Seguim al matí de Tarragona Ràdio.
En aquest divendres som sens dubte la notícia més destacada
de l'actualitat política i de l'actualitat en general
és el trencament del govern de la Generalitat
al final de l'etapa del govern tripartit
que hi ha hagut en els últims dos anys i mig a Catalunya.
Avui volem analitzar aquesta situació política
des d'una perspectiva eminentment tarragonina.
Per això hem convidat l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal,
que també és diputat de Convergència i Unió
al Parlament de Catalunya per analitzar,
per veure quines poden ser les conseqüències
justament d'aquesta crisi de govern de Catalunya
sobre la ciutat de Tarragona.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia.
Com analitza el final, la manera en què s'ha produt
el final del govern tripartit
amb el cessament dels sis consellers d'Esquerra Republicana?
Bé, jo crec que en primer lloc hi ha que constatar
d'una manera clara, rotunda,
que és la crisi total, el desgavell total,
el trencament absolut, el fracàs total
de les polítiques del govern tripartit a Catalunya.
Quan a meitat d'una legislatura es produeix un trencament
com el que s'ha produït ara,
no solament és conseqüència d'un fet
com pugui ser la posició del govern d'Esquerra Republicana
dintre del govern de Catalunya
amb el tema del referèndum sobre l'Estatut,
sinó que això té polítiques, té situacions, té conflictes
al llarg d'aquests dos anys i mig que han sigut permanents.
És a dir, és el fracàs del tripartit,
és el fracàs d'unes polítiques excessivament sectàries
i és el fracàs d'una manera de fer, d'una manera de ser,
d'una manera d'evolucionar amb la política.
Per tant, no és que en aquells moments
el president Maragall tregui Esquerra Republicana del govern,
sinó que és una cosa més, és la constància,
la constatació que Esquerra Republicana,
que el Partit Socialista i que l'Iniciativa per Catalunya
han fracassat amb les polítiques
que han volgut realitzar a través del tripartit.
És a dir, el Tinell ha sigut un fracàs,
el tripartit ha sigut un fracàs
i alguna responsabilitat hi ha per part del president
de la Generalitat i dels consellers.
Ara sobre una etapa evident d'incertesa,
tenim segurament el referèndum de l'Estatut el 18 de juny,
però amb un partit com Esquerra Republicana
que farà campanya pel no,
també un altre partit, una altra força parlamentària
com el Partit Popular, que ja des de fa temps
va dir que demanaria el vot contrari a l'Estatut.
Per tant, com creu vostè que s'encara...
En fi, aquestes properes setmanes
i fins i tot el resultat del referèndum?
Miri, ara la ciutadania començarà a sentir
que Esquerra Republicana no solament ha deixat
el govern de Catalunya o l'han expulsada
del govern de Catalunya pel tema de l'Estatut,
sinó que Esquerra Republicana farà
allò que s'acostuma a fer amb aquestes circumstàncies,
que és culpabilitzar els altres de la seva situació.
Esquerra Republicana s'ha ficat ella sola al pou.
Ara dirà que hi ha un govern de Madrid
que té la culpa,
ara dirà que hi ha les forces econòmiques
que tenen la culpa,
ara dirà que si és el repartiment de la televisió
i de les emisores i de les freqüències,
ara dirà que si el Corte Inglés,
perquè també ho acabarà dient.
Esquerra Republicana s'ha ficat sola dintre d'aquest pou.
D'aquest pou que el va promocionar ella,
que el va avançar ella,
que va disposar-se a entrar en aquest govern
tot i trencant el nacionalisme a Catalunya.
Bé, què passarà?
Doncs que ara potenciarà un no,
però aquest no és un no idèntic,
idèntic al del Partit Popular.
És un no contra el progrés de Catalunya,
és un no contra el creixement de Catalunya,
és un no contra el finançament de Catalunya.
En definitiva,
és mantindre's en posicions estàtiques,
en posicions fixades,
perquè no són ells els protagonistes de la qüestió.
Aquí hi ha un tema que és molt important,
la possibilitat que hi hagi un nou instrument,
com és l'Estatut,
perquè Catalunya segueixi creixent
i tot el que no sigui això és un no contra Catalunya.
El mateix no contra Catalunya el dona el Partit Popular,
el mateix no contra Catalunya el dona Esquerra Republicana.
Ja sé que és molt fàcil dir
que uns el donen per massa poc
i uns altres el donen per massa,
però en el fons és no.
I és no contra un estatut,
és no contra un sistema,
és no contra la possibilitat que Catalunya evolucioni.
M'és igual les raons
que objectivament pugui tindre cada un,
Esquerra i el Partit Popular.
Els dos són iguals
i els dos voten contra un estatut
conformat per la majoria de les forces polítiques de Catalunya.
Però un mes i mig del referèndum
veu el risc que això pugui haver-hi
un vot si feble, relativament feble respecte al no
i fins i tot també una abstenció alta
tenint en compte que pot haver-hi una part de la ciutadania
cansada de tot el que ha passat
amb la política catalana els últims mesos?
Bé, la ciutadania, jo mateix,
perdoni, la ciutadania, ella i vostè i jo,
estem cansats del que està succeint a Catalunya
perquè veiem com Catalunya fa el ridícul davant d'Europa,
com Catalunya fa el ridícul davant d'Espanya,
estem veient tots com la política catalana
està en uns nivells de manca d'acceptació,
estem donant-se en compte
que el prestigi que tenien en aquells moments dintre d'Espanya
l'hem perdut
i estem veient com la posició exportadora de Catalunya a Espanya
ha vingut.
Tot això els ciutadans i les ciutadanes ho veuen,
però tot això els ciutadans i les ciutadanes
han de saber que és per culpa del govern tripartit,
que no té res a veure amb el referèndum
i que el referèndum és un instrument per créixer,
perquè Catalunya continuï creixent
i que el moment important per culpabilitzar el tripartit,
el moment important per demanar responsabilitats al tripartit
o als integrants del tripartit,
del desgavell que s'ha produït a Catalunya
aquests dos últims anys,
quina mostra final és aquesta d'ara,
que no és solament aquesta, aquesta és la final,
és el dia que hi hagi les eleccions al Parlament de Catalunya,
les eleccions al govern de la Generalitat.
Per tant, jo el que demano, començo a demanar,
és que la gent separi.
Una cosa és una eina que precisem tots nosaltres
perquè Catalunya segueixi progressant,
més finançament, més diners, més carreteres,
menys peatges, etc.
I l'altra és que si volen castigar el govern del tripartit,
que se'l castigarà obligatòriament
perquè la ciutadania està absolutament cansada.
Això és un altre dia i és un altre moment.
Al final del govern tripartit,
quines conseqüències pot tenir directes sobre la ciutat de Tarraona?
Perquè estem pensant en grans projectes
com la façana marítima,
on s'havia implicat el fins ara conseller primer, Josep Bergalló.
Estic pensant en l'Escola Oficial d'Idiomes,
amb canvi de titular en la Conselleria d'Educació.
Estic pensant en el tema Corte Inglés,
que afecta la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme,
que també estava fins ara en mans d'Esquerra Republicana.
Quines conseqüències en aquests tres
o en altres projectes de la ciutat pot tenir aquest canvi?
M'he cansat de reiterar al llarg dels anys que he estat alcalde
que el fonamental pel progrés d'una ciutat o el progrés d'un país
és l'estabilitat política.
Més bé o pitjor amb l'exercici,
però estabilitat política.
Nosaltres portem dos anys i mig d'inestabilitat política,
que el conseller de la Generalitat d'Esquerra Republicana
deia una cosa, el socialista en deia una altra.
I tot això ha donat lloc a una aturada.
Aquesta aturada és evident
perquè he tingut que començar les negociacions
de la façana marítima de zero amb el conseller primer
i li vull, vull que consti expressament,
i millor la ràdio que a cap lloc,
el meu agraïment al conseller Bargalló
per la seva activitat amb el tema de la façana marítima.
Però ara hauré de tornar a començar a explicar.
I a més hem hagut de tornar a començar a explicar Madrid.
Cuita corrents ens han demanat un informe
per parlar del soterrament per sota del francolí.
Cuita corrents, però de tot això al final,
quan arribes al govern de Catalunya,
te'n dones compte que no hi ha absolutament solidesa, cohesió.
Llavors, aquí estan les coses.
Doncs què ha significat aquest govern per Tarragona?
Doncs bé, ha significat el que tots els ciutadans
i les ciutadanes de Tarragona veuen, paràlisi.
És a dir, si ja va començar la paràlisi
amb la 340 i el senyor Ballesteros,
ara continua la paràlisi durant dos anys
perquè no s'entenien entre ells i la constatació està aquí.
I finalment, què vol que li digui?
És un moment molt seriós per Catalunya,
és un moment transcendental per Catalunya
i hi ha coses que els ciutadans i els ciutadans de Catalunya
demanen, demanem que no es tornin a repetir,
que és incoherència, insolideix,
manca de comprensió
i sobretot aventurisme polític
que condueix en aquestes circumstàncies.
Escolti'm, estem a dos anys i mig d'unes eleccions,
avancem unes altres eleccions pràcticament dos anys
perquè la crisi és absoluta i total.
I ara tindrem sis mesos de certa paràlisi
perquè, en fi, ara hi haurà el referèndum,
a l'estiu les eleccions es convocaran de cara a la tardor.
Vostè mateix.
Li preocupa de tots aquests temes alguna cosa especialment?
Me preocupa fonamentalment la façana marítima,
crec que el tema del Corte Inglés el podrem aclarir,
però, vaja, escolti'm, a mi,
i perdoni que personaligi,
els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona
m'apaguen per treballar, no per repetir les coses cinc vegades.
I ha arribat un moment que, amb la política catalana,
tens que estar repetint i corregint els errors
una i una altra i una altra vegada.
Però, escolti'm, una altra de les coses que queda paralitzada
és el tema del Sant Jordi, la piscina del Sant Jordi.
Però és que queda paralitzada, però estava ja paralitzada.
El tema de la situació del Corte Inglés estava paralitzat.
El tema de la façana marítima,
gràcies al conseller Bergalló que ha funcionat.
Però, escolti'm, tot això ha de quedar
absoluta constància
que quan un govern ha d'avançar les eleccions
perquè té una crisi,
no és perquè en un moment donat
hagi tingut una pujada de febre
com si fos un atac de sucre.
No.
Escolti'm, aquí és que hi ha un mal endèmic,
és que hi havia una situació congènita
i és que això va néixer malament
i ha acabat malament.
I ja està.
És així de simple.
Va néixer malament
i va acabar malament.
La victòria electoral era de Convergència i Unió.
Es va voler provocar aquesta situació
per salvar el president de la Generalitat,
salvar-li el lloc perquè era la seva última oportunitat
i tot això s'ha convertit en un fracàs històric.
Un fracàs històric.
Que l'únic que pot, en aquells moments,
netejar una mica
la figura del president de la Generalitat
és que l'Estatut s'aprovi.
Veurem què fan els socialistes
i veurem què fa la ciutadania a Catalunya.
Falten sis mesos,
però vostè, a part d'alcaldes i diputats al Parlament,
s'ha vist o veu la política catalana
en primera fila
des de les cadires del Parlament de Catalunya.
Hi ha sis mesos segurament de les eleccions,
cinc-sis mesos,
segurament seran a l'octubre o al novembre.
Quin panorama polític veu per després?
Quina creu que seria la millor sortida política
al futur govern de Catalunya?
Doncs és una sortida molt simple.
Qui guanyi les eleccions, que governi.
Que és el que tindria que ser sempre.
Que és el que es té que produir sempre.
Qui guanyi les eleccions, que governi.
I que el que guanyi les eleccions,
que el que guanyi les eleccions
estableixi un sistema estable
que permeti mantindre
la capacitat d'acords parlamentaris i de progrés.
Per tant, escolti'm,
qui guanyi les eleccions,
que tingui la presidència de la Generalitat
i que busqui els suports parlamentaris necessaris
dintre de la coherència política
per seguir governant.
El que no pot passar és el que ha passat ara.
Que qui ha perdut les eleccions
és president de la Generalitat
i per mantindre's en mal lloc
ha buscat uns suports
que han resultat absolutament inútils.
Però és que s'han ficat en mal pou
ells mateixos.
S'han anat ficant en mal pou ells mateixos.
Escolti'm,
fixi's el grau de desconfiança
que existeix al PSOE a Madrid
amb el tema de Catalunya
que el pacte per l'Estatut
es fa entre el senyor Zapatero i el senyor Mas.
Jo m'agradaria que qualsevol persona
fes un anàlisi d'aquesta situació
i que a partir d'aquests anàlisis
la coherència,
estic convençut que el portaria a dir-li
que en aquells moments
a Madrid hi ha una gran preocupació,
Madrid PSOE m'hi refereixo,
hi ha una gran preocupació
pel que està succeint a Catalunya
o pel que ve succeint a Catalunya
en els últims dos anys.
La millor sortida després d'aquesta etapa
de dos anys i mig
seria un gran pacte
entre les dues grans forces polítiques,
Convergència i Unió i Socialistes?
Depèn del resultat,
però el que sí és evident
depèn del resultat.
Jo estic convençut
que Convergència i Unió
guanyarà les eleccions
com les va guanyar abans,
com les ha vingut guanyat sempre,
però depèn del resultat.
Ara, el que és obligat
a la classe política catalana,
el que li és obligat
a la classe política catalana
és que els pròxims quatre anys
a partir de les eleccions
del 22 d'octubre
o del 5 de novembre
hi hagin quatre anys
d'estabilitat
mossegant-se la llengua
si convé
perquè el país pugui progressar,
perquè portem perdent el temps
des de fa dos anys i mig.
L'última pregunta, senyor Nadal.
En política municipal
tenint en compte
que les tres forces fins ara
del govern de la Generalitat
són les forces polítiques
de l'oposició
a l'equip de govern
de Convergència i Unió
i el Partit Popular?
Creu que això variarà
una mica les converses,
les relacions
entre els partits
aquí a Tarragona?
No té res a veure
la política general de Catalunya
amb la política municipal.
Ho he dit
al llarg de tota la meva vida.
Però, escolti-me una cosa,
jo és que políticament
si a mi me proposessin
a les properes eleccions,
no és el cas,
però si em proposessin
governar amb Esquerra Republicana,
jo sapiguent
qui està amb Esquerra Republicana
i quines són
les seves capacitacions
i fent un anàlegis
se pot governar perfectament.
O amb els socialistes
o amb el Partit Popular.
Perquè els municipis
són persones.
Municipis són persones.
Ara, escolti-me una cosa,
aquí hi ha hagut polítics
que m'han vingut a dir
que havia de trencar
el pacte amb el PP
perquè això no pertocava.
Molt bé.
Què pertocava fer?
El que ha succeït a Catalunya ara?
Escolti-me,
a mi me voten,
me responsabilitzen
i me paguen
per mantindre l'estabilitat
en aquesta ciutat
que és l'única
capacitadora de progrés.
El que més són punyetes.
I per cert,
que en aquells moments
que en aquells moments
es necessita el recolzament
de tots
per fer rotllat les coses
i hi hagi polítics
que es dediquin a anar
a olorar flors,
m'adona la sensació
que la serietat
no està instal·lada
dintre
de la classe política
que hauria de ser més responsable.
En fi,
la situació derivada
del final del govern tripartit
donarà molt de sí.
Avui volíem analitzar
de primera mà
les conseqüències
que pot tenir
justament el trencament
del govern tripartit
amb l'alcalde de Tarragona
i també diputat al Parlament
per Convergència i Unió
Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal,
gràcies i bon dia.
Bon dia a tots.