This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bon dia i bona hora.
Quina és la participació, quina serà la participació de Gaspar Hernández
en aquest acte d'aquest vespre?
Doncs, bàsicament, jo faré el que sé fer, que és moderar.
Nosaltres farem una tertúlia amb els guanyadors
i, per tant, l'acte d'avui, pel que tinc entès,
varia sensiblement respecte a altres actes,
en el sentit que no és un monòleg meu,
tot i que hi haurà alguna petita explicació inicial
que serà una mica provocadora,
sinó que serà, sobretot, una tertúlia entre els guanyadors
a partir d'un tema relacionat amb els premis literaris.
El que farem és patar la xerrada sobre un tema molt específic
i, bàsicament, en això consistirà l'acte
que durarà al voltant de... no arribarà als tres quarts d'hora.
El tema d'aquesta xerrada, el tema d'aquesta tertúlia,
em sembla, creiem, que és el paper dels premis literaris avui en dia
i abans em comentaves que hi ha la voluntat
de fer aquesta primera aportació inicial una mica provocadora, comentaves.
Sí, efectivament, parlarem dels premis literaris avui en dia
perquè ens trobem en l'acte de lliurement de publicació d'uns premis literaris
i els premis literaris de vegades tenen mala fama,
però, en canvi, estem parlant d'uns premis literaris amb molt de prestigi,
no només en l'àmbit de Tarragona, sinó a nivell de Catalunya.
Arriban els premis literaris Ciutat de Tarragona al seu ressò,
arribant aquí a Barcelona?
Sí, sí, perfectament.
Jo he llegit alguna de les obres abans, fins i tot,
de tenir l'oportunitat de llegir-les perquè l'organització me les havia fet arribar
a través d'alguna crítica o ressenya literària que ha arribat a Barcelona
gràcies, efectivament, al ressò que permeten uns premis literaris
d'aquestes característiques que, a més, tenen prestigi.
N'hi ha d'altres que són desprestigiats,
però, en aquest cas, estem parlant dels premis amb prestigi.
El paper dels premis literaris avui en dia, però,
quin és, pel teu parer?
Bé, sobretot, és fer arribar al gran públic una obra literària
en un moment en què costa moltíssim,
en un moment en què, com comprovarà aquest Sant Jordi,
els llibres gairebé sembla que els aparadors de les llibreries
es clavin ganivetades per veure quin aconsegueix està mínimament col·locat,
perquè hi ha un allau i un volum extraordinari de llibres.
Aleshores, fer promoció d'un llibre,
quan hi ha tantíssims llibres, costa molt,
i un dels pocs vehicles que hi ha per fer-se un forat
en la ment del lector són els premis literaris.
Realment funciona, aquest reclam, aquesta etiqueta,
aquesta franja vermella que sobreposa a la coberta dels llibres,
guanyador de Premi Literari Ciutat de Tarragona,
o el que sigui, realment funciona?
Com a lector de llibres, com a gran lector de llibres,
funciona aquest reclam, creus, Gaspar?
Jo crec que no funciona tant.
O sigui, el que funciona, quan hi ha el reclam
de les faixes aquestes vermelles o d'un altre color,
és quan hi ha tot de crítics que van dient
que aquella obra és extraordinària,
o escriptors famosos.
La circumstància que hi ha tres llibres
que són novetat per Sant Jordi
que tots porten una frase del Premi Nobel Coetze
dient que són obres extraordinàries.
Vull dir que Coetze realment ajuda molts escriptors
i troba moltes obres extraordinàries.
Llàstima que la seva última no sigui precisament extraordinària,
malgrat que tingui el Nobel.
Però bé, digressions a part,
el que sí que ajuda el premi
és que els mitjans de comunicació ens en fem ressò.
I gràcies a aquest ressò dels mitjans,
aleshores, el premi és conegut pel gran públic.
Les obres premiades són conegudes pel gran públic.
Comentaves ara, filles, una petita predicció
de com podria ser la situació en els aparadors
d'aquí tot just un mes mal comptat a la Dia de Sant Jordi.
Com veus el panorama?
És difícil poder treure un llibre ara per aquestes dates
i que tingui el ressò adequat
si no compta amb això, amb el reclam d'un llibre,
amb el suport d'una gran editorial
o l'etern debat de si ets un auto mediàtic?
Doncs sí, costa molt.
Crec que costa molt.
No només ara, sinó durant tot l'any,
però ara en aquesta época costa més encara.
Es publica moltíssim
i hi ha un accés d'informació literària
que provoca desinformació.
Aquesta és una frase molt seva,
que l'havíem escoltat en algun dels seus programes
de Catalunya Ràdio.
Sí, la veritat és que no tinc tantes frases originals
i les poques que tinc, clar, les vaig repetint.
Per tant, resumint, el panorama és complicat
i els premis són una plataforma.
Fins i tot molts escriptors ho diuen, no?
És que si no arribo a guanyar aquest premi,
doncs és impossible que es publique aquella obra.
Aquesta situació es produeix.
Sí, efectivament.
Els premis són un estímul d'una banda,
perquè gràcies a ells hi ha més ressò,
i d'altra, el fet d'haver estat premiat
amb un jurat independent
i amb un jurat també de prestigi,
com és el cas dels premis de Tarragona,
fa que hi hagi molta gent
que els vegi com un objectiu.
O sigui, la teva obra serveix per,
entre altres coses,
complir també uns terminis
que et permetran amb una mica de sort guanyar un premi,
i això és un gran estímul.
A vegades tinc la sensació
que és més important, en alguns casos,
guanyar el premi
que no pas que la mateixa obra surti publicada,
molt ben entès,
que evidentment s'escriu per publicar, no?
Però guanyar el premi,
com ha explicat em sembla que era Maria Marcella Barroca,
moltes vegades t'ajuda a organitzar-te,
a tancar l'obra en un període determinat de temps,
a fer-la possible en definitiva, no?
Vull dir que l'estímul va més enllà
que el de la promoció.
Quan parlaves abans d'alguns premis literaris desprestigiats,
ens hem quedat amb les ganes de saber
si són alguns premis anònims,
o et referies a algun d'aquests grans premis
que caparan al gran ressò mediàtic?
Sí, sobretot, a veure,
em referia a alguns d'aquests grans premis,
ja sé que potser la gent pensa en el més gran,
però no, em referia a alguns grans premis
que s'associen sempre a vendes massives
i que no tenen, al meu entendre,
el prestigi que seria directament proporcional
al volum de vendes que tenen.
Per cert, ja per acabar,
quin llibre dels Premis Literaris Ciutat de Terraó
no n'havia caigut a les mans de Gas Fernández?
Mira, m'han caigut tots, o sigui que...
Ara m'ho imagino que li han caigut tots,
però no sé, abans comentava que havia tingut l'oportunitat
de llegir-ne algun,
no sé quin havia tingut l'oportunitat
de fullejar amb més deteniment.
Me'ls he llegit tots,
perquè la veritat és que no sé com...
o sigui, no sé parlar de llibres
ho consideraria una injustícia
sense haver-los llegit
i estem acostumats amb en Jordi Llavina
amb el qual fem el programa El Book Insignia
no parlar dels llibres és una norma que tenim
si no ens els hem llegit abans
i per tant me'ls he llegit tots,
tot i que em tenteixo de cantar-me per la ficció,
però la veritat és que me'ls he llegit tots,
tot i que sí que vull avisar
que demà no parlarem dels llibres,
perquè si d'un llibre se'n pogués parlar
en un acte que durarà entre mitja hora i tres quarts
potser no voldria ni la pena haver-lo escrit.
La gràcia és que la lectura sigui en soledat
i que sigui un acte enriquidor i interior.
Que cadascú el degusti segons el seu gust.
Senyor Gaspernández, moltes gràcies.
Agraïm de veritat que hagi atès la trucada de Tarragona Ràdio
i si li sembla ens veiem aquest vespre.
Fins aquest vespre. Adéu-siau.