D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Seguim en aquest matí de dimecres,
en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat,
comentant i analitzant ara temes relacionats amb el món de l'economia,
però també parlarem de projectes en l'àmbit social i cultural.
De tot plegat, en els propers minuts,
amb el director general de Caixa Tarragona.
Primer per fer balanç, com dèiem, de l'exercici econòmic del 2005,
però després també per parlar d'altres qüestions
que tenen un impacte més directe en l'àmbit social i cultural
dels ciutadans de les comarques de Tarragona.
Senyor Rafael Gené, bon dia.
Hola, bon dia.
La xifra que hi ha al titular que posen els mitjans de comunicació
tancant l'exercici del 2005
és que Caixa Tarragona té uns beneficis de 34,6 milions d'euros.
Això suposa un augment del 7% respecte a l'exercici anterior,
però més enllà d'aquesta xifra freda, què s'amaga?
És a dir, estan satisfets els responsables de Caixa Tarragona
d'aquest benefici del 2005?
Sí, estem satisfets perquè és un benefici aconseguit
amb l'activitat absolutament ordinària de l'entitat,
és el que en diem un creixement de qualitat
i ha sigut obtingut a través d'un creixement molt important
de les operacions, de l'activitat de l'entitat,
concretament el crèdit que ha donat la Caixa s'ha incrementat en un 23%
i la captació de llibretes, de dipòsits dels clients s'ha incrementat en un 11%,
per tant, és un creixement molt sòlid.
Un creixement d'un 7% respecte a l'exercici anterior,
que està per damunt o per sota de les expectatives de les previsions que vostès havien fet?
En principi està per amunt, per sobre.
Les coses van anar sortint bé,
hi va haver una aportació molt important d'un control molt rigorós a la despesa
i això va fer que, gestionant-ho,
al llarg de l'any vam veure que milloraven les expectatives que havien fet a principi d'any,
que també eren positives, però no tan positives com les que hem obtingut.
Aquestes expectatives, més que confirmades, de creixement reflectrien un bon moment econòmic en general dels ciutadans?
Jo crec que sí.
Jo crec que ens hem mogut en una situació d'atur insuportable,
això fet que no és una tranquil·litat, això anima el consum.
Aleshores, el que és el motor econòmic, en termes econòmics seria el PIB, ha funcionat molt bé
i aleshores aquest clima de confiança ha animat la gent, tant a particulars com a empreses,
a fer invertir o a gastar i això ha fet créixer el crèdit.
Un crèdit que puja, que creix un 23%.
Exacte.
Això vol dir, senyor Gené, parlant, res i curt, molta hipoteca?
Sí, efectivament.
I això no és cap secret que dins de l'economia espanyola,
i en aquest cas el seu territori és molt representatiu d'aquesta economia,
té un pes molt important la promoció d'habitatges
i aquesta promoció d'habitatges i aquesta compra d'habitatges
s'ha vist impulsat per aquesta tranquil·litat que ha fet que gent que ja en tenia
l'hagi volgut millorar, i amb això ha crescut l'habitatge nou i l'habitatge de més categoria,
ha crescut molt, això ha donat l'habitatge en un altre nivell,
gràcies a la immigració, la seva regularització, també joves que s'independitzen,
i després hi ha també una part que va parar a residents estrangers
que busquen per una etapa de la seva vida també una residència a la zona.
I tota la suma de l'estrès ha portat un creixement important d'això.
Però també amb altres activitats, financiació de consum,
obres domèstiques, o el tema de petites empreses i empreses
on la Caixa té un interès especial en desenvolupant-se,
també la veritat és que ha anat molt bé.
Els crèdits hipotecaris suposen una despesa molt important
per a moltes famílies, amb uns tants percents que alguns informes
i algunes estadístiques dels últims mesos demostren fins al límit,
per dir-ho d'alguna manera, que han de suportar moltes famílies.
Això com a responsables d'una entitat financera com Caixa Tarragon
els preocupa de cara al futur?
És a dir, que alguns dels seus clients no puguin suportar
la càrrega d'un crèdit hipotecari per un possible augment dels interessos?
Òbviament és un tema que s'ha de considerar en el moment
que s'assessora amb el client, que al final és el que pren la decisió,
i també quan la Caixa valora el donar o no donar el préstec,
que també pren la decisió.
Però també es considera en el moment que dissenyes els productes,
buscant terminis, que això s'adapti,
intentant explicar-li amb el client que valdria la pena
durant el període en què el capital que deu és molt elevat
al principi de la vida del préstec,
que faci un tipus d'interès que encara que pagui una mica més
sigui fixa i que ens garantitzi 5-10 anys com a mínim
que el tipus d'interès aquell no li variarà i per tant la quota
tampoc li variarà.
Això en aquests moments que hi ha una expectativa
de tipus d'interès clarament a l'alça,
jo ho recomanaria clarament bloquejar, tancar,
el fet que no em puguin pujar la quota
almenys durant 5 o 10 anys,
que és quan jo tindré un deute elevat.
Creu, senyor Egèn, que hi ha molts clients de Caixa Terrona
que prenen un risc massa gran en tema d'hipoteca?
Home, no, perquè entre altres coses també és aquesta la nostra responsabilitat.
Vull dir, és una responsabilitat compartida.
Vull dir, a més, en el nostre cas,
una part important dels diners que prestem són d'altres clients
i la Caixa fa un esforç important
amb uns resultats realment molt satisfactoris
de mantindre la seva solvència.
L'increment dels crèdits, com dèiem,
és una de les claus del bon any, del bon exercici del 2005.
N'hi ha d'altres factors que han contribuït a aquests beneficis?
Sí, hem treballat molt amb productes
que van venent valor afegit amb els nostres clients.
Temes d'assegurança, fonamentalment,
temes de fons d'inversió més contingut,
més sofisticats,
en moments en què el tipus d'interès baix per uns clients,
els que tenen crèdits,
també és baix per altres que estalvien.
Llavors, amb tot això,
hem anat fent productes amb una lluita molt important
que forma part del nostre pla estratègic
de no fer productes iguals per tots els clients,
sinó assessorar amb els clients,
assentar-se un cop l'any
i parlar del que li convé,
tant si és un client que estalvia
com si és un client que necessita crèdit,
com si és un client que no té ni una cosa ni l'altra,
que l'únic que fa és canalitzar la seva nòmina
i els seus pagaments a través nostre.
Llavors, aquí buscar el més adequat pel client
que ens permeti garantir una satisfacció,
en definitiva,
una relació d'art termini.
És a dir, cal dir...
I això dona també marge.
Cal diversificar cada cop potser més els productes.
Sí, però diversificar-los des del punt de vista de la caixa,
de tindre una oferta adequada a cada client
i que les necessitats del client val la pena
assentar-se un cop l'any
perquè també canvien amb l'edat i amb les circumstàncies.
La recepta no val per tota la vida.
Des del punt de vista d'oficines,
de presència al carrer,
de presència a la societat,
ha estat també un bon any, el 2005?
S'ha crescut?
Sí, sí.
Tenim en aquests moments una xarxa molt maca.
Vull dir, en aquests moments,
tot el que és la demarcació de Tarragona,
tenim 190 oficines.
Hem crescut a Madrid,
hem crescut a la província de Barcelona,
hem obert 15 noves oficines
al conjunt de l'Estat,
i això ens ha donat una xarxa que ja és realment molt bona,
ens ha millorat.
El creixement ha de ser ara fora de la demarcació de Tarragona
o encara hi ha lloc per implementar-se en el territori propi?
Nosaltres tenim la millor xarxa de la província de Tarragona,
sense dubte.
Aleshores, això no vol dir,
com igual que dèiem amb la altra dels productes,
que de vegades les coses canvien.
Neixen nous barris,
hi ha moviments de població,
llavors moltes vegades ens cal obrir una segona oficina
o traslladar,
fer un canvi de centralitat amb les que ja tenim.
També de vegades,
precisament aquesta atenció més personalitzada
de sentar-se,
que requereixen els clients,
que ja no és anar a la finestreta de caixa,
t'obliguen a augmentar el tamany d'algunes oficines
per fer un sistema d'atenció molt més bo.
Parlem de previsions econòmiques,
des del punt de vista estrictament de Caixa Tarragona
com a entitat financera,
aquest 2006 es presenta amb unes característiques,
amb uns trets similars als que hem pogut tenir l'any passat?
En principi sí.
En principi,
el que és les previsions de creixement de l'economia
són bons,
la previsió de variació de tipus d'interès
és d'una pujada que ningú té a la bola de vidre,
però sí que fa pensar que existirà,
però que no serà que trenqui esquemes,
i aleshores es produiran,
potser previsiblement també es ralentitzarà
el tema immobiliari.
Jo crec que de forma ordenada,
de forma que no hi haurà un canvi brutal,
i tot això farà que gestionant sigui un bon any.
Això vol dir, de totes maneres,
arran del tema immobiliari,
que preveuen un increment menor
del tema de crèdits hipotecaris?
Quan la gent ja té a casa,
ja la té.
Això és previsible,
que hi hagi un increment potser menor,
però no té de ser una cosa radicalment diferent.
Caldre buscar altres mecanismes
justament per aconseguir
que la caixa tingui un bon resultat econòmic
al final de l'exercici?
De fet,
hem sembrat per això.
Vull dir,
aquesta,
jo diria quasi obsessió
amb intensificar la relació amb el client,
amb conèixer les seves necessitats,
i amb desenvolupar serveis
o productes de crèdit o d'estalvi,
d'acord amb aquestes necessitats,
en definitiva,
el que fa és preparar-nos
pel canvi de necessitats del client.
El client tindrà necessitats.
Potser no seran exactament les mateixes,
però les tindrà segur.
Parlem de l'abassant social i cultural
de Caixa Tarragona,
a través de l'obra social,
a través de la Fundació Caixa Tarragona.
Des del punt de vista també
de l'exercici del 2005,
què ha suposat per l'entitat
aquest apartat, aquest àmbit?
Home, l'entitat està en un procés
iniciat ja fa pocs anys,
de la creació de la Fundació,
que a la ciutat de Tarragona
es manifesta de forma clara
amb el que és el centre cultural,
que hi ha a la nostra seu social,
i aleshores, aquí,
el que aquest any ha suposat
ja és una marxa,
tot gas d'aquest centre,
amb una programació
que hem sapigut
balancejar
el que hi hagi
una activitat contínua,
i anar encetant
activitats,
tests,
per anar veient
quina és la resposta
del públic.
Aquest és potser el primer tema
que jo volia destacar,
que la gent ens ha respost.
En el centre,
amb aquesta activitat,
doncs ens ve
gent de totes les edats,
d'interessos molt diferents,
i per tant,
la gent,
nosaltres estem molt contents
d'això.
L'altre tema és
una búsqueda
d'una,
això seria
la part cultural,
anar a buscar
també
una part més social,
amb diferents nivells.
Una,
el que diríem
l'aspecte solidari,
que ja hi hem treballat,
que és menys visible
i que s'emporta
a l'ordre de la meitat
del pressupost,
ajudar a persones
amb risc d'emarginació,
persones amb
malalties complicades
personal o socialment,
i buscant
una complementarietat
a el que pugui donar
la part oficial,
la part obligatòria
que ja donen
les institucions públiques.
Però també
hem volgut
treballar
amb altres temes,
i aquí,
el proper any,
intentarem
entrar-hi
més fort
i amb més
expansió territorial,
en temes
de tipus escolar,
que
les activitats
sempre tinguin
una continuïtat
amb temes
de tipus formatiu,
amb nivells,
amb tots els nivells,
inclús el de ja
gent més gran,
i també
amb temes
de desenvolupament
de la societat
amb l'altre extrem,
que seria
temes
afavorint
la innovació
o amb la línia
de coneixement
econòmic,
que és
els cicles
fem-empresa
que fem,
de fer
una societat
que tingui
una aportació
a la societat
més des del punt
de vista
de coneixement
econòmic
i empresarial,
que també és un aspecte
que la caixa
també toca
i que també
li origina
beneficis.
La dotació
pressupostària
per l'obra social
ha estat
de 6,5 milions
d'euros,
6 milions
i mig d'euros,
i de les seves
paraules
es desprèn
que la voluntat
és augmentar,
ampliar el ventall
de destinataris,
de col·lectius,
de persones,
de coses a fer
en aquest àmbit
social i cultural.
Sí,
la preocupació
del Consell
de l'entitat
ha estat
que hem de ser
tan eficients
amb el que és
l'activitat
econòmica
empresarial
de la caixa
com amb l'activitat
de tipus social.
portant aquí
el catàleg
igual que dèiem abans
ha de ser ampli
balancejant
el que és cultural
i el que és social
i dintre de lo social
el que és solidari
amb el que és
de desenvolupament
i per altra banda
també s'ha fet
una cosa molt important
que és posar-hi més diners
concretament
un 20,5%
d'increment
en aquesta xifra
que estem deia
de 6 milions
i mig d'euros.
O sigui que
millor gestió
una estratègia
de diversificació
i de participació
però a la vegada
també un esforç
econòmic important
perquè un 20%
d'increment
és molt.
Un cop consolidat
també de les seves
paraules anteriors
el centre
social i cultural
de Tarragona
el centre de Tarragona
ara el que es plantegen
és el centre social
i cultural
de Reus
com a també
objectiu prioritari.
Aquest és un projecte
que fa anys
que està
jo diria
a mitges
perquè en aquest cas
aquest centre
la part
de l'immoble
és propietat
de l'obra social
de la Caixa
des de
la part de tota la vida
però fa
més de 30 anys
el que passa
és que aquí
cal fer un renfoc
absolut
on ens obrim
precisament
al que li comentava
abans
a una
porció
una part
de la població
molt més gran
la població
en aquest cas
d'aquesta altra ciutat
de Reus
ha de percebre
la presència
d'aquest centre
ara no és així
aquesta és la situació
general
i els projectes
en l'àmbit
econòmic
social i cultural
de Caixa Tarragona
per acabar
senyor Rafa
el gener
aquesta entrevista
aquesta conversa
una pregunta
una qüestió
més general
el 2006
serà l'any
de l'aprovació
de l'Estatut de Catalunya
el 2005
va ser l'any
del debat
polític
pel que afecta
a les Caixes
en general
quina opinió
mereix els òrgans
directius
de Caixa Tarragona
la proposta
d'Estatut de Catalunya
on li puc parlar
la meva opinió
i crec
que és compartida
per més
que no és un tema
que la Caixa
faci cap tipus
de comunicat
perquè no s'ha fet
és d'absoluta
tranquil·litat
vull dir
amb l'Estatut
anterior
el paper
de la Generalitat
era clau
hi havia
unes competències
molt àmplies
que s'han exercit
sempre
per tots els governs
amb extraordinària prudència
amb molt respecte
important
a l'autonomia
dels òrgans de govern
de cada entitat
i en aquest sentit
jo diria
que el
nou Estatut
és que pràcticament
no presenta
variacions
no aporta
continuament
un gran marge
sobre el que es fa
i el que
teòricament
o un marge legal
es podria fer
i per tant
jo crec que no aporta
grans canvis
senzillament
perquè no feia cap falta
perquè hi ha hagut
un marge important
d'actuació
i una molt prudent
i assenyada
utilització
d'aquest marge
Doncs així
acabem aquesta conversa
senyor Rafa Algener
director general
de Caixa Terrona
moltes gràcies
per participar
aquest matí
en directe
a la sintonia
de Terrona Ràdio
en aquest programa
gràcies
que vagi molt bé
el 2006
a l'entitat
en tots els àmbits
que comentàvem
evidentment
en l'àmbit econòmic
però també
en la projecció social
i cultural
de l'entitat
gràcies
moltes gràcies
bon dia