre'n.
a mi m'entensmetre.
I és l'escola aquesta que jo ensenyo,
la manera dels grellers vells.
Clar, de fet, totes les persones adultes
que ara toquen la gralla
sempre han après a través de la tradició del propi poble,
o bona part.
Sí, o han après o no han après.
O no han après.
Exacte.
Els que toquen bé han après d'aquí.
No se toquen bé, n'hi ha que han après
i no toquen tan bé, però a veure,
en definitiva, el que s'intenta
i la manera que tinc jo de veure les coses
és que la gralla és un instrument
i s'ha de dignificar.
I el que s'està fent en una escola
és dignificar aquell instrument
i dir que és un instrument nostre,
però és el mateix que el piano.
Llavors, a veure, hi ha molta gent
que va aprendre a tocar la gralla
a les colles de castells,
però el que van a fer és anar a tocar el castell.
No van aprendre l'instrument.
De fet, és un fenomen relativament recent
a les aules de música tradicional
en general als països catalans
que en més d'una dècada,
poc més d'una dècada,
deu tenir a nivell general.
I això, doncs, ha ajudat molt
a dignificar justament
aquesta consideració de l'instrument, no?
Sí, sí, sí.
Home, s'ha fet feina, eh?
S'ha fet feina amb 10 anys.
Els valencians ens ho diuen.
És que el que ha fet valentos
amb la gralla aquí,
o el mateix els de l'àmbit de la tenora,
els tenoristes,
els més vells diuen
que heu fet molta feina amb 10 anys,
amb els de la gralla.
Home, els que no entenem,
ja ho veiem,
que hi ha discos enregistrats,
que hi ha treballs magnífics,
que hi ha partitures,
que hi ha aules de música,
vull dir, els que som aliens,
diguem, de la vostra professió,
ja es veu des de fora
la gran feina que s'ha fet,
per tant, això està garantit al futur, eh?
Sí, sí.
I a més, teniu molta demanda a l'aula.
Sí, aquí a Tarragona
està molt bé, molt bé, molt bé.
Hi ha molta demanda,
hi ha tota una sèrie de jovent,
que a més a més s'ho creu,
li agrada el folclore
i que evoluciona molt bé
i que, bueno,
jo estic molt contenta.
Doncs això fa que ho celebreu
i és el que fareu,
aprofitar que és Santa Cecília.
Ja vau fer un concert, no?,
el passat diumenge
amb Caixa Tarragona?
Sí, perquè, bueno,
aquest any,
és el tercer any
que es fa el cicle aquest
del desconcertat,
va ser una proposta
que des de l'escola
vam presentar a Caixa Tarragona
de fer uns concerts
a nivell pedagògic, no?,
no concerts en els que estem
habituats a anar,
sinó de cada,
els infants,
que ells puguin entendre,
que ells,
quan vagin a escoltar música,
entenguin una mica
el que els hi fan,
el que els expliquen, no?
I, bueno,
és el tercer any
que es fa aquest cicle
i la setmana passada
va ser el primer concert
d'aquesta temporada.
Va ser aquest diumenge,
va venir una orquestra
de cambra
i, bueno,
de manera molt amena
van explicar
com funciona el concert
i, bueno,
una mica els moviments
d'unes peces,
com es poden entendre,
va estar...
A nivell pedagògic
va ser molt interessant
i vam omplir.
S'omplen totes les sessions,
de fet,
quan es fan aquests concerts
perquè no només ve gent
de l'escola
sinó que molt públic
d'aquests que els diumenges
va haver a teatre
o qualsevol altre espectacle
amb nens,
doncs venen.
Molt bé.
Demà, Santa Cecília,
dos concerts,
destacaves la importància,
Maria Teresa,
de les escoles
que s'han desplaçat,
podríem dir-ho així,
a diferents punts
de la ciutat
i en aquest sentit,
programa doble,
un a Tarragona Centre
i un altre a Sant Pere i Sant Pau.
Doncs sí,
oferim dos espectacles diferents
i cadascú pot anar
on més li agradi
o el que li interessi més.
El que fem a l'escola de música,
al carrer Mañà,
concretament a la sala d'actes,
és un concert d'un duo
de guitarra i violoncel.
És una formació
que no és massa corrent.
Sentir una guitarra
i un violoncel plegats
doncs no es veu massa,
no?
I tenim la sort
que hi ha una professora
del centre,
la Cecília,
que és professora de violoncel
i que, bueno,
té aquesta formació,
té un duo
de guitarra i violoncel.
I com que són també
dos instruments
dels que se'n parteixen
a l'escola
i que, a més a més,
no hem pogut mai gaudir
d'una formació d'aquestes,
vam creure que era interessant,
no?,
que poguéssim venir.
Llavors ens oferiran
un programa
amb peces que ja estan escrites
especialment per guitarra
i violoncel
i d'altres que són
arrenjaments d'altres peces.
I amb una línia
també molt pedagògica, no?
Sí.
Si cal alguna explicació?
Sí, perquè, bueno,
bàsicament la música
que ens oferiran
és música popular
de diferents països
o de compositors nacionalistes, no?
On es pot veure una mica
les característiques
de diferents llocs, no?
De Tchaikovsky a Rússia,
Jan Aixec,
on ens podem trobar
música de rebel, francesa,
música catalana també,
peces populars catalanes
i intentarem, doncs, això,
explicar una mica, no?,
les diferències també
de cada estil,
de cada manera de composar.
A Sant Pere i Sant Pau
és un concert de tall
completament diferent.
Completament, sí, sí, sí.
Doncs a Sant Pere i Sant Pau
des de les aules de música
als barris
s'ha buscat un concert
molt diferent.
És un grup d'aquí de Tarragona
que fa una música
que la composen ells mateixos
i ve en aquest...
És el grup del Don Simoni Telefunken
i ens oferiran un concert
amb instruments de joguina
o instruments que ells mateixos
han inventat.
I és una manera
que els nens també vegin
que a vegades
amb qualsevol cosa
que tinguis a casa
pots arribar a fer música, no?
I, bueno,
una vessant una mica així
més divertida, no?
Diguem-ho d'aquesta manera.
És de veure...
Home, també és el que deies
fer música d'una altra manera
i convertir-la en música en joc.
I és també veure la música
que s'està fent avui dia.
Vull dir,
que és un grup actual d'aquí
que composa la seva música
i, bueno...
No he volgut desaprofitar
l'ocasió
per també fer una xerrada,
una conferència,
en aquest cas serà dissabte
i al voltant
d'un dels folcloristes
més importants
de la nostra història
que és Aureli Campmany.
No, Roser?
Sí, sí.
I que tenim la sort
aquí a Tarragona
de tenir a la Universitat
de Lletres
tota la documentació,
el fons documental
de Vidal
i la de Campmany, no?
M'han deixat
a la Universitat?
Aleshores,
doncs,
la Montserrat Garric,
que és una estudiosa
de l'Aureli Campmany,
bueno, estudiosa
perquè, evidentment,
ella és de l'Esbar
de Català de Dan Saires
i l'Aureli Campmany
va ser el fundador
i va ser especialista
en dansa
i aquesta noia, doncs,
ha treballat sobre això
i fa un parell d'anys
va presentar el llibre
per la Festa Major
de Tarragona
que era tot el treball
bibliogràfic
que hi havia
aquí arxivat
i, bueno,
vaig pensar jo
en aquesta senyora
de fer-la venir
perquè
era superimportant
el llibre que havia fet,
tot el que recollia
i, aleshores,
els nens
de l'escola
fan una assignatura
que és la història
i context de la festa
i llavors hem treballat
tota aquesta temàtica
i llavors
aquesta senyora
presentarà
aquest folclorista,
aquest investigador
i llavors
ens explicarà
tot el que va recollir
sobre Tarragona
sobretot
la Festa Sant Magí,
la Festa Major
Santa Tecla,
els sants,
la història
dels sants nostres
que tenen
tota la relació
amb Tarragona.
Jo recordo
que vam parlar
amb Montserrat Garrí
quan es va presentar
el llibre
en el mar
de les festes
amb aquells
macroprogrames
que fem
de Santa Tecla
des de Tarragona Ràdio
i la veritat
tot i que coneixíem
de l'existència
d'aquest fons
i sabíem
lògicament
de la importància
i transcendència
del folclorista
Aureli Campany
ens va agradar moltíssim
tot el que ens va explicar
i la manera tan sistemàtica
i tan assequible
amb la qual
doncs ha convertit
tot aquest llegat
en el llibre
en el treball que ha fet
Sí, sí.
Vull dir que ha fet
uns materials
que estan a l'abast de tothom
que no és un llibre
diguem-ne
només per especialistes
sinó que ha estat capaç
de fer-ne molta divulgació
a través d'aquest llibre
Exacte, doncs això
ho hem volgut aprofitar
i l'any passat
naltros
l'activitat nostra
ja tampoc ja no va ser
en concert
llavors sempre volem donar
encara que és
la patrona dels músics
o dels sonadors
doncs aquest dia
que no sigui en concert
i que sigui una cosa
sempre lligada
al món tradicional
a la música tradicional
que diguéssim
n'està ple
la música
també sempre va relacionar
amb la dansa
Els instrumentistes
de música tradicional
se'n diuen sonadors
i no pas músics
No, jo
jo ni dic sonador
Tu dius sonador
Per què?
A veure
Jo t'ho pregunto
perquè no ho sé
Un músic no és una persona
que toca un instrument
el fa sonar
Llavors naltros
com aquests instruments
sempre han sonat tan malament
al carrer
els hi hem dit
els hi hem dit sonadors
quan un és músic
és diferent
Molt bé
Aleshores
quan vosaltres feu un concert
què sou?
Músics sonadors?
Depèn
a vegades hi van músics
i a vegades hi van sonadors
Està bé
ens complica la vida
ens complica la vida
però això està bé
perquè així són reptes
totes les activitats
són obertes a tothom
perquè estem parlant
del Mar de l'Escola Municipal
de Música
però lògicament
ja m'imagino
que tothom pot anar-hi
Doncs si pretenem precisament això
que tothom pugui participar
d'aquesta festa
i que qui ens conegui
vingui
i qui no ens ha vist mai
i qui no està mai a l'escola
tingui l'oportunitat
de conèixer-nos
i el fet de també
fer activitats tan diverses
és per voluntat
de poder omplir
l'expectativa
del màxim de persones possibles
vull dir
que tothom qui vulgui
ja està convidat a venir
Els concerts de demà
són o dels quarts de set
els dos
coincideixen amb el Mora
un és a l'Escola de Música
l'altre és al Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau
i la xerrada del dissabte
és a les dotze també
a l'escola
I en paral·lel
preparant audicions de Nadal
i aquest tipus de coses
Sí
Perquè el primer trimestre
s'acaba
Passa volant
Però rapidíssim
entre ponts, festes
i bueno
passa molt ràpid
i ja estem preparant
tot el tema de Nadal
que el dia 14 de desembre
és quan fem el concert
al Teatre Metropol
Ja el 14 de desembre
no res
És d'aquí no res
Ni un mes, eh?
D'aquí no res
Després ja no ens adonarem
que estarem amb Santa Tecla
amb Sant Magí
amb tota la...
En fi, és una roda
i a mesura que va passant el temps
van sortint nous músics
i nous sonadors
a la ciutat de Tarragona
Moltíssimes gràcies
Enhorabona
per la part que us toca
perquè demà
Santa Cecília
feu una amigueta al Sant
a totes les persones
que us dediqueu a la música
i gràcies per venir avui
a la ràdio
Maria Teresa Montaner
Roser Oliver
directora de l'Escola Municipal
de Música
professora de l'Aula
d'Instruments Tradicionals
respectivament
Gràcies, bon dia
Moltes gràcies
Adéu-siau
Música