Mozart, aquesta hora del migdia és magnífic.
Bé, o a qualsevol altra hora?
Parlem de música i parlem amb dos músics,
Abelio Tieles, Mar Torres.
Molt bon dia a tots dos, benvinguts.
Bon dia.
Que fa un cubano i un ruïdomenc,
en Junts, tocant pels puestos.
Doncs mira, en la música no hi ha nacionalitats pràcticament.
Es pot juntar qualsevol amb qualsevol, de qualsevol lloc.
És un llenguatge comú.
Tots se suposa que l'entenem i el podem compartir.
Jo m'estalvio els currículums.
Jo crec que els oients em perdonaran i els convidats també,
perquè si comencem a fer el currículum
no parlarem del concert d'aquesta nit
ni d'altres coses que ens interessa.
El que sí que és cert és que la Marca Torres,
que com dèiem va néixer a Riudoms,
va passar pel Conservatori Professional de Música de Vilaseca.
No sé si va ser en el moment que va fer contacte amb l'Ebelio posteriorment, no?
Suposo que una mica posteriorment.
Jo vaig, fa molts anys, ja vaig començar a estudiar allà a Vilaseca.
l'Ebelio ja hi donava classes, crec recordar,
i el seu germà, el Cecilio, que va ser professor meu.
El que ell no diu és que ell tocava el violí
i que l'havia vist tocar a l'Orquestra Germinal a Barcelona.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Sí, això és veritat. Això fa molts anys, també.
Llavors, havíem fet...
Sempre m'havia fixat en que era bon músic.
I llavors ell ha crescut,
jo m'he mantingut igual.
Exactament igual que quan ell va a veure Barcelona, i tant.
I clar que la carroceria no és la mateixa, no?
Però el motó tira igual.
I ell s'ha convertit en molt bon pianista,
i molt molt músic i...
i a Bors.
I havíem fet música abans,
però per conmemorar el meu 20è aniversari
de treballa aquí a Vilaseca,
l'havia de marat per fer l'ambé.
I després em continuï a treballar, no?
Però la seva característica com a artista...
El altre dia parlava, no?
I me sembla que...
De vegades...
No fixem la particularitat que és de ser músic,
que és de viure amb la música.
Fem molta més atenció a la tècnica,
a la manera de dir, que és molt important.
Però és com deien dels soldats,
el coratge es suposa, no?
Clar, se la suposa ja allò ve de fàbrica, de marca.
Però ara la veritat s'ha de veure.
Això se'ls diu sempre,
però això passa amb la música
i amb altres activitats artístiques.
Tu pots aprendre la tècnica
i pot ser realment un virtuós,
però si no hi ha alguna cosa més.
Sempre hi ha aquell punt que dius
que arriba d'una manera diferent
a qui escolta la música.
i a més, potser no ets tècnicament perfecte,
però si tens l'altre,
es dissimula, diguéssim.
Jo, quan l'Abelio diu,
és un bon músic,
és un bon artista,
és un bon violinista
o és un bon pianista.
És el mateix un bon músic
que un bon pianista,
violinista, guitarrista?
És a dir,
un bon instrumentista
i un bon músic és el mateix?
Potser pregunto una bajanada, però...
Hauria de ser el mateix.
Però no sempre ho és.
Jo crec que sí,
que quan algú es parla
que és un bon pianista,
en essència, sobretot, és músic
i s'expressa amb el piano,
però és músic.
Jo penso que no.
Veus?
Per això ja sabia jo.
Bueno, no podem estar d'acord amb tot.
És músic, però com que també és pedagog,
aquest camp de la música
i de l'aprenentatge,
Déu-n'hi-do,
si t'has experiència a l'Ebelio.
És pedagog, sí, és veritat,
però no...
Per mi...
El ser un bon instrumentista
pressuposo que hi ha unes qualitats
innegablement musicals importants, no?
I en principi estic totalment d'acord amb Marc,
amb el Marc.
Però hi ha coses que...
que no cal explicar.
quan tu saps que l'altra persona és músic,
tu no has explicat.
Ja conversen...
En un altre...
Clar, jo tinc una edat que ja que no...
que no és la del Marc,
i per això em faig aquesta diferència.
Hi ha molt més bons instrumentistes
i molt més bons músics
en el sentit normal
que no músics.
Sense bons ni pitjors.
Ell és músic.
Aquests matisos s'entenen des de les emocions,
fonamentalment.
que provoqueu en les persones...
Ah, sí, clar, clar que sí.
Però és...
és com el etó.
Clar.
Marca gols,
baixa a defensar,
puja...
És un fet.
Ja, ja, ja.
O el de la seva època,
el Gento,
o el Koala,
a part de la tècnica,
o el Maradona,
la Mare de Déu.
Clar, hi ha aquella cosa especial,
particular.
Exactament.
Que fa que siguis especial
en allò que...
en aquella activitat.
I aquesta característica
jo penso que la té el Marc.
Et toca parlar de l'Ebelia, Marc,
ho sento.
És cosa d'ell.
Clar, si ell parla de tu,
tu has de parlar d'ell.
Jo no tenia intenció
de posar-te en aquest compromís.
No, no, no cal.
de ninguna manera cal parlar de mi.
No, no,
parlem del concert,
parlem de Mozart.
Ara en parlarem, va, va, Marc.
Jo sé que has interpretat amb ell
i estàs encantat de la vida
de tocar amb l'Ebelia.
Es poden dir moltes coses,
sobretot,
que és un honor, no?
I tocar amb algú
que té l'experiència que té ell,
sobretot.
Perquè, bueno,
jo començo a ser gran i ja
i em quedo sense pèl,
però soc inexpert,
o soc molt jove.
I llavors sempre,
sempre s'aprenen coses
de la gent que porta
molts més anys que tu en això.
Bé, molts més anys fent-ho bé, clar.
Déu-n'hi-do.
Sempre s'aprenen de la música,
no hi ha dubte.
El concert comença avui,
és el primer de tot
un cicle de concerts de tardor
a Casa Canals,
a aquesta magnífica casa
que vam visitar la passada setmana.
Se'n recorden amb el Jordi Rovira,
ens explicava moltes coses.
I abans amb l'Ebelio,
que a banda d'un bon violinista
i un bon músic,
és un gran conversador,
parlàvem d'aquells habitants,
d'aquella casa,
que el concert tingent des
que es farà al Saló Noble,
si no m'equivoco i dic
home, doncs tindrem ocasió
de sentir-nos com aquells senyors
i senyores de l'època tarragonina
que anaven a la casa dels Castellarnau,
del Canals,
en aquest cas Canals Castellarnau,
i gaudien de les ballades musicals
i tot plegat.
I m'explicava,
abans amb l'Ebelio que precisament
el senyor Canals,
el que va ser primer propietari de la casa,
va anar a fer fortuna a Cuba.
Exacte, molt bé.
I la va fer, òbviament.
Sí.
I la va fer.
I s'ha casat amb la filla
de la dona que havia estimat
abans de partir.
Sí, amb la senyora Ricomà,
que un dia explicava al Jordi
que el senyor Canals
anava pel carrer
i va veure aquella dona
i va dir que no podia estimar
cap altra més,
però se'n va anar a Cuba
a fer fortuna.
I quan va tornar,
la va tornar a veure
però i la va veure igual.
I diu,
això és impossible.
I és que era la filla
i es va casar amb la filla.
Hi ha una sala de música
a la casa Canals
amb un piano magnífic
que tinc entès
que és l'original
d'aquella època.
El concert,
per tal que hi hagi
un aforament interessant,
perquè recordem
que l'entrada
és lliure,
però s'ha d'anar
amb una invitació
que no sé si encara quedaran,
m'imagino que no,
Ebelio.
Ja m'ho pensava
que no devia quedar ni una,
no?
No,
sembla que per aquesta ocasió
no hi ha necessitat
d'invitació.
En aquest com no hi ha invitació,
però la resta segur que sí,
perquè ja tenint
l'experiència de l'estiu,
que quan es posaven
ja a disposició del públic
s'exhaurien el mateix dia,
el cas és que
tocareu aquesta nit
amb un repertori
en part dedicat a Mozart
en el 250è aniversari
del seu naixement,
no?
Sí, sí,
fem dues sonates
de Mozart,
són la primera part
del programa,
dues sonates
per violí i piano.
En realitat
per piano i violí.
Per piano i violí.
No, no,
però el mateix
és molt important,
perquè la primera sonata,
sí, perquè la primera
que tot l'edició
és així.
La primera sonata
que fa una diferència
és la sonata
Kreuzzer de Beethoven.
però la primera sonata,
la factura de la primera sonata,
en realitat és una sonata
per piano i violí
amb violí obligat.
i vol dir que el violí
té un paper molt subordinat
al piano,
però és bé.
És una sonata
que està escrita
per l'amor de la mare
i fa,
té un gran
gran context dramàtic
i després
fem la meva
molt major,
que és una sonata
molt de càmbra
amb un segon moviment
que es converteix
com el punt
culminant
de l'obra,
amb un primer moviment
que és com
si fos
la preparació,
encara que
té molt,
molt de,
no sé si us puc dir,
que té la caliu
molt de caliu
i les variacions
del tercer moviment
són com el complement
del segon moviment.
Llavors,
aquestes dues sonates
fan la primera part.
Són obres assequibles
al públic en general?
Sí,
molt.
Bé,
molts artes
molt assequibles.
Bé,
se suposa que tota la música
hauria de ser assequible.
Sí,
no,
el que passa
que hi ha algunes
que són d'una complexitat,
a vegades ho hem parlat
amb la veli
o la música és musica
i en algunes
doncs diguem
que el públic
menys especialitzat
els arriba
millor que d'altres,
no?
Sí,
sí,
és que no som experts.
En aquest cas,
tot el programa
és un programa
que està a l'abast
de tothom.
Però també hi haurà
Beethoven.
Beethoven,
la primavera,
que és,
parlàvem amb el Marc,
que és una sonata
molt primaveral,
però ho diuen
amb una gran profunditat.
I després
l'introducció
de Rondó Caprichós.
Bueno,
em senyala a mi
i realment
la introducció
de Rondó Caprichós
és cosa seva.
No,
no,
jo xerraro a tu
perquè tu parlis,
perquè si no
jo no volixo
la conversació.
La introducció
de Saint-Cent
és una obra
evidentment
virtuosística
per al violí
i jo faig
bàsicament
la part de l'orquestra.
El que sí que tinc
una mica més de tela
és el Beethoven,
que era un gran pianista
i que s'hi va lluïr
escrivint la sonata.
És una sonata
molt interessant,
la primavera.
I,
com deia l'Ebelio,
és profunda
però passa molt bé,
diguéssim.
es pot entrar
a un anàlisi
molt profund
o simplement
deixar-se portar
i escoltar
perquè entra
molt bé
musicalment.
Quina vetllada,
una vigília
d'un dia
festiu.
A dos quarts
de nou,
una hora també
molt assequible
al saló principal
de la Casa Canals.
De fet,
vosaltres
ja havíeu tocat
aquest repertori
anteriorment,
vull dir,
de tant en tant
teniu la vostra vida,
la vostra feina,
la vostra activitat
com a músics,
però també
formeu aquest duet
temporal.
Com funciona
el de dir
i fem una cosa
i toquem?
En principi
havem funcionat així,
però
a partir de fa
dos anys
s'està establint
una continuïtat
que
quan m'he jubilat,
abans de jubilar-me,
encara que estigui
en actiu,
en actiu
he parlat amb el Marc
de com
de treballar
una mica
més
amb més continuïtat.
Jo pensava
que els músics
no es jubilaven mai.
No,
però formalment sí.
Formalment sí,
però clar,
també es mereix
portar un ritme de vida
més pausat,
però no jubilar-se
de la música,
no?
No,
de la música
no m'he jubilat mai
i del treball
tampoc,
però baixar
el temps
que tenia,
si no,
no
aplico
aquesta decisió
perquè encara
el motor
funciona.
Doncs el motor
està
perfectament
engreixat.
Marc,
malgrat el tema
capilar que esmentaves,
tu ets jove,
per molt que diguis,
per tant,
a tu per jubilar-te
et queda moltíssim.
Quina és la teva activitat
quotidiana
relacionada
amb la música?
Home,
doncs gairebé tota,
sobretot a nivell...
Fas classes.
Sí,
bueno,
faig classes
al Conservatori de Vilaseca,
al mateix lloc
on treballa
i a part d'això
doncs toco
a tot arreu
on puc
i on em deixen
o on em contracten
o amb el que es pugui,
normalment tocant
el piano,
quasi sempre.
Interpretant,
aprenent,
ensenyant
és la vida del músic.
Sí,
bàsicament,
sobretot interpretar
i aprendre també.
Ensenyar
tot el que es pugui,
però per això
sí que ja considero
que hi ha gent...
Els músics
feu molta enveja
a totes les persones
que no ho som
perquè sabem
que quan interpreteu música
el sentiment
que experimenteu
no es pot explicar.
Per tant,
només ho pot saber
aquell que està tocant
en aquell moment
i provoqueu
moltíssim enveja
en aquest sentit.
I aquell que escolta
també el pot experimentar.
També,
no és el mateix,
però no és el mateix,
Marc,
no és el mateix.
Però per això ho fem,
si només fos per nosaltres
podríem tocar
a casa nostra
tranquil·lament
i intentem
deixar que tothom
frueixi
d'aquesta emoció.
I aquesta,
el que diu Marc
és exacte,
i aquesta necessitat
de comunicació
fa que de vegades
prestessin més atenció
a la tècnica
perquè suposa
que fem música.
Llavors,
per transmetre
amb més
l'afinament,
la més emoció,
si es pot dir,
si es pot dir,
si es pot dir,
lo que sentim
en el sistema tècnica.
I jo voldria dir
que no més el Marc
que toca molt bé
el piano
i fa diverses coses,
sinó també
toca bé
el xembal
i improvisa molt bé
les parts del xembal,
que de vegades
no és més
que el nyungu-nyungu,
però
el fa
una mica més
de nyungu-nyungu
creatiu.
No faltaran cicles
per poder escoltar
el nyungu-nyungu,
també.
Bueno,
el nyungu-nyungu,
tot vindrà.
Tot vindrà,
tot vindrà,
clar que sí.
De moment,
avui ens estrenem
aquest magnífic
primer cicle
de concerts de tardor
a Casa Canals,
la Cita,
dos quarts
de nou
al Saló Principal,
un cicle
que es perllongarà
fins al dia 29,
concerts al dia 8,
15,
22 i 29 de novembre.
Evelio Tieles,
Marc Torres,
moltíssimes gràcies
per venir
i bé,
aquesta nit
us escoltarem.
Gràcies.
A tu.
Gràcies.
Adéu-siau.