El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, pràcticament 23 minuts.
Esperarem d'aquí uns minuts a que parli Paco Flores
des de la sala de premsa del nou estadi.
Ell és un dels protagonistes de l'actualitat del dia,
però mentrestant tenim altres temes i altres qüestions
perquè demà, 30 de novembre, farà just 6 anys
de la declaració de patrimoni mundial del conjunt de Tarracó
per part de l'UNESCO.
Aquests dies ja fa uns quants s'estan celebrant
diferents activitats a la ciutat de Tarragona
impulsades pel Museu d'Història
i per l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament.
Així que avui hem volgut convidar a l'atinent d'alcalde
responsable d'aquesta àrea, la senyora Maria Mercè Martorell.
Senyora Martorell, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Quina seria, segurament, la principal novetat?
L'ampliació de la maqueta, que justament també aquest matí
presentarà públicament, la maqueta que els tarragonins,
els visitants poden veure a les voltes del Pallol des de fa uns mesos.
Aquesta és, segurament, una de les principals novetats
en aquest sisè aniversari?
Bé, de fet, amb aquest sisè aniversari hem optat
per fer una varietat d'actes, com després anirem repassant,
i no hem optat per un acte, podríem dir, central,
concret, el dia 30, sinó per un tot seguit d'actes
que s'han anat prolongant a raó de pràcticament dos setmanals
al llarg d'aquest mes de novembre.
Però, precisament, també el dia 30, el dia de l'aniversari,
hem escollit i hem reservat potser aquells dos més emblemàtics.
Per una banda, més emblemàtics per nosaltres,
sense desmereixer, per suposat, cap dels altres.
Un seria l'ampliació de la maqueta, com molt bé dius,
ja que l'any passat vam presentar amb el cinquè aniversari
la gran maqueta, va ser, evidentment, una presentació molt espectacular
d'aquesta maqueta de 22 metres quadrats,
la segona més gran de temàtica romana a nivell mundial,
però aquest any fem una presentació, he de dir,
no tan espectacular, però realment magnífica,
perquè hem omplert aquell marc que l'any passat teníem 8
i que hem tingut 8 durant tot aquest any,
puesta tota una sèrie de vaixells fets, jo diria,
amb una rigorositat, però a més a més amb una paciència increïble
per al seu tamany, on es veuen totes les modalitats de vaixells
d'època romana, militars, marcants, de pesca,
on es veuen tots els tipus d'arts de pesca de l'època,
l'encerclament, l'arrossegament, el que seria el transmall,
tots els tipus de pesca.
Hem omplert també de figuretes diminutes.
La maqueta, amb la qual es permet també veure en cada espai
quins eren els personatges que hi havia,
i a més a més ens dona una visió de la ciutat,
jo diria que ens acosta molt a l'actual.
Quan nosaltres veiem la maqueta tal com ara ha quedat,
el moll de costa realment segueix recordant-se molt
el moll de costa actual.
Quan veiem els estilleros a la zona de l'actual Serrallo,
fins fa molts pocs anys,
funcionaven també estilleros a l'actual Serrallo.
Quan veiem les casetes dels pescadors a les platges,
tres quarts del mateix.
Per tant, és una ampliació que, en definitiva,
el que ve és a completar la maqueta
amb els elements que hi ha al seu interior.
És molt important perquè li hem donat vida, la maqueta,
o sigui, fins ara teníem una maqueta,
podríem dir estàtica, buida,
i ara li hem donat vida amb tot aquest moviment portuari,
aquest moviment pesquer,
amb tot aquest moviment de personatges
que recorren els carrers de la ciutat.
Per tant, era la part que li faltava.
De totes maneres, encara ens quedarà una part
de la zona dels conreus a l'altra banda,
de la maqueta, la banda de muntanya,
que aquesta s'anirà completant posant aquests conreus.
I com sabeu, també, amb una de les maquetes exteriors,
o sigui, el que és la torre dels escipions,
ja està acabada, però en el cas de Sencelles i dels munts,
com sabeu, els munts estava pendent de les excavacions últimes
que s'havien fet amb les campanyes,
per tant, ara ja s'està treballant amb la maqueta dels munts,
que seran les que vindran a completar les maquetes exteriors.
Les tres que ja tenim i les tres que faltarien,
que Sencelles dels munts i la torre dels escipions.
Aquest és un element central, sens dubte.
També hem volgut, el dia 30,
posar la inauguració d'una de les dues exposicions
i també la celebració d'un dels dos congressos
que hem fet aquests dies, que és precisament INSEDE.
L'exposició INSEDE, que inaugurarem la maqueta a les 8
i la inauguració d'INSEDE a les 9 a Casa Canals,
o sigui, farem una miqueta com allò el seguit de les exposicions,
a les 8, a la volta del Pallol, la maqueta,
a les 9 a Casa Canals, a la part de dalt de la sala d'exposicions,
on ha estat la dels 20 anys de Tarragona Ràdio,
la que vam inaugurar,
i precisament posem un altre aniversari,
els 10 anys de les obres de la catedral amb el pla de catedral,
que és un seminari que té tres elements.
el que seria un que s'inaugura avui, a la tarda,
que serien les conferències al COAC, al Col·legi d'Arquitectes,
que seria una de les parts, les conferències,
l'altra seria una publicació que està previst que surti,
que seria la part, diguéssim, que encapçà la Diputació,
tot i que totes les entitats col·laborem amb tots,
però cada una ha volgut protagonitzar un dels fets,
la publicació la protagonitzà la Diputació,
i en principi està previst presentar el llibre per Sant Jordi,
per la Diada del Llibre,
i l'altre element seria l'exposició,
que estarà fins al 25 de febrer,
que obrirem el dia 30 a les 9 de la nit,
que és la que encapçala, en aquest cas,
la Conselleria de Patrimoni i l'Ajuntament de Tarragona
amb aquesta exposició,
que és perfectament itinerant amb altres catedrals,
fins i tot ciutats que formen part del grup de Ciutats Patrimoni,
o bé catedrals que estan també declarades,
i que dona la visió a tres nivells de les obres de la catedral,
excavacions arqueològiques, restauració,
i també el que és obres, intervenció d'obres d'escenejament,
d'humitats, de cobertes, etcètera.
Per què hem volgut precisament que fos incèdia el dia 30?
Doncs perquè fa sis anys recordareu que quan estàvem a la ciutat australiana de Kers,
amb la declaració de Tarragona com a patrimoni mundial,
al recinte del culte en teníem unes petites nocions
que estava sota la catedral
i que per tant també estava dintre de la declaració,
però no teníem una constància com tenim ara.
Sis anys després, frita de les campanyes,
sobretot del 2004-2005,
tenim uns murs espectaculars
que jo crec que quasi que ens cridaven
des de l'altre cantó del claustre,
amb el problema d'humitats, etcètera,
que se'n resol les humitats a l'eliminar les terres
que hi havia en la zona entre paret de claustre
i els murs que hem trobat del fòrum provincial,
és a dir, de la zona del recinte de culte del fòrum alt,
i ens ha permès uns murs de 16 metres
amb campanyes d'excavacions
que s'asseguiran per part de la catedral dutes magníficament
i que a més a més s'integraran amb el futur museu diosesà.
Per tant, allò que dèiem d'aquell camí de 10 anys,
fa sis anys declaràvem un element que sabíem que hi era,
però del qual no teníem constància física
i que n'hi havíem pogut veure sis anys després,
hem volgut precisament que aquesta exposició
se centri també en aquesta part arqueològica
tan lligada a la declaració de patrimonio.
Tenim doncs aquestes jornades d'incede,
de les que parlàvem justament també ahir
amb mossèn francès en Gallar,
de gàrdia al capítol de la catedral de Tarragona.
Tenim l'ampliació, per dir-ho d'alguna manera,
de la maqueta a les voltes del Pallol,
la renovada maqueta que s'inaugura demà a les 8 del vespre,
i tenim l'exposició de Casa Canals,
que fa aquest balanç de 10 anys d'obres de restauració a la catedral,
que s'inaugura demà a les 9 del vespre.
Aquestes serien les cites per a aquells que vulguin estar al cas.
Les jornades per ser recordem, ja ho dèiem ahir,
amb mossèn francès Gallar, s'inaugura en aquesta tarda
al seu del Col·legi d'Arquitectes
i es perllongaran durant tota aquesta setmana.
Aquestes serien les activitats centrals commemoratives
d'aquest sisè aniversari de la declaració de patrimoni mundial.
Quan se celebra un aniversari s'acostuma a fer balanç.
en fi, ara que han passat sis anys,
hem sabut aprofitar prou bé,
creu la senyora Martorell,
la ciutat de Tarragona,
el conjunt de la ciutat de Tarragona,
aquesta declaració internacional per part de l'UNESCO?
Jo diria que sí.
Jo diria que sí.
A més a més, la prova és que cada vegada
que hi ha congressos d'UNESCO, etcètera,
i estic parlant d'UNESCO,
no congressos organitzats per nosaltres,
sempre se'ns presenta a Tarragona.
L'any passat va ser per aquestes dates a Madrid,
al Teatre Real.
L'altre dia va estar també aquí
al director general de Castella i Lleó,
als representants d'UNESCO,
sempre se'ns presenta com un model
de gestió municipal,
de gestió local del patrimoni.
Si recordeu quan ens van declarar
Patrimoni Mundial de Tornada,
el dia 2 de desembre,
ens havien declarat el dia 30,
amb els actes que es van fer commemoratius
al Camp de Mar,
jo vaig dir que era el principi de tot
i no el final del re.
Per tant,
que en principi s'obria un camí de 10 anys,
de 10 anys que eren 10 anys
de treballs intensíssims
per arribar a un estat de conservació,
o sigui, un estat bo
per a partir d'aquests 10 anys
seguir conservant.
Així ha sigut,
durant 6 anys recordem com estava l'amfiteatre,
recordem com està ara,
no se podia fer absolutament cap activitat,
recordem el joc que ens està donant
i, a més a més,
el que ara estem fent era implantejable
fa 6 mesos,
deixar-lo amb la visió
com estava abans de la Guerra Civil,
recordem com estava el pont del diable,
com està ara,
recordem com estava, per exemple,
tot el que era la part de fòrum
amb la volta del Paiol,
recordem com està ara,
les obres que estem durint a terme a Gapitu,
les que portem a terme a Cefos,
recordem com estava Canals,
que està construïda damunt de la muralla,
recordem com està ara.
Per tant,
nosaltres hem seguit una política
de pràcticament cada any
obrir un espai nou.
Fos anfiteatre primer,
després fos aquaducte,
després fos volta del Paiol,
després fos canals
i seguirem amb aquest ritme.
Aquest any hem pressupostat
per l'any que ve,
aquest any no sigui possible
a executar-ho per terminis,
ho hem pressupostat una altra vegada
per l'any que ve
tot el tema del fòrum de la colònia,
seguim amb els pressupostos
que falten
de tota la qüestió
precisament de Cala Gapitu
i Casa Cefos,
recordem també com estava Castellarnau,
mirem com està ara,
obertura de sales,
sanejament, etcètera, etcètera.
Seguirem també treballant,
treballant, per tant,
jo diria que hem pagat
un salt importantíssim.
Publicacions,
doncs què dir,
ha sortit en aquests sis anys
el Tarracossomni,
Tarragona Patrimoni,
el Balcó del Mediterrani,
tota la sèrie de contes
de Tarragona Romana,
Medieval,
Moderna,
Contemporània,
Sant Fructuó,
Sant Pau,
Rambla Nova 1,
Rambla Nova 2,
CDS,
el mateix,
CDS de barri,
Rambla Nova 1,
Rambla Nova 2,
em torna a l'aniversari,
però és que a més a més
només el que són
les dades turístiques,
ja ens parlen,
hem passat a 316.000 visitants
abans de la declaració,
l'any 2000,
recordem que clar,
ens van declarar a final de novembre,
pràcticament 600.000
que estem tenint en aquest moment
a recintes històrics,
i a més a més,
com dèiem,
totes aquestes contínues
incorporacions a recintes
a les visites.
Estem treballant,
al llarg d'aquests anys,
s'han modificat els estatuts
de la Grup de Ciutats Espanyoles
Patrimoni i Humanitat
perquè Tarragona
hi pogués entrar-hi,
recordem que Meri
deva estar 10 anys treballant
i no hi va entrar,
va entrar després nostre,
a Berrotant s'ha reconegut
aquesta importància,
hem tingut un a germanament
amb la Mati,
com ha sigut Pompeia,
jo diria que s'han fet
moltíssimes coses,
s'han fet moltes exposicions,
s'ha tret sobretot
molt rendiment dels espais,
concerts,
presentacions de llibres,
la gent ha sentit
tots aquests espais
molt propers,
activitats d'estiu
lligades a cada un
Tarracoviva,
jo diria que
la gran explosió
que ha fet Tarracoviva
des d'aquella segona
jornada,
que eren quan es va començar
amb ara,
amb el moment de la declaració,
recordem també diversos trams
de lo que seria
la muralla,
l'adequació del pas de ronda,
l'adequació del pas de ronda
a la muralla anglesa,
de la falsa braga,
de la muralla romana
amb el tram de l'Ajuntament,
etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant,
hi ha hagut realment
moltíssima activitat.
ara és el que sempre diem.
Queda molt per fer encara.
Queda molt per fer.
D'entrada ens queden 4 anys
per als 10.
Imagineu-vos,
avui dia heu vist
que la progressió
ha sigut
amb pixa que fa carrerilla
cada vegada,
hi ha hagut més,
més, més coses,
no?
Perquè primer s'han de fer projectes,
s'han de dubtar,
etcètera, etcètera.
I també ens ho hem de creure tots
i la ciutadania,
l'important de la declaració
és que Tarragona
s'ha convertit
en tota ella
en un autèntic lobby
de pressió
amb el tema de patrimoni.
Només cal veure
el que estem veient aquests dies
d'acal·legar-se,
de quina manera
l'Ajuntament està apostant
al catàleg
que ha realitzat
el Lluís Pinyol,
igual que la Maqueta,
doncs bé,
està acabat.
Ara ja està absolutament acabat
esperant aprovar-se
dintre o fora del pla general,
no?
Però està absolutament acabat,
s'ha fet un treball ingent
d'incluir noves proteccions
i d'adequar
com estava tot.
Per tant,
s'ha fet una tasca molt bona.
Ara, clar,
quan ens comparem
amb un Salamanca,
amb un Avila,
amb un Santiago,
pensem que aquest any
estan celebrant
el 20 o el 21 aniversari.
No és el mateix,
sis que 21.
Vull dir,
ens porten 15 anys,
tot i que per ells,
recordareu que l'any passat
les conferències
del 20è aniversari
de declaració de Segovia
les van capçalar
precisament Tarragona
com a model.
O sigui,
amb ells es fa l'efecte
que per sis anys
la tasca que aquí s'ha fet
ha sigut brutal.
I és veritat,
s'ha fet perquè hi ha hagut
un Ajuntament
que ha apostat molt
per el seu patrimoni,
vull dir,
des d'alcaldia
hi ha hagut
un recolzament total
amb l'alcalde Joan Miquel Nadal
a totes les activitats
que s'han fet
i des de l'àrea de patrimoni
que recordem
que també va ser
la primera ciutat
després seguida de Segovia
i ara d'altres
com Salamanca
que ha tingut
una reajudoria
independent de patrimoni
la tasca que s'ha fet
ha sigut
jo diria
una aposta claríssima
pel patrimoni
enfrontant-se
a qui ha fet falta
iniciant pleis
d'expropiacions
i el que faci falta.
Recordem
que també s'havia recompensada
per exemple
el 2003
amb el Premi del Ministeri
del que són
les declaracions
i les ciutats
patrimoni
mundial
amb el Premi
per al CIR
per als 15 anys
d'obres del CIR
pensem que també
que arqueologia
vol dir treball
a molt llarg plaç
hem vist ara mateix
el que dèiem
de la catedral
són obres
que fa
5-6 anys
i encara queda
per tant
nosaltres
ens estem
plantejant obres
que van al pressupost
de l'any que ve
que tenen una ejecució
amb uns terminis
d'un, dos, tres, quatre anys
amb diferents fases
jo crec sincerament
que s'estan
en un molt bon ritme
que s'ha de seguir
amb aquest bon ritme
que la ciutat s'ho ha cregut
que l'Ajuntament
s'ho ha cregut
i que en definitiva
amb aquests 4 anys
que poden quedar
fins a aquests 10
es pot fer
moltíssima feina
i a partir d'allà
al marge
de totes les sorpreses
que ens va donar
l'arqueologia
d'aquesta ciutat
que van sortint restes
llocs que a vegades
menys ens esperem
amb una protecció del sol
com a llorar
amb un dret
de tanteig
i de retrat
amb el qual històries
com Cala Garça
o altres episodis similars
no es tornaran a produir
perquè l'Ajuntament
tindrà aquest dret
de compra
preferent
davant de tothom
perquè sigui un element públic
jo crec que realment
serà
una tasca
cada vegada
més gratificant
que ja ho està siguent
cada vegada més fàcil
cada vegada
ho està siguent més
i després
tenint en compte
una cosa que jo crec
que és molt important
i que s'ha lograt
que és que el tema
de patrimoni
al marge
que després
cadascú pugui estar d'acord
amb unes o determinades coses
igual que s'ha fet
un tema de ciutat
s'ha fet un tema
al marge de partits
o sigui
jo ho he vingut dient
i ho repeteixo
que amb el tema de patrimoni
he tingut una oposició
que realment
és que no me la mereixo
i ho vull deixar molt clar
he tingut una oposició
que quan han vingut
representants
de les ciutats patrimoni
quan han vingut
representants de Pompeia
quan hi ha hagut activitats
sempre ha estat
al costat
de la regidoria
de patrimoni
amb el qual
què ha passat?
doncs que en definitiva
patrimoni
potser ha sigut
la menys política
de totes les regidories
perquè tots els grups polítics
han apostat
per aquest patrimoni
uns més
altres menys
però tots els grups polítics
també
perquè en definitiva
és una qüestió de persones
hi ha persones que estaran
més menys sensibilitzades
però tots els grups polítics
del govern
i de l'oposició
han apostat
per aquest patrimoni
i han recolzat
les activitats
que es feien
i això
realment jo crec
que és molt important
i aquesta és la línia
que crec que s'ha de seguir
el que la ciutat de Tarragona
sigui un lobby de pressió
igual com sempre
ho ha sigut
i ho segueix siguent
i ho ha de seguir
siguent
la real societat arqueològica
i que patrimoni
sigui la menys política
de les regidories
des de l'Ajuntament
i en definitiva
que seguir mantenint
jo crec que apostes
molt importants
com que la regidoria
de patrimoni
segueixi siguent
una regidoria
no sols independent
de qualsevol altra
sinó jo diria
buc insignia
o sigui cap davantera
i motor
de moltes altres
ja que la importància
d'aquesta ciutat
a nivell cultural
sens dubte
i a nivell turístic
i a nivell
jo diria ciutadà
és la vertebració
i l'autorització
del seu patrimoni
en fi
avui és un dia
o són dies per fer balanços
però són dies també
per celebració
així que emplacem
en tot cas els soients
que ens estiguin escoltant
bàsicament demà
a les 8 del vespre
la cita a les voltes
del Pallol
i a les 9 a continuació
a Casa Canals
la inauguració dins sede
de les 10 anys
del Pla de Catedrals
molt bé
doncs és una bona manera
per celebrar
justament el 6 aniversari
i recordar
aquella data històrica
del 30 de novembre
del 2000
quan a la ciutat de Keynes
a Austràlia
Tarragona
el conjunt de Tarracó
era declarat
patrimoni mundial
per part de l'UNESCO
senyora Maria Mercè Martorell
tinent d'alcalde patrimoni
moltes gràcies
i en fi
felicitats també
per l'aniversari
moltes gràcies
i felicitats a la ciutat de Tarragona
adeu-siau
bon dia
a la ciutat de Tarragona
Tarragona
a la ciutat de Tarragona
a ho craig повいて la Sp Commerce
ilave
a la ciutat de Tarragona